Recomanacions

Aquesta tragicomèdia escrita per Duncan MacMillan és un retrat de la vida del seu personatge principal al llarg del temps, interpretat per Pau Roca. Des de petit comença a escriure una llista amb la coses per les quals val la pena viure, com a teràpia per a suportar els durs cops de la vida. No obstant això, l’obra utilitza un enfocament tan optimista, infantil i light que ens quedem a la superfície del relat. Són pocs els moments en els quals connectem amb la part més real i tràgica de la història. La marca d’identitat de l’obra és sens dubte la ruptura de la quarta paret i la interacció constant amb el públic. De fet, hi ha localitats disposades en […]

Des del passat 27 de desembre i fins al 13 de gener té lloc la primera edició del FESTIE, Festival de Teatre Independent!, a la sala Barts. En aquesta edició ha comptat amb tres companyies emergents: The Mamzelles, LES COT i LAminimAL amb tres propostes teatrals, “MAFIA” (que nosaltres vam poder veure a la Sala Atrium), “PARÍS” (estrenada al mes d’octubre al Almeria Teatre) i “Els reis de Shakespeare escriuen el discurs de Phillipe the Sixth”. Amb el lema Fes l’indie, l’objectiu de FESTIE, sota la direcció de Sílvia Berna, és donar una oportunitat perquè aquestes companyies surtin del circuit de sales de petit format i arribin a nous espectadors. Ahir vam tenir la sort de poder veure PARIS de […]

Tres Reis marcs, en aquest cas, ens porten un regal nadalenc: Marc Angelet (direcció), Marc Sambola (música) i Marc Rosich (dramatúrgia). No coneixia aquest molt bonic conte sobre el quart rei mag. Un rei mag que no va arribar a Betlem. La seva història, però, és tan o més important que la dels altres. Ell els va ajudar (no farem spoiler) a que poguessin oferir els seus regals al nen Jesús. Uns nens, ben interpretats per joves, passen la nit de Reis entre baralles, jocs, il·lusions i enfardaments. En una nit tan llarga, reviuen el periple d’Artaban, intentant arribar a trobar els RRMM i anar amb ells fins a Betlem. Els personatges són força reals i estan ben perfilats, amb […]

No vaig veure el Poe de Dagoll Dagom fa una quinzena d’anys així que d’entrada, agraeixo la recuperació del títol per part de Gataro, com van fer fa poc, magníficament, amb Flor de Nit. No es tracta de replicar (ni que fos possible) l’original sinó adaptar-lo al filtre marca de la casa. Hi trobem estètica de cabaret, ombres i llums, to proper a l’ensonyament i deliri… En aquest cas, també han optat per afegir humor; al meu parer, no calia ja que interromp l’ambient aconseguit amb la posada en escena, el piano sempre inquietant i melancòlic, el vestuari cuidat, la preciosa música i lletres de l’original i les aconseguides interpretacions. Reconec que tot i no convèncer-me la combinació del gòtic […]

Els gelats. Les guerres d’aigua. La veu de Ray Charles. Per vosaltres, aquestes són “coses” que posaríeu a la vostra llista de coses excepcionals? Hi serien o posaríeu d’altres? Com de llarga seria la vostra llista? Perquè cadascú té els seus plaers, petits o grans, amb els quals seríem feliços si els poguéssim gaudir, ni que fos una vegada més. Aquestes tres proposades, per exemple, són algunes de les que es poden trobar a la llista d’en Pau, el protagonista d’aquesta història. Una llista que va començar a fer als 7 anys, arran d’una situació familiar difícil de pair. Una manera d’afrontar la vida. Una llista que va anar creixent i creixent al llarg de la seva vida. Sixto Paz […]

Més enllà dels grans muntatges que sempre és un plaer tenir a la cartellera de qualsevol ciutat, un dels aspectes més estimulants del recent auge dels musicals a Barcelona és poder gaudir de la més arriscada diversitat de les propostes de sales mitjanes o petites. Basat en la popular novel·la de Stephen King, Carrie és una d’aquelles delícies poc conegudes, estrenada originalment a Broadway a finals dels anys 80, que Ferran Guiu, després de Dies normals, Tell me on a Sunday o Tick, Tick, Boom! ha tingut el bon gust de recuperar. L’espectacle resulta una gratificant sorpresa amb un alt nivell vocal, fresques interpretacions però també una interessant foscor dramàtica i emocional. En certa manera, agafa el relleu metafòric d’ […]

Possiblement una de les recomanacions que més m’ha costat decidir per posar-me a escriure és aquesta obra de Sixto Paz i el Terrat amb “Les coses excepcionals“. Una comèdia que a tothom agrada i que a mi no m’ha convençut gaire. Aquesta és una proposta que segons l’opinió de gran part de la gent que ha anat a veure-la, li ha agradat (per no dir directamenty entusiasmat). Per aquest motiu, la meva recomanació inicial és que aneu al Club Capitol durant aquests dies i a veure si us atrapa en aquest recorregut interior d’un home amb cor de nen. És una obra interpretada per Pau Roca i que procedeix de l’off-Broadway. Ens parla d’un nen de sis anys on la […]

Premi a l’Espectacle de petit format, al Text per a Daniel J. Meyer, a l’Actor per a Albert Salazar i a la Direcció per a Montse Rodríguez. No acostumo a donar per suposat que una obra m’agradarà perquè ha guanyat premis Butaca. Prefereixo comprovar-ho. I he pogut comprovar que l’èxit és merescut. Des de la seva estrena al mes de març de l’any passat no ha parat de rebre bones crítiques. Vaig assistir a l’última funció de l’any però no serà l’última. Tots els teatres li obren les portes i tindrem ocasió de veure-la en moltes altres sales. Tampoc acostumo a repetir. L’oferta teatral és tan amplia que, tot i que m’hagi agradat molt, m’esperen moltes altres sorpreses, com aquesta. […]

Els musicals tornen a estar en el punt de mira de la nostra cartellera. Cada cop més, els musicals lovers ja no només hem de sortir de la ciutat o no només hem de recórrer al format digital, per exemple, per poder gaudir de la multitud de propostes que ofereix el gènere i per poder explorar-lo. En aquest sentit, el coneixement de la multitud de musicals cada cop és més àmplia entre el nostre públic i no resulta estrany que fins i tot es coneixin les lletres de cançons de musicals que estan triomfant a Broadway i que encara ni tan sols han tingut l’oportunitat de sortir d’allà. Per això, espectacles com aquest tenen ara més sentit que mai i […]

Guillem Albà i Clara Peya parteixen de la seva pròpia intimitat per a que aquesta graviti, al voltant de l’espai amb forma de nou que comparteixen espectadores i actors, fins al final de l’espectacle. L’amistat entre ambdós, entesa com a relació íntima, esdevé la fortalesa sobre la qual es fonamenta Pluja i la deslliura del to afectat i les impostacions en què podria haver incorregut. Els dos protagonistes, per tant, són transsumptes del Guillem i la Clara que prefereixen, en aquest cas, la proximitat i la intensitat del personal a una ficcionalització excessiva que potser no hauria estat prou eficaç per als propòsits del projecte. Albà s’acompanya de titelles i ninos que li permeten aprofundir en el tema del doble, […]

Duncan Macmillan va escriure al 2013 Every Brilliant Thing, una adaptació al teatre de la novella de George Orwell, 1984, publicada al 1949. No entenc massa què va trobar Macmillan en 1984 per escriure aquesta obra. Potser perquè un dels temes que tracta la novel·la Orwelliana és la persecució de l’individualisme i el pensament independent. Segurament aquestes ganes de compartir amb el públic el va fer escriure aquesta obra la finalitat principal de la qual era fer participar al públic i girar l’estructura teatral. Segons paraules de Macmillan, “no he vist a ningú discutint sobre la depressió i el suïcidi de manera precisa, útil, o interesant”. El tema de “les coses excepcionals” és la depressió i el suïcidi però el […]

És arriscat portar els grans musicals de Broadway a les produccions catalanes, sempre ho ha estat. Especialment perquè el públic a qui es dirigeix l’escena teatral americana, i també la londinenca, comparat amb la catalana difereix bastant en estil i tradició. La proposta de Broadway a capella és, doncs, a priori, una aposta arriscada però intel·ligent alhora. Combina alguns dels musicals més coneguts de la història, amb espectacles més actuals que han tingut molt ressò, també a casa nostra. Així, trobem que un medley de The greatest showman dona la benvinguda al públic –pel·lícula que va triomfar a la taquilla amb Hugh Jackman com a protagonista-, per després atrapar a l’espectador amb musicals inoblidables: Grease, Funny Girl, Jesuscrist Supertar, The […]

Jordi Oriol es vesteix de narrador i es converteix en la veu del mateix Santiago Rusiñol. Amb un magistral domini de la narratòria dota el text de vida pròpia. Els seus gestos, la seva modulació, i la seva capacitat de transmetre, ens fa arribar la història de La Niña Gorda. Una història que explica la vida de la filla d’un lliurepensador alcohòlic, una criatura que en néixer pesa més de set quilos, que creix de forma desproporcionada llegint els fulletons sentimentals que el seu pare distribueix per entregues, i que acaba sent exhibida en un teatre de barraca. Totes les persones que l’envolten s’aprofiten de la seva gran ingenuïtat i de les seves grans mides, per treure’n un rendiment econòmic. […]

Sempre he pensat que és molt difícil fer un teatre de qualitat per a nens. Primer perquè és un públic molt exigent, no té necessitat de quedar bé o de dissimular i no s’ho creuen tot pel sol fet de ser nens. En segon lloc perquè no val adaptar un teatre d’adult al mon infantil. Els nens noten que no va dirigit a ells i estan fora de joc. En tercer lloc perquè els nens tenen moltes edats per a cada una de les quals es necessita un text, un llenguatge i una escenografia diferents. Tot això ho sap Marc Sambola que és qui va tenir la idea original i Marc Rosich qui hi ha posat tota la seva experiència […]

Aquest LATENTES és un projecte sortit d’uns estudiants de la Universitat Pompeu Fabra, que va néixer com a curt interactiu per acabar convertint-se en una obra de teatre que ha acabat produïda comercialment pel Tantarantana. L’autoria i direcció és d’Adrián Erre i Mireia Aragón Un espectacle que barreja arts escèniques, audiovisuals i una petita interacció amb el públic. Una proposta conceptuada com a experiment escènic, on el públic decideix el futur de la Mila, la Vera i el Leo. LATENTES ens presenta un món on no existeixen individualitats, les persones viuen agrupades de tres en tres en “nidos”. La Mila (Julia Santacana), la Vera (María Ramírez) i el Leo (Marc Folch) han desobeït les normes i estan tancats en un […]