Recomanacions

Tornem de nou al Teatre Akadèmia per poder veure aquesta obra d’un humor molt surrealista i envoltats d’una guerra a l’exterior i un altre a la parella. L’autor ens presenta a dos personatges que tancats en la seva pròpia closca de cargol i tortuga ens expliquen la seva relació junts durant anys. Aquesta closca i la relació de cargol i tortuga és una de les petites històries i rèpliques que ens expliquen. Anem descobrint el seu dia a dia així com el seu passat amb breus rèpliques de vegades interrompudes per bombes i acciosn que succeeixen fora del seu cau, de la seva closca. El seu món interior, la seva convivència, la seva pròpia humor i la dificultat de les […]

S’està presentant la tercera edició del Festival de Teatre en Francès OUI! a Barcelona organitzat per l’Institut Français de Barcelone. Enguany es presenten 7 peces en 4 sales diferents. Cada any aquest festival obté més reconeixement entre el públic català. Les obres estan totes sobretitulades en castellà. Trobem a faltar a les brochures, més informació sobre els directors/es, autors/es, actors/actrius ja que molts són desconeguts pel públic general de casa nostra. La “Magie lente” està basada en un text de Denis Lachaud , dirigida per Pierre Notte. Denis Lachaud explica en una entrevista que les seves obres estan emmarcades sempre en l’entorn de la psiquiatria. La Magie Lente és un monòleg interpretat magníficament per Benoît Giros. Més ben dit, un […]

La veritat, no sabia ben bé que em trobaria a aquest musical. És fàcil que les referències als Addams es confonguin amb els Munsters. La família Addams són els gens ingenus, un pèl sinistres, rebels, encantats de ser diferents dels avorrits “normals”. Una família a qui allò tètric els sembla alegre, els seus millors somnis són els malsons… i ara s’enfronten a un de ben real: la protagonista, Miércoles, la fosca filla sinistra, intel·ligent, flagell del seu germà, altiva, desdenyosa del més mínim indici de romanticisme… va i s’enamora d’un noi normal, d’una avorrida família típica, dels de jersei a les espatlles i mare amb collaret de perles, seguidors de les normes. Les contradiccions, malentesos i mons tan oposats estan […]

Un gran llençol blanc oculta l’escenari i es destapat lentament pels personatges de l’obra. Una bonica manera d’obrir el teló. Els déus busquen una bona persona entre els habitants de la terra. L’aiguader Wang els ajuda a buscar un lloc per hostatjar-se. Només Xen te, la prostituta, els acull i, en recompensa, els déus l’ajuden a muntar un petit negoci que li serà difícil de mantenir en una societat plena de misèria, fam i insolidaritat. Xen Te dóna més del que té a les persones que l’envolten, ho dona tot fins i tot amor a qui només vol exprimir-la en benefici propi. Per no quedar-se buida de bens i sentiments, ha de desdoblar-se en una altra persona que la protegeixi […]

Avui, nit d’estrena a l’Espai Lliure del Teatre Lliure per escoltar la història de Llullu, el fill de l’escriptor Màrius Serra nascut amb paràlisi cerebral. El 2008 Màrius Serra va publicar el seu llibre QUIET, en una col·lecció de narrativa, quan el seu fill Llullu tenia 8 anys. L’obra ha estat traduïda a diverses llengües i reeditada fins a deu vegades per l’Editorial Empúries. El 14 de juny de 2009 es va fer una lectura pública amb música, en el marc del concert benèfic “Mou-te pels Quiets”. El 24 de juliol de 2009 el Llullu va morir. Després de fer moltes lectures del text davant de públic, Màrius Serra va decidir convertir-ho en una obra de teatre: QUI ETS ? […]

Després d’estrenar La mujer más fea del mundo amb Ana Rujas a la Sala Atrium, Bàrbara Mestanza continua amb la trilogia de la bèstia en Pocahontas o la verdadera historia de una traviesa. Aquesta vegada ho fa com a dramaturga, directora i única intèrpret de l’obra. Totes dues obres es caracteritzen per ser monòlegs viscerals amb un fort discurs de gènere. Aquest cop pren el símbol de Pocahontas per reflexionar sobre com es construeixen les històries, o més aviat com es deformen fins a crear mites que poc tenen a veure amb la veritat. Tots coneixem la figura de Pocahontas, però pocs som conscients del que realment va ser la vida d’aquesta nena. Lluny del conte d’amor de Walt Disney, […]

55 minuts per recordar les coses dolent que hi ha dins l’amor, cal que ens ho recordin? Perquè ens agrada escoltar cançons tristes quan no estem bé? És que ens volem enfonsar més? Que voleu dir-me que millor no enamorar-me mai més? Potser és qüestió de riure’t de tu mateix i reduir el teu drama. Una posada en escena entre el monòleg i la performance. Dues persones absents de gènere, que ens parlen des del cervell i el cor sobre l’altra cara de l’amor. Difícil no empatitzar en moltes de les situacions que et plantegen, utilitzar el teatre per dir tot allò que a la realitat vas ser incapaç de fer. A vegades penso que aquesta obra serveix per empoderar-te, […]

Ahir dilluns dia 4 de febrer va tenir lloc al Onyric Teatre Condal, la tercera edició del concert solidari AMOR X AMOR. Per tercer any consecutiu un “Concert solidari únic i irrepetible de cançons d’AMOR per oferir AMOR a aquells que més ho necessiten”. Els beneficis del concert d’enguany van destinats al projecte Dones Acció de la Fundació Aroa. Aquest projecte és un servei d’atenció terapèutica i grups de suport psicosocial. Suport específic a les dones que pateixen o han patit violència masclista. La Fundació Aroa és una entitat sense ànim de lucre, de voluntariat i activisme professional, fundada l’any 2003, per un grup de professionals de la salut, l’educació i l’atenció social. Va ser un concert de duets musicals […]

Les funcions del teatre són múltiples i diverses. Pot entretenir, divertir, ensenyar, informar però també pot, i crec que té l’obligació, de denunciar i fer crítica social amb la intenció de modificar actituds i postures insostenibles. Aquest és el cas de la violència masclista que ja és impossible d’amagar i encara menys, de normalitzar. En aquest moment en cartellera trobem títols com “Aüc” de les Impuxibles, “Rebota, rebota y en tu cara explota” d’Agnès Mateus i Quim Tarrida o “Macho man” d’Àlex Rigola, el qual comenta en una entrevista que “És urgent prevenir i educar per transformar la societat patriarcal i evitar la violència de gènere”. Aquest és el tema de “Només una vegada” on la dona, carregada per una […]

Un projecte escrit i dirigit per Marc Rosich. Un projecte nascut a partir de la posada en escena de la peça breu “Un minut de silenci” que es va presentar a Microteatre Barcelona ara fa dos anys. Uns textos que componen un retrat irònic i despietat del món controlat des del patriarcat, amb uns homes obertament dominants i maltractadors i unes dones que reben aquesta “violència” amb conformitat i un somriure a la boca. Unes situacions exageradament caricaturitzades, que evidencien fins a límits quasi absurds la submissió enfront de la violència verbal, sense embuts, dels mascles dominants. Una proposta que ens convida a reflexionar sobre la violència en les relacions de parella, la violència subtil que s’amaga darrere les paraules […]

La companyia Arsènic Creacions presenta Monster: de prop ningú no és normal al teatre Tantarantana. La proposta dirigida per Roberto Romei ens presenta a tres actrius que encarnen un grup de música i que, mitjançant el concert que estrena el seu no disc, pretenen explicar la història de Cati, una jove de Calafell. Monster es presenta, per tant, des de l’inici, com un joc de nivells: Monster és la motocicleta que guarda el pare de la Cati al garatge i és el nom del CD que presenten “Les Prinzelles”. Es tracta, doncs, d’una oscil·lació entre música, comèdia, recreació de la vida de la Cati i interacció amb el públic des del propi plantejament de la representació. Aquest plantejament complex obre […]

No sé si a vosaltres també us ha passat, que de vegades aquell plat que sempre us surt boníssim, us ha quedat salat, o al revés li falta sal, s’ha passat de cocció o us ha quedat cru, … dons bé, una mica és el que m’ha passat amb l’obra “Likes” d’en Roc Esquius. Pel meu gust s’ha passat una mica de cocció. Tot i això, segueixo pensant que en Roc és un bon “cuiner”. M’agrada molt el seu estil, els temes que proposa i la frescor en que se’ns presenten. Però malauradament en aquesta ocasió, no he sortit del tot satisfeta . La veritat ,se m’ha fet llarga i un pel repetitiva, i és una llàstima, perquè el tema […]

“Jo dic sí!” és un espectacle musical en forma de concert on l’Anna Moliner ens ofereix una selecció de temes musicals que, d’una manera o altra, han format part de la seva trajectòria artística i personal. La primera cançó que va cantar va ser “Roxy” del musical Chicago, en una versió personalitzada. Ah, shua, foto, foto, Anna, Mo, Mo, Mo, Moliner, oh, ah. Tot seguit ens va cantar “Nothing” del musical “A Chorus line”( una versió en català). Ens explica que des de sempre ha sabut que volia ser actriu. I que llegint “La Gavina” de Chéjov va descobrir una frase que la defineix :“Quan penso en la meva vocació, la vida no m’espanta”. D’aquí neix el seu primer disc […]

Sovint les altes expectatives juguen en contra. Havia llegit tant i tot tan magnífic sobre aquesta proposta d’ )e(spai en construcció que estava convençut que veuria una obra d’aquelles que et marquen, amb alguna similitud amb Blanca Desvelada: petit format (sigui això el que sigui), un tractament diferent, original i captivador d’un tema que pot cansar per massa vist com la Guerra Civil, el drama de les dones que van perdre els seus homes sense no poder ni enterrar-los i tot descansant en les interpretacions, el repte de transmetre molt amb durada reduïda i pocs elements accessoris… En fi, tot a favor. I, clar, m’esperava més. No m’ha arribat el principal, el drama de la protagonista, massa freda i distant. […]

Sensible, delicada, intensa i sobra dir que poetica proposta amb direcció de Victor Àlvaro, interpretació i dramatúrgia de Joan Vàzquez i música de Gerard Alonso (els responsables de la magnífica Paquito forever). Lorca ferit i sentint-se traït pels seus amics Buñuel i Dalí, marxa a Nova York on tot li sembla gran, monstruós i perillós, fins que descobreix la vida nocturna i un cubà li torna la llum i la poesia. Whitman, que molts van conèixer amb El club de los poetas muertos, el més important poeta nord-americà, canta a la natura, el salvatgisme fins i tot amb un punt sensual, i lloant els sentits. Dos visions i moments contraposats a priori: la urbs que amenaça juntament amb un estat […]