Recomanacions

Dissabte vam anar Castellserà (Urgell), on es troba Cal Tarragona, una casa senyorial del segle XVI que el Mag Lari va comprar farà uns sis anys i que va batejar com La Casa dels Àngels. La Casa dels Àngels és una casa encantada i plena d’encant, que permet viure experiències úniques durant el seu recorregut per les seves diferents estances. La visita l’he classificat en tres experiències. Primera experiència. Un recorregut per La Casa. Per començar, ens van donar un llibre, el llibre dels tresors de la casa dels àngels. Es tracta d’una espècie de joc que ens va permetre conèixer alguns dels tresors que s’amaguen en les diferents estances de la casa, com la clau que obria un bagul […]

Tot en ordre és un text del dramaturg britànic Alex Oates, dirigida per Montse Rodríguez Clusella i interpretada per Joan Sureda, Pau Rosell i Carla Torres Danés, que parla de l’autisme amb patrons de conducte molt disfuncional. Una obra que ens fa reflexionar sobre quins són els nostres límits a l’hora de prendre decisions davant d’un fet o situació que ens supera. Tot en ordre parla d’estigmes i tabús, de necessitats i de pors, del que suposa haver d’enfrontar-se a una situació límit, en aquest cas el d’un fill diagnosticat d’autisme greu, però ho podríem aplicar a moltes altres patologies com el de tenir fills amb addiccions, malalties mentals o malalties degeneratives. Parla de com pot afectar en l’àmbit personal, […]

Aquesta setmana m’he estrenat a la nova sala de teatre de Barcelona, l’Espai Texas. Han pogut reprogramar molt bones obres, però al final he decidit per anar a veure “El tigre“L’obra de teatre “El tigre“, dirigida per Ramon Madaula i protagonitzada per Mercè Martínez i David Olivares, és una comèdia refrescant que aborda de manera divertida el món del desenvolupament personal i la recerca de la felicitat. La trama gira entorn d’un coach de la felicitat que intenta ajudar a una fotògrafa en dificultats personals, utilitzant tota mena de receptes motivacionals per a transmetre-li positivitat, malgrat la incredulitat d’ella.L’actuació de Mercè Martínez i David Olivares és destacable, aconseguint crear una química en escena que fa que el públic se submergeixi […]

Curiosament, se m’havia escapat aquesta obra les altres vegades que ha passat per Barcelona, que són unes quantes, i quan em vaig assabentar que tornava a estar de nou a la ciutat, allà que vaig anar-hi! Per molt que hagis llegit i per molt que t’hagin dit que Blanca Desvelada és una peça imprescindible, sempre vas amb la “por” al fet que no t’agradi tant com esperes. Però no és el cas, aquesta obra no defrauda. Alejandra Jiménez-Cascón realitza ella sola un desplegament de personatges brutal, transaccionant de l’un a l’altre magistralment. No necessita a ningú més, es basta i se sobra perquè, com a espectadora, tinguis la sensació que la història te l’estan contant entre diverses actrius en escena. […]

Jordi Merca presenta aquest espectacle de stand-up, fer recordar d’una manera divertida el que vas ser i la persona que ets ara a partir de l’època dels 70 i 80. Tot i no ser gaire afí als stand-up que he vist fins ara, vaig anar pels records de viure l’època en qüestió i per escoltar les batalletes de l’escola igual que les batalles de la mili (aquells que van anar-hi). Hi ha dues parts diferenciades a l’espectacle, una part de records i l’altre de xerrar amb el públic. La primera part de record dividida en la part més musical abans de la funció i en una part d’aquesta és la que més m’ha agradat. Recordar antigues cançons amb la col·laboració […]

Amb aquest títol es podria descriure la posada en escena de la obra BLANCA DESVELADA escrita i protagonitzada per la Alejandra Jiménez-Cascón i dirigida per Montse Bonet. La Mónica Galvez és l´encarregada de crear una escenografia austera contornejada únicament per un cub de 9m on transcorre l´acció i en la que la intèrpret es val únicament del seu talent per a traspuar fins a 12 personatges ben distints. Sense canvis de vestuari ni escenografia, l´autora balla d´un personatge a l´altre en un joc de ritme trepidant, on els límits dels personatges es desdibuixen per encaixar els uns amb els altres en una fusió d’avatars impecable. L´Alejandra és l’elegància gestual personificada, no en va es va formar en el mètode de […]

Nelson Valente ja és un director argentí de referència a Barcelona, almenys a dia d’avui. Al llarg del temps n’hem tingut d’altres (Daulte, Veronese, Tolcachir, etc.) però ara li toca a ell defensar l’herència argentina del teatre petit, sobre conflictes familiars, comptant amb intèrprets d’allà (El loco y la camisa, El declive, Silvia) però de tant en tant amb alguns d’aquí (Els gossos) i fins i tot dirigint textos que no li són propis (Pols de diamant, Els rapinyaires). I ara li ha tocat el torn d’estrenar al TNC, apostant pels temes que més bé se li donen i posant la memòria –o la manca d’ella- com a motor essencial d’un text costumista, a camí entre la comèdia i el […]

“Blanca Desvelada” és una joia teatral que no es pot deixar passar. Aquesta obra, escrita i dirigida per Montse Bonet, ens submergeix en un univers on les històries de tres generacions de dones es teixeixen amb una sensibilitat exquisita. La protagonista, Blanca, interpretada amb una força commovedora per Alejandra Jiménez-Cascón, navega pels records familiars amb una delicadesa que arriba al cor. L’actriu aconsegueix transmetre la complexitat de Blanca, una dona atrapada entre el passat i el present, amb una autenticitat que et deixa sense alè. L’escenografia minimalista de l’obra crea un espai íntim que permet que l’actriu brilli i tot el pes de la narració caigui en les seves interpretacions dels personatges que hi apareixen. Cada detall està cuidat amb […]

L’ésser humà sempre ha volgut anar més enllà, en les seves investigacions, en el seu coneixement i en la comprensió de fets i elements moltes vegades incomprensibles. En aquesta recerca del futur es perd, potser, la visió de l’ara i l’avui. Mirar al passat i no entendre, mirar la present i no desxifrar-lo o intentar esbrinar el futur i tenir-ho impossible. Quina és la tria encertada? L’Oriol és un astrobiòleg que intenta entendre el significat de la vida buscant la seva existència en altres planetes i té un fill, en Bru, que viu a cavall del què se suposa que ha de fer i allò que la seva ment li indica. Al seu davant hi ha l’Eva, la mare, que […]

La nova obra d’Ivan Andrade, autor també de La millor obra que mai no veureu als escenaris catalans i sobretot Partícules paral·leles (guanyadora de la Mostra de Teatre de Barcelona del 2020), ens porta cap a una reflexió del món actual. Una reflexió que va des del nucli més petit –la família- fins a la immensitat de l’univers i els viatges intergalàctics. I pel mig, una crisi global, una estranya pandèmia, una deshumanització total… A l’igual que en altres obres de l’autor i director, les preocupacions pel present i el futur més immediat omplen tots els forats d’històries quotidianes i aparentment senzilles… tot i que educar un fill no sigui precisament una tasca fàcil. L’obra té dues parts diferenciades, de […]

El segell d’Ay Teatro, amb Álvaro Tato y Yayo Cáceres al capdavant, sol significar una proposta de qualitat, i ‘Burro’ no es queda curta. Un espectacle molt peculiar i curiós, ja que el seu argument està lligat per un ruc, que ens va explicant relats relacionats amb aquest simpàtic animal al llarg de bona part de la literatura i la història. Un text molt bonic, amb punts còmics i crítics, acompanyat de bona música i un elenc brillant. El muntatge està capitanejat de manera esplèndida pel Carlos Hipòlit; qui mostra un domini escènic brutal, capaç d’interpretar a diferents rucs, ruques i ruquets i fer gaudir, entendrir i riure al públic. Els qui li acompanyen, Fran García i Iballa Rodríguez, són […]

Ja coneixíem Daniel J. Meyer i la directora Montse Rodríguez Clusella, que ens van deixar tan bon record amb A.K.A. (Also Known As). Si a aquest tàndem hi afegim els intèrprets Àngels Gonyalons, Pau Oliver i Marc Pociello, l’èxit està assegurat. Una mare, Àngels Gonyalons, decideix unilateralment fer un viatge amb el seu fill, Pau Oliver, sense planificar la tornada. Ja abans de marxar i durant el viatge van sorgint les desavinences, problemes, desacords passats i presents entre mare i fill. Mentre anem esperant el gir inesperat que ha de canviar la tensa relació entre mare i fill, podem observar l’espai escenogràfic que és d’una perfecció màxima amb una cura exquisida de tots els detalls. La directora Montse Rodríguez Clusella, […]

Les persones tenen tendència a pensar que sempre quedarà temps per fer coses. Que es pot posposar una trobada, una conversa, o passar estona amb algú. Però el temps no és infinit. La Clara, després de tota la vida sent una dona d’èxit que s’ha anat traslladant de ciutat segons la feina, decideix vendre la casa on viu actualment amb el seu fill i fer un viatge molt especial amb ell. L’Oriol només vol gaudir de la vida, lligar, abandonar-se al plaer i, sobretot, no compartir cap moment amb la seva mare. En una nit de festa, l’Oriol coneix al Javi que busca evadir-se de les seves responsabilitats i troba en aquest nen ric la millor opció per aconseguir-ho. Un […]

Anar al Laboratorio Teatro és tota una gesta, com en la seva forma de treballar entrar en la seva sala aconsegueixes entrar en una mena de secta, des de l’entrada fins a la sortida. Jessica Walker segueix la mateixa manera de treball d’altres propostes, on l’espiritualitat es percep quan entres i no et deixa fins al final de l’obra i més enllà. Un treball viu i en essència molt diferent de la resta de propostes que es poden veure a la cartellera. S’ha de dir que ha estat una de les propostes que més m’ha agradat per la seva espontaneïtat, la seva part humorista i com volen definir l’acte d’un petó en una delirant cuina envaïda per la poètica de […]

Avalats pel Club de Fans de Michael Jackson a Espanya com el millor homenatge que se li pot fer al Rei del Pop, arriba Michael’s Legacy de la mà de la Jackson Dance Company.Així es presenta aquesta proposta sobre Michael Jackson.I si aquest és el millor homenatge que se li pot fer, ho sento pels Fans del Rei del Pop.Amb música en directe i tres cantants, tot s’esfuma en els primers minuts de l’actuació. Uns passos de ball que són sempre repetits, no hi ha res de nou. Fins i tot, el moonwalker va ser una decepció, va desenganxar-se i una mica més el veig a terra.Moments inoblidables, i mai millor dit. Un repàs a la vida musical de Michael […]