Recomanacions

Ahir quan vaig veure l’obra “Les coses excepcionals” em vaig recordar d’una llibreta que vaig escriure fa uns quants anys. De seguida que vaig arribar a casa la vaig buscar. Sabia perfectament on era, però m’havia oblidat completament d’ella. La vaig obrir. El primer que hi ha escrit és el poema “Mal que mal” de Ferran Margarit. Data del 2009, però les primeres coses excepcionals les havia començat a escriure molt abans. La meva llibreta de coses excepcionals es titula “Les coses que em fan feliç”. Com diu en Pau, tots en un moment o altre, amb més intensitat o menys, ens hem sentit deprimits. A mi escriure aquests moments em va ajudar molt. M’agradaria poder compartir amb vosaltres algunes […]

Fa 15 anys de l’estrena original de 4D Òptic, la primera producció de Javier Daulte feta a Catalunya i amb repartiment català, després d’irrompre al panorama local amb dues obres argentines que va portar de gira a Barcelona: Gore i Bésame mucho. La seva aparició al nostre ecosistema teatral va suposar un abans i un després, principalment, en dos aspectes. El primer, per la refrescant nova manera d’actuar, més espontània, natural i desimbolta dels seus actors que trencava amb el nostre més acadèmic estil autòcton i que, més endavant, hem pogut seguir veient als muntatges d’altres directors argentins com Claudio Tolcachir, Daniel Veronese o Nelson Valente. En segon lloc, la utilització de gèneres com la ciència-ficció, gairebé inexistents en els […]

Entrar al món fantàstic del Raluy Legacy és gairebé un viatge iniciàtic al món del circ. S’hi entra per una porta màgica que viatja en el temps: la carpa, les caravanes, els carruatges i els personatges que acompanyen els Raluy, una de les mítiques famílies cirqueres de Catalunya, van aturar el rellotge a mitjans de segle passat. Tot conserva l’encant de la tradició dels espectacles ambulants abans de l’era del neó, i fa que el sol fet d’anar-hi sigui una experiència increïble, sobretot si hi vas amb quitxalla. Si el punt carrincló és el que captiva per fora, a l’interior de la carpa els Raluy han sabut modernitzar el clàssic show de troupes amb talents excèntrics per atrapar l’atenció de […]

Pequeños placeres, recuerdos impregnados de gozo, instantes que rebosan plenitud. Pau Roca nos ofrece una oda a la cotidianidad a través de Les coses expecionals. Y que por suerte, no hay precisamente pocas. Desde helados hasta intercambiar libros; la obra nos acompaña a rememorar los detalles que puedan dar sentido y ser un soplo de alegría. Se vacuna, eso sí, de querer tomar el papel de redentor o parecer un naif. Tampoco se las da de charlatán que vende felicidad. Aunque sí que podría pasar por un alquimista: y es que si bien no se busca -ni se logra, creo yo- ningún tipo de catarsis colectiva, la obra consigue, desde la sencillez argumental y escénica, que el público contribuya de […]

Per celebrar els 20 anys de trajectòria de la companyia Gataro, han triat una peça del teatre musical contemporani, un dels musicals més celebrats del repertori de Dagoll Dagom. Es tracta de POE amb llibret de Joan Lluís Bozzo i música d’Óscar Roig que va ser estrenat al teatre Poliorama l’any 2002. Víctor Alvaro, és l’ànima de l’Almeria Teatre i creador de la companyia teatral Gataro. Un projecte artístic que va néixer l’any 1998 de la mà d’ell mateix i de Savina Figueras. Una companyia que ha aixecat espectacles de disciplines escèniques diferents: de teatre de text, de màscares, de gest, de dansa i musicals. De creació pròpia o d’autors nacionals i internacionals. Víctor Alvaro ha adaptat aquest musical, que […]

Un espectacle inspirat en La Ilíada i L’Odissea, en què els trenta-dos intèrprets de Cor de Teatre ens han fet viatjar amb les seves veus per alguns dels episodis més representatius i emocionants d’aquests dos poemes èpics fundacionals de la cultura europea. Una proposta que és un recorregut a cappella a través dels grans cors de la història de la música. Després d’Operetta i d’Allegro, els intèrprets de Cor de Teatre ens han fet reviure la història d’Ulisses, el rapte d’Helena, la guerra de Troia, el viatge de retorn d’Ulisses a Ítaca, i ens han presentat a alguns dels déus de l’Olimp. Com ells mateixos diuen, Cor de Teatre no és pròpiament un grup vocal ni tampoc una companyia teatral, […]

He de començar dient que a mi m’agrada la màgia. Per veure un espectacle de màgia t’has de deixar endur, has de deixar que et sorprengui, que t’emocioni, has de permetre que la il·lusió t’impregni i et transporti. A la gent que diu que no els agrada la màgia és perquè busquen quin secret hi ha al darrera d’aquells fenòmens paranormals. Estan pendents dels mínims detalls per troba-hi la resposta i l’il·lusionisme només té el secret de sorprendre’t i convertir-te en l’infant que accepta el que li diuen senzillament perquè és així. És tornar a creure en el Tió i els Reis. És il·lusió pura. Jesús Julve “Hausson” va començar la seva trajectòria com a mag als nou anys amb […]

El bigoti de Freddie Mercury és sens dubte una de les coses excepcionals que trobem en aquest món, i hi he arribat a pensar gràcies a aquesta agradable i entranyable hora que ens va regalar el Pau Roca. Les Coses Excepcionals és un cant a la vida, una oportunitat de parar i apreciar aquestes insignificants coses que fan especials els moments. El més bonic d’això és que s’aconsegueix gràcies al teatre, però no un teatre qualsevol, ja que aquest muntatge traspassa les fronteres, trenca la convencionalitat de l’espai escènic no només fent al públic còmplice de la narrativitat dramàtica, sinó també involucrant-lo en l’escenari. Les Coses Excepcionals no és una obra de teatre, és una trobada amb amics, amb el […]

Broadway a capella era una de les apostes del Teatre Onyric per a aquesta temporada. Des d’un primer moment la idea de l’espectacle resultava atraient, ja que consistia en recuperar diverses melodies de teatre musical -des dels clàssics als èxits més recents- però només amb la veu. Finalment, la proposta també ha servit per presentar en societat i d’una forma més o menys oficial a tretze joves cantants que ja formen part de la nova generació d’actors de musical de casa nostra. Alguns d’ells ja els hem vist recentment o els veurem en breu en altres produccions, però està clar que el format de l’espectacle és el d’una carta de presentació en tota regla. La idea d’interpretar a capella diverses […]

Dona gust veure com, poc a poc, van aterrant a Barcelona musicals de petit o mitjà format que ens ajuden a conèixer una mica més la gran varietat del gènere musical. Aquesta obra, concretament, ja té més de trenta anys i s’engloba dins de la categoria de musicals amb temàtica de terror (Jekyll & Hyde, Bat boy, Evil dead, La botiga dels horrors, etc). Carrie agafa com a referent el llibre d’Stephen King, i també la pel·lícula de Brian de Palma que tants i tants ensurts va donar en el seu moment. Ara bé, els creadors del musical opten més per explotar la història d’amor adolescent i totes les peripècies a l’institut, que no pas per la tràgica i perversa […]

Després de l’èxit aconseguit amb “Paquito forever” (espectacle dedicat a la figura del bailaor, cantaor i transformista Paco Alonso), “Ciutat de gespa” és, en paraules del mateix Joan Vázquez a la roda de premsa, “un viatge a la recerca de la nostra inspiració, dels nostres veritables desitjos i, en definitiva, de nosaltres mateixos“. L’obra uneix en aquesta proposta a dos grans poetes de la literatura universal, el poeta nord-americà Walt Whitman (1819-1892) i el poeta espanyol Federico Garcia Lorca (1898-1936). Lorca acaba d’arribar a Nova York en ple crack del 29, on intenta recuperar-se d’una ruptura sentimental (havia trencat la seva relació amb l’escultor Emilio Aladrén) i de la traïció que creu ha rebut per part de Salvador Dalí i […]

Una joia aquest muntatge de La Ruta 40 amb text de Thornton Wilder i dirigit per Alberto Díaz. Gairebé un segle de dinars de Nadal de família de casa bona americana, retratada amb tocs d’humor, drama, tristesa i melangia en boi 60 minuts. Amb paraules senzilles, lluny de grans discursos, la vida desfila davant teu, amb episodis que es repeteixen i marquen els marges del full on es va escrivint la vida. Al final és adonar-se que la vida és un cercle pel què transiten totes les famílies, on les alegries i tristors van i venen, es repeteixen i són d’orígens semblants (naixements, matrimonis, morts…). Aquest llarg dinar és petit però enorme, la vida d’una família però que en el […]

Decorado minimalista; vestuario austero. La coreografía quizá, sea la única licencia escénica para acompañar el indiscutible protagonista del espectáculo: la voz. Y es que el nombre ya se define por sí solo: Broadway a capella. A capella, sí, desde la interpretación de una base rítmica digna de metrónomo -aunque demasiado rapera, diría yo- hasta los coros que relevan las cuerdas o el piano. Abarcando de do a do, recorriendo octavas graves y agudas, una veintena de jóvenes -entre ellos la grandiosa Sara Pi- da vida al género del musical con una sesión memorable: El fantasma de la ópera, Jesucristo Superstar o Hair son solo algunos ejemplos. Eso sí, la paleta de canciones, si bien escogidas con gusto y entrelazadas con […]

A mesura d’anar veient les diferents reposicions al llarg del temps, hi ha muntatges que, més que un espectacle, esdevenen una mena de tradició, gairebé un eventual esdeveniment intergeneracional. Aquest és el cas de Pel davant i pel darrere, tot un clàssic que, en aquesta ocasió, torna ja per cinquena vegada a la cartellera de Barcelona. Està clar que, pels amants del slapstick i el vodevil més (intencionadament) estereotipat, és una cita ineludible amb la qual resulta molt gratificant repetir. La seva barreja entre comèdia d’embolics, gags visuals i metateatralitat conforma un engranatge humorístic molt efectiu que porta a l’extrem el recurs de la triple repetició. En aquest sentit, el segon acte de l’obra continua sent d’una precisió i una […]

Vaig gaudir molt. Feliç d’haver-me topat amb un espectacle poc convencional tan recomanable. Un format diferent i innovador que fa als espectadors partícips d’una llista de coses que ens farà plorar, riure i viatjar amb la història del protagonista. Tres verbs no pas fàcils de conjugar dins el tema que tracta Les coses excepcionals. Un espectacle que ens sacseja per fora, ens commou per dins i ens fa sortir del teatre amb una calor particular i la necessitat de subratllar l’amor per la vida. No us perdeu aquest muntatge excepcional!