Recomanacions

És el tercer muntatge de la Companyia Rhum & Cia després de Rhum (2014) i Rhümia (2016). Van començar com un homenatge al pòstum pallasso Joan Montanyès “Monti”. El quintet de pallassos (Jordi Martínez, Joan Arqué, Pep Pascual, Roger Julià i Mauro Paganini) dirigits per Jordi Aspa ha modificat una mica la seva composició. Jordi Martínez (l’hem trobat a faltar) ha estat substituït per Piero Steiner qui comença i acaba l’espectacle amb profundes reflexions sobre la identitat del pallasso. “Che cosa sto cercando? Sto cercando la identità”. “Chi ha detto quel finale doveva éssere glorioso? Res a veure amb el primer espectacle de la companyia. Han passat del teatre clàssic a un treball de laboratori i d’investigació. És una obra […]

¡¡¡Vaya espectáculo!!! No hay otra forma de describirlo. Para una neófita en el circo de hos horrores como yo, no hay mas que decir que es puro espectáculo. Debo decir que ese día llegamos a la caja mágica 45 minutos antes de que empezase la función y pensé que el tiempo se me haría eterno sentada en mi butaca hasta que empezase, pero nada más lejos de la realidad. La ambientación a la entrada al recinto despertaba tus sentidos y empezaba a involucrarte en un apocalipsis al mas puro estilo «MAD MAX». Una pantalla gigante proyectaba las imágenes de un mundo en guerra donde la humanidad hemos conseguido acabar con este planeta. Cuando quedaban 15 minutos para empezar entra una […]

1. “Es fa teatre a qualsevol lloc” deia, amb escepticisme, la meva veïna a l’Àtic22 del Tantarantana, i en efecte se’n fa a tot arreu, només cal un espai diàfan, uns actors i públic. La Lara Díez Quintanilla ens rep al final de les escales i ens convida a seure. Creua l’escenari i ocupa la seva localitat entre els espectadors mentre en Ramon Bonvehí ocupa el seu lloc a l’escenari. 2. De sobte, la sospita que quelcom fosc xiuxiueja per sota les evidències de l’obra ens assola. La força amb què la directora captura turbulències del comportament reconeixibles com a desordres originats per l’ordre instal·lat fora del despatx d’un edifici malalt. La intensitat no desemboca en desassossec gràcies a algunes […]

Potser el més destacable a priori és que es tracta d’una recuperació del mateix muntatge original i amb el mateix repartiment: David Vert, Sandra Monclús, Nora Navas, Albert Triola (que en 2004 va substituir al desaparegut Quim Dalmau), Jordi Rico, Carme Poll, Nuria Legarda i Antònia Jaume. Per Javier Daulte (Buenos Aires 1963), autor i director de la peça, ha estat molt interessant poder fer-ho:“Fue escrito a pie de escenario para ellos y el pequeño fenómeno que supuso esta obra hace 15 años justifica que la hayamos querido volver a hacer”. Traduïda per Toni Casares va ser una producció de la Sala Beckett que es va estrenar el novembre de 2003 al Festival Temporada Alta, fent desprès temporada al Teatre […]

Carrie és un títol conegut per gairebé tothom, ja sigui per haver llegit la novel·la de Stephen King, haver vist la pel·lícula dels anys 70 (o el remake més recent del 2013) o simplement pel propi coneixement popular. Així, en plena moda d’adaptacions musicals de películ·les i de llibres coneguts com atractiu comercial, ens trobem que ja fa trenta anys que es va portar als escenaris de Broadway aquesta història. Si bé, d’entrada pot semblar estrany que es fes un musical d’aquest thriller de terror, no ho és tant quan observem la profunditat que ofereixen els personatges i la història, en especial la seva protagonista. D’aquesta manera, trobem una narrativa ben adaptada per a un escenari i un grapat de […]

Romeu i Julieta, història adaptada i versionada en incomptables ocasions, tant que semblaria que no queda relectura per fer. Doncs ara Antzoki Teatteri ofereix aquesta interessant nova mirada. En realitat, el mèrit és, tocant molt poc, donar una visió totalment nova al que ja coneixem sense pervertir l’essència. Es pretén una mirada diferent: objectiu aconseguit amb escreix. Sense spoilers, l’amor és l’amor i sorgeix quan, on i entre els que menys esperes. No pots ni, sobretot, poden els altres, fer res er a evitar-ho, encara que vulguin o creguin protegir-te. L’amor nohi entén de races, classes, orígens… Sorgeix i ja. Canvia com s’expressa però els sentiments, la passió, l’alegria de la trobada i la tragèdia de la separació són sempre […]

Un text original de Sílvia Navarro i Alicia Serrat, amb música original d’Eduard Tenas i dirigida per la mateixa Sílvia Navarro. Fa goig un teatre amb famílies senceres i criatures de totes les edats que esperen ansiosos l’inici de l’espectacle, sentir-los comentar el que ja veuen a l’escenari o el que esperen veure, i els comentaris a la sortida …. Bon Nadal Dr. Greenwich és un musical que parla de l’estrafolari científic (Marc Miramunt) que inventa estris per mesurar els somriures, pesebres vivents en miniatura o aparells per aconseguir cantar. Per ell el Nadal és la seva època preferida perquè tothom és feliç. El seu jove ajudant Lewis Langton (Eloi Gómez) li fa costat en tot i secunda la creació […]

Sugar va ser una adaptació molt literal de la pel·lícula Con faldas y a lo loco, amb una gran parella còmica, Xavi Duch i Rubén Yuste, un musical divertit per a tothom, amb poques sorpreses però és que no calien, sabíem què anàvem a veure i què esperàvem. Ara, els responsables ens sorprenen amb una adaptació del thriller d’Alfred Hitchcock totalment trencadora i sorprenent. Amb respecte per l’original però trencant tots els esquemes i límits. El que era un film de suspens aquí és una esbojarrada i trepidant comèdia. Tenim tot l’important del film: un innocent falsament acusat, la femme fatal, traïcions, persecució sense treva, girs inesperats… i tot un afegit de rialles a dojo. Per a aconseguir aquesta combinació […]

El Mag Lari celebra els 25 anys de professió i ho ha fet amb la presentació de 25 trucs que ell en diu il·lusions. A tots els números de les caixes (molt conegudes i potser excessives), desaparicions i jocs de cartes espectaculars, hi ha afegit aquesta vegada vídeos i fotos del seus començaments al Llantiol i altres llocs amb tots els que l’ha acompanyat al llarg d’aquests 25 anys. Els moments de nostàlgia embolcallen la tendresa i l’humor innocent al que ens té acostumats. És tan proper que tot i la vergonya que fa sortir a l’escenari, arribes a desitjar-ho per estar a prop d’aquest gran mag de la il·lusió i la fantasia. Tant li fa que amb la seva […]

El teatre de Nico&Sunset és la cerca incessant d’un to, d’un camí per a connectar amb l’adolescència. No és gens fàcil perquè, malauradament, els joves se senten aliens als codis del teatre, perquè la pròpia indústria teatral els ha menystingut fins a allunyar-los de les sales. Be my baby suposa un pas més en la recuperació dels adolescents per al teatre, com a subjectes, com a objecte i com a públic. La qüestió és tan simple com tractar amb respecte i no amb paternalisme els temes que els preocupen, els seus gustos, la seva manera de parlar… Tan simple i tan complicat de dur a escena, precisament, sense mirar-los per sobre l’espatlla i sense convertir-ho en una paròdia. Els tres […]

Javier Ortiz (Sant Sebastià 1948-Madrid 2009) era un periodista que durant els seus anys de militància antifranquista va patir la tortura policial. Va viure denunciant permanentment l’abús policial i els espais d’impunitat que existeixen a les societats anomenades democràtiques. I ho va fer des del periodisme. Aquest text, “José K, torturado” està carregat de polèmica d’ençà que en 1998 Javier Ortiz va donar una conferència sobre la tortura en el Círculo de Bellas Artes de Madrid, que va provocar la sortida indignada de mig aforament enmig d’insults al ponent. L’editorial Atrapasueños va editar el text en 2009. Carles Alfaro (València 1960) fundador de la companyia Moma Teatre (1982), és dramaturg, director, actor, escenògraf i dissenyador de llums. Ha treballat durant […]

Aquesta obra de Carlos Be va ser escrita en 2006, publicada en 2008 i va ser portada al cinema l’any 2017 (Fran Arráez). Al mes de maig de 2018 va passar als escenaris teatrals dirigida pel mateix autor del text, Carlos Be. Ara tenim l’oportunitat de veure aquesta proposta LLUEVEN VACAS a la Sala Versus Glòries. Una proposta sobre la violència de gènere que comença amb una conversa “aparentment normal” entre el matrimoni format per Fernando (Joan Bentallé) i Margarita (Lidia Navarro): Fernando: ¡Nena! Margarita: ¿Qué pasa? Fernando: ¡Llueven vacas! Mira Margarita: Es verdad Fernando: Mira esa qué grande. Es enorme. Ya no la ves. Qué rápido caen I a partir d’aquesta inusual conversa assistim a un seguit d’escenes que […]

16 anys després que Dagoll Dagom presentés Poe al Poliorama, la companyia Gataro ha adaptat aquest musical a una versió més propera al cabaret i en un format més petit tot celebrant els seus vint anys de forma molt encertada. En aquest sentit, l’adaptació està molt ben trobada ja que conserva l’essència original i al mateix temps desprèn una personalitat pròpia que la fa brillar per si sola. Així, aconsegueix crear una molt bona atmosfera que resulta propera als relats de l’autor a qui es ret tribut alhora que sap com traslladar la vessant còmica de forma adient, mostrant-se exagerada només amb allò que li pertoca dins del gènere escollit. D’aquesta manera, la direcció de Victor Alvaro sap com trobar […]

Anhel i delicadesa són els conceptes que m’evoca Todas las noches de un día, un desitjat muntatge projectat des de fa temps pel poètic dramaturg Alberto Conejero i el director Luis Luque, productor de bellesa escènica. Totes les nits d’un dia està explicada des Samuel, un jardiner ( “cal estimar l’espera per ser jardiner”) que té cura del jardí d’una enigmàtica dona, la Sílvia, que ha desaparegut ( “Quant de temps ha de passar perquè qui es hagi anat desaparegui? “). Samuel i Silvia, dos personatges presos pel seu passat i embolicats per una promesa. Des del principi, es respira estranyesa i ensomni cap als dos. Ella, interpretada per Ana Torrent, transita amb subtilesa entre vitalitat i intensitat, amb ressons […]

Argelers: aquestes són les últimes paraules que l’àvia de la Clara i la Joana va dir abans de morir. La resposta la trobaràn en un vell diari on comença tota la història que ens volen explicar. Ens trobem en un petit dilema en aquesta obra. Primer de tot, estem davant en una obra que vol explicar-nos la història d’un camp de concentració que es va construir a una localitat de França on els refugiats de la Guerra Civil van estar reclòs al recinte. En aquest moment, a partir d’una introducció d’unes germanes, ens explica les condicions de vida d’aquests refugiats amb veu de dues catalanes. Podem veure a partir de diferents veus en off i de les seves converses que […]