Recomanacions

Àlex Rigola, de nou i feliçment, a voltes amb l’entitat de l’actor/actriu i la seva relació amb el personatge que interpreta, o dit d’una altra manera: el lloc que han d’ocupar la persona, l’actor, el personatge, el director… (fins i tot dos personatges de l’obra es diuen Ígor i Sam, com dos dels membres de l’equip tècnic de la companyia) en la representació. Fa pensar en aquell Platonov de Rigola de fa ja una dècada, en que els actors/persones romanien sempre al costat dels personatges, potser per esvair o difuminar la frontera entre ambdues entitats. A Glengarry Glen Ross, com sempre als textos de David Mamet, el més important passa als insterticis, en els moments de transició, mentre que els […]

Els festivals són per a l’estiu, com les bicicletes de Fernando Fernán Gómez. A l’estiu el focus teatral es trasllada de Madrid a Almagro, a Olite, Ribadavia, Mèrida, Olmedo, Laroles, Tàrrega, o Torralba de Calatrava; el focus se’n va de vacances a l’Espanya buida a l’hivern i fugaçment negada a l’estiu. Però per als teatreros que resistim a Madrid també hi ha propostes refrescants, com el festival Essencia, de la sala Cuarta Pared, amb peces tan interessants com “La Caja”, de Teatro de La Catrina, una aproximació documental a la malaltia mental, des de l’escolta, que es deté a donar veu, cos i ànima a l’individu que conviu amb la seva malaltia, o la revelació que va ser, ahir, la […]

En mitad de tanto fuego, la llama del amor. Fuego con fuego. Fuego con guerra. Guerra y amor. Y entre contrastes y claroscuros, la intimidad de la palabra. Alberto Conejero nos remite al clásico de la guerra de Troya, aunque no para hablar de la guerra, o no solo de guerra, sino de la pasión entre Aquiles y Patroclo. Es justamente Patroclo, el héroe más secundario de la Ilíada, el que toma palabra encarnada a través de Rubén de Eguía. ¡Y con qué entrega! Un gran amador con una dicción clara, gesticulación cuidada y emoción latente y contenida que nos remite años y años atrás en sus aventuras griegas pero narrada desde los recovecos menos recorridos. Y con guiño feminista […]

L’ombra d’Escape Room, i també el seu gran èxit comercial, és allargada i realment influent. Molt ha trigat a sortir-li una cosina germana, i justament ha vingut de la mà d’un dels autors més exitosos del nostre teatre. Després de FitzRoy, Jordi Galceran ha provat sort amb una casa rural, una nit misteriosa, uns dispesers molt intrigants i algunes situacions que barregen terror i humor. La originalitat, paradoxalment, potser ve d’un cert costumisme, de tres o quatre tòpics i de la divertida parella que formen Lluis Villanueva i Anna Güell, que tant parlen amb vers com invoquen a tots els sants en una llarga i divertidíssima escena. En aquest tipus d’obres l’embolcall hi juga un paper decisiu. La casa no […]

Planificar-ho tot al detall no vol dir que surti com s’havia previst. Hi ha molta casuística i, a vegades, no és que vagi malament, és que tot se’n va a norris. La nova comèdia de Jordi Galceran transporta a una parella a una casa rural enmig de la muntanya per passar un cap de setmana romàntic, però pel que sigui, menys romanticisme hi haurà de tot durant el temps que passaran a l’allotjament. El text és una màquina ben engranada que provoca ensurts i riures amb cada petit diàleg o acció que es viu a l’escenari. Sergi Belbel dirigeix amb experiència i un mestratge inconfusible la vis còmica dels intèrprets i els porta a límits que ajuden a crear un […]

Mai se sap quan una producció tindrà èxit, a vegades es té l’esperança d’emocionar al públic o, com a mínim, animar-los a anar al teatre i vendre totes les localitats. En algunes ocasions, el triomf de l’espectacle el porta a fer una segona temporada o fer alguna reposició un temps després d’acabar la temporada. És rar que una obra tingui un recorregut més enllà d’unes quantes passades, però en algunes ocasions s’obra un miracle i la història que es representa a sobre l’escenari connecta amb més d’una generació i en més d’un moment en el temps. Potser és agosarat, però es podria dir que Mar i Cel és el musical català per excel·lència. Estrenada al 1987, recuperada al 2004, després […]

El musical que ha fet història Dagoll Dagom va ser fundada l’any 1974 amb Joan Lluís Bozzo, Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel, i des d‘Antaviana, estrenada el 78, ha estat un referent del teatre musical en català. En són molts els muntatges que hem gaudit al llarg d’aquests anys. En el meu cas m’emporto en el record Nit de Sant Joan, Glups!!, El Mikado, Mar i Cel (les tres últimes versions), Flor de Nit, T’odio amor meu, Poe, Boscos endins, Aloma, Cop de rock, La família irreal, Scaramouche, Maremar. Però ha estat Mar i cel el que s’ha convertit en tot un clàssic de la cartellera barcelonina, i en un gran referent dins l’imaginari teatral català. Mar i cel […]

Després de dos anys interpretant Hamlet.01, Enric Cambray ens torna a soprendre amb el segon acte de Hamlet. Al segon acte, molts dies després del primer, Hamlet, cada vegada més boig a ulls de tothom, troba per fi una manera (insòlita) per dur a terme la seva venjança: el teatre. En aquesta segona entrega, hi torna ha haver molt sentit de l’humor, jocs de paraules, pensaments dits en veu alta, analisis i alguna sorpresa que no us puc desvetllar. Metàfores, reflexions filosòfiques. Un cop més es parla de política, d’amistat, de bogeria, d’amor. Hamlet. 02 és un homenatge al poder i a l’art del teatre. De nou la formula ha estat la del que diuen Stand-up comedy. Un sol actor […]

Sempre s’ha dit que les segones parts no són mai bones. No és el cas d’Escape Room 2 Només heu de passar per davant del Teatre Condal i veureu la llarguíssima cua que hi ha per entrar. Un cop dins, la sala plena fins a l’última fila. Estem parlant d’un teatre que acull aproximadament set-cents espectadors. La raó…, és que la gent té ganes de riure i passar-ho bé. Escape Room, escrita per Joel Joan i Héctor Claramunt, i dirigida pel primer, es va estrenar al Teatre Goya el 2018 esdevenint un èxit absolut. Ha estat la insistència del públic que ha portat al teatre aquest Escape Room 2. I què us en puc dir? Doncs que m’ho he passat […]

Tot i que ara ja estigui una mica oblidat, Godspell va ser un musical molt exitós i influent a principis dels 70. Va ser coetani de Jesucrist Superstar, i el cert és que hi ha nombroses coincidències entre elles. Les dues van tenir una estrena al marge de Broadway abans d’arribar als grans teatres, les dues van ser adaptades al cinema, les dues tenen una estètica hippie molt pròpia de l’època, les dues van col·locar algun tema a les llistes d’èxits i també les dues -i això és el més important- tenen com a protagonista a Jesús. És cert que Godspell es basa en les paràboles i els missatges de l’Evangeli segons Sant Mateu i està estructurada en base a […]

Vam conèixer Wajdi Mouawad de la mà d’Oriol Broggi en aquell primer Incendis que ens va colpejar a tots i que se’ns ha quedat al fons dels ulls i de l’ànima: Un cant a la pau descrivint l’horror de la guerra. En les successives obres que ha portat la companyia La Perla 29 a l’escenari de la Biblioteca, hi hem reconegut la crítica àcida de Mouawad. Tous des oiseaux és el títol original d’aquesta obra que ja va dirigir el mateix Mouawad i que va ser estrenada al teatre nacional de la Colline de Paris al 2017. No sé si s’imaginava en aquell moment els successos terribles d’avui. És una història inacabada i inacabable. Guillem Balart és Eitan, un noi […]

Aviat farà 36 anys de l’estrena de Mar i Cel. Va ser el 7 d’octubre de 1988, al Teatre Victòria, amb un repartiment que ja és història del nostre teatre: Àngels Gonyalons, Carlos Gramaje, Joan Crosas, Pep Cruz, Isabel Soriano, Carme Cuesta, Òscar Mas, Roser Batalla, Muntsa Rius, etc. Hi va haver reposicions el 2004 i el 2014, i just ara, deu anys més tard, la última i definitiva. Dagoll Dagom sembla ser que es retira del tot dels escenaris, deixant a les seves esquenes un repertori de musicals que ha fet les delícies de vàries generacions. El gran èxit de Mar i Cel -a la dècada dels vuitanta i també ara mateix- descansa sobretot en el text de Guimerà […]

Hi ha un component d’il·lusió clau en qualsevol espectacle de màgia. L’art que brilli aquesta il·lusió que conserves a la teva infantesa i vas perdent segons avances a l’edat adulta. La destresa per desafiar les lleis de la realitat i que allò impossible es converteixi en real. Jorge Blass combina tecnologia i carisma perquè els teus ulls brillin davant la sorpresa inesperada. Té experiència a les taules i sap com captivar el públic. Et dóna l’oportunitat de convertir-te en un professional de la màgia per un dia, involucrant-te en l’espectacle com mai abans, ensenyant-te els secrets d’algun truc que no et puc revelar perquè trencaria la seva màgia. La barreja explosiva d’humor, sorpresa i sorpresa en cada truc fa que […]

La companyia Dagoll Dagom ha aconseguit que la nostra vida es pugui comptar per les vegades que hem vist Maricel. Jo l’he vista tres cops, amb aquesta, per tant, tinc tres dècades segures al cabàs (més algunes, poques més). La proesa també fa que la comparem amb les edicions anteriors. Ai, la Blanca! Com ens agrada l’Alèxia Pascual, però tan bé que també ho feien totes les actrius anteriors que l’han succeït: Àngels Gonyalons, Elena Gadel, Ana San Martín. Els qui no l’han vist mai l’obra (quina sort els petits que hi van a veure-la) es trobaran amb una acció trepidant, que avança a còpia de cançó, virtuosament cantada, i d’uns personatges que saben transmetre bé la seva bondat (atenció […]

El tàndem triomfador, Jordi Galceral i Sergi Belbel, ha creat una obra de teatre que parteix d’una idea boníssima: una parella se’n va de cap setmana a una casa rural, molt allunyada de la ciutat, concretament a tres-cents quilòmetres de Barcelona a la recerca de la tranquil·litat i també dels moments romàntics desitjats per engendrar una criatura. Turisme rural està pensada per riure i desconcertar a parts iguals, amb una plantilla d’actors de primera: Mireia Portas, Ivan Labanda, Anna Güell, Luis Villanueva i Joel Cojal. Ara bé, en la primera mitja hora de l’obra, és a dir en el mateix plantejament, ja tenim un desenllaç que porta l’espectador a una pregunta: i ara què passarà? I és així perquè tot […]