Recomanacions

La copla de Wisconsin ho duu tatuat al seu nom, i There was a fiesta és atractiva quan la llegim com el trajecte (la distància descomunal) entre la copla (entesa com a altaveu que retransmet aquella “Crónica sentimental de España) i el jazz lleuger que als 30 feia estralls als EEUU. Els standards de jazz que començaven a fixar el corpus de la música popular americana, de què hauria de beure tota la música que ha vingut després, eren censurats, a la vegada, pels sectors més reaccionaris de la societat estadounidenca. De la mateixa manera, la copla començava a ser mal vista, com tot allò que escapava al control del règim. Cinta Moreno i Toni Vallès canten les cançons i […]

A l’obra Adéu, Peter Pan La companyia Festuc Teatre fa una adaptació de la coneguda història de James Matthew Barrie per parlar-nos de temes tant actuals com les relacions familiars, especialment entre avis i néts, la mort, els rols masculins i femenins, la imaginació, l’amor i la necessitat de no perdre la il·lusió. La posada en escena té uns preciosos titelles, afables i propers, acompanyats d’una cuidada i polivalent escenografia, que es transforma per fer-nos viatjar de l’habitació de la Maria, la protagonista, al País de Mai Més, on trobarem tots les personatges originals: els nens perduts, els pirates, els indis, campaneta, i Peter Pan. Amb aquestes elements fan una relectura de la història, i sota un nova mirada, actual […]

Després del petit tastet de l’espectacle que ens havien ofert a la roda de premsa del passat 19 de novembre, no vam dubtar a comprar entrades per l’únic dia possible, ahir dia 3 de desembre. La sala del Teatre Onyric plena a vessar de familiars i amics dels participants en ÀNTEROS. CANÇONS D’UN FINAL, un espectacle creat per la jove actriu i compositora Núria Llausí, que en format de concert dramatitzat, ha combinat música i teatre, i que ha estat capaç d’emocionar-nos. Amb aquest espectacle presenta el seu primer disc. Concebut com un song single, grup de cançons dissenyades per a ser executades per separat, però formant una sola entitat, l’espectacle ha estat dirigit per Xavier Casan. Han estat 12 […]

Dignitat va ser escrita per Ignasi Vidal en castellà i estrenada a Madrid al 2015. Durant aquests anys ha voltat per molts països de Sud-Amèrica i actualment està essent representada als països de Europa de l’Est. Ha estat traduïda per Ricard Borràs i representada enguany a casa nostra. El text és increïblement profund. En molt poca estona ens pot parlar de tots els sentiments i condicions humanes: la por, la malaltia, el fracàs, el triomf, l’ambició, l’amistat, el poder, la ruptura, la pèrdua, la relació de parella, la corrupció, la fidelitat, la venjança, l’addicció, la justificació, la falsedat, l’engany, la honradesa, la mentida o la decepció. Fins i tot l’evidència de la maldat humana ens arriba a fer mal. L’obra […]

Amb moltes ganes vam anar ahir diumenge al Teatre Gaudí per veure el musical CARRIE, basat en la novel·la d’Stephen King. Amb llibret de Lawrence D. Cohen, música de Michael Gore i lletres de Dean Pitchford, CARRIE: THE MUSICAL es va presentar per primera vegada a Stratford-upon-Avon el 13 de febrer del 1988 on va estar programada quatre setmanes. Va passar a Broadway al mes de maig del mateix any on va tenir poca repercussió. Un llibret revisat es va estrenar al Off-Broadway al gener del 2012, i en 2015 va ser programada al Off-West End de Londres. La mare de Carrie, abandonada pel seu marit, ha educat a la seva filla amb mà de ferro encaminant-la a la religió […]

My Low Cost Revolution parteix d’una premissa molt sincera sobre l’activisme polític. És cert que la nostra societat està cosida d’injustícies i causes per les quals mereix la pena lluitar, però també és cert que mantenir-se sempre en primera línia de lluita és agotador. Defensar els teus ideals alhora que vius en societat és un passi directe a certes incoherències amb les quals molts ens sentim identificats. Però tranquil, aquesta obra ve a dir-te que no passa res, que et relaxis, que ets un radical de merda. Aquest és el punt de partida del text de Francesc Cuéllar, a qui ja havíem descobert en les dues obres de la companyia José y sus Hermanas. Malgrat aquesta potent i prometedora premissa […]

A aquestes alçades ja tothom sap què ens explica la història de Carrie White, plasmada en la novel·la d’Stephen King al 1974. Pot ser per la lectura del text original, per les versions cinematogràfiques de Brian de Palma (1976), David Carson (2002), Katt Shea i Robert Mandel (1999) o la de Kimberly Peirce (2013), o pel musical de Broadway. Precisament, el musical estrenat al 1988 és el punt de partida de la versió que la productora Eleven O’clock Produccions han agafat per fer el seu propi musical. El fet de partir d’una història més que coneguda per tothom té les seves dificultats i els seus handicaps, ja que l’espectador té el seu record marcat al cervell i pot tenir certes […]

“A Taula!” és un espectacle de la companyia Peus de Porc, dirigit per Jordi Farrés, guardonat amb el Premi Amigos de Titeremurcia 2015 i Premi Feten 2015 al millor espectacle de titelles. “A Taula!” és un espectacle de titelles i escenografia articulada destinat al públic infantil. La tècnica utilitzada per Xesco Quadras (titellaire de l’espectacle) és la de la manipulació a la vista del públic de titelles sobre taula, però amb una particularitat, la de combinar els seus coneixements d’enginyeria amb el món dels titelles. És un espectacle ple de sorpreses. L’escenografia pren vida davant dels ulls incrèduls dels nens. La xemeneia canta, la nevera canta, el forn canta i fins hi tot l’olla canta. Tot el muntatge pren vida, […]

Como las meninas de Velázquez, con un cuadro pintado dentro de otro cuadro, Pel Davant i pel Darrera nos ofrece una obra dentro de otra obra. Una obra, tejida minuciosamente y sincronizada con reloj suizo, que habla de la doble moralidad sin sermones dominicales y con ligereza. Ligereza inteligente eso sí. Y esa es la más difícil: la que sin recurrir a lo vulgar y lo trillado consigue hacer reír a mandíbula batiente. Para ello se cuenta con unos personajes de lo más pintorescos: una criada gorrona, un ladrón borrachín, un director de obra alterado, un evasor de impuestos y una frívola inspectora de hacienda. Todos ellos nos demostrarán que no hace falta recurrir a lo magnánimo y transcendente para […]

En els vodevils o comèdies d’embolics les portes que s’obren i es tanquen són fonamentals en determinats moments de la trama. A Pel davant i pel darrera estan a la columna vertebral de l’estructura dramàtica i acaben convertint-se en un element de virtuosisme escènic. Si hi sumem les confusions, les caigudes, els gags gestuals i el teatre dins de teatre… tindrem la clau de l’èxit d’aquesta comèdia que ja té 36 anys, que ha estat traduïda a 28 idiomes, que s’ha representat a 50 països i que ha tingut moltíssimes reposicions. A Catalunya s’ha vist diverses vegades, concretament al Teatre Condal (1985), al Teatre Victòria (1996) i al Teatre Borràs (2002). La versió que ara ens ocupa és hereva de […]

Essencials i rareses. Manllevo el títol d’un dels discos dels Lax’n’busto perquè s’adiu perfectament per descriure Poe, el cabaret macabre. Cada cultura té uns clàssics i el teatre musical català modern deu molt als primers musicals de Dagoll Dagom. Títols com Antaviana (1978, 1985), La Nit de Sant Joan (1981, 2010), el Mikado (1986, 2005), T’odio amor meu (1995), Els Pirates (1997) o el mateix Poe (2002) han esdevingut musicals de culte en l’imaginari col·lectiu. I dic de culte perquè tot i no haver sigut grans èxits comercials, han servit per anar aplegant públic al voltant del teatre cantat i han permès l’evolució en la tècnica i en el savoir faire que ens ha portat als musicals actuals. Ara tenim, […]

Una proposta escrita per Roc Esquius i dirigida per Antonio Calvo. De fet en el moment de la publicació d’aquesta ressenya s’estarà representant l’última representació en aquest Teatre. Roc Esquius (Súria, 1982) actor, director i dramaturg ha escrit aquesta obra de ciència-ficció que enfronta un pare i un fill. Després de “Sapiens” (2018), “Claqué o no” (2017), “Els pastorets de la Martina” (2016), “Mars Joan” (2016) o “IMe” (2014), planteja aquesta vegada un drama familiar que ens porta a conèixer la relació entre el pare i el fill conduint-nos pels camins de la realitat virtual. És potser l’obra més dramàtica i emocional de l’autor sense renunciar al sentit de l’humor. Els dos protagonistes de la proposta, pare i fill, són […]

És possible que hi hagi un altra realitat paral·lela a la nostra? “Els universos paral·lels són una concepció mental, en la qual entren en joc l’existència de diversos universos o realitats més o menys independents. El desenvolupament de la física quàntica, i la recerca d’una teoria unificada (teoria quàntica de la gravetat), conjuntament amb el desenvolupament de la teoria de cordes, han fet entreveure la possibilitat de l’existència de múltiples dimensions i universos paral·lels” (Viquipèdia) Un accident durant un experiment obrirà una porta a una altra dimensió. Dues realitats alternes amb un punt en comú. Dos mons diferents i complementaris. Tenia moltes ganes de veure aquesta obra per diferents motius: en primer lloc pel seu autor i director Javier Daulte, […]

Una de les coses que més em fascina del teatre és la capacitat de fer-nos viatjar i viure experiències inimaginables asseguts sense moure’ns de la cadira. És allò que en diem la màgia del teatre, i que per mi és quelcom meravellós . “There was a fiesta!” és un dels espectacles més bonics que he vist últimament, i que ja d’entrada us animo a que hi aneu. Entrem al teatre. Avui hi ha alguna cosa diferent a l’ambient. En un racó de la sala hi ha una tauleta plena discos i un tocadiscos en marxa. Sona una melodia apagada; una música que ens transporta a una altra època. Ens acostem a la taquilla a recollir les entrades, avui l’Andrés Santos […]

Moltes ganes de veure aquesta CRONOLOGÍA DE LAS BESTIAS escrita i dirigida per Lautaro Perotti. Hem de dir però, que també anàvem amb una certa recança pel que havíem sentit a dir … que era “una història complexa on acabaves perdent el fil“…. Res més lluny del que hem viscut nosaltres, ja que ha estat una proposta totalment entenedora, que ens ha engrescat des del principi, amb una posada en escena i unes interpretacions magnífiques. Aquesta obra es va estrenar l’octubre del 2016 a Timbre 4 i el marc de 2018 al Teatro Español de Madrid. Beltran (Patrick Criado) va desaparèixer quan tenia dotze anys i torna a aparèixer onze anys després, amagat darrere una butaca. Empunya una pistola. No […]