Recomanacions

CIRCO DE PULGAS un espectacle de la companyia Matarile Teatro. Matarile Teatro és una companyia fundada en 1986 per Ana Vallés i Baltasar Patiño amb seu a Santiago de Compostela. Ha aixecat una trentena d’espectacles i és un referent de l’escena contemporània espanyola. Més de trenta anys treballant amb una línia molt clara difícilment classificable, els seus espectacles han estat etiquetats com a noves tendències, teatre performatiu, teatre visual, teatre post dramàtic, teatre-dansa, …. Amb els seus espectacles han guanyat més d’una vintena de premis a Espanya i Europa. CIRCO DE PULGAS és una creació de la companyia presentada en el Festival Internacional de Teatro Ourense (FITO) a l’octubre de 2017. Una proposta que es presenta en un escenari amb […]

“No hay historia muda. Por mucho que la quemen, por mucho que la rompan, por mucho que la mientan, la historia humana se niega a callarse la boca…. El derecho de recordar no figura entre los derechos humanos consagrados por las Naciones Unidas, pero hoy es más que nunca necesario reivindicarlo y ponerlo en práctica: no para repetir el pasado, sino para evitar que se repita” Comença així “El Pan y la Sal” amb el recitat d’un poema d’Eduardo Galeano per part del director de l’espectacle Andrés Lima. El teatro del Barrio en col·laboració amb el Teatre Lliure, el Teatro Español i el Teatro Central han produït un espectacle en forma de document viu utilitzant una selecció d’històries recollides exclusivament […]

“VERNISSATGE” al Maldà, on fa poc rèiem molt amb “Les dones sàvies”, que ridiculitzava els entesos que opinen de tot. Ara veiem i també riem, amb un pòsit amarg, sobre aquells snobs que no només pontifiquen, sinó que fan d’apòstols, si cal per la força, perquè altres es converteixin al seu punt de vista, gust, estil… Els que si no reben l’aprovació (likes?) del seu entorn, el convidat en aquest cas, no gaudeixen del que fan/tenen. El text funciona molt bé, tots coneixem i patim els personatges que aquí es caricaturitzen. Tot i així, hagués agraït contextualitzar el text. Per què són amics, “millors amics”, una persona normal amb aquell parell d’imbècils? Per què aguanta el Bernat la llàstima que […]

Des de Berlín arriba al Festival TNT “NO FUTURE YES”, una proposta del creador David Fernández i la ballarina Maureen López, membre de la companyia de dansa Sasha Waltz a Berlín. Un espectacle on es confronten màquines i cossos i que s’estrena en aquest Festival, oferint una única representació a la sala Amics de les Arts i les Joventuts Musicals. Després de set anys tocant música al carrer i allunyat dels teatres, David Fernández va decidir, el 2017, tornar a escena amb aquest treball futurista sobre les identitats digitals, la tecnologia i el cos. Una proposta que ha estat rebutjada en innombrables festivals i teatres i que no s’havia arribat a estrenar fins ara. Usant com a teló de fons […]

És la segona de les propostes dins del cicle “Dóna’m veu. Dona amb veu” (teatre escrit, dirigit i protagonitzat per dones) que es pot veure a la Sala Fènix. Es tracta d’un unipersonal tragicòmic, una història explicada en primera persona per l’actriu Silvia Albert Sopale, “una negra, nascuda dins una família de negres en un país de blancs”. Un relat que convida a reflexionar sobre el què és viure en una societat racista, i la necessitat de ser-ne acceptada. És un text escrit per la pròpia actriu, en el que ens relata alguns fets viscuts (des de la seva infantesa fins al dia d’avui), per ella mateixa i d’altres dones com ella, en el que ens explica el que implica […]

Divendres, després de dinar, teníem aquesta proposta de Soren Evinson a la Sala Maria Plans. Un de nosaltres estava en llista d’espera perquè només havíem aconseguit una localitat, i finalment només en Miquel va poder entrar a la sala. Una única representació d’un dels artistes guanyadors de la Caravana de Tràilers (GRUA) de la passada edició del TNT amb la peça “Kapital performance“. L’any passat a la nostra ressenya dèiem això: Un espectacle amb un sol actor, que intenta ser provocador al màxim amb el públic. Ens ha semblat divertit i s’endevina com una de les millors propostes que s’han presentat i creiem que quan es desenvolupi podrà arribar a ser una proposta trencadora; malgrat tot, aquesta no va ser […]

Primer vaig poder acudir a la lectura que és va fer a la Sala Beckett per acomiadar-se del seu espai i anar a la nova seu. I van quedar contents del resultat que vam poder veure. Com va quedar la lectura i com es van divertir (i ens van divertir) al final van voler portar-ho de nou als escenaris. El Maldà va recollir fa un any el nou muntatge, i ara torna de nou per la recepció que va tenir. El text i la direcció són de Victòria Szpunberg i repeteixen Marc Rosich, Sandra Monclús i Jordi Andújar. Els personatges són el Senyor Bruno (Marc Rosich), la màquina de parlar (magnífica Sandra Monclús) i el gos que dóna plaer al […]

Divendres vam encetar la nostra jornada del Festival TNT amb aquesta proposta de David Espinosa, UNA HISTORIA UNIVERSAL, a la Sala Cúpula del Teatre Principal. Nosaltres vam conèixer aquest creador l’any 2011 amb “Desconcierto nº 1 para teclado y fracasado” dins del “Radicals’11” del Teatre Lliure, i ens vam retrobar amb ell l’any 2013 amb la seva proposta “Mi gran obra” que vam poder veure a la Pedrera dins del cicle “Noves escenes, noves mirades”. David Espinosa (Elx 1976), és llicenciat en Interpretació Textual i ha estudiat Dansa Contemporània, Improvisació i Capoeira a València, Brussel·les i Barcelona. Les seves obres giren entorn de la idea de representació i de la ruptura dels límits de la teatralitat, qüestionant el fet escènic […]

Pura poesia teatral. Així és ‘Bodas de sangre’, un altre encert de La Perla 29. Poesia teatral no tan sols perquè sigui Federico Garcia Lorca qui signa el text, sinó perquè tot el conjunt de l’espectacle es mereix aquesta distinció. Poesia performàtica, musical i actoral acompanyada d’una direcció esplèndida d’Oriol Broggi que fa jugar aquests tres elements de manera brillant. Tot plegat, resulta un espectacle bell i pirotècnic que entra còmodament pels ulls i l’oïda, siguis o no un aferrissat/da lector/a de Lorca o estiguis familiaritzat/da amb l’art del vers dalt d’un escenari. Caureu rendits als peus dels personatges femenins del text, clarament protagonistes en la direcció que n’ha fet Broggi. Explosió de força, ràbia, desig i poder que condueix […]

El mateix Bozzo ha dit que Maremar és molt diferent a tot el que Dagoll Dagom ha fet prèviament, i en part té raó, però també cal dir que el pòsit d’una companyia tant experta en musicals acaba apareixent de diferents maneres. Sense l’experiència dels petits musicals dels principi o de grans espectacles com Mar i Cel, Flor de nit o Scaramouche, entre d’altres, no podríem entendre ara aquesta aposta. El sentit del ritme, les solucions escèniques i fins i tot els recursos narratius ens remeten a tot el bagatge del que parlàvem; una llarga trajectòria en la que tampoc han faltat altres apostes arriscades, com Poe o La Perritxola, o espectacles que exploraven terrenys allunyats de la seva zona […]

Una dona, Lis, interpretada per tres actrius, tres veus d’una mateixa vida, dels mateixos records. Ens expliquen les tres com han arribat a l’ara i juntes s’uneixen per a un proper episodi vital després de repassar els moments clau que la/les defineixen. Un casament que acaba amb assassinat mafiós del nuvi i fugint, es troba vestida de núvia i tacada de sang a Grand Central Station, un riu de persones on ningú, llevat la Lis, es queda. Aquesta casament era tenir un futur ben diferent del passat, de l’altre episodi clau: la infantesa sòrdida en un hostal familiar. I‘ara, a NY, lliure de la violència però sense futur, paralitzada, opta per refugiar-se i viure en un bucle de records, no […]

TIERRAS DEL SUD és la segona part de la trilogia escènica documental Pacifico, i de la que vam poder veure la primera #EXTRAÑOS MARES ARDEN, al Festival TNT 2016, i una segona versió l’any 2017 a Escena Poblenou. Pacifico és una proposta de Txalo Toloza-Fernandez i Laida Azcona Goñi, centrada en l’estreta relació entre la barbàrie sobre els pobles originaris llatinoamericans, el seu territori i la seva gent, les noves formes de colonialisme i la cultura contemporània. A TIERRAS DEL SUD, concretament, l’acció es centra entre les grans fortunes estrangeres que es donen cita a la Patagònia argentina, com la dels grans empresaris Italians Carlo i Luciano Benetton o Ward Lay, actual president de PepsiCo, amb la barbàrie sobre el […]

EL BOSQUE, una instal·lació que evolucionarà al llarg dels dies del Festival i que nosaltres veiem únicament fins divendres. Aquest és un projecte creuat entre dos artistes que habitualment treballen en diferents territoris, Juan Navarro i Pablo Gisbert. Juan Navarro és conegut per la seva feina com a intèrpret de propostes de Rodrigo Garcia; nosaltres el vam veure treballar al Festival TNT 2016 en l’espectacle inaugural “4 de Rodrigo Garcia” o al Radicals’11 en “Muerte y reencarnación en un cowboy“, sent també un creador escènic, performer i director. Pablo Gisbert és conegut, sobretot, per formar part de la companyia “El Conde de Torrefiel” on, amb Tanya Beyeler, presenta les seves pròpies creacions que fluctuen entre la literatura i el moviment […]

El tòpic del “retrobament” ha estat a partir dels anys 80 un recurs que la ficció ha sovintejat com a catalitzador de problemes no resolts que convé (al dramaturg) que esclatin. Com passa amb qualsevol altre tòpic, el risc d’esdevenir refregit de situacions i tons massa gastats et fa caminar per la corda fluixa. Víctor Sánchez Rodríguez regateja els llocs comuns gràcies a la frescor que s’escola entre un text sense fisures amb dosis d’humor i drama que es complementen fins al final. I què és la frecor? La frescor és la Lara Salvador. Més enllà d’una vis còmica poc habitual, l’habilitat de la de Vinalesa per dominar el ritme a escena, carregar de significat les pauses i escometre els […]

Partint de l’univers musical de Lluís Llach i basada en “Pèricles, Príncep de Tir“, de William Shakespeare, s’hi ha construït aquesta nova producció de Dagoll Dagom, MAREMAR. Una producció esperadíssima per tots els seguidors d’aquesta companyia emblemàtica del gènere Musical a casa nostre i també pels enamorats (com nosaltres) de la música de Llach. Dimecres era la nit d’estrena al Teatre Poliorama, una nit d’èxit que havia estat precedida per funcions prèvies, de les que ja ens havien arribat impressions. La història comença en un camp de refugiats al costat del mar, una nena (Elena Tarrats) plora desconsoladament, està sola i ningú pot donar-li el consol que necessita. Un personatge fantàstic, la deessa Diana (Mercè Martínez) s’ofereix a distreure-la explicant-li […]