Recomanacions

La mitologia grega, bressol de la nostra civilització, sempre serà una font inesgotable de referències a l’hora de parlar dels temes universals als quals el nostre present demana tornar una vegada i una altra. És aquest diàleg entre la tragèdia clàssica i el món contemporani on Kassandra resulta un espectacle d’allò més encertat. Personatge secundari i, en certa manera, maltractat de les obres d’Èsquil i Eurípides, la sacerdotessa maleïda per Apol·lo és reconvertida aquí per Sergio Blanco en una jove prostituta transsexual refugiada d’un país de l’est d’Europa. D’aquesta manera, la peça posa el focus en la marginalitat, la injustícia i el dolor d’aquelles persones que la nostra societat deixa de banda, ignora o malentén. Malauradament, més enllà d’un audaç […]

Marta Buchaca s’apropa a la violència domèstica/conjugal d’una manera intel·lectualment estimulant i, fugint dels tòpics, no es limita a denunciar allò que esperem arribi el dia que no calgui fer-ho sinó que busca matisos amagats sobre la violència, el seu ús i conseqüències i ens obliga a reflexionar. Lògicament, la violència mai no té excusa. Segur, mai? I si a l’agressor l’han humiliat i traït? Si ens amenacen i ningú no ens protegeix, mantenim la fermesa de “la violència no és mai la resposta”? Es pot ser maltractador “només una vegada”? Es pot seguir convivint sense por després d’un episodi de violència i els pertinents “ho sento”? No és això fer crònica la condició de víctima? Veiem un home d’’èxit, […]

Sèrie de concerts del repartiment del musical que es representi en aquell moment a Onyric Teatre Condal. Cada dia, un dels intèrprets, acompanyat al piano o guitarra, ofereix més un recital, de fet, que un concert. El repertori, a gust de l’ intèrpret. En el primer cicle, amb el repartiment de Fun Home, ha sonat des Bisbal a Sopa de Cabra, musicals molt coneguts i altres a descobrir, la mateixa obra que estan representant i clàssics allunyats del gènere … Es tracta d’una gran oportunitat per als amants del musical, aquells que seguim les trajectòries de l’elenc … de gaudir del seu talent, en un ambient proper, molt còmplice i íntim (es desenvolupen al Club Onyric, petit espai previ a […]

Les Antonietes revisiten el clàssic de Shakespeare Othello amb elegància, senzillesa i tota la força necessària per arrencar el nostre menyspreu envers Iago, però també a la gelosia d’Otel·lo. Per a aquells que no conegueu el text del Bard, ens explica la història d’Otel·lo, moro guanyador de batalles que torna al seu palau vencedor i acompanyat per la seva nova esposa, Desdèmona, i amb Càssio com a nou conseller. Iago, que odia amb tota la seva ànima a Otel·lo, en ser substituït per Càssio en el nou càrrec, decideix elaborar un pla per plantar la llavor de la gelosia al cap i el cor d’Otel·lo, i fer-li creure que la seva dona i el seu conseller tenen un afer. Els […]

La família Coleman té ressonàncies d’altres famílies excèntriques de la ficció americana clàssica: la família Sycamore de You can take it with you (Frank Capra, 1938) o la família Lord de Philadelphia Story (George Cukor, 1940). Els Coleman, però, es mouen en territoris molt més ombrívols, gens amables, que sovint esdevenen arenes movedisses per als personatges, per als actors i també per al públic. El text de Tolcachir exigeix precisió a l’hora de ser dit. El ritme ho és gairebé tot a L’omissió…, i no pel què fa a la velocitat, sinó per encertar el moment d’entrar i, a la vegada, reaccionar a l’actitud dels altres personatges. En aquest sentit destaquen Sergi Torrecilla i Roser Batalla, amb un enorme sentit […]

Després de l’èxit de “El loco de la camisa”, Nelson Valente torna a conquistar al públic català amb “El Declive”, una tragicomèdia que ens porta a reflexionar sobre el valor de la nostra llibertat, el desgast emocional en les nostres relacions, i les obligacions que ens hem anat adquirint al llarg dels anys. Un diumenge qualsevol. Dos matrimonis madurs, en Tito (Enrique Amido)i la Susana (Cristina Pachi Molloy) i l’Antonio (Carlos Rosas) i la Nelly (Lide Uranga) es reuneixen per esmorzar. Són amics des de fa anys. Mentre elles xerren de tot i de res, l’Antonio mata el temps fent feinetes de casa. Arriba en Tito. Xerren. De cop i volta la Nelly proposa de fer un dinar plegats. El […]

El doo wop és un estil de música vocal que neix de la barreja entre el gospel i el rhythm and blues. Tot i que neix als anys quaranta als Estats Units, el seu èxit -tant entre la comunitat afroamericana com la comunitat blanca- serà en els cinquanta, i molts el consideren com un primer acostament al rock and roll que estava a punt d’esclatar. Bandes com The Platters, The Crests, The Flamingos, The Capris, The Marcels o Dion and the Belmonts van deixar cançons pel record, com moltes de les que recull la formació DooWop Club en aquest espectacle. Aquests quatre músics i cantants, amb sòlides carreres per separat, obren precisament el concert amb les conegudíssimes Bluemoon, Mr. Sandman, […]

De famílies normals no n’hi ha. De fet, seria un estudi establir què se suposa que és una família “normal”. Ho deixarem, doncs, en el fet que cadascuna té els seus moments àlgids i els seus problemes, les seves idiosincràsies. Els Coleman tenen les seves característiques pròpies. És una família formada per una àvia, la seva illa i quatre nets, tres d’ells vivint a la mateixa casa que la mare i l’àvia. Tots cinc viuen i “sobreviuen” com poden. No tots treballen, i alguns tenen més dificultats que d’altres per fer, el que en diríem, una vida normal. Escrita i dirigida per Claudio Tocachir, aquesta revisió del text traduït al català per Jordi Galceran, ens presenta a uns personatges complexos […]

Preguntas tan mentales como ¿quién nos define o predetermina?, ¿a qué nos empuja la sociedad? o ¿hasta qué punto la mujer sigue teniendo entidad en función del hombre? no siempre tienen que ser cuestionadas con palabras. En Triología, la obra adscrita al ciclo Dona’m veu/Dona amb veu, es el cuerpo quien pregunta; y concretamente cuatro. Cuatro cuerpos femeninos que lanzan preguntas a través de una danza sublime, de una expresión de socorro ante la opresión social, del latido de un corazón como símbolo de tabula rasa, del gesto onomatopéyico del alineamiento laboral. Y ante todas estas interpleaciones, el espectador no se puede zafar ni escurrir el bulto: debe responder para sus adentros. Aunque en toda esta sutileza escénica se encuentra […]

L’autor i director Claudio Tolcachir és un dels noms més representatius, juntament amb Javier Daulte i Daniel Veronese, d’un estil de teatre argentí que va aterrar fa uns lustres a Barcelona refrescant notablement el panorama. De sobte, el públic i la professió catalana va comprovar que existia una manera diferent de fer les coses, més natural, àgil i efectiva que no sabíem ni que existia. Aquesta nova versió de L’omissió de la família Coleman arriba uns vuit anys després de la primera vegada que vam poder veure l’original als nostres escenaris. El principal repte d’aquest muntatge, per tant, era fer la translació a la cultura i idioma locals sense perdre la seva ànima o la seva peculiar idiosincràsia interpretativa. El […]

Àngels a Amèrica és una colossal obra escrita per Tony Kushner sobre l’epidèmia de la SIDA en la comunitat gai nord-americana dels anys 80. Escrita en dues parts, aquesta adaptació ha optat per reduir la durada d’ambdues per fer-la més “digerible”. En qualsevol cas, l’extensió de l’obra permet el desenvolupament d’uns personatges amb uns arcs dramàtics increïbles. Es tracta d’una història coral que presenta diverses línies argumentals. Partint de la relació de dos homes, un dels quals és diagnosticat de SIDA, l’obra introdueix diverses subtrames que posteriorment es creuen entre si. Així, coneixem a un ampli ventall de personatges representat per un elenc d’actors que, malgrat cometre el greu error de invisibilitzar a una minoria social representada en l’obra, donen […]

Darrerament, és difícil parlar d’un treball de la Kompanyia del Lliure sense fer menció a alguna de les polèmiques en les quals, per desgràcia, s’han vist immersos. No obstant això, sent justos, si ens atenim a la qualitat artística dels seus muntatges, al seu talent interpretatiu i la seva professionalitat com intèrprets, no els hauríem de dedicar més que elogis, deixant apart les controvèrsies. En concret, aquest Àngels a Amèrica suposa, finalment, un comiat precipitat del grup però també el cim de la seva trajectòria i l’assoliment d’una fita ambiciosa de la qual han sortit més que ben parats. L’obra és un díptic memorable que conté tot el dany que la SIDA, la religió i la política van fer al […]

Dia d’estrena al Teatre Romea, dilluns ple de gom a gom espectant de veure l’obra de Claudio Tolcachir traduida al català. La revisió d’aquesta obra que ha estat tot un èxit al món, sembla necessària. Possiblement la traducció de la mateixa treu una mica la part emocionant del teatre argentí, la força dels seus actors i de la seva empemta. Però amb tot, els seus elements tenen un engranatge perfecte i fa que tot funcioni correctament. L’obra és un remolí d’emocions que ens engoleix des de l’inici de l’obra. Baralles, brega amb moments familiars que ens mantenen alerta en tot moment. Una obra coral on veiem la natularitat (possiblement en català perd la part més punyent que es podria veure […]

Després de refrescar una mica el panorama teatral amb Paradise la passada temporada, la companyia Nico&Sunset torna amb una nova proposta, una altra vegada, divertida, fresca i juvenil. Be my baby és una comèdia aparentment senzilla que juga amb la quotidianitat i amb personatges carismàtics i reconeixibles per explicar-nos una història sobre l’amistat, l’amor i el difícil pas de la infància a una primera maduresa. Escrita i dirigida per Oriol Vila, es tracta, clarament, d’un pas endavant en la trajectòria d’aquest equip que supera l’estructura episòdica de Paradise per oferir-nos un arc narratiu més elaborat, amb matisos dramàtics interessants i un personatge de gènere fluid molt valuós, especialment, tractant-se d’un espectacle dirigit a un públic jove. La química del trio […]