Recomanacions

El projecte Onyric, que està transformant aquest any el Teatre Condal, havia promès portar musicals de renom, petits concerts de professionals de casa i també concerts de grans estrelles internacionals del gènere. Aquesta setmana hem tingut la primera d’aquestes estrelles, ja que la convidada ha estat Kerry Ellis, una intèrpret prou coneguda al West End londinenc. En el seu repertori estan musicals tan emblemàtics com Cats, Les Misérables, Miss Saigon… i sobretot Wicked, que fins i tot la va fer viatjar a Broadway per reemplaçar durant tota una temporada a la famosa Idina Menzel. Davant d’un públic rendit des del primer minut, Ellis ha començat fent un petit repàs als seus vint anys de carrera i ha volgut recordar, amb […]

El Teatre del Raval és un dels pocs teatres on cada temporada s’hi programa alguna obra inspirada en algun clàssics del cinema dins el gènera del suspens. Així dons, després de l’èxit obtingut amb “Testimoni de càrrec” i “La visita inesperada”, tornen a apostar per un altre dels clàssics del misteri amb “La dona de negre” , una obra de l’escriptora Susan Hill, publicada el 1983 i que es va estrenar per primera vegada al Scarborough Theatre (Yorkshire) l’any 1987. La versió que es pot veure al Teatre del Raval és una traducció i adaptació de Tamara Aguilar, dirigida per l’actriu Empar López, i interpretada per tan sols dos actors Carlos Vicente en el paper de l’Arthur i Gerard Clavell […]

París, és l’última proposta musical de Paul Berrondo, director dramatúrgic, y Óscar Peñarroya, director musical. Les Cot, un trio vocal femení, és qui no tan sols encarna i dona veu a les tres protagonistes, sinó que també participa en la creació del text teatral. Tots aquests artífex donen lloc a una peça que combina diàleg, cant i ball amb la música en directe. El resultat de tot plegat és una comèdia musical com atractiva i plaent. Tot i que l’obra no presenta un gran elenc d’actors ni de personatges, les tres amigues protagonistes son capaces de transportar contínuament a l’espectador a cada situació que protagonitzen sense comptar amb un gran atrezzo ni vestuari. Cal remarcar que la música constant en […]

Ahir diumenge a la tarda ens vàrem asseure a la primera fila del Teatre del Raval, amb ganes de passar una mica de “por” en el Teatre, cosa bastant difícil d’aconseguir sense les tècniques emprades en el cinema…. i malauradament, la “por” no va arribar mai, ni tampoc aquelles sensacions de “inquietud o tensió” típiques del gènere. LA DONA DE NEGRE, està basada en la novel·la de fantasmes de Susan Hill, escrita el 1983, teatralitzada per Stephen Mallatratt i que ha estat adaptada i traduïda al català per Tamar Aguilar. Una obra que curiosament porta més de 30 anys als escenaris londinencs, suposem que amb majors mitjans tècnics, de les que aquí es pot permetre un petit teatre de Barcelona. […]

Alberto San Juan ha encertat gairebé de ple aquesta vegada. Per al meu gust, en altres ocasions les ganes de transmetre un missatge podien més que la forma triada per a fer-ho. El contingut aixafava el continent. Que consti que el missatge és el que a mi m’agrada sentir i amb el qual estic sempre d’acord. Però segons la meva pròpia filosofia (la meva, no la de San Juan, que en definitiva és qui mana i fa les coses com ell vol, és clar) és bo tenir cura de la forma. M’interessa més una bona metàfora que em faci pensar que no pas el discurs ja mastegat, per molt d’acord que estigui amb ell. Artísticament és més interessant i difícil […]

El protagonista de l’eterna sèrie televisiva Cuéntame cómo pasó es retroba amb els escenaris per explicar la vida del Alcayata, un cantaor de flamenc amb una intensa vida consumida arreu del món, i una tèrbola relació amb el seu fill de qui va perdre la pàtria potestat. La proposta és idònia per als fans d’Imanol Arias o d’Aitor Lunas, el seu company escènic que s’ha popularitzat darrerament per protagonitzar la sèrie La Catedral del Mar. En cas que no siguis incondicional dels intèrprets, l’espectacle et pot semblar un tant irregular. La durada de l’espectacle és excessiva pel ritme que marquen els monòlegs, estàtics, amb un text difícil de seguir. La proposta escènica és interessant i l’èmfasi dels audiovisuals dinamitza la […]

El teatro, como todo en la vida, es un tema de expectativas. Seguramente, para los seguidores más entusiastas de Imanol Arias, Una vida a palos les haya sabido a poco. Los demás sin embargo, pudimos disfrutar de una magnífica actuación del autor en una obra cuya trama se forma a base de constelaciones, de flashes, de recuerdos. De esto es lo que nos vienen a hablar: de los momentos que hacen girar una historia, en este caso la vida misma, hacia un lado u otro. La trama es más bien insipiente, por no decir desgastada: los baches de una vida de un cantautor, los conflictos de un hombre arrastrado por su vocación flamenca, los (mal) hábitos y vicios donde los […]

Un autor (Sergio Blanco), un actor (Gerardo Otero), una directora (Corina Fiorillo ) i un espai petit per una gran obra de teatre argentí de petit format. El títol de “La ira de Narciso” et predisposa a veure alguna versió teatral de la ira de la ninfa (Eco) rebutjada per Narciso i la seva venjança sobre aquest fent que s’enamori d’ell mateix. És només un tema marginal però que permet filar una trama inquietant i pertorbadora al millor estil de Henry James a “The turn of the screw”. És un relat circular en el que apareixen emocions humanes ben expressades: amistat, sexe, por, fantasia, imaginació, relació familiar, crueltat, mort. La Suite per a violoncel n 1 en Sol major de […]

El monologuista Victor Parrado presenta nou espectacle d’stand up comedy inspirat en el món del cinema (més en la forma que en el contingut). La recepció d’un Premi Òscar permet a l’humorista repassar alguns dels temes clàssics del món dels monòlegs, com les fases de l’amor i la nostàlgia dels temps escolars. No es talla un pèl en demostrar les seves dots de ball, però els moments més hilarants no els troba quan s’arrenca a cantar hits de la gran pantalla sinó quan fa gala de la seva gran capacitat d’interacció amb el públic, on es mostra ràpid i enginyós i connecta amb una platea que participa entregada en les seves ocurrències. Parrado aconsegueix el propòsit d’entretenir i fer riure […]

La Badabadoc ha tornat a encertar-la de nou, programant una petita joia. Una producció de la companyia de teatre argentina Timbre 4, LA IRA DE NARCISO, un text del dramaturg i director teatral franc-uruguaià Sergio Blanco, protagonitzat per Gerardo Otero i dirigida per Corina Fiorillo. Sergio Blanco (Montevideo 1971) va viure la seva infantesa i adolescència en Montevideo i resideix actualment a París on es dedica a l’escriptura i direcció teatral. Les seves peces han estat distingides amb diversos premis i és l’autor de “TEBAS LAND” que podrem veure la setmana vinent al TNC. Paral·lelament al seu treball de dramaturg i director, Blanco exerceix una intensa activitat acadèmica impartint seminaris i cursos com el que va oferir aquest estiu a […]

El Teatre Nacional de Catalunya estrena la temporada amb ELS JOCS FLORALS DE CANPROSA de Santiago Rusiñol. I ho fa en format musical amb adaptació i direcció de Jordi Prat i Coll. Es tracta d’un musical en forma de “paròdia esbojarrada” sobre la cultura catalana, amb cançons populars i tradicionals de diferents èpoques. Segons comenta Jordi Prat, en el programa de mà, quan estava preparant l’adaptació del text de Rusiñol, va llegir un altre text anomenat “Cançons del Poble”, destinat a l’Orfeó Català, on s’hi llegia entre línies que “si nosaltres no cantem les nostres cançons, potser arribarà un dia en què no les tindrem“. I d’aquesta lectura va néixer aquesta proposta, concebuda com un espectacle de varietats que fa […]

Ja fa anys que Broadway alterna grans espectacles amb musicals íntims com aquest. Musicals que en moltes ocasions comencen la seva trajectòria a l’Off Broadway, com va ser el cas de Rent, i passen més tard a conquerir teatres més grans i fins i tot els premis més importants de la temporada. Fun Home va guanyar cinc premis Tony en el 2015 i ha quedat ja com un dels revulsius més recents del gènere, sobretot per basar-se en un còmic per a adults i per l’elecció d’una temàtica espinosa, a l’estil de Next to normal. Aquí ja no parlem de les malalties mentals, sinó de l’acceptació de la homosexualitat i del suïcidi com a escapatòria d’allò que no se sap […]

Els que coneixíem aquesta obra de Santiago Rusiñol ja fa anys que pensàvem que era el moment oportú perquè el TNC la recuperés, sobretot per les similituds entre el context de quan es va estrenar i el que viu actualment Catalunya. També era interessant revisar-la pel seu divertit i amable retrat del catalanisme més exacerbat, aspecte que en el seu moment va causar escàndol i avui ens provoca un somriure una mica més sa. Tal com deia el propi autor, “per estimar Catalunya, la cal riure”. El TNC ha apostat fort per aquesta proposta, i el resultat és un collage de folklore reciclat sota l’excel·lent i elegant direcció de Jordi Prat i Coll. El director i adaptador ha optat per […]

Adaptar un clàssic és reconvencionalitzar-lo, és a dir, pormenoritzar quins són els nous contextos que han d’enmarcar-ne la seva representació, l’acomodament als nous codis i als nous públics, que són diferents d’aquells per als que fou escrita l’obra. Però també és tenir en compte la literatura que “ha dialogat” amb el clàssic al llarg del temps i n’hagi transformat necessàriament la seva recepció. Tot això és el que Els jocs florals de Canprosa traspua i grava (és més un desig que una constatació) amb lletres d’or a la història del teatre català per a fixar els passos a seguir a l’hora de dur a escena un clàssic. Jordi Prat i Coll (Liceistes i Cruzados, La fortuna de Sílvia) du aterme […]

“La ira de Narciso” és un monòleg escrit per Sergio Blanco i interpretat per Gerardo Otero, amb direcció de Corina Fiorillo, produït i estrenat a la sala Timbre 4 (Argentina). L’obra és un thriller pausat i intel·ligent, que juga amb les pròpies identitats de l’autor i l’actor, un conte dins un altre conte dins un altre conte, que va creant, lentament, capes de suspens i t’endinsa en un món de realitat i ficció que t’atrapa i et sacseja. L’actor, Gerardo Otero, és a l’hora narrador, protagonista i manipulador de l’escena, i va portant l’espectador, molt suaument, a un terreny delirant en què els punts de referència es desdibuixen i res ja no és el que sembla. “La ira de Narciso” […]