Recomanacions

Argelers: aquestes són les últimes paraules que l’àvia de la Clara i la Joana va dir abans de morir. La resposta la trobaràn en un vell diari on comença tota la història que ens volen explicar. Ens trobem en un petit dilema en aquesta obra. Primer de tot, estem davant en una obra que vol explicar-nos la història d’un camp de concentració que es va construir a una localitat de França on els refugiats de la Guerra Civil van estar reclòs al recinte. En aquest moment, a partir d’una introducció d’unes germanes, ens explica les condicions de vida d’aquests refugiats amb veu de dues catalanes. Podem veure a partir de diferents veus en off i de les seves converses que […]

Estava clar que l’escape room, aquest joc que consisteix en escapar d’una habitació a base de desxifrar enigmes, tenia molt de teatral. De fet, les vegades que n’he visitat algun he pensat que tant en l’ambientació com en el fil argumental hi havia les bases d’una bona història, amb elements molt teatrals i també cinematogràfics. En els últims temps, hem tingut a la nostra cartellera teatral vàries obres inspirades en aquest joc, com ara Escape Show o Sex Escape. La versió que ens ofereixen Hèctor Claramunt i Joel Joan és potser la més complexa dramatúrgicament i la que més ens acosta a un objectiu teatral i no tant a un entreteniment, ja que a part de la mecànica del joc […]

La companyia La Ruta 40 ens va regalar l’any 2015 el sorprenent Dinar de Nadal que va guanyar merescudament el premi butaca al millor espectacle de petit format i va ser finalista en altres premis. Carlota Subirós ha sabut aprofitar el gran potencial d’aquesta companyia per fer-ne una peça periodística molt elaborada. És un treball documental fet amb cura i respecte. Són retalls de la història que els més grans coneixíem molt bé però el jovent, que era la majoria del públic, podien trobar que els faltava elements per entendre la profunditat del maig del 68 o les mobilitzacions obreres i estudiantils dels anys 70. Les vagues de les drassanes de Gijón del 2000 eren la suma de totes les […]

Ahir dimarts dia 4 de desembre, un Teatre Goya que feia goig, ple fins dalt de tot, per veure ESCAPE ROOM la comèdia de terror escrita i dirigida per Joel Joan i Hèctor Claramunt. Una proposta que busca divertir a l’espectador amb un tipus d’humor àcid que es riu de nosaltres mateixos i de la nostra actualitat política. Però no és només un divertiment, segons Joel Joan, ESCAPE ROOM vol deixar evident que les mentides, en general, fan mal i no serveixen per res. Que la veritat sempre ajuda per dolorosa que aquesta pugui ser. Una obra on se’n riuen de gairebé tot: del feminisme, de la radicalitat de la CUP, dels afiliats al PSC, de l’independentisme, dels símbols ideològics, […]

1939, Barcelona cau en mans dels franquistes. Davant la por a possibles represàlies, molts dels republicans espanyols van decidir exiliar-se cap a França. L’acolliment que van rebre per part del govern francès va ser denigrant. Degut a la massiva arribada de gent, el govern francès va decidir fer un tancat a la platja d’Argelers, i va construir un camp de concentració. S’estima que hi vàrem passar un total de 465.000 persones. Per què hi ha tan poques referències històriques d’aquest camp de concentració? Perquè ningú en parla? Com pot ser que un fet tan horrible hagi desaparegut de la història sense deixar cap rastre? “Rastres_Argelers” és el testimoni d’aquells homes i dones que van ser tancats i tractats com a […]

Aquesta obra combina el gènere de ciència-ficció amb la comèdia de portes per experimentar amb el temps i l’espai escènic. Un mix d’enginy i diversió que explota les possibilitats infinites del joc teatral. Tot comença en un laboratori òptic on després d’un experiment fallit s’obre una porta a una dimensió paral·lela. Allà descobrim una segona trama on cada personatge té el seu propi doble. D’aquesta manera, Javier Daulte ens convida a assistir a dues obres de teatre de forma simultània. Però el més interessant d’aquesta obra, més que les dues línies argumentals sense grans pretensions, és el joc amb la simultaneïtat espacial i la idea del doble. Jugant amb entrades i sortides constants, canvis de personatges, repeticions d’escenes des de […]

La Ruta 40 després d’abordar la creació de la memòria (Cúbit), apel·la a aquesta renunciant a la ficció per endinsar-se en un teatre documental que no es limita a mostrar sense més, amb la direcció de Carlota Subirós. A través de fragments de documentals revivim episodis de reivindicacions i revolucions, des de maig’68 fins ara mateix. L’auge i caigudes cíclics de les lluites populars, siguin obreres, racials, d’accés a l’habitatge, de llibertat sexual … També el perill de perdre’s en com organitzar la revolució en comptes de fer-la. I denúncies que es van formular fa 40 anys i són tristament vigents. Alberto Díaz, Albert Prat, Alba Pujol i Maria Ribera posen veu a les imatges (amb eteris i musicals moments […]

Tot i que el text original no ho és, la versió de 39 escalones que Som-hi Films ens presenta, és una comèdia, i això, tan simple, és el millor d’aquesta obra. Un espectacle, sense més pretensions, al meu entendre, que fer-nos riure i passar una bona estona. I això que sembla tant senzill, no sempre és fàcil d’aconseguir. Per fer-ho 4 actors polivalents es converteixen en més de 100 personatges, que juntament amb una mil·limetrada posada en escena, converteixen el teatre en un apartament, un tren, una granja i mil llocs més on transcorre la trepidant trama d’espionatge i embolics que ens porta de Londres a Escòcia, i altre cop a Londres. Cal destacar el fantàstic treball dels actors, que […]

Edgar Allan Poe vivia i treballava per suportar i parlar sobre la mort i les pors que susciten als mortals. Dels seus poemes i la seva novel·la es pot desprendre que més que el seu tema preferit, era una obsessió allò que vivia. Dagoll Dagom va agafar aquesta manera de veure la vida, a través dels seus escrits, per elaborar Poe, un conte musical de por (2002). Ara, aquesta producció de la companyia ha estat revisitada per Víctor Álvaro i, sota la seva pròpia visió del text, ha compost un dels millors espectacles musicals en petit format que es poden veure. Álvaro ha decidit donar-li a aquesta producció un to de cabaret macabre que implica a l’espectador des del principi. […]

La copla de Wisconsin ho duu tatuat al seu nom, i There was a fiesta és atractiva quan la llegim com el trajecte (la distància descomunal) entre la copla (entesa com a altaveu que retransmet aquella “Crónica sentimental de España) i el jazz lleuger que als 30 feia estralls als EEUU. Els standards de jazz que començaven a fixar el corpus de la música popular americana, de què hauria de beure tota la música que ha vingut després, eren censurats, a la vegada, pels sectors més reaccionaris de la societat estadounidenca. De la mateixa manera, la copla començava a ser mal vista, com tot allò que escapava al control del règim. Cinta Moreno i Toni Vallès canten les cançons i […]

A l’obra Adéu, Peter Pan La companyia Festuc Teatre fa una adaptació de la coneguda història de James Matthew Barrie per parlar-nos de temes tant actuals com les relacions familiars, especialment entre avis i néts, la mort, els rols masculins i femenins, la imaginació, l’amor i la necessitat de no perdre la il·lusió. La posada en escena té uns preciosos titelles, afables i propers, acompanyats d’una cuidada i polivalent escenografia, que es transforma per fer-nos viatjar de l’habitació de la Maria, la protagonista, al País de Mai Més, on trobarem tots les personatges originals: els nens perduts, els pirates, els indis, campaneta, i Peter Pan. Amb aquestes elements fan una relectura de la història, i sota un nova mirada, actual […]

Després del petit tastet de l’espectacle que ens havien ofert a la roda de premsa del passat 19 de novembre, no vam dubtar a comprar entrades per l’únic dia possible, ahir dia 3 de desembre. La sala del Teatre Onyric plena a vessar de familiars i amics dels participants en ÀNTEROS. CANÇONS D’UN FINAL, un espectacle creat per la jove actriu i compositora Núria Llausí, que en format de concert dramatitzat, ha combinat música i teatre, i que ha estat capaç d’emocionar-nos. Amb aquest espectacle presenta el seu primer disc. Concebut com un song single, grup de cançons dissenyades per a ser executades per separat, però formant una sola entitat, l’espectacle ha estat dirigit per Xavier Casan. Han estat 12 […]

Dignitat va ser escrita per Ignasi Vidal en castellà i estrenada a Madrid al 2015. Durant aquests anys ha voltat per molts països de Sud-Amèrica i actualment està essent representada als països de Europa de l’Est. Ha estat traduïda per Ricard Borràs i representada enguany a casa nostra. El text és increïblement profund. En molt poca estona ens pot parlar de tots els sentiments i condicions humanes: la por, la malaltia, el fracàs, el triomf, l’ambició, l’amistat, el poder, la ruptura, la pèrdua, la relació de parella, la corrupció, la fidelitat, la venjança, l’addicció, la justificació, la falsedat, l’engany, la honradesa, la mentida o la decepció. Fins i tot l’evidència de la maldat humana ens arriba a fer mal. L’obra […]

Amb moltes ganes vam anar ahir diumenge al Teatre Gaudí per veure el musical CARRIE, basat en la novel·la d’Stephen King. Amb llibret de Lawrence D. Cohen, música de Michael Gore i lletres de Dean Pitchford, CARRIE: THE MUSICAL es va presentar per primera vegada a Stratford-upon-Avon el 13 de febrer del 1988 on va estar programada quatre setmanes. Va passar a Broadway al mes de maig del mateix any on va tenir poca repercussió. Un llibret revisat es va estrenar al Off-Broadway al gener del 2012, i en 2015 va ser programada al Off-West End de Londres. La mare de Carrie, abandonada pel seu marit, ha educat a la seva filla amb mà de ferro encaminant-la a la religió […]

My Low Cost Revolution parteix d’una premissa molt sincera sobre l’activisme polític. És cert que la nostra societat està cosida d’injustícies i causes per les quals mereix la pena lluitar, però també és cert que mantenir-se sempre en primera línia de lluita és agotador. Defensar els teus ideals alhora que vius en societat és un passi directe a certes incoherències amb les quals molts ens sentim identificats. Però tranquil, aquesta obra ve a dir-te que no passa res, que et relaxis, que ets un radical de merda. Aquest és el punt de partida del text de Francesc Cuéllar, a qui ja havíem descobert en les dues obres de la companyia José y sus Hermanas. Malgrat aquesta potent i prometedora premissa […]