Recomanacions

Dilluns era nit d’estrena al Teatre Poliorama de la versió catalana de la comèdia d’Alfredo Sanzol, “La Ternura”, traduïda i adaptada al català per Joan Lluís Bozzo i coproduïda per T de Teatre i Dagoll Dagom. Sanzol ha estat guardonat amb el Premio Nacional de Literatura Dramática 2017 i el XII Premio Valle-Inclán de Teatro per aquesta obra. Una obra que va rebre cinc nominacions als Premis Max. Tal com ens van explicar a la roda de premsa, aquesta producció va ser estrenada el 2017 i ha girat per bona part de l’estat espanyol. LA TENDRESA està inspirada en l’univers de les comèdies de Shakespeare i en aquest context s’ha de veure. Els protagonistes són llenyataires i princeses. Ens parlen […]

Únicament dues funcions han permès gaudir d’aquesta proposta de la companyia francesa les Hommes Approximatifs. A la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure, hem pogut veure aquesta peça coral amb una superba escenografia i una extraordinària posada en escena. Caroline Guiela Nguyen (Niza 1981) és una de les directores i dramaturgues franceses de més renom d’ençà que va crear la companyia de les Hommes l’any 2009. Filla de mare vietnamita exiliada a França, la va acompanyar a la ciutat d’Ho Chi Minh quan va acabar la prohibició de tornar als ciutadans vietnamites. SAIGON és una història que bascula entre dues èpoques i dos països distanciats geogràficament amb un nexe comú, el restaurant de Marie-Antoinette. El restaurant es diu Saigon. Un […]

Vaig anar el passat dijous a la Badabadoc, i el primer de tot és adonar-me quin error deixar d’assistir a aquesta sala, ja feia temps que per diferents causes no assistia i retrobar-me amb una nova proposta que m’agrada, m’anima. A més amb la propera proposta que podrem veure. Però pas a pas… Vaig veure una obra que ja porta temps programant-i que fins a la tercera temporada no l’he vist. Estic parlant de Estima’m que tinc pressa de la companyia Xucrut teatre. La proposta que tenim actualment a la Badabadoc, ens parla de la parella. Dels diferents etapes que va passant la parella i els tòpics que podem veure. Com es coneixen, com s’enamoren, com es perd aquest enamorament […]

Aüc es va estrenar el 7 de juliol al Grec 2017. Ha recorregut diversos teatres de Catalunya i va obtenir el Premi Butaca a les Noves Aportacions Escèniques. Han exhaurit des del moment que van posar en venda les entrades. Les Impuxibles són les germanes Peya. Clara és la creadora de la música i la directora musical i Ariadna la directora coreogràfica. En aquesta ocasió han treballat amb els textos i la dramatúrgia de Carla Rovira. Les acompanyen Olga Lledó, Júlia Barceló i Maria Salarich com a intèrprets i ballarines. Les Impuxibles presenten un teatre de crítica social i denúncia al que ja ens tenen acostumades i que agraïm els espectadors. La llibertat i la lluita per la igualtat són […]

Una parella que porten molt temps junts però, amb el pas dels anys, ha arribat un punt que no saben cap a on van. Saben que s’estimen, d’això no hi ha dubte, però també saben que els hi falta alguna cosa per ser feliços com abans. El desig sexual ha marxat, com les ganes de passar l’estona i fer coses junts. La solució “fàcil” seria deixar la relació, deixar de viure junts i trencar la rutina que els atrapa. Però no volen. Tot i les dificultats, miren de trobar una solució per continuar junts. Aquesta és la premissa d’aquesta obra. La cerca per trobar allò que ajudarà a la parella a continuar junts. La història aborda un tema universal, l’amor […]

Estava clar que tard o d’hora el món d’Avatar -la famosa pel·lícula de James Cameron– i el Cirque du Soleil s’acabarien trobant. La megaproductora que porta a la companyia de circ canadenca, a hores d’ara la més famosa a tot el món, utilitza qualsevol inspiració per anar ampliant la seva llarga llista d’espectacles, que actualment arriba ja a 36. Si en el seu moment es van inspirar en Elvis, en els Beatles o en Michael Jackson -diuen que en breu faran, fins i tot, un espectacle sobre Lionel Messi-, no podia faltar una recreació de la lluna Pandora, amb els seus paisatges impossibles, les seves criatures extraordinàries i sobretot els na’vi, una raça humanoide de pell blava. Tot això es […]

Alfredo Sanzol ha estat guardonat en tres ocasiones amb el “Premio Max de las Artes Escénicas”, pel “Millor Autor Teatral en Català o Valencià” i també pel “Mejor Autor Teatral en Castellano”. La ternura ha obtingut el Premio Nacional de Literatura Dramática 2017 i el XII Premio Valle-Inclán de Teatro. Ha estat traduïda al català per Joan Lluís Bozzo. T de Teatre i Dagoll Dagom coprodueixen la versió catalana de l’aclamadíssima comèdia d’Alfredo Sanzol. L’èxit d’Alfredo Sanzol, els premis concedits i els productors són un reclam per anar a veure aquesta obra. És una comèdia d’embolic basada únicament en el transvestisme i la confusió que crea la disfressa. Una mica “Così fan tutte però amb canvi de sexe i unes […]

Ha tornat a Barcelona la producció de Teatro Calánime, CUENTOS CRUENTOS, basada en el llibre de Dino Lanti (Bernat Castany) que amb el mateix títol va publicar Thule Ediciones l’any 2008. La música de l’espectacle ha estat creada per VO Quartet. Una proposta amb un llarg recorregut que es va estrenar el 18 de gener de 2013 a la Sala Gaudí, després del seu pas per la Nau Ivanow, i ha estat també representada al Teatre Maldà en 2014 i que nosaltres no havíem tingut oportunitat de veure. Un espectacle creat a partir d’un text juganer i satiric, un recull de poemes irònics de Bernat Castany, magníficament dirigit per Hugo Guzmán. Tres actors cantants (Mariona Ginès, Pau Rubio i Joan […]

Va ser un dels espectacles més aplaudits al Festival d’Avignon i ara arriba per només dues funcions al Teatre Lliure. Saigon és un d’aquells muntatges que transcendeixen la seva pròpia idiosincràsia per acabar convertint-se en un esdeveniment. No és fàcil trobar una obra coral com aquesta, de més de tres hores de durada, amb actors francesos i vietnamites que posen sobre l’escenari una part de la història dels seus dos països, units irremeiablement per un passat colonial. I ho fan en un escenari enorme, hiperrealista i alhora atemporal, perquè el restaurant vietnamita on passa tot existeix en un dues èpoques i en dues ciutats a la vegada. L’espai, juntament amb les persones que el regenten (Marie-Antoniette i la seva neboda […]

Aquest cop T de teatre i Dagoll Dagom han coproduït “La Tendresa“, una versió al català de la comèdia de l’Alfredo Sanzol. Abans de tot anem a pams, ja que venen curves en aquesta opinió. L’obra s’ha inspirat en les diferents comèdies de Shakespeare per realitzar aquesta “comèdia” romantica entre una familia de llenyataires perduts en una illa i la d’unes princeses. L’autor va escriure l’obra amb un cert homenatge que podem veure durant part de l’obra. Aquesta inspiració es veu a més en la llista de diferents obres de Shakespeare que van anomenant durant la funció (segur que fas la teva propia llista sense molta dificultat). Amb una posada en escena mínima i amb ingredients de la comèdia podem […]

Una proposta que per qüestió d’agenda ens la vàrem perdre el desembre passat i que per sort he pogut repescar ara en la seva reposició al mateix teatre, a causa de l’èxit que va obtenir. Un tema molt colpidor, el del camp de concentració situat a la platja d’Argelers, al sud de França l’any 1939, que personalment m’impacta molt, perquè malauradament el meu pare, Aurelio Gascón va estar allà i va patir aquella situació deplorable que es va produir en aquell indret al final de la guerra civil espanyola, especialment provocada per la deixadesa de l’estat francès, que no va saber estar a l’alçada per resoldre la situació dels refugiats. Aina Huguet, responsable absoluta de la idea, la dramatúrgia i […]

La proposta ens parla de les persones anònimes que hi ha darrere dels grans personatges, d’aquells que no passen a la història, malgrat que de ben segur fan bona part de la feina atribuïda al mestre i sense cap reconeixement. En aquest cas ens parla de dos operaris que han estat contractats per Michelangelo Buonarroti, (1475-1564), conegut popularment per tothom com a Miquel Àngel, el grandíssim artista renaixentista que durant més de 70 anys va realitzar els seus treballs artístics a la ciutat de Florència i Roma, principalment l’escultura, però també va ser un magnífic pintor, poeta, escriptor i arquitecte. Entre les seves creacions més conegudes està el sostre de la volta de la Capella Sixtina, una enorme pintura que […]

Admeto que no he entès res de res d’aquests “Así que pasen cinco años“, de Lorca, qui tant m’atreu. Qüestió de no anar preparat, segurament. Vistes les cares i sentits comentaris al vol, no vaig ser l’únic. Lorca va qualificar aquesta obra, amb “El público“, com “teatre impossible“, i que farien falta 5 generacions perquè fossin enteses o acceptades. Potser aquest és el problema, que encara no han passat aquestes cinc generacions. Sí, sabia que “el Joven” és l’únic personatge real i la resta són representacions de la mort a la qual es dirigeix ​​o arrosseguen el protagonista. Però mentiria si digués que vaig entendre tan sols això o que vaig connectar en algun moment. Surrealisme del difícil. Estèticament potent, […]

El desprestigi del teatre comercial té a veure moltes vegades amb els prejudicis que allò de “per a tots els públics” genera en el món teatral més avesat. Seria bo que comencéssim a afrontar-lo com un gènere, amb les seves característiques determinades, els elements constitutius de gènere… i no com un succedani del teatre “de veritat”. Malauradament, aquest teatre més convencional i amb el focus posat de manera exclusiva en l’entreteniment (insisteixo en que em sembla lícit) es veu llastrada per projectes que escullen el traç gruixut i el camí més curt per atraure els espectadors. La tendresa escull el groller, el masclisme i l’homofòbia per a aconseguir la complicitat del públic, i se’n surt. En lloc de revisitar Shakespeare […]

Llàtzer Garcia ens proposa un cabaret western amb aires de saloon que emergeix enmig de cavalls, sarsaparrella, codis d’honor, ramats, planícies, baralles amb taules volant, la melangia ofegada amb una harmònica, un cor trencat per una bellesa amb passat, festes al graner, indis, duelos al sol, pols, matasanos i enterradors…, vaja, tot l’ imaginari col·lectiu de l’Oest, refugi i anhel, un ideal que només existia a les pelis de vaqueros (llavors no li dèiem cowboys), de viril amistat, redempció i llibertat… un passat idealitzat i irreal de valors simples i senzills, del bé i el mal i de comunió amb el paisatge. En aquesta proposta hi caben, i encaixen perfectament, fragments poètics i tristos, alegria desbordant i nostàlgia, humor i […]