Recomanacions

Durant tot aquest mes no he parat de veure obres on l’homosexualitat hi és present ja sigui com a tema principal (Fun Home, la Jaula de las locas, ) o marginal (la ira de Narciso, Ovelles). En tot cas, la presència tan freqüent de l’homosexualitat als nostres escenaris és un bon reflex del camí cap a la normalització, però tenir la gosadia d’introduir-lo en un món tan masculí com el futbol d’alta competició és tot un repte que en el cas de El futbol és així (de gai) es resolt amb molt bona música i un gran sentit de l’humor. És una crítica mordaç i agre-dolça del mon del futbol d’elit en clau còmica. A demés del sentiment de “macho-man” […]

Cuando menos es más. Cuando la austeridad despliega toda su riqueza. Cuando se habla del perdón sin siquiera mencionarlo. Cuando se muestra la penuria más femenina de una guerra. Cuando se da crédito a las mazmorras del subconsciente sin filtros esotéricos o paranormales. Cuando se aconseja sin aleccionar, con ética y sin moral. Cuando se emociona sin recurrir al fatalismo ni a la falsa intensidad. Cuando una piedra, sin saberlo, forma parte de una catedral. Cuando se evidencia que todos hacemos cuánto podemos. Cuando no hace falta relleno y pomposidad escénica para dar muletas a una obra de pódium. Cuando las escenas se deslizan en lugar de sucederse. Cuando una sola actriz demuestra ser un gigante poliédrico. Cuando el final […]

Ahir, a la Sala Petita del Nacional vam poder veure TEBAS LAND del dramaturg franc-uruguaià Sergio Blanco del que ja vam poder veure “La ira de Narciso” la setmana passada a la Badabadoc. En aquesta proposta l’autor pren com a tema central un parricidi, i construeix la peça al voltant del llegendari mite d’Èdip, de la vida de Sant Martí de Tours i de les seves trobades amb el jove assassí Martín Santos. Pablo-Gomez Pando és “S”, l’alter ego de Sergio Blanco, el dramaturg que ens explica el procés de creació del text a partir de les xerrades amb el jove Martín, i amb Fede, l’actor que interpretarà el paper de Martín als escenaris. Pablo Espinosa es desdobla en els […]

“El futbol és així”, quina frase més utilitzada! Especialment quan les coses en un equip d’aquesta disciplina esportiva no surten com s’esperava. Aquest és el lema triat per exposar, només començar, com anirà tot plegat a la nova obra musical de Xavi Morató. Això sí, Morató ha volgut posar èmfasi en un aspecte concret d’aquest esport: el tabú que hi ha al voltant dels jugadors homosexuals. A aquestes alçades, la orientació sexual de qualsevol persona ens hauria de ser igual, treballi en el sector que treballi, però sí que és cert que el futbol masculí és, i ha sigut, un aparador de l’heterosexualitat durant tota la seva història. Amb aquesta narrativa, Morató vol exposar la indubtable homofòbia en l’esport rei […]

Resulta evident que, després de l’ostentosa i fallida Scaramouche, la veterana companyia Dagoll Dagom necessitava fer un tomb de timó. Afortunadament, l’experiència sembla haver-los dotat de bons reflexos perquè la necessària renovació del grup ha arribat, amb Maremar, de la manera més ràpida i efectiva. L’espectacle és un preciós musical creat a partir de les cançons de Lluís Llach (arranjades amb gran destresa per Andreu Gallén), que barreja el drama contemporani dels refugiats amb la història de Pèricles escrita per Shakespeare. Tots aquests elements que, sobre la taula podrien semblar tan interessants com difícils de connectar, han trobat una magnífica cohesió damunt de l’escenari: natural, gairebé màgica. El muntatge transmet una gran frescor, en gran part, gràcies a un repartiment […]

El monòleg còmic, més enllà de la disciplina del stand-up que a la nostra cartellera encara té pendent modernitzar-se i obrir-se més a dones i minories, ofereix tot un univers de possibilitats sense explorar, en part, per manca d’interès, en part, per un injust menyspreu al gènere mateix. Afortunadament, ens van arribant, de tant en tant, propostes innovadores, diferents i arriscades com aquest Immortal que, prejudicis apart, ha resultat una agradable sorpresa. El talent humorístic i camaleònic de l’actor Bruno Oro ja el coneixíem gràcies a la televisió o altres obres com Polònia: El musical. No obstant això, és veritablement estimulant veure l’entrega interpretativa, l’energia i l’encert amb el qual domina el ritme, el to i la història que ens […]

Ahir a l’Espai Lliure vam gaudir d’una deliciosa peça, un espectacle teatral que l’Oriol Pla Solina ha fet per a la família amb la família. TRAVY és el nom d’una nissaga d’actors i actrius i és també el nom d’aquesta peça amb dramatúrgia de Pau Matas Nogué i Oriol Pla Solina i dirigida pel mateix Oriol, que s’estrena com a director. Un joc metateatral on una família de pallassos fa un espectacle sobre una família de pallassos que fa un espectacle. Un espectacle on realitat i ficció s’entremesclen. On cada un dels membres de la família té les seves pròpies idees de com s’hauria d’aixecar l’espectacle. Els quatre actors interpreten el seu propi paper, el paper que tenen en el […]

Les interseccions entre realitat i ficció enterboleixen sovint la percepció que tenim tant de l’una com de l’altra. La superposició de capes acaba essent indestriable, i Sergio Blanco ho aprofita com a element disparador per a reflexionar sobre la suposada ingenuïtat del text teatral i les seves ingerències en els fets de què parteixen. La reixa/gàbia a través de la qual veiem gairebé tot l’espectacle col·labora, precisament, a fer difuses les possibles conclusions sobre l’assassinat al voltant del qual gira Tebas Land, però també els mecanismes actorals d’ambdós protagonistes. La pista de bàsquet (reforçada per l’audiovisual, que aquest cop té tot el sentit) com a territori de joc, atzarós, com ho és el teatre i com ho és també la […]

Divertida, original i tendra proposta en forma de soliloqui còmplice, emotiu i proper. “Mirta en espera” és una actitud vital, optimista, és viure en una pel•lícula a la mesura dels nostres desitjos, és esperar que arribarà la felicitat just quan acabes d’ensopegar. I gens ensucrat. Mirta, actriu sense èxit, espera asseguda -literalment- que arribi un representant que li doni una empenta – la definitiva, la que fa temps que espera- a la seva carrera. També (des)espera que arribi l’amor, que tot encaixi i tingui èxit. I és que Mirta viu com si protagonitzés una pel•lícula: i ho fa: la de la seva vida. Ella segueix esperant el final feliç. Mentre ho fa, una constant a la seva vida, coneixem fragments […]

La temporada passada no vam poder anar a veure aquesta proposta en el Teatre Akadèmia i no vam dubtar en comprar les entrades per no perdre-la en aquesta ocasió. I ves per on, LINK LINK CIRCUS ha estat per nosaltres una gran decepció. Aquesta vegada, el monòleg s’ha adaptat al francès. Davant nostra Isabella Rossellini, la famosa actriu que conserva tot el seu encant i com no podia ser d’un altre manera, demostra un enorme domini de l’escena. Ella ha ideat i escrit aquest espectacle que combina ciència i entreteniment. Link Link Circus és un monòleg inspirat en el món animal, basant-se en dades científiques però amb una visió còmica. “És molt important per a mi que el meu art […]

Sí, senyores i senyors. Que el teatre sigui posar entre les cordes els espectadors! Que el teatre sigui posar entre les cordes tres actrius aqui de cop i volta se’ls pregunta què n’esperen del seu futur! Que la pròpia directora hagi d’afrontar el desafiament! Teatro en vilo ens planta tres personatges a l’Àtic del Tantarantana, transsumptes de les tres enormes actrius que els interpreten, per a fer front a una qüestió fonamental que haurà de deixar en evidència la incertesa i el desencís d’una generació, potser de moltes generacions. El to triat per les dramaturgues i la directora és el de l’humor (petar-se de riure al teatre és tan maco!) amarg, aquell que neix del riure’s d’una mateixa per a […]

Sergi Pompermayer ens deixa escrit Blues una obra que la Beckett agafa per representar-la en el seu cicle de Terrors de la ciutat, escenaris de conflicte i de por. Una obra que Pompermayer deixa a les mans d’un amic seu perquè la dirigeixi: Norbert Martínez. “Va entendre la meva idea a la perfecció; però és interessant veure com una altra persona agafa el teu material i l’enfoca des del seu punt vista. Un treball que et fa créixer com a dramaturg i qüestionar-te si realment havies escrit allò que tu et pensaves” (Sergi). Una obra encabida en un cicle de terror a la ciutat on realment aquesta no és la seva essència; sinó que ens parla dels problemes familiars per […]

Tres amigues, una promesa i un destí: París. L’obra musical dirigida per Paul Berrondo i conduïda per les artistes: Mar Maestu, Maria Viñas i Elia Corral; narra la realitat de tres amigues amb vides molt diferents però amb un mateix propòsit: ser feliç. La realitat de tres dones amb tres maneres de viure i veure la vida permeten que l’espectador se senti identificat. Sobre l’escenari, París consta únicament de tres magnífiques intèrprets i cantants que aconsegueixen que en pocs minuts vulguis viatjar amb elles cap a la ciutat de la llum. Respecte el muntatge, tot i ser senzill, és suficient sempre que l’espectador accepti les condicions del viatge. Els recursos escenogràfics són escassos però, junt amb el so i el […]

La Sala Flyhard, que obre la seva novena temporada amb ESTAT DECEPCIÓ escrita i dirigida per Carla Torres. Carla Torres (Barcelona, 1977) és dramaturga, actriu i directora formada com a actriu a l’Estudi Nancy Tuñón i com a dramaturga a l’Obrador de la Sala Beckett. Debuta com a directora en 2014, data en la que crea la seva pròpia companyia, La Peleona. Compagina la seva vessant artística amb la docència. ESTAT DECEPCIÓ, parteix de la premissa de què tots sabem que de vegades, per mantenir l’ordre cal generar el caos. En entrar a la sala una enorme bastida l’ocupa, tan sols les dues grades laterals on se situen els espectadors… i la bastida. Pepo Blasco, Xavi Gardés, Eu Manzanares i […]

“La ira de Narciso” es un monòleg en primera persona on l’actor Gerardo Otero interpreta i relata l’estada de Sergio Blanco (autor del relat) en una habitació d’hotel, per relatar-nos un fet que li va ocorre a l’escriptor durant un viatge que va fer a Liubliana, ciutat on havia estat convidat per donar una conferència sobre el mite de Narciso. Unes taques de sang en una luxosa habitació d’hotel, ens endinsaran en un món, on ficció i realitat es barregen de manera intel·ligent, on sorgirà una història en forma de thriller que atrapa a l’espectador des del primer moment. No sé heu tingut l’oportunitat d’anar a una xerrada de Sergio Blanco, dons mireu …només us diré que l’actor Gerardo Otero […]