Recomanacions

Malgrat que la importància i la influència de Sarah Kane en el teatre contemporani, especialment en el món anglosaxó, ja ha estat reconeguda per diversos estudiosos de l’art dramàtic, costa encara veure a Barcelona muntatges que s’atreveixin a portar a escena algun dels seus textos. Per aquest motiu, cal celebrar la valentia, en aquest cas, de la directora Loredana Volpe per arriscar-se a donar forma escènica a Ànsia (Crave), una obra d’una gran complexitat, gairebé inèdita a la nostra ciutat. Volpe ha optat per entregar-se al text, un poema malaltís a quatre veus intercalades, i donar tot el protagonisme a les paraules i la seva musicalitat. Es tracta d’una aposta difícil (tenint en compte que Kane sempre suposa un gran […]

Un recorregut per la vida de Mozart representada a través del pare i fill: Roger i Joan Pera. Un toc familiar que congenia molt bé per destacar la relació intensa que Amadeus Mozart tenia amb el seu pare. Sergi Belbel, a través d’aquesta combinació de teatre i música aconsegueix apropar el compositor austríac a un públic més ampli, poc familiaritzat. Però tanmateix també aconsegueix fer un elogi a la seva immensa i complicada trajectòria. Saber per quins problemes o lloances estava passant en aquell moment fan viure més intensament les peces tocades per l’Orquestra Simfònica del Vallès. Unes peces que a vegades queden curtes de durada per l’espectador. Són poques les funcions que es realitzaran d’aquesta tragicomèdia, una estona de […]

Diversos cercles de llum patinen per l’escenari, es persegueixen fins que es troben i en les seves interseccions se situen els ballarins que sembla que busquen allò que comparteixen per a crear o per a expressar quelcom. Nom té una dosi molt important d’improvisació que permet Gelabert treballar a partir de la tensió entre la necessitat individualista d’expressar-se i la inèrcia social que ens empeny a buscar els altres i a mimetitzar-nos entre nosaltres. En alguns moments, els cinc ballarins podrien ser un quintet de jazz actuant en absoluta llibertat per a explorar fins a quin punt l’atracció per la llibertat dels altres ens obliga a trobar-nos. Nom és una experiència introspectiva que cerca entre l’emoció que aflora quan no […]

Soc una enamorada del personatge de Mozart i la seva obra em fascina. Sempre m’espanta tot allò que es fa sobre Mozart que no sigui la interpretació de la seva música o la representació de les seves òperes. Em produeix certa recança pensar que el poden desvirtuar, mal interpretar, deformar o ridiculitzar. No és així en aquest cas. Sergi Belbel ha sabut remenar entre la correspondència de Wolfgang per trobar tot allò que es refereix a la relació amb el seu pare i també al seu temperament malgrat que hi descobrim certs tics de la pel·lícula dirigida per Miloš Forman i basada en el guió de Peter Shaffer en la que segurament s’exagera el comportament díscol i frívol d’Amadeus. Tot […]

“La memòria perduda” és l’exemple de com fer una gran obra amb pocs recursos. Feina, feina, feina, esforç i molta il·lusió és el que hi ha al seu darrere; on direcció i interpretació destaquen de manera excel·lent. I és que, en el tàndem Pablo Ley i Raquel Ferri es nota que hi ha molta química. “La memòria perduda” és un viatge al passat, l’homenatge a tota aquella generació que va viure la seva adolescència entre bombes i revoltes durant la dècada dels 40. Una mirada des de la ingenuïtat d’aquells nois i noies, que malgrat tot el que els envoltava no van perdre mai la il·lusió de viure, com la Margarita Fancelli Duran, protagonista d’aquesta història, a la que Pablo […]

La producció de Händel és molt important en tots els gèneres que es practicaven en el seu temps. Només en òpera té més de quaranta títols, entre els que destaquen Alcira, Orlando o Giulio Cesare, entre molts altres. Tot i ser una de les més importants òperes italianes del compositor, Rodelinda no s’havia representat mai al Gran Teatre del Liceu. De fet, l’òpera barroca no és precisament un dels estils operístics més escoltats al teatre de la Rambla, on prima sobretot el verisme i les peces de Wagner o Richard Strauss. Rodelinda explica les intrigues polítiques i les lluites de poder per ocupar el tron de Milà. Musicalment, destaca per les àries “de capo” típiques del Barroc (aquí destacarien les […]

Nosaltres intentem no assistir a les versions “concert” de les òperes que massa sovint es realitzen al Gran Teatre del Liceu. Creiem que l’òpera és l’espectacle total, perquè inclou gairebé totes les branques de les Arts Escèniques i malgrat que la música i la veu humana és el més important de tot, per nosaltres és imprescindible veure-les representades. Malgrat que aquest divendres vam assistir sense gaires ganes al Liceu, hem de reconèixer que sortosament el resultat va estar realment magnífic i vam gaudir de valent. S’han programat únicament dues funcions i la segona es podrà veure diumenge 10 de març. La música d’aquesta òpera, HAMLET, és d’Ambroise Thomas (1811-1896). Estrenada a l’Òpera de París el 9 de marc de 1868, […]

Que ha arribat el moment que les dones prenguin la paraula, també als escenaris teatrals, és un fet ja innegable que, probablement, ha trigat massa a arribar. Lluny encara d’una paritat efectiva, moltes directores i dramaturgues han obert un camí que ja no té marxa enrere. A través d’ell, hem descobert tota una sèrie d’històries ocultes que esgarrifa només la idea de pensar tot el temps que han estat silenciades. En aquest cas, és Concha Milla qui pren el relleu de companyes de professió com Clàudia Cedó o Gemma Brió per parlar d’un tema íntim, delicat, personal i, sobretot, dolorós. La valentia amb la qual exposa una experiència traumàtica real amb l’objectiu de visibilitzar i obrir debat sobre la infertilitat […]

Està clar que l’estil del grup José y sus hermanas ha quedat ben definit en el seu segon espectacle. Si amb Los bancos regalan sandwicheras y chorizos ens mostraven els efectes indirectes que encara tenia el franquisme en les noves generacions, ara fan una anàlisi de l’educació a Espanya i de totes les conseqüències que això té en el nostre comportament individual i en les actituds generalistes del país. Es tracta d’una missió complicada, de tortuosos camins i conclusions contradictòries. A l’hora de tractar el tema es segueixen utilitzant els recursos habituals del grup, que van des del testimoni directe a les accions performàtiques, passant per moments musicals, dissertacions filosòfiques o gravacions reals. Tot plegat funciona com un tot unitari […]

La temporada passada, TRANS (MÉS ENLLÀ) va obrir la mostra de “teatre inclusiu NOSaltres“, en l’àmbit de la diversitat sexual i afectiva, al Teatre Lliure. Després va estar programada vuit dies en el Festival d’Avinyó, van fer gira per localitats franceses i aquesta temporada s’ha tornat a programar durant cinc dies al Teatre Lliure de Gràcia. Aquesta peça és la segona part d’un tríptic que Didier Ruiz i La compagnie des Hommes dediquen als invisibles. Un tríptic iniciat el 2016 amb “Une longue peine”, que donava veu a expresoners, i està prevista una tercera peça en 2020 amb “Lucioles” protagonitzat per persones que han escollit l’espiritualitat com a opció de vida. Al començament d’aquesta temporada vam poder veure la seva […]

Una parella. Una dona. Un home. Un fill. Una relació acabada. La parella es troba contenta d’haver arreglat bé la separació. A partir d’aquest moment van sorgint les paraules en forma de records, de retrets, de ràbies, de culpes, d’odis que s’han anat teixint al llarg de la seva vida en comú i que no s’havien dit mai. Podria ser una història que ens resulta familiar. Ell, triomfador que valora molt la seva vida professional i intenta trencar els lligams que l’impedeixen aconseguir més èxits. Ella, espantada, sotmesa, que vol tenir un fill i el té però se sent sola i s’allunya encara més de l’home que estima. Aquest podria ser el resum d’aquesta impactant obra de Jordi Casanovas i […]

Dimarts va tenir lloc al TNC un concert dedicat a Carles Santos inclòs dins del Barcelona Obertura Spring Festival (primer festival dedicat a la música clàssica que se celebra a Barcelona del 4 al 17 de març d’enguany). El títol d’aquest homenatge en format concert SE’NS N’HA ANAT EL SANTOS AL CEL, és obra de Jordi Oriol, qui va treballar amb Carles Santos en la seva última creació “Esquerdes parracs enderrocs” que es va poder veure a la Sala Tallers el maig del 2017. Un concert a partir de l’obra simfònica de Santos com a compositor i amb la direcció musical de Wanda Pitrowska (Xavier Albertí), al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Carles Santos […]

La sinopsis del espectáculo Strange Fruit nos presenta la obra como una reflexión política, racial y de genero a través de canciones de autoras afroamericanas. Pero esto es solo la primera capa, el aspecto formal, una categorización intelectual que, como tal, siempre resulta estrecha de miras cuando se trata de arte. Strange Fruit es reflexión y denuncia, sí, pero no desde un manifiesto de salón repleto de aforismos y estadísticas, sino desde el desgarro más profundo y el alma expuesta. Y así, a través de la desnudez del interior -que no el exhibicionismo-, Strange Fruit nos habla de golpes físicos y moratones morales. Derrochando sensibilidad -que no afectación-, la obra nos comparte el dolor, casi ancestral, de una época acotada […]

Tot i que La reina de la bellesa ja es va representar a Barcelona fa un parell de dècades, aquest nou muntatge dirigit per Julio Manrique coincideix amb un moment de major reconeixement del seu autor, gràcies a l’èxit teatral de La calavera de Connemara i a la pel·lícula Tres anuncis als afores. Cal celebrar que, finalment, el públic comenci a situar a un autor tan interessant com Martin McDonagh, la figura del qual ja és, pràcticament, una mena de clàssic contemporani. En concret, l’espectacle protagonitzat per unes esplèndides Marta Marco i Marissa Josa conté algunes de les obsessions més malaltisses i fascinant del dramaturg irlandès com la toxicitat de les relacions humanes, la violència emocional, l’opressió del món rural […]

Aquest dilluns dia 4, Joan Vázquez ens va regalar un concert personal i únic dins del cicle de concerts #MondayMonday del Teatre Eòlia. Segons ens van anunciar a la roda de premsa de presentació de temporada, aquest és el segon dels concerts d’aquest cicle i llegim a la web del teatre els concerts #MondayMonday neixen el 2016 amb la voluntat de “segrestar” cantants solistes de les grans escenografies per apropar-los al públic. Escenari i platea esdevenen un únic espai per oferir-nos moments íntims, riures conjunts i grans dosis de complicitat. Amb Joan Vázquez va intervenir Laura G. Ballbé, guanyadora de la Marató MondayMonday. Un repàs als 20 anys de carrera de Joan Vázquez que va anar desgranant records dels seus […]