Recomanacions

Avalats pel Club de Fans de Michael Jackson a Espanya com el millor homenatge que se li pot fer al Rei del Pop, arriba Michael’s Legacy de la mà de la Jackson Dance Company.Així es presenta aquesta proposta sobre Michael Jackson.I si aquest és el millor homenatge que se li pot fer, ho sento pels Fans del Rei del Pop.Amb música en directe i tres cantants, tot s’esfuma en els primers minuts de l’actuació. Uns passos de ball que són sempre repetits, no hi ha res de nou. Fins i tot, el moonwalker va ser una decepció, va desenganxar-se i una mica més el veig a terra.Moments inoblidables, i mai millor dit. Un repàs a la vida musical de Michael […]

La escritura tiene sus misterios; para acceder a ella hay que serle sumiso, doblegarse, estar a su servicio. Es así como, en plena escucha, durante noches de inspiración y obviamente de corrección y reescritura, el dramaturgo Albert Tola escribió Joven llama: la historia de la leyenda del monje que, tras ser condenado a muerte por lujuria, invoca al demonio para que le ayude a escribir el Códex Gigas – o la Biblia del demonio– en una sola noche y lograr así salvar la vida. Joven llama es un texto poético, cargado de imágenes, en el que el autor moldea las palabras para que el espectador le acompañe, a él y al monje protagonista, en esta metamorfosis en el que el […]

A qui li agradi el teatre argentí sempre podrà trobar alguna cosa interessant a la cartellera barcelonina. Ja sigui amb espectacles que venen directament de Buenos Aires, obres dirigides aquí per directors argentins (el cas de Nelson Valente, ara d’estrena al TNC) o bé amb companyies de Madrid, com és el cas que ara ens ocupa. A més, no cal oblidar que aquest muntatge forma part de Latituds, el cicle de teatre llatinoamericà de proximitat a Barcelona. Com tota bona obra argentina, aquesta també té la família com a eix central i vertebrador de la trama. Ens trobem amb una mare i un fill amb discapacitat intel·lectual que viuen com poden en un petit apartament d’una petita ciutat. L’arribada de […]

L’ús del llenguatge i les paraules és canviant. Alguns termes sempre han tingut el mateix significat, d’altres han mudat en versions més o menys amables, però alguns s’han convertit en armes verbals. Aquesta producció comença al pati d’una finca on desperta un burro que, sorprès per les flames d’un incendi, dona inici a un gairebé monòleg sobre el seu origen i el pas del temps per la seva espècie amb l’ajuda de textos clàssics sobre els ases. Durant aquest relat anirà perfilant la perversió de la paraula i el tracte atorgats als èquids. Álvaro Tato aborda aquesta obra de manera original no densa i de difícil enteniment com podria semblar en un primer moment. L’elecció dels textos en què es […]

Aquest cop anem al Teatre Romea a veure no una obra, sino un monòleg on Carlos Hipólito és el gran protagonista. Molt ben acompanyat tant per la música en directa i de les intervencions de Fran García, Manuel Lavandera i Iballa Rodríguez. Ruc, una obra de teatre centrada en aquest animal i que juga , reelabora, explora i entreteixeix textos clàssics, moralitats amb gran perfecció La seva utilització de paraules, textos, cançons i fabules és un treball extraordinari d’Álvaro Tato a l’hora de fer aquesta obra. Elabora un text àgil i divertit. I Carlos Hipólito disfruta i ens fa gaudir de valent.. L’argument de l’obra és molt senzilla: un ruc lligat a una estaca en un camp li conta la […]

Quan Agamèmnon, castigat per Àrtemis per fatxenda, es va veure obligat a sacrificar Ifigènia, la seva filla, per poder reprendre el camí de Troia amb els seus vaixells, va prioritzar la seva ànsia de poder i, alhora, el seu amor per Grècia davant l’amor per la jove. Clitemnestra, mare d’Ifigènia, embogí. El desig de mort, el desfici per la revenja i el sentiment de desesperança van esdevenir protagonistes. Àrtemis, però, va utilitzar el sacrifici com a càstig només per Agamèmnom, substituint la mort de la jove per la d’un cérvol i transportant-la a Crimea, on tenia la funció de sacrificar els estrangers que, víctimes de naufragis, arribessin a les seves costes. Orestes, germà d’Ifigènia, va arribar a l’illa molts anys […]

Teorema Teatre estrena a la Sala Atrium No hi ha fills innocents de Pier Paolo Pasolini, una producció dirigida per Mia Parcerisa, amb l’actor Oriol Genís i el músic Pau de Nut en la interpretació. L’Oriol Genís recita i interpreta la Carta als joves infeliços de Pier Paolo Pasolini. Pau de Nut posa la música i la veu al muntatge. No hi ha fills innocents és un espectacle íntim, seductor, poètic i proper. Una proposta teatral intima, visualment poètica. El sol fet d’escoltar i veure actuar a l’Oriol Genís i al Pau de Nut ja paga la pena d’anar-hi. L’Oriol Genís ens apropa a la figura de Pasolini a través d’algunes de les seves cartes, manifestos, reflexions, citacions, cançons, reflexions […]

Suposo que per alguns girs de l’argument i per la ferma voluntat de la protagonista, mentre veia Llegat em venia al cap aquell Testament que Josep Maria Benet i Jornet va escriure ja fa més de 25 anys. Però a part d’alguns punts de contacte, les dues obres no poden ser més diferents en les intencions, en el to i sobretot en la forma. Si Testament tenia un llenguatge i una estructura sòlidament teatrals (tot i que al final arribés al cinema amb la versió de Ventura Pons), Llegat té un format purament cinematogràfic. A estones sembla que s’ha adaptat al teatre el guió del que havia de ser una pel·lícula… Potser m’equivoco, però el continu canvi d’escenes, de paisatges […]

Amnèsia és la primera coproducció entre la Sala Trono i el TNC. Un muntatge escrit i dirigit per Nelson Valente, un dels dramaturgs argentins més estimat a casa nostra. El loco y la camisa, El declive, Sólo llame para decirte que te amo, Els gossos o Pols de diamant són algunes de les seves obres que s’han programat a Barcelona. Totes han rebut molt bona crítica (premsa i públic). La versió al català d’Amnèsia la signa en Joan Negrié, un dels sis intèrprets que hi surt a l’obra. De fet, no és la primera vegada que Negrié tradueix un text de Valente; ho va fer amb l’obra Els gossos que vam poder veure el 2020 a La Villarroel. El tàndem […]

Hi haurà un setembre per tothom del dramaturg gironí Frank Bayer, autor de les obres Brindis (2018), Ferides (2020) i Kalumba (2022), que vam poder veure al Teatre Gaudí, és la quarta producció de la companyia La Gàrgola produccions teatrals. Aquest text es va presentar per primera vegada al XIII torneig de dramatúrgia del Temporada Alta 2023 interpretat per Jordi Andújar i Maria Ribera, on es va enfrontar amb Un rellotge a la finestra de Lali Álvarez Garriga, finalment escollit com a text guanyador pel públic assistent al combat, interpretat per Clara de Ramon i Júlia Bonjoch. Hi haurà un setembre per tothom és un text dramàtic amb punts de comèdia, dirigit per Laura Porta i Ricard Martí , interpretat […]

Parafrasejant el títol d’una sàtira ja quasi oblidada de Dürrenmatt (Plet per l’ombra d’un ruc), el burro protagonista comença a parlar amb la seva ombra el dia en que un incendi el deixa aïllat enmig de l’era. Diuen que quan un veu la mort de prop se li projecta la pel·lícula de la seva vida, però en aquest cas apareix tota la història d’aquests èquids d’orelles llargues a partir del que ha dit d’ells l’art i la literatura. Es comença per les faules, molt populars entre grecs i romans, per passar després a llegendes i petites històries medievals, com la de Fra Anselm Turmeda. No hi faltaran les referències a El somni d’una nit d’estiu, Don Quijote de La Mancha […]

Una de Giampaolo Samà és un espectacle que forma part del Cicle Llatinoamericà LATITUDS, el cicle de teatre llatinoamericà de proximitat a Barcelona organitzat per On el Cor Batega. Protagonitzada per Miriam Odorico, Una és una adaptació lliure de la novel·la Uno, ninguno y cien mil de Luigi Pirandelo escrita el 1925. Una va néixer en plena pandèmia. Es va retransmetre en directe des de la casa de Miriam Odorico i Giampaolo Samá i es va veure el 2022 a la sala de Timbre 4, on s’havia d’haver estrenat des d’un bon principi. La dramatúrgia de Giampaolo Samà (present a la sala), és una autèntica peça d’orfebreria. El text és extraordinari, increïble, inquietant, reflexiu, d’aquells que atrau i t’atrapa des […]

Avui torno al Teatre Eòlia a veure la nova proposta dels seus alumnes. Si fa una setmana vaig anar a veure Atzucac ara toca Alícies (viatge al país de les meravelles). El treball de Final de Grau dels seus alumnes a escena.Aquest cop la proposta m’ha agradat més. Un gran muntatge sobre els contes d’Alicia, amb connexió entre tots dos. Una gran direcció d’Aleix Fauro i una dramaturgia de Pablo Ley que s’agraeix. El seu treball ha estat rodó.El fet que tots els actors tinguin el seu moment, tant en el personatge d’Alicia com quasi gran part dels personatges que recordem (conill blanc, el gat de Cheshire, el barreter,…). Una gran decissió a l’hora de presentar el conill blan, el […]

En aquesta oda a l’ecofeminisme, Míriam Escurriola ens porta per un viatge entre el storytelling i la performance del màrqueting per a passejar-nos emocionalment per llocs que passen de fer-nos gràcia a incomodar-nos. Sense donar-te ni compte, et fiques a una història que podria ser la de qualsevol que es preocupi mínimament pel nostre futur, que alhora parla de crisis existencials, professionals i personals i de quin paper juguem individualment en una societat capitalista, que busca tan sols el benefici econòmic i el creixement desenfrenat que ens portarà a un punt de no retorn més aviat que tard. Però què pots fer tu? Realment les accions individuals o de petits col·lectius importen? tenen impacte? el lloc en el qual treballes […]

Tornar a les tragèdies clàssiques és tornar sempre a casa. Per molts anys i anys que hagin passat. En aquest cas, tornar a Ifigènia -d’Euripides- significa revisar la història d’una mártir, del fill sacrificat com ho van ser també Jesucrist o Isaac, els anyells bíblics. La historia és sobradament coneguda: després del rapte – o la fugida – d’Helena a mans de Paris, l’exèrcit grec parteix cap a Troia en clau de Guerra per recuperar-la. No obstant, les naus no poden llençar-se a la mar degut a la falta de vent; necessitaran doncs, segons l’oracle, el sacrifici d’Ifigènia, filla de Clitemnestra i Agamenón. Després de la mort d’Ifigènia, seguirán, en plena espiral de venjança, la d’Agamenón a mans de la […]