Recomanacions

La companyia La Ruta 40 torna un Nadal més amb aquesta obra de Thornton Wilder per retratar en tan sols 60 minuts la història de tota una saga familiar. Gràcies a l’ús d’el·lipsis temporals perfectament integrades en els diàlegs, som testimonis del pas (i pes) del temps sobre la família Bayard i la casa en la qual viuen. Les diferents generacions transiten per aquest espai que també funciona com a delimitador temporal de l’obra, començant amb el primer sopar de Nadal que es celebra a la casa i tancant amb l’últim. Durant aquests 90 anys coneixem a multitud de personatges que vénen i van segons acaba el cicle vital de cadascun, representant el naixement i la mort amb precioses metàfores […]

L’obra pren com a punt de partida a un Federico Garcia Lorca que decideix viatja a New York a conseqüència d’un fracàs amorós, i davant la necessitat de fugir de l’ambient opressor que es vivia a Espanya en aquella època degut a la seva condició sexual. Per Lorca New York va ser el descobriment d’una societat més moderna, un lloc on poder viure i ser ell mateix amb total llibertat. De tots els barris, el que més li va impressionar va ser Harlem. A Harlem va descobrir els locals de jazz i la bellesa dels homes afroamericans. Va gaudir de la festa, i va estar sempre rodejat d’homes amb els que va compartir vivències, poesia i sexe. És en una […]

Aquest dimarts passa, dia 11, va tenir lloc l’estrena a la Sala Versus Glòries de la producció de la Companyia La Maula, CAMINS TANCATS. Aquesta producció es va estrenar, farà gairebé un any a Barcelona, a l’Auditori de Sant Martí i s’ha representat en diversos espais i teatres arreu de Catalunya i al Teatre Santiago Rusiñol de Madrid. CAMINS TANCATS, compta amb la direcció de Jesús U.Labay, amb la dramatúrgia compartida de Martí Figueras i Jesús U.Labay i les interpretacions d’Enric Barba, Ivette Callis i Ivan Caelles. Es tracta d’una obra que entrellaça dues històries que parlen de pobles que fugen, gent que pateix els efectes de la guerra i de la maldat humana més extrema. Dues històries paral·leles, llunyanes […]

S’apropa el Nadal i aquest fet porta als escenaris espectacles dirigits al públic familiar com el que s’ha presentat a l’Onyric Teatre Condal. ARTABAN, LA LLEGENDA DEL QUART REI MAG és un musical adreçat a nens a partir de 6 anys i que únicament oferirà 9 funcions fins al dia 4 de gener. Artabán és el personatge protagonista del conte nadalenc “The Other Wise Man” (L’altre rei mag), escrit en 1896 per Henry van Dyke (1852-1933), teòleg presbiterià nord-americà. Segons aquest conte, Artaban era el quart rei mag que va anar a buscar a Jesús guiat per un estel del mapa celestial. La dramatúrgia i l’adaptació del text es obra de Marc Rosich, està dirigit per Marc Angelet, amb música […]

Aquest és el segon espectacle que veiem de la Companyia POT Teatre de Femarec (formada per un grup de persones amb discapacitat intel·lectual), i com en l’espectacle que vàrem veure fa uns 6 mesos (AQUÍ NO PAGA NI DEU, El Musical), tornem a valorar-la també de forma especial, amb la màxima puntuació cargolaire, perquè mereixen el nostre reconeixement per l’enorme esforç de tot l’equip que ha aixecat el projecte. FEMAREC va ser pionera en apostar per una companyia de teatre íntegrament composta per persones amb discapacitat, amb la voluntat de normalitzar l’accés d’aquest col·lectiu a espais de cultura i creació. Amb el pas dels anys han aconseguit conformar un grup estable d’actors i actrius que han après l’ofici i que […]

Al veure actualment 4D Òptic és quan t’adones del rebombori que deuria causar fa 15 anys, en el moment de la seva estrena. El plaer del joc teatral, el calidoscopi que suposen les obres de Daulte i la vertiginosa capacitat de generar sorpresa són alguns dels elements que defineixen aquesta obra, a la que ja se li pot adjudicar l’etiqueta de “petit clàssic”. I és que costa molt no rendir-se a les dues històries proposades (la doble realitat) ni a uns personatges que cerquen relacions personals (algunes força impossibles) i també respostes a problemes científics de difícil resolució. Aquesta part de la trama és la que pot atabalar una mica més a l’espectador, sobretot per la gran quantitat d’explicacions inintel·ligibles, […]

La grandesa de Hitchcock portada sobre l’escenari només pot ser sinònim d’èxit, i això és el que trobem en aquesta fantàstica adaptació dels creadors de l’exitós musical Sugar. Con faldas y a lo loco Primer de tot m’agradaria destacar la impressionant presència dels actors que porten tot l’espectacle amb un ritme i un talent sorprenentment creatiu que em va deixar bocabadada més d’un cop. I es que entre els 4 es rifen més de 100 personatges, una tasca, més bé difícil, que gestionen gràcies a la creació d’una atractiva complicitat amb el públic. El fet de mostrar-se com una simple comèdia, sense pretensions, on el públic es veu envoltat d’un ambient còmic i és ell qui decideix atorgar als actors […]

Mai he tingut el gust, encara, de tenir l’experiència de sentir l’adrenalina que deu produir fer una escape room. Curiosament penso que aquest nou fenomen podria acabar convertint-se en la competència més directe del teatre, i Joel Joan i Hèctor Claramunt han fet tot el contrari, han aprofitat aquesta similitud i s’han emportat l’adrenalina de l’escape room a una sala de teatre, on encara que els espectadors no siguem els protagonistes, ens hi sentim part. Una comèdia divertida, intel·ligent i sorprenentment actual on el que més destaca i li aporta valor és el segell Joel Joan, i es que això és el que vaig sentir, un revival dels agradables moments que passava de petita amb Plats Bruts. Ens presenten uns […]

Todas las noches de un día és un text signat per Alberto Conejero que es va alçar com a guanyador del III Certamen Jesús Campos organitzat per l’AAT el 2015. Al novembre d’aquest mateix any va arribar a les meves mans i recordo haver-ho devorat tan ràpid que vaig haver de fer una altra lectura per poder digerir tota la vida que hi havia al procés d’escriptura. Vaig quedar tan captivada per la trama, que veure-ho muntat, em produïa moltíssima inquietud per la dificultat que comportava traslladar l’hermetisme del text, la seva cadència i sobretot el contingut poètic del mateix. L’encarregat d’aquesta àrdua tasca és Luis Luque, qui, de manera molt natural, converteix la funció en un goig per als […]

La frase “Només vull dir la veritat. És que jo només vull dir la veritat “, no amaga un infern darrere? A través dels ulls murris d’un bufó, veiem la història del Rei Lear (el meu Shakespeare preferit), amb humor, ironia, proximitat, reivindicació … Tots els personatges encarnats per Felipe Cabezas, amb diversos registres i l’ús de màscares, excepte , no és casualitat, la sincera Cordèlia, que parla a cara descoberta, no per casualitat, com el bufó. El bufó, qui diu les veritats sense por (teòricament), aprofita per traçar feridors paral·lelismes amb aspectes actuals, socials, culturals, polítics … a través de l’humor, l’arma més poderosa. Per fortuna, s’aconsegueix l’equilibri, l’original no és només l’excusa per parlar únicament de la situació […]

Be My Baby de la companyia Nico&Sunset és una divertida comèdia adolescent amb un punt de drama costumista. Encara que està clarament dirigida a un públic jove, tant pels seus personatges com per les temàtiques que tracta, aquesta obra de teatre és capaç d’emocionar a tothom. L’amistat, l’amor, el pas del temps, l’entrada en l’època adulta, els somnis d’adolescència, etc. són els temes pels quals transita aquesta obra d’Oriol Vila. Una obra que ens farà riure i emocionar-nos, tant a adolescents com a adults nostàlgics. La història és explicada a través de tres personatges amb una personalitat clarament definida i reconeixible, encara que poden resultar una mica estereotipats. La complicitat entre els tres actors, la naturalitat i tendresa que es […]

Mai he estat molt amic del personatge ni del “postureo” de part dels seus seguidors, la veritat. He de dir, però, que amb aquesta proposta hem fet les paus i vaig repetint. Enhorabona, doncs, a Àngel Llàcer, Manu Guix i La Perla 29. L’obra és la successió de mons i ensenyaments del príncep mentre busca com tornar a casa. Com en el llibre, no ho donen tot mastegat i per això em segueix sorprenent com atrapa els nens, però ho fa; està clar que ells veuen més enllà que “els grans” i estan més oberts a la màgia. La sorpresa per a mi va ser el Petit Príncep. Abans d’anar-hi no entenia que amb tants centres de formació que hi […]

És el tercer muntatge de la Companyia Rhum & Cia després de Rhum (2014) i Rhümia (2016). Van començar com un homenatge al pòstum pallasso Joan Montanyès “Monti”. El quintet de pallassos (Jordi Martínez, Joan Arqué, Pep Pascual, Roger Julià i Mauro Paganini) dirigits per Jordi Aspa ha modificat una mica la seva composició. Jordi Martínez (l’hem trobat a faltar) ha estat substituït per Piero Steiner qui comença i acaba l’espectacle amb profundes reflexions sobre la identitat del pallasso. “Che cosa sto cercando? Sto cercando la identità”. “Chi ha detto quel finale doveva éssere glorioso? Res a veure amb el primer espectacle de la companyia. Han passat del teatre clàssic a un treball de laboratori i d’investigació. És una obra […]

¡¡¡Vaya espectáculo!!! No hay otra forma de describirlo. Para una neófita en el circo de hos horrores como yo, no hay mas que decir que es puro espectáculo. Debo decir que ese día llegamos a la caja mágica 45 minutos antes de que empezase la función y pensé que el tiempo se me haría eterno sentada en mi butaca hasta que empezase, pero nada más lejos de la realidad. La ambientación a la entrada al recinto despertaba tus sentidos y empezaba a involucrarte en un apocalipsis al mas puro estilo «MAD MAX». Una pantalla gigante proyectaba las imágenes de un mundo en guerra donde la humanidad hemos conseguido acabar con este planeta. Cuando quedaban 15 minutos para empezar entra una […]

1. “Es fa teatre a qualsevol lloc” deia, amb escepticisme, la meva veïna a l’Àtic22 del Tantarantana, i en efecte se’n fa a tot arreu, només cal un espai diàfan, uns actors i públic. La Lara Díez Quintanilla ens rep al final de les escales i ens convida a seure. Creua l’escenari i ocupa la seva localitat entre els espectadors mentre en Ramon Bonvehí ocupa el seu lloc a l’escenari. 2. De sobte, la sospita que quelcom fosc xiuxiueja per sota les evidències de l’obra ens assola. La força amb què la directora captura turbulències del comportament reconeixibles com a desordres originats per l’ordre instal·lat fora del despatx d’un edifici malalt. La intensitat no desemboca en desassossec gràcies a algunes […]