Recomanacions

Theodor Tagger, de pare jueu i mare francesa inicia la seva carrera amb el pseudònim de Ferdinand Bruckner. Nascut a Sofia, considerat com austríac, va emigrar a Paris a l’any 1933. Els criminals (Die verbrecher) es va estrenar a Barcelona al Teatre Romea al 1931 amb traducció catalana de Josep Millàs-Raurell. Al 2009 es va representar al Lliure una altra obra de Bruckner, La malaltia (El mal de la joventut), muntatge de Les Antonietes i dirigida per Juan Carlos Martel. Bruckner, coetani de Beckett, va ser considerat com un renovador del teatre: des del punt de vista escènic, pels seus escenaris simultanis i, des del punt de vista psicològic, pel tractament d’uns personatges realistes. Els criminals va significar una gran […]

El Zoo de Vidre és una de les obres més emblemàtiques de Tennesse Williams, a més de les més personals en estar inspirada parcialment en la seva pròpia biografia. Es tracta d’un drama quotidià, on els somnis, els records i els anhels dels personatges entren en constant conflicte amb la realitat que els envolta. La construcció dels personatges és possiblement un dels principals valors de l’obra, mostrant uns éssers frustrats però que es neguen a perdre l’esperança, cosa que ens fa empatitzar amb ells i amb la seva lluita des del primer moment. L’autor va idear aquesta obra com una proposta expressionista, tractant d’allunyar-se del realisme, va assegurar que era una obra composada de records fragmentaris. És per això que […]

Fer una obra de teatre de rabiosa actualitat té els seus riscos: pot envellir ràpid i malament. També les seves virtuts: la temàtica i els llenguatges estan convinguts amb el públic per endavant. Tothom situat així. A Conspiranoia – el nom no pot ser més explícit – és clar que sentirem de a parlar de terraplanistes; però també de relacions assimètriques, de geologia i sostenibilitat. Sobre l’escenari, actors que són per si sols un reclam i que, a més, no defrauden: Mia Esteve, Eduard Farelo, David Vert i Àurea Márquez. El punt de partida és el de quatre amics que es reuneixen – en aquest cas per, diguem-ho així, fer teràpia de xoc a una terraplanista – i a partir […]

Des del dol per una filla, la por a la pròpia mort i alguns records d’infantesa fins a esmentar els trets superficials dels veïns o fer un exercici de metaescriptura. Vicent Andrés Estellés (País Valencià, 1924-1993) era un poeta extraordinari, i amb motiu del centenari del seu naixement, tots els esforços amb l’objectiu de recordar-lo o fer-lo descobrir són molt benvinguts, especialment si estan preparats amb la cura i la sensibilitat artística que fan justícia al poeta de Burjassot, com en aquest cas. L’espectacle Coral romput pren el mateix nom que el poema més extens d’Estellés: el componen més de mil dos-cents versos inclosos en el llibre La clau que obri tots els panys (1971). Que malgrat els canvis temàtics […]

Marc Angelet i Jordi Casanovas conspiren junts per crear una comèdia que potser per separat hauria estat diferent i fins i tot més original. S’endevinen algunes maneres de fer dels dos autors en segons quines escenes o girs de guió, i es nota principalment la direcció de Casanovas en el tram final. No estem davant d’una obra fonamental en la carrera de cap dels dos, però no es pot negar que han creat un producte ben travat i amb possibilitats de convertir-se en un èxit del boca-orella. Això sí, estem davant d’una obra més convencional del que s’esperava (Gènius, d’Angelet, o Immunitat, de Casanovas, estan molt lluny del plantejament ara mostrat), i potser convé saber-ho per anar sobre avís. Conspiranoia […]

Marina Alegre Silva recita Vicent Andrés Estellés com als anys 70 ho va fer Ovidi Montllor qui ens va fer conèixer i estimar al gran poeta, compromès amb la cultura i la identitat valencianes. Amb Coral Romput Marc Chornet vol retre un homenatge a l’autor en el centenari del seu naixement. Ovidi va donar a conèixer els nostres poetes a través de la música. Amb Estellès va marxar una gran poeta i amb Ovidi, un excel·lent rapsoda però ens n’han quedat la veu i les paraules. Marina Alegre recita amb força i amb tranquil·litat els més de mil versos de Coral Romput. Ella sola, valenta, segura, càlida, recita vers a vers “mastegant les paraules” la quotidianitat de Valencia, l’amor, la […]

Ifigènia és una adaptació d‘Albert Arribas a partir de les peces Ifigènia a l’Àulida i Ifigènia entre els taures d‘Eurípides, un dels grans clàssics de la tragèdia grega del s.V aC. Es tracta d’una tragèdia grega basada en el sacrifici d’Ifigènia, filla d‘Agamèmnon, rei d’Argos, fill d’Ateneu i de Clitemnestra, filla de Tindàreu i de Leda, reis d’Esparta, germana d’Helena i esposa d’Agamèmnon. La proposta dirigida per Alícia Gorina en la seva primera aproximació a la tragèdia destaca com es posa en qüestió la perpetuació de la violència en una família, una mitologia o un sistema de govern. Una proposta escènicament molt austera, basada principalment en el treball actoral. Pere Arquillué i Emma Vilarasau en són els principals protagonistes. Primer […]

Sovint veiem representar tragèdies gregues com si fossin textos d’abans d’ahir. Se’ls escapça, adapta i recol·loca per no destacar dins de les produccions habituals dels teatres. Es conserva el seu to grandiloqüent, a vegades s’acompanyen d’escenografies majestuoses o pel contrari minimalistes, però gairebé sempre s’oblida que el teatre grec tenia una estructura pròpia, allunyada del que estem acostumats a veure. És per això que quan, de tant en tant, algú fa l’intent d’acostar-se als orígens –L’Orestea que ens va arribar fa uns anys de la mà de l’italià Luca de Fusco- val la pena parar-hi atenció i prendre detinguda nota. És evident que en aquesta Ifigènia que ara ens arriba al Lliure també s’han pres algunes llicències –per començar es […]

Fer el que s’espera o deixar-se emportar pel desig i la passió? Conformar-se i desenvolupar un paper ja marcat o sortir-se del camí? Tantes preguntes que acaben formant el futur d’una persona i el destí de les seves relacions. I mai se sap si s’encerta amb la decisió… fins que és massa tard. En aquesta versió del clàssic de Tennessee Williams, Martina Cabanas presenta una adaptació amb un to força diferent. L’inici no és l’esperat, amb els personatges ja enmig de la batalla, sinó que se’ns presenta com el possible assaig de la representació de l’obra. El director de l’obra, que serà el narrador a escena, introdueix al públic en allò que veurà i dona pas als i a les […]

Assisteixo a veure aquest tribut a la reina del soul Tina Turner. La creadora d’èxits com ‘Simply the Best’, ‘Private Dancer’ o ‘Proud Mary’. Ho fa amb música en directe i amb un ballarins com podriem veure en un concert seu. Justine Riddoch es posa en la pell, la perruca, els talons i la veu de Tina Turner en l’espectacle Totally Tina al Teatre Apolo. Un tribut a la reina del soul i del R&B en tota regla. Les noves generacions no han aconseguit arrabassar-li el seu títol de Reina del Rock. Sobre l’escenari era pura energia i els seus concerts, una explosió de dinamita. Ara els seus fans tenen l’oportunitat de veure-la de nou sobre els escenaris amb Typically […]

El Cirque du Soleil mai decep, cadascun dels seus espectacles és un regal per als sentits, però Alegria té una cosa molt especial: és una revisió d’un espectacle mític de la companyia en la qual, modernitzant algunes coses, han sabut guardar l’essència i la bellesa, amanint la representació amb una banda sonora que és exquisida, per a mi, la millor de les seves propostes que s’han pogut veure al nostre país. Alegria té tots els elements perquè es pugui gaudir de 0 a 99 anys: els números, tots excel·lents, són molt variats, per a tots els gustos, salts de vertigen, joc amb foc, barres acrobàtiques, hula hoops infinits, trapezistes que juguen a volar mentre es cotonean al cel de la […]

Aquests dies he anat al Teatre Goya a veure “El favor” una comèdia de Susanna Garachana que ens situa en el saló de la casa d’en Cesc. Ha quedat amb els seus millors amics per demanar-los un “petit” favor. Un text irònic, amb molta conya i que planteja, en una comèdia que podria semblar corrent, moltes reflexions sobre l’amistat. El dia que vaig assistir van fer un col·loqui, però per l’horari dels trens em va ser impossible quedar-me com faig altres vegades. Una comèdia sobre l’amistat i fins a quin punt demanar un favor et fa plantejar l’amistat, la família i la confiança amb el teu cercle més íntim. Hi ha una gran complicitat entre els quatre actors, i es […]

Xavier Albertí parte de la biografía de Gómez de la Serna sobre Valle-Inclán para retratar en un magnífico monólogo musical al que fue uno de los mayores renovadores de la literatura y el teatro español. Se trata de un homenaje a la vida del autor y una oda al gran placer de la palabra. A través de anécdotas que combinan lo privado con lo público, pone en valor su singular y poética visión sobre la vida en general y sobre la sociedad española en particular. Una sociedad llena de contradicciones que solo se pueden explicar a través de la deformación. “Como si los héroes clásicos se mirasen en los espejos cóncavos del callejón del gato”. Esta obra puede ser disfrutada […]

Casa Calores és una obra que Pere Riera va escriure fa gairebé 20 anys. Com és que no se n’havia fet cap escenificació fins ara? L’obra és deliciosa. Ens parla del pas nostàlgic del temps. De com aquest temps empeny les persones endavant, ferint-les i també guarint-les, gairebé sempre, fins a precipitar-les, sovint sense avisar, per un abisme del què ningú no pot escapar. En tot allò concret, l’obra excel·leix. Les escenes són emocionants, divertides i belles. Molts moments textuals, brillants. Com brillants són les interpretacions de tots i cadascun dels sis actors i actrius que ens porten de viatge per aquella època analògica de finals dels 90, inicis del 2000, quan ens trobàvem (presencialment) a terrats, places, carrers i […]

Pere Riera va escriure aquesta obra fa 17 anys i, sense ser atemporal, no es marceix amb el temps ni s’allunya gaire d’una situació que podria ser molt actual. Pere Riera s’inspira en el moment en que veu com ensorren la casa on va néixer a Canet de Mar. Amb la casa desapareixen els records d’infància i adolescència, i tota la peça té aquest to nostàlgic que pot interpel·lar a tothom. És també gràcies a la naturalitat que desprèn el text, les interpretacions, l’escenografia (un elogi especial a Sebastià Brossa que situa tota l’obra en un terrat de poble de costa, on no hi falta detall: el terra inclinat cap al forat del desaigua, una petita habitació per la rentadora, […]