Recomanacions

A juzgar por el carcajíometro de los espectadores, Ben-Hur puede certificar la veracidad de su descripción en cartelera: una comedia divertida y gamberra. Lo de destornillante, personalmente, habría que ponerlo en entredicho. Una comedía con la misión, cual enfant terrible, de la irreverencia por la irrevencia, de derrocar la intocabilidad del mito de Ben-Hur, de empujar del podium los referentes colectivos de la gran pantalla. Para librar tan digno combate, no han escatimado recursos: tecnología punta y vestuario de época. Entre sus filas figuran actores de aplomo dispuestos a librar las más épicas batallas. Abriendóse paso en la cruzada, ¡hasta han llegado a reclutar miembros del público!. Y por último y más importante, cuentan con el arsenal ideológico más avanzado […]

L’impacte que La reina de bellesa de Leenane va produir fa 20 anys a Barcelona, amb el muntatge de Mario Gas, va ser tan gran que encara avui molts espectadors el recorden. I és que érem molts els que cercàvem un teatre contemporani, arriscat i poc complaent com el que ens aportava Martin McDonagh. Amb els anys han arribat més obres de l’autor, i no totes han suscitat el mateix interès, però aquesta primera peça del seu repertori encara desperta inquietud i encara segueix funcionant com el mecanisme d’un rellotge. La relació malaltissa entre mare i filla, l’ambient opressiu de la casa rural i la climatologia inclement, així com la dèbil frontera entre el seny i la bogeria fan d’aquest […]

Fa deu anys Albert Vilalta va ser segrestat en un país situat al Nord-oest d’Africa amb altres companys. Alícia Gómez va ser alliberada als tres mesos. Albert Vilalta i Roque Pascual hi van ser 9 mesos. Durant els mesos de segrest al desert, Vilalta va ser capaç d’escriure poemes d’amor i també de ràbia i d’impotència. Aquests poemes han estat trets a la llum per Carme Canet, en un recital poètic primer i ara en una peça teatral. La poesia és en sí mateixa transmissora de sentiments, però si és declamada amb el poder dramàtic de Carme Canet, arriba al cor, i si a demés s’acompanya d’una música apropiada, és capaç d’arribar a les profunditats de l’ànima. Laura Luceño és […]

Coincidint amb una recent “ruptura” del grup “Els amics de les Arts”, s’estrena al Teatre Gaudí un musical que ficcionalitza i dóna vida a algunes de les cançons més conegudes i il·lustres. Bed & Breakfast, dirigida per Laia Fort i Jaume Viñas, és una representació que busca, amb format musical, explicar la vida quotidiana d’uns joves i les relacions que es donen entre ells. Escènicament és una obra que funciona de manera efectiva. Amb un escenari central, rodejat de públic, els espectadors veuen allò que succeeix sota les quatre parets de la casa dels protagonistes, rodejant i observant la relació que tenen i els problemes que sorgeixen entre ells. Tot i ser una localització concreta, la funcionalitat del propi decorat […]

Tres llibretes són les teves úniques armes per sobreviure a un segrest. Menjar enllaunat i vigilància les 24 hores del dia. Aquestes són les condicions en què va viure Albert Vilalta el segrest per part del grup terrorista d’Al-Qaeda a finals del 2009 durant nou mesos. A partir d’aquests fets Carme Canet ha estat el nexe d’unió entre el cooperant Albert Vilalta, la cantant Laura Luceño i la coreògrafa Olga Lladó que posen sobre l’escenari un gran joc multidisciplinari amb música en directe, projeccions, interpretació i dansa. Les mirades que es fan entre les tres dones a l’escenari, la gran compenetració i la proximitat que transmeten juntes, demostra que l’espectacle s’ha configurat amb molta estima i amor entre la companyia. […]

“Sóc dins, amb tu, o fora quan tu em dons presència. Sóc fora amb tu, encara que tu no em vulguis, ni m’intueixis, ni em necessitis. Però sóc amb tu.” Amb aquest poema de Carme Canet i la cançó “Vilalta song” de la Laura Luceño dedicats a Albert Vilalta, comença “Des del desert”,un espectacle meravellós, emotiu i poètic, que em va atrapar des d’un principi. 20 de novembre de 2009, l’Albert Vilalta, en Roque Pascual i l’Alícia Gómez van ser segrestats mentre anaven al Senegal en una caravana solidària que havia de recórrer diversos països de l’Àfrica. L’Alícia va ser alliberada als tres mesos del seu segrest, en Roque i l’Albert van ser alliberats al cap de nou mesos, convertint-se […]

La companyia teatral Yllana és una autèntica institució de l’humor a Madrid, on va néixer fa més de 25 anys. Durant tot aquest temps han representat diversos espectacles d’humor gestual i un contingut reivindicatiu, com ara ¡Muu!, Glub Glub, 666 o Rock and Clown. Però també ha tingut temps per gestionar el Teatro Alfil o produir espectacles d’Ara Malikian o Paco León, entre els que es troben el primer espectacle de la franquicia The Hole. Amb Ben Hur volen explotar el recurs de les noves tecnologies i utilitzen per primer cop una pantalla de grans dimensions que esdevé un protagonista més de l’espectacle. El text l’han confiat a l’actor Nancho Novo, que a través de la història clàssica de Ben […]

Després d’anys i unes quantes obres a l’esquena, ja ha quedat clar que Oriol Broggi ha trobat el seu segell com a director. Tenir un estil de direcció tan reconeixible té l’avantatge de poder fer-lo jugar a favor com a marca artística, acontentant els seguidors dels teus muntatges; però també té el perill de deixar-te atrapat en la repetició de la fórmula. La bona persona de Sezuan és un muntatge ambiciós que sap omplir la sala gran del TNC sense grans artificis, amb música, bon gust i notables interpretacions. Un cop més, Broggi es recolza en l’enorme talent de Clara Segura per sostenir una història que, malgrat el didactisme de Brecht, aconsegueix resultar emotiva. La qüestió és que l’artefacte funciona […]

“Es van conèixer una nit d’estiu, de cinema a la fresca…”, amb aquesta premissa comença Bed and Breakfast, obra elaborada a partir de la música i les lletres d’Els Amics de les Arts. La història reuneix a sis amics, tres nois i tres noies, amb diverses relacions entre ells: de parella, amistat, ex parelles i rotllos d’una nit. El denominador comú és que els tres nois viuen junts i, això, fa col·lidir totes les relacions. Una comèdia d’embolics en tota regla, que fa les delícies dels amants de les cançons del grup català. Funciona amb la construcció de la trama al voltant de les cançons, però falla en algun moment quan hi ha una evolució una mica forçada i impostada, […]

This is Real Love és tan difícil de definir com el concepte d’amor contemporani. Un collage multidisciplinari que reflexiona sobre dos de les ficcions més grans de la nostra societat, el matrimoni i el patrimoni, l’èxit sentimental i l’èxit material. A través de monòlegs, entrevistes, projeccions de vídeo, cançons i activitats de dinamització amb el públic, el col·lectiu VVAA construeix un discurs líquid i dispers. Tal com va afirmar Kanye West “feelings matter”. Els sentiments són capaços de construir imperis, fer esclatar guerres i signar poderosos contractes. En l’era de l’economia digital els sentiments continuen sent els actius més preuats, l’amor és poder. És molt interessant la forma en la qual representen la mercantilització de l’amor. En lloc de caure […]

A mesura d’anar deixant espai a la cartellera teatral a obres de directores, dramaturgues i creadores, cada vegada resulta més evident que no ens havíem adonat del gran valor que tenen totes aquestes veus que estaven sent silenciades. És cert que una bona història sempre és universal però també que aquesta universalitat s’assoleix, moltes vegades, des de l’especificitat, la particularitat i la personalitat d’un autor o autora en concret. Un home no podria haver escrit mai Llibert de Gemma Brió, Una gossa en un descampat de Clàudia Cedó o Només una vegada de Marta Buchaca, per posar alguns exemples. No d’aquesta manera, ni des d’aquest punt de vista. En aquesta mateixa línia, Marta Aran, que ja ens va parlar de […]

Arma de Construcción Masiva és la segona proposta de la companyia Jose y sus Hermanas (amb alguns canvis al repartiment) que es reafirma en un estil propi i es consolida com a companyia, jove, emergent i que cal seguir de ben a prop. Aquesta vegada, Sílvia Ferrando, desdibuixa encara més la fina línia entre realitat i ficció, entre actor i personatge i posa en alerta al públic davant la incomoditat de no saber mai si allò que s’explica és cert o no. Una aposta encertada i adequada en els temps que estem vivint però que no acaba de brillar, ja que, en el fons, si són veritat o no les històries privades i familiars que ens expliquen, és força irrellevant. […]

Una proposta basada en les cançons d’Amics de les Arts, tot i que, tal com indiquen arreu, aquest grup no té cap mena de vinculació amb aquest espectacle; una dramatúrgia bastida per Laia Fort, que s’estrena amb aquest muntatge. La proposta està codirigida pel nostre amic Jaume Viñas i la mateixa Laia Fort. La dramatúrgia presenta alguns dalts i baixos, suposem que derivats de la dificultat d’adequar les lletres de les cançons a la història. En Jordi (Joan Olivé) i la Patricia (Aida Llop) tenen una relació oberta, en Joan (Joan Sáez) li és infidel a la Sofía (Mireia Lorente-Picó) i la Marta (Marta Borràs) i el Pere (Pol Fernández) són amics. Només amics. Però el Pere està enamorat de […]

La perla 29 estrena a la Biblioteca Nacional de Catalunya l’adaptació d’un text de Martin McDonagh ambientat en una Irlanda rural, llunyana, freda. La reina de la bellesa de Leenane, sota la direcció de Julio Manrique, presenta la cura pels detalls l’elecció de textos d’una profunditat i emoció a la que ens té acostumats la Biblioteca Nacional de Catalunya. El treball de Julio Manrique és excepcional presentant un text amb un potencial enorme que és aprofitat de manera òptima per a dur a terme una representació cuidada, bella i potent. Un escenari simple, l’interior d’una petita casa d’un poble rural irlandès; però un exterior enorme, on la pluja i el fred s’encomanen al públic que ràpidament es veu reflectit en […]

Martin MacDonagh ens parla de la terrible misèria humana a través de la sàdica relació entre una mare i una filla. Aquestes personatges desperten tendresa i terror al mateix temps, i és que són tan responsables com víctimes d’una lluita constant per reafirmar-se davant un entorn apàtic que les aïlla i les enfronta. Maureen (Marta Marco) veurà en Pato (Ernest Villegas) l’oportunitat d’escapar de les arpes de la seva maquiavèl·lica mare (Marissa Josa) i volar fora del poble de Leenane d’una vegada per totes. Sent conscient que aquesta serà possiblement la seva última possibilitat per a aconseguir-ho, Maureen deslliga el duel definitiu amb la seva mare submergint-se en una espiral de bogeria i violència. Ray, el jove germà de Pato […]