Recomanacions

[…] Tebas Land, que también ha estado en cartel recientemente en el TNC de Barcelona bajo la dirección de la madrileña Natalia Menéndez, va un paso más allá. En esta obra conocemos a S., de nuevo alter ego de Blanco, si bien ahora lo hacemos desde un punto más trágico y trascendental. En este caso, S. nos cuenta su proyecto creativo alrededor de un parricida y su voluntad de preparar un espectáculo en el que sea el propio preso el que se suba al escenario a contar su historia. El debate está servido. Por un lado, las reflexiones al entorno del asesinato de un padre, con inclusión de los grandes mitos parricidas de la literatura como Edipo o Los hermanos […]

No es casualidad que los encargados de poner en escena el monólogo La ira de Narciso fueran el actor Gerardo Otero y la directora Corina Fiorillo, quienes ya montaron Tebas Land en su versión argentina. Y es que ambos textos, obras del franco-uruguayo Sergio Blanco, tienen mucho que ver. En ambas obras, el autor construye a su propio alter ego para que nos conduzca por un extravagante y algo macabro recorrido creativo. En La ira de Narciso, que se puede ver estos días en La Badabadoc de Barcelona, el actor-personaje protagonista nos cuenta como Blanco le llamó para proponerle un papel y, a partir de ahí, interpreta al propio autor para relatarnos en primera persona los hechos que inspiraron su […]

El trio Les Cot presenta al seu segon espectacle, un entretingut musical de nova creació en el que es barregen la comèdia, la tragèdia, la road movie i fins i tot un lleuger punt gore. El seu estil podria recordar al d’altres trios musicals com The Feliuettes, si bé en el seu cas potencien més el drama. En ell, tres amigues emprenen un descabellat viatge en cotxe fins a París per a que una d’elles pugui complir el seu somni de ser mare. Les desventures del trio venen acompanyades de cançons encomanadisses composades especialment per l’ocasió, obra d’Oscar Peñarroya. El propi compositor acompanya la història des del piano i intervé en la trama interpretant un particular personatge, si bé la […]

Aquesta boja i divertida proposta d’Inda Pereda ens demostra tot el que es pot aconseguir prescindint del text, donant-li tot el poder al cos i als sons. Lubbert és el primer esbós d’humà que va crear Déu. L’obra comença quan Lubbert descobreix el seu propi cos per després passar a investigar el seu entorn, iniciant un viatge a través de diversos espais i atmosferes creades amb onomatopeies i sons que ell mateix articula. Per molt que tingui un punt de partida, l’obra realment no compta amb una trama o fil conductor a l’ús. Més aviat es tracta d’una seqüència de gags delirants on es presenta una situació per portar-la a l’extrem i convertir-la en absurda, ridícula i fins i tot […]

Marta Buchaca és una autora que, com tantes i tants altres, s’ha dedicat durant anys a guionitzar sèries televisives, però cada cop que s’acosta al teatre ens regala petites joies (Plastilina o Litus) o bé èxits de públic com Losers o L’any que ve serà millor. Aquest acostament al tema dels maltractaments que és Només una vegada està segurament en la primera categoria, ja que es tracta d’un text brillant que toca amb molta destresa i sensibilitat un tema d’alt voltatge. Potser l’encert més gran és haver allunyat l’obra dels tòpics i haver escollit com a centre de la trama una parella acomodada, amb èxit i un alt nivell cultural. És cert que m’hagués agradat més que la història no […]

Si una cosa podem tenir clara després de veure aquest espectacle és que l’hàbitat del jovent actual no és només el carrer, o les discoteques, o els afters, sinó l’espai virtual que conformen les xarxes socials. Seguim tenint joves perduts, desarrelats o confosos, com en generacions anteriors, tot i que ara la impersonalitat de les noves tecnologies acaba agreujant o sobredimensionant els problemes. Davant d’aquesta premissa, un grup d’autors ha construït diversos textos que Roger Torns s’ha encarregat de dramatitzar i dirigir. El resultat té moments interessants i escenes visualment potents, però la creació grupal no ajuda a desenvolupar un projecte coherent ni sostenible. Tenim diàlegs crispats, situacions extremes, utilització de mòbils i tablets, molts crits… i fins i tot […]

No me atrevo a afirmar que Luís Pardo tenga o no poderes mentales o pueda gozar de hilo directo con alguna divinidad. Pero por si a caso, más de un espectador parecía receloso de seguir las instrucciones del mago y poner en papel escrito, aunque el anónimato quede garantizado, sus secretos más inconfesables. Secretos, así se titula el espectáculo. Aunque por supuesto hay mucho más: números de cartas y numerología, cajas cerradas a cal y canto que guardan lo que seguro va a dejar a todo el teatro en asombro. Por supuesto que la magia es solo magia, es decir, un truco, un juguete, un engaño. Pero a todos nos encanta sucumbir a la ilusión y apartar de la mente […]

Aquest cop amb una mica de retard he anat a veure “Blues” a la Sala Beckett, un text de Sergi Pompermayer dirigit per Norbert Martínez. Aquest text forma part del cicle “Terrors de la ciutat. Escenaris de conflicte i por” organitzat per la Sala Beckett. I aquest cop aquest text parla d’un escenerari en conflicte, la família. I com a petit Mcguffin tenim un atemptat terrorista que s’utilitza al final per desenllaç de l’obra. Amb un inici possiblement una mica lent, ens presenten els quatre protagonistes (i un cinquè que no veiem) necessari per poder-nos explicar la seva propia visió de la realitat i poder compendre el que realitzant en el àmbit familiar (i professional). A partir d’aquí, ja tenim […]

Luís Pardo porta més de 30 anys dedicant-se a l’il·lusionisme, i ha omplert , nit rere nit, moltes de les sales i teatres de Barcelona, com la Sala Muntaner, el Teatre Apolo, el Antic Teatre, l’Ateneu o el Club Capitol, per anomenar-ne unes quantes. Els seus espectacles han estat molt aplaudits pel públic i la crítica. “La Trilogia del Mentalismo” ( espectacle format per els seus tres primers espectacles de teatre: “Kasual_mente” (2006 – 2008), “Konfidencial_mente”(2007 – 2008)i ”Direkta_mente” (2009)), “Cuando el Diablo Piensa” (espectacle de misteri, inquietuds, on es manté l’essència del metal·lisme de principis del segle XX), “Hypnos” (espectacle íntegre de hipnosi), “DeMente” (espectacle de mentalisme on mostrava l’estreta línia que hi ha entre la genialitat i la […]

El tàndem creatiu que formen Àngel Llàcer i Manu Guix es reafirma com una garantia d’èxit i qualitat. Projecte que engeguen junts, projecte que et deixa bocabadat sota una intensa pluja de confeti. La nova producció de la clàssica comèdia musical La Cage Aux Folles de Broadway segueix la tendència creixent d’importar musicals d’èxit (Miserables, Cabaret, Rei Lleó, Priscilla, Dirty Dancing, Billy Elliot, West Side Story…), a la que hem d’agrair que hagi pujat el nivell dels actors i ballarins a cotes impensables fa pocs anys. La factura que presenta La Jaula de las Locas és impecable. La música de Jerry Herman sona de meravella conduïda per Andreu Gallén, i la sonoritat està tan ben treballada que sents l’orquestra al […]

El Tricicle s’acomiada dels escenaris i ho fan donant-se un merescut homenatge. Una darrera tanda de funcions per retrobar-se amb el seu públic, una oportunitat per recordar temps passats i riures compartits. I per aquest motiu, l’entrada del Teatre Victoria s’ha preparat per a l’ocasió amb un munt fotografies dels molts moments entranyables i dels molts amics que han fet Joan Gràcia, Paco Mir i Carles Sans durant els seus 40 anys de carrera com a Tricicle. Hits inclou 12 esquetxos seleccionats a través de votacions populars prèvies a la pàgina web de la companyia i un “turbomix” final de tastets d’altres gags que no han pogut entrar en aquesta selecció. També unes quantes projeccions que permeten acabar de posar […]

’24 hores en la vida d’una dona’ representa el record que té una aristòcrata a començament de la seva vellesa d’un meravellós dia fa molts anys en el qual es va saltar les normes a què estava destinada des del seu naixement, i va seguir un impuls després de conèixer a un jove en un casino de Montecarlo. Mrs. C, personatge interpretat per Silvia Marsó, salva un guapo ludòpata del suïcidi després perdre-ho tot al casino. Prendada d’ell, li dóna refugi, li dóna diners i fins hauria renunciat a tot si l’hi hagués demanat. El que va passar en aquestes 24 hores… només ho podreu saber anant al teatre. Mai havia vist a Silvia Marsó als escenaris, i no per […]

Tres amigues de tota la vida, tan unides com diferents (amb tics d’estereotip), vinculades per un compromís d’infància: han d’acudir tan bon punt qualsevol d’elles invoqui el dret a demanar un favor, d’aquells que només pots demanar als teus amics de l’ànima. Ara, una les reclama perquè l’acompanyin a París, on l’espera no l’amor sinó un donant d’esperma. El perquè no hi va la seva parella o hi ha d’anar en cotxe no queda clar. Pel camí (el viatge acostuma a ser més important que la destinació), a més de trobar un misteri truculent que no atrapa i un cotxe massa intel·ligent, les anem coneixent, els seus somnis, pors i secrets, canvis … amb molt d’humor, simpatia, algun moment íntim […]

Portava molt de temps sentint a parlar d’aquest espectacle, el qual porta temps rodant per diverses sales amb molt d’èxit, i per un motiu o un altre encara no l’havia pogut anar a veure. De fet, sempre sentia parlar meravelles d’ell i aquesta vegada em vaig proposar que no el podia deixar escapar. Així, m’he trobat amb tot un tour de force interpretatiu, d’aquells memorables i que difícilment s’obliden. Alejandra Jiménez Gascón, a més de signar el text, té el gran repte d’interpretar 12 personatges, enriquint-los amb molts matisos que fan que cadascun d’ells tingui vida pròpia. Realment, la feina a més de ser meritòria, mostra uns resultats majúsculs que venen també recolzats per una direcció precisa i efectiva, la […]

La màquina de parlar és una distopia futurista que transita entre la comèdia i el drama per parlar-nos sobre la solitud i l’abolició dels sentiments en una societat tecnològica. El protagonista Bruno, interpretat per Marc Rosich, és un dèspota aïllat i obsessionat amb el seu ascens laboral que combat la solitud amb una màquina de parlar, interpretada per Sandra Monclús, amb la qual viu en constant conflicte. Aquesta màquina és una intel·lectual fascinada per la paraula i la figura de Franz Kafka. Com més s’humanitza la màquina més gran és el conflicte amb el seu amo. Ell només busca una mica de companyia a través de la conversa banal, representat per la lectura diària de l’horòscop, mentre que la màquina […]