Recomanacions

Un text de l’autor romanès Eugène Ionesco, que no s’havia representat mai a casa nostra. Es tracta del segon muntatge de la companyia Bojum, que dirigeix Montse Bonet, traduït per ella mateixa i per Lluís Hansen, i que interpreten Montse Puga i Òscar Intente. Eugène Ionesco (1912- 1994) és un dels autors més emblemàtics del segle XX i creador amb Samuel Beckett de l’anomenat teatre de l’absurd. Autor entre d’altres d’obres com “La cantante calva”, “Rinoceront” ó el “Rey se muere”. Teatre de l’absurd, és aquella modalitat de teatre que es regeix pels principis existencialistes expressats en termes absurds. La virtut de Ionesco rau en la capacitat de reflectir el caos d’aquest món amb sentit de l’humor i gran humanitat, […]

Per alguna raó, la comèdia comercial acostuma a haver de carregar amb una sèrie d’injustos prejudicis que són un veritable llast per la qualitat del gènere. Entre els productors que creuen que la intel·ligència i la subtilesa són enemigues de l’èxit generalista, els creadors que pensen que l’humor no és un espai prou digne per explicar històries importants i el públic poc exigent que es conforma amb que els facin riure amb qualsevol cosa, la cartellera s’acaba omplint de propostes fàcils, tòpiques, gruixudes i estridents que queden ben lluny del veritable potencial d’aquest gènere. Afortunadament, encara queden espectacles com Lapònia que aposten per fer comèdia des de l’enginy, partint d’un conflicte interessant, servint de mirall costumista de la societat que […]

Georg Büchner va néixer a principis del S XIX. El Romanticisme ja anava traient el nas per l’horitzó. Les idees utòpiques comunistes de Büchner tenen reflex en aquest text on hi ha un sentiment de commiseració per les classes populars reduïdes a la desolació. Büchner va morir molt jove i va deixar aquesta obra inacabada. Per aquest motiu les adaptacions i posades en escena han estat més lliures i moltes vegades enriquidores com ha passat amb aquest Woyzeck de Marc Rosich. Ha reduït l’escenografia al màxim minimalisme i sobrietat per la qual cosa la presència i actuació dels actors/actrius adquireixen un paper predominant. No és gens estrany que se’n hagi fet moltes adaptacions, des de òpera (Wozzeck de Alban Berg) […]

Seduïts, bocabadats, hipnotitzats, entusiasmats …. i més … Així vam sortir diumenge del Mercat de les Flors amb aquesta proposta escènica que ha fet d’obertura de la 7a edició del Festival Sâlmon. Marlene Monteiro Freitas ens ha ofert BACANTS-PRELUDI PER A UNA PURGA, peça guanyadora del Lleó de Plata a la Biennal de Venècia 2018. Una proposta que ha estat definida com a excessiva, abrusadora, versàtil, orgiàstica, eixordadora …. i mes …. Una explosió escènica on la creadora revisa les diferències entre l’apol·lini/racional i el dionisíac/visceral per a intentar crear una catarsi en l’ànima de cada espectador. Una bacanal desbocada a mig camí entre un carnaval i una festa amb ritmes que van del blues a la samba i dels […]

“Carinyo” (2016) és el quart muntatge de la companyia valenciana CIA. Pérez & Disla, fundada el 2011 per Juli Disla (autor del text) i Jaume Pérez (director de l’obra). Una parella com a punt de partida. Dos persones que comparteixen un mateix espai. Una relació. Amants, amics, companys,… L’escenografia és circular. Un cercle il·luminat separa als dos protagonistes del públic. Ells son dins. Es miren. Ens miren. Parlen i callen. Entren i surten de l’espai escènic sense moure’s de dins del cercle lluminós, ho fan amb la mirada. Una mirada que ens busca, i ens fa còmplices moltes vegades de la situació, trencant l’espai escènic. Carinyo” no parla sobre el fracàs o el triomf de l’amor, sinó més aviat ens […]

Que vivim en un món masclista és una obvietat que no cal ni comentar. El masclisme es manifesta de mil maneres, i en mil detalls. ASAP aïlla situacions quotidianes per mostrar-nos en tota la seva crueltat el masclisme imperant, asfixiant i cruel que vivim. Ho fa a través de caricatures, exagerades, extretes de context, on uns personatges anònims, ens mostren, a vegades fins i tot amb sentit de l’humor, com de cruel poden ser les relacions personals. Homes violents, verbalment, però amb una crueltat afilada, punyent, feridora, i dones submises, que van dient que si, quan voldrien dir que no. I la pregunta és: per què ? perquè no diuen que no. Perquè segueixen enganxades a homes cruels, patètics, i […]

Impossible no elogiar el treball que Alfredo Sanzol ha realitzat amb La tendresa, text pel qual ha resultat enguany guanyador del Premi Valle-Inclán, teixint aquest vestit ‘Shakespearià’ a una història que beu i homenatja el Bard amb constants referències als títols de les seves obres, les quals realitzen cameos al llarg i ample de la funció. Un text àgil i tremendament divertit, que va in crescendo fins a acabar en un deliri de focs artificials que arrenca riallades i aplaudiments. La tendresa guarda en el seu interior un missatge absolutament actual, que convida a la tolerància i a deixar-se portar pels sentiments, per estranys que aquests ens semblin, i que com més ‘desetiquetats’ ens resultin molt millor! La Tendresa és […]

Dilluns era nit d’estrena al Teatre Poliorama de la versió catalana de la comèdia d’Alfredo Sanzol, “La Ternura”, traduïda i adaptada al català per Joan Lluís Bozzo i coproduïda per T de Teatre i Dagoll Dagom. Sanzol ha estat guardonat amb el Premio Nacional de Literatura Dramática 2017 i el XII Premio Valle-Inclán de Teatro per aquesta obra. Una obra que va rebre cinc nominacions als Premis Max. Tal com ens van explicar a la roda de premsa, aquesta producció va ser estrenada el 2017 i ha girat per bona part de l’estat espanyol. LA TENDRESA està inspirada en l’univers de les comèdies de Shakespeare i en aquest context s’ha de veure. Els protagonistes són llenyataires i princeses. Ens parlen […]

Únicament dues funcions han permès gaudir d’aquesta proposta de la companyia francesa les Hommes Approximatifs. A la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure, hem pogut veure aquesta peça coral amb una superba escenografia i una extraordinària posada en escena. Caroline Guiela Nguyen (Niza 1981) és una de les directores i dramaturgues franceses de més renom d’ençà que va crear la companyia de les Hommes l’any 2009. Filla de mare vietnamita exiliada a França, la va acompanyar a la ciutat d’Ho Chi Minh quan va acabar la prohibició de tornar als ciutadans vietnamites. SAIGON és una història que bascula entre dues èpoques i dos països distanciats geogràficament amb un nexe comú, el restaurant de Marie-Antoinette. El restaurant es diu Saigon. Un […]

Vaig anar el passat dijous a la Badabadoc, i el primer de tot és adonar-me quin error deixar d’assistir a aquesta sala, ja feia temps que per diferents causes no assistia i retrobar-me amb una nova proposta que m’agrada, m’anima. A més amb la propera proposta que podrem veure. Però pas a pas… Vaig veure una obra que ja porta temps programant-i que fins a la tercera temporada no l’he vist. Estic parlant de Estima’m que tinc pressa de la companyia Xucrut teatre. La proposta que tenim actualment a la Badabadoc, ens parla de la parella. Dels diferents etapes que va passant la parella i els tòpics que podem veure. Com es coneixen, com s’enamoren, com es perd aquest enamorament […]

Aüc es va estrenar el 7 de juliol al Grec 2017. Ha recorregut diversos teatres de Catalunya i va obtenir el Premi Butaca a les Noves Aportacions Escèniques. Han exhaurit des del moment que van posar en venda les entrades. Les Impuxibles són les germanes Peya. Clara és la creadora de la música i la directora musical i Ariadna la directora coreogràfica. En aquesta ocasió han treballat amb els textos i la dramatúrgia de Carla Rovira. Les acompanyen Olga Lledó, Júlia Barceló i Maria Salarich com a intèrprets i ballarines. Les Impuxibles presenten un teatre de crítica social i denúncia al que ja ens tenen acostumades i que agraïm els espectadors. La llibertat i la lluita per la igualtat són […]

Una parella que porten molt temps junts però, amb el pas dels anys, ha arribat un punt que no saben cap a on van. Saben que s’estimen, d’això no hi ha dubte, però també saben que els hi falta alguna cosa per ser feliços com abans. El desig sexual ha marxat, com les ganes de passar l’estona i fer coses junts. La solució “fàcil” seria deixar la relació, deixar de viure junts i trencar la rutina que els atrapa. Però no volen. Tot i les dificultats, miren de trobar una solució per continuar junts. Aquesta és la premissa d’aquesta obra. La cerca per trobar allò que ajudarà a la parella a continuar junts. La història aborda un tema universal, l’amor […]

Estava clar que tard o d’hora el món d’Avatar -la famosa pel·lícula de James Cameron– i el Cirque du Soleil s’acabarien trobant. La megaproductora que porta a la companyia de circ canadenca, a hores d’ara la més famosa a tot el món, utilitza qualsevol inspiració per anar ampliant la seva llarga llista d’espectacles, que actualment arriba ja a 36. Si en el seu moment es van inspirar en Elvis, en els Beatles o en Michael Jackson -diuen que en breu faran, fins i tot, un espectacle sobre Lionel Messi-, no podia faltar una recreació de la lluna Pandora, amb els seus paisatges impossibles, les seves criatures extraordinàries i sobretot els na’vi, una raça humanoide de pell blava. Tot això es […]

Alfredo Sanzol ha estat guardonat en tres ocasiones amb el “Premio Max de las Artes Escénicas”, pel “Millor Autor Teatral en Català o Valencià” i també pel “Mejor Autor Teatral en Castellano”. La ternura ha obtingut el Premio Nacional de Literatura Dramática 2017 i el XII Premio Valle-Inclán de Teatro. Ha estat traduïda al català per Joan Lluís Bozzo. T de Teatre i Dagoll Dagom coprodueixen la versió catalana de l’aclamadíssima comèdia d’Alfredo Sanzol. L’èxit d’Alfredo Sanzol, els premis concedits i els productors són un reclam per anar a veure aquesta obra. És una comèdia d’embolic basada únicament en el transvestisme i la confusió que crea la disfressa. Una mica “Così fan tutte però amb canvi de sexe i unes […]

Ha tornat a Barcelona la producció de Teatro Calánime, CUENTOS CRUENTOS, basada en el llibre de Dino Lanti (Bernat Castany) que amb el mateix títol va publicar Thule Ediciones l’any 2008. La música de l’espectacle ha estat creada per VO Quartet. Una proposta amb un llarg recorregut que es va estrenar el 18 de gener de 2013 a la Sala Gaudí, després del seu pas per la Nau Ivanow, i ha estat també representada al Teatre Maldà en 2014 i que nosaltres no havíem tingut oportunitat de veure. Un espectacle creat a partir d’un text juganer i satiric, un recull de poemes irònics de Bernat Castany, magníficament dirigit per Hugo Guzmán. Tres actors cantants (Mariona Ginès, Pau Rubio i Joan […]