Recomanacions

Dagoll Dagom celebra amb aquesta obra, ja mítica, els 50 anys de la seva meteòrica trajectòria de teatre musical amb un final apoteòsic. És un muntatge espectacular. Un gran vaixell a sobre l’escenari es balanceja al ritme de les onades i es retira discretament a un costat per donar lloc a l’escena de la bodega del vaixell on estan els cristians captius o bé a la cabina de Said, al somni de Blanca o a la infantesa de Said. Àngel Guimerà va viure de ple en el Romanticisme i va utilitzar els drames romàntics per fer crítica social o política. Si a Terra Baixa fa palès el poder de l’amo-home sobre el pastor ignorant i la dona sotmesa, si a […]

És un monòleg en castellà sobre la manera de resoldre els petits conflictes que van apareixent al llarg de la vida. La dificultat per resoldre’ls porta a molta gent a buscar solucions en els llibres d’autoajuda, les mil i una maneres de posar el cos a disposició de la ment (ioga, Taichí…) o formes varies de meditació com el Mindfulness o els retirs de silenci. M’ha semblat una crítica irònica de la moda actual que ja va començar fa més de vint anys amb la introducció a l’occident de diverses filosofies i teràpies orientals. És una exposició superficial d’un problema i la manera de resoldre’l. La idea és original, agosarada i valenta. Desconec si s’havia utilitzat alguna altra vegada com […]

En mitad de tanto fuego és un muntatge que neix a partir de La Iliada d’Homer, una de les obres fonamentals de la literatura clàssica grega. No es tracta ni d’una adaptació, ni una versió lliure del text d’Homer, sinó el relat a través de Patroclo, company, amic i amant d’Aquiles. Es va estrenar al Grec Festival de Barcelona 2023, exahurint totes les entrades. Ha estat candidata als Premis Max, guanyadora dels Premis Godot al millor text (Alberto Conejero) i a la millor interpretació (Rubén de Eguía). Per sort s’ha tornat a programar al Teatre Akadèmia. I ja us dic de bon principi que no us la perdeu! En mitad de tanto fuego és una joia teatral! El text d’Alberto […]

Aquesta obra del Roc Esquius i el Sergi Belbel és una absurda comèdia corporativa que apunta una crítica a les relacions de poder en el sistema neoliberal. Tanmateix, el seu gran interès rau en el potent i original mecanisme narratiu que proposa. Seguint el camí de la coneguda Per davant i per darrere de Michael Frayn, l’obra es repeteix dues vegades mostrant punts de vista diferents sobre els mateixos successos. L’escenari està dividit per la meitat. A un costat està el despatx del cap, a l’altre, la sala d’espera contigua. Una porta corredissa separa tots dos espais fent que només puguem escoltar els diàlegs d’una part. Això genera situacions absurdes on l’espectador sovint no sap bé el que està passant, […]

Goyo Jiménez és aquell fill que sempre arriba a casa de l’escola amb Matrícula d’Honor i un dia veus amb sorpresa que en una assignatura té NOMÉS un Excel·lent. Aquesta assignatura dic jo que probablement seria Matemàtiques, perquè l’Anglès el domina (ha de ser per haver viscut tantes aventures surrealistes a l’Amèrica de què tant ha parlat), de Filosofia va sobrat (els seus espectacles sempre tenen un punt de reflexió enmig de tota la marabunta de rialles que provoca) i l’Educació Física la porta molt millor del que es podria esperar (això no té res a veure amb el seu talent, però olé per com li queden els pantalons estrets a aquest senyor). El cas és que el teu fill […]

Creo que aún escucho el eco del taconeo de Sara Baras y el cuerpo de baile de Vuela… Cierro los ojos y todavía puedo sentir y emocionarme con el movimiento de la bailaora. Con sus gestos. Su braceo. Su emoción recordando al genio de la guitarra Paco de Lucía. Las telas y colores volando sobre el escenario. Las 6 cuerdas de luz atravesándolo. Los cayados besando la tarima. Las redes de los pescadores abrazando las olas del mar que rompían por cada uno de los trajes de flamenca. La fiesta sonora en la que la guitarra, los cajones y el violín llevaron la voz cantante. Las cuerdas de luz nos recuerdan al maestro que inspira el espectáculo y es que […]

Si em demaneu que defineixi l’obra de Mayorga en una sola paraula, aquesta seria genialitat. Per mi, i sense cap mena de dubte Mayorga és un dels millors escriptors que tenim al nostre país. És excepcional. Tot el que he vist d’ell m’ha fascinat: El chico de la última fila, Himmelweg, El cartógrafo, brutals! Els seus textos són excel·lents, brillants, Intel·ligents, amb tocs filosòfics i molt dramatúrgics. Personalment, sento una gran admiració per la seva peculiar manera d’escriure, tant en la seva forma, com en el contingut. M’agrada el misteri, intriga i ambigüitat que s’amaga rere les seves obres, i també el fet de no poder deixar de pensar, donar-hi voltes i comentar l’obra durant dies i dies. La colección […]

Juan Mayorga és potser un dels dramaturgs en llengua castellana més coneguts i més prestigiosos de les últimes dècades. Va estudiar filosofia i matemàtiques –dos temes que influeixen en la seva personalitat artística i la seva escriptura-, va començar a escriure teatre per a grups com El Astillero, La loca de la casa o Animalario i va acabar per estrenar al Centro Dramático Nacional, a la Compañía Nacional de Teatre Clásico o La Abadia, de la que és actualment el seu director. El 2018 ingressa a la Real Academia Española, on ocupa el seient M. De Mayorga hem vist aquí infinitat d’obres, quasi sempre en muntatges que venien de Madrid… però també en muntatges produïts aquí, com Himmelweg o El […]

Que la vida és una successió de moments i decisions és un fet que es va aprenent amb els anys. De la mateixa manera, es va prenent consciència que, a vegades, perdre vol dir guanyar i que, en realitat, només allò que remou a l’ésser humà val la pena. El text de Juan Mayorga presenta a un matrimoni gran que busca hereu o hereva per a la seva col·lecció. És per això que concerten una cita amb una dona a qui li faran un examen per saber si n’és mereixedora. Ella, per la seva banda, encara que amb certa curiositat, té en ment un altre objectiu. José Sacristán protagonitza i lidera aquesta obra juntament amb Ana Marzoa. Son les seves […]

Diu un refrany clàssic: “Dos que dormen a la mateixa habitació es tornen de la mateixa opinió” L’autor Llàtzer Garcia fent servir la mateixa idea però amb un exemple més simbòlic, ens diu que les mans de dues persones que s’estimen poden acabar assemblant-se. L’obra ens situa en una habitació d’una casa al camp. Una parella està iniciant els assajos per fer una pel·lícula, el guió de la qual l’ha escrit ella i ell n’és el protagonista. És ella qui el contracta a través de la productora i és ella qui el retira de la gravació. Comença una relació aparentment desigual. Amb aquest punt de partida inicial, la parella es ve endinsant en un joc de retrets, de paraules mortificadores, […]

Ser o no ser, aquesta és la qüestió. O a vegades no. Potser la pregunta és què és vol ser o com admetre qui s’és. Massa filosòfic, potser. Guillem Albà en la seva darrera producció comença fent les preguntes plantejades per William Shakespeare en una interpretació suposadament seria del seu Hamlet. Aquest és l’inici d’una autoreflexió entorn a la seva vida personal i laboral, les seves pors a estar encasellat i perdre de vista aspectes importants de la seva vida i també quin seria el seu llegat si desaparegués. Còmic i divertit, Albà es representa a sí mateix i, per tant, la seva faceta clown va sorgint de tant en tant en la narrativa. Arrencant riures entre el públic cada […]

Un món globalitzat en què s’està més connectat que mai, però on la individualitat guanya el terreny a la comunitat. Tot i que no ho sembli, sense l’ajuda i la comunicació amb altres persones o col·lectius, la humanitat està destinada al fracàs evolutiu. En aquest espectacle ple d’acrobàcies i moviments impossibles, 20 persones de diferents nacions i cultures mostren la necessitat de relacionar-se entre elles i la dependència de les unes i les altres. Amb figures impossibles que fan contenir l’alè fins que totes les persones implicades tornen a estar amb els peus a terra, aquesta és una producció que té com objectiu principal deixar esmaperdut al públic amb exercicis difícils i complexos. La força que mostren els i les […]

Hi ha moments a la vida que diferents aspectes col·lapsen. Alguns esdeveniments són impossibles de preveure i d’altres són una explosió ja anunciada que no es volia acceptar. I es que és ben cert que no hi ha més cec que aquell que no vol veure. Llàtzer Garcia navega en la seva nova obra en la relació d’una parella formada per una guionista-directora de cinema i un actor a partir del moment en que ella li comunica que deixa de ser el protagonista de la seva pel·lícula. Aquest moment tens es transforma en un anàlisi de la seva vida singular i conjunta, un enfrontament amb les seves febleses i les seves pors. Tot i que sembli un text senzill pel […]

Cada any torno i torno a la sèrie Dekalog del polonès Krzysztof Kieślowski. I no deixo de recomanar-la, és clar. Es tracta d’una revisió dels 10 manaments bíblics on capítol a capítol, un s’endinsa en les excepcions i les contradiccions de cada mandat. En el capítol dos, la protagonista, davant un contundent dilema, afirma que “és un pecat voler-ho tenir tot”. Això mateix vaig pensar a Les mans, l’obra de Llàtzer Garcia i dirigida per Sílvia Munt. “Aquesta noia vola tenir-ho tot” vaig pensar de la Paula (Raquel Ferri): ella vol tenir la seva pel·lícula i vol conservar la seva relació amb l’Isaac (Ernest Villegas). Per què no és possible? L’Isaac ha de protagonitzar la pel·lícula que la Paula dirigeix. […]

L’amor és un joc de clarobscurs, un contrast acusat entre volums il·luminats i volums enfosquits. A través d’aquest efecte, s’aconsegueix destacar elements concrets, però, a diferència de la intenció de la tècnica pictòrica, el sentiment no tria. El resultat, allò que esdevé protagonista, no es pot predir. On queda, en la relació entre dues persones, el projecte personal? Hem d’acceptar que es dilueixi, en benefici d’un be major? Qui té la potestat d’establir quin és, realment, un bé comú en una relació de parella? Quins costos tindrà una possible renúncia? Tindrà aquesta conseqüències només personals? O, a la llarga, passarà factura a tots dos? Què ha de prevaldre per garantir la salut d’una relació? A Les mans, l’Isaac retorna després […]