Recomanacions

“Nosotros no nos mataremos con pistoles” és el primer dels espectacles que forma part de l’itinerari TRIA pLATS AmB D.O. que es podran veure al teatre Tantarantana. “Nosotros no nos mataremos con pistoles” és l’espectacle guanyador del premi mAx Autoria Revelació 2016, escrit i dirigit per Víctor Sánchez Rodríguez, i interpretat per Román Méndez d’Hevia, Laura Romero, Lara Salvador, Bruno Tamarit, Silvia Valero. Aquest text es va estrenar l’any 2012 en el Teatre Lliure de Barcelona en format Assaig Obert. La seva estrena va ser a la Sala Ultramar deValencia. Un grup d’amics es reuneixen al cap de cinc anys per fer un sopar. Es nota distanciament i molta tensió entre ells. Hi ha desconfiança. Alguna cosa els va passar […]

Som al menjador d’una casa de poble un 16 de Juliol. Hi som, l’escenografia és senzilla i no ens cal res més per saber-nos allà i arribar a sentir fins i tot la calor i la humitat. Tot és molt familiar i molt pròxim: es prepara un dinar molt especial, un dinar de retrobada entre grans amics que fa anys que no es veuen perquè, clar, ja sabem, la vida! Ara som aquí, allà i a l’altra punta del món. I tot ens va molt bé! I què, com va? Molt bé, molt bé. Ei, que tal, com et va tot? Ui, molt i molt bé! Va tot bé? Si si si, però no tant com a tu, eh? Et […]

‘La Jaula de las Locas’ arriba per primer cop a Barcelona en format musical i arriba trepitjant molt fort. Realment m’ha sorprès, venia amb uns prejudicis d’altres musicals de la mateixa temàtica que havia vist en temporades anteriors, i m’he trobat amb una festa: que m’ha fet riure, que m’ha fet pensar i m’ha emocionat. S’agraeix molt que artistes com Àngel Llàcer, amb l’equip de Nostromo Live, tingui tan clar aquesta concepció de l’espectacle tan completa. Gràcies per ser valents, per portar a escena aquest muntatge i fer-ho bé (no ha de ser fàcil). Si us animeu anar al Tívoli, trobareu tot el que espereu d’un espectacle d’aquestes característiques. Trobareu amb una història compromesa: amb els drets i la visibilitat […]

Per parlar de la generació pròpia en un context dramàtic, amb mirada crítica i profunditat, s’ha de tenir una certa lucidesa. A vegades, es fa per casualitat, de manera inconscient o intuïtiva; d’altres, s’intenta sense arribar a obrir cap reflexió o des d’una posició instal·lada en la queixa. Quan es fa bé, però, com és el cas de Nosotros no nos mataremos con pistolas, el resultat s’experimenta com un petit miracle davant dels ulls dels espectadors. Escrita i dirigida per Víctor Sánchez Rodríguez, l’obra és més emocional que precisa, fent jugar a favor de la història i els personatges la desmesura i el caos. Amb un esperit trencador similar al de part del teatre d’Edward Albee però, al mateix temps, […]

Maremar és una història que ens evoca a un dels grans drames que viuen moltes persones que es veuen obligades a deixar les seves llars i fugir de les guerres que assolen els seus països d’origen. S’agraeix que una companyia dediqui recursos i visibilitat a temes tan importants i actuals de la nostra societat (nomes per aixo ja cal anar-hi), però potser no cal emfatitzar tant en imatges reals que incideixen, més del necessari, en el dolor de les persones migrades. Malgrat que l’obra està inspirada en ‘Pèricles. Príncep de Tir’ no patiu… no us adormireu, la història flueix molt bé. Està explicada com un conte, que transita entre la història d’una nena perduda en un cap de refugiats i […]

Una obra unipersonal que ens apropa a la realitat de viure en un lloc on comparteixes cultura i llengua però no un físic i, a la inversa, el que ocorre quan viatges a un entorn en el que, a priori encaixes però en el que finalment tampoc eres reconeguda com a igual. Parlem de racisme, de xenofòbia, de racialització. I per parlar-ne, Silvia Albert va molt més enllà de les paraules. Ens trobem davant d’un treball íntim i cuida’t. La posada en escena, senzilla però creativa, conté els elements necessaris per activar el nostre imaginari de la mà de l’actriu. Recrea situacions a través del joc amb objectes i la seua interpretació de tal manera que, com a espectadors, els […]

Tres èpoques: infantesa, adolescència-joventut i edat adulta. Aquestes són les tres etapes de la vida que Alison Bechdel ens explica, en primera persona, a l’adaptació del musical de Broadway Fun Home. L’Alison adulta vol descobrir, repassant la seva vida, què va passar perquè el seu pare, quan ella era una jove universitària, va morir. Ens fa un repàs, totalment musical, per la seva infantesa, quan la connexió amb el seu progenitor era tan especial que s’entenien a la més mínima. Com va viure en una casa, que semblava un museu de la restauració, amb els seus pares i germans. Va recordant detalls, fent salts en el temps, des del moment en què va descobrir que li encantava dibuixar fins que […]

És difícil fer humor. És un repte tan gran que pot traspassar fàcilment la frontera cap al somriure forçat o l’avorriment. Sempre que sento comentaris com “per passar una bona estona” referint-se a alguna obra de teatre, penso que jo no puc perdre el temps quan hi ha un munt d’ofertes teatrals que em poden donar alguna cosa més que “passar l’estona”. Us asseguro que avui no he perdut el temps i he passat una molt, molt bona estona. Irene Hernanz amb altres experiències exitoses en microteatre, experimenta aquesta vegada amb les relacions de pre-parella i ens mostra en clau d’humor tota classe de sentiments que es manifesten en una trobada no casual. Genís Lama i Anna Cerveró fan molt […]

Aquest text d’Albert Tola dirigit per Andrea Segura parla, per mi, d’una casuística peculiar: la repetició de patrons de pares/mares a fills/filles. Una mena d’herència genètica que comporta un cicle conductual del que costa escapar tot i saber pels precedents que no és garantia d’èxit, ans al contrari, i és que no pots esperar un resultat diferent si no canvies el que fas. Tres generacions, àvia, mare i filla, cadascuna amb personalitat pròpia i definida, amb un patró vital marcat per la seva manera apassionada de viure l’amor i els conseqüents desencisos, vides de fugir i cercar, vides diferents en els detalls i context social però molt similars en el fons i conseqüències. Els mateixos encerts i ensopegades. Les mateixes […]

Un dels símptomes d’una cartellera de teatre musical madura i amb bona salut és contenir propostes de temàtica diversa, adulta, arriscada i amb títols que no són necessàriament els més coneguts pel públic local. Això que és habitual a Broadway o al West End, a Barcelona encara no ho és tant, probablement, degut a la falta d’una indústria veritablement forta a la qual li falta un cert recorregut comercial. És per aquest motiu que Fun Home resulta una ràfega d’aire fresc en el panorama actual que esperem que sigui l’inici d’una nova i pròspera etapa a la ciutat. Dirigida per Daniel Anglès (que també es reserva un paper important), l’obra explica l’emotiva història d’Alison Bechdel, una novel·lista gràfica lesbiana que […]

Teníem unes ganes enormes de veure finalment l’espectacle. A vegades això és un entrebanc, però per sort aquesta vegada no ens ha decebut gens, …. al contrari, FUN HOME ens ha agradat molt, moltíssim. Amb aquesta proposta, Daniel Anglès ha iniciat la seva etapa com a director artístic del Teatre Condal, ara anomenat ONYRIC Teatre Condal, que s’ha de convertir en “La casa dels musicals” de la mà del Grup Focus. FUN HOME és un musical que va conquerir Broadway guanyant cinc premis Tony. A partir de la novel·la gràfica d’Alison Bechdel (Pensilvània 1960), amb música de Jeanine Tesori i llibret i lletres de Lisa Kron, arriba ara a Barcelona, adaptada al català per Daniel Anglès i Marc Gómez. nció […]

Estic totalment d’acord amb el biògraf Agustí Pons quan diu que “Difícilment entendríem la cultura i la societat catalanes de la segona meitat del segle XX sense conèixer la vida, l’obra i el llegat d’una personalitat tan abassegadora com la de Maria Aurèlia Capmany”. Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991) va ser mestra, novel·lista, actriu, autora i directora teatral. Va escriure un gran nombre d’articles d’opinió en multitud de mitjans escrits i va ser una de les personalitats més destacades de la segona meitat del segle XX al nostre país pel seu activisme cultural i polític, per la seva oposició frontal a la dictadura franquista i un fort sentiment de catalanitat, per les seves idees dins el feminisme en defensa dels […]

Primera obra del cicle Dóna’m veu (Dona amb veu) del què ja tenia apuntades un parell de propostes. Cándida l’havia anat deixant de banda, fins que una espectadora de luxe me la va recomanar vivament. Una obra que, creia, versava sobre els fongs vaginals que pateixen moltes dones; em feia por que no em interessés gens ni mica (ho confesso) o que fos un monòleg cutrecòmic però la Sala Fènix no es presta a això, així que era tot un misteri. Som-hi doncs cap a la Fènix. Cándida és més del que esperava, lògicament. Sí, es parla de la candidiasi i resulta que en algun moment de les seves vides la pateix un 75% de dones i jo pràcticament no […]

Els Fontanals i els Isern són dues famílies barcelonines que s’han anat trobant al llarg de les dècades. Des de 1898 fins a 1978 o al revés, segons com es miri. Això sí, el que no canvia és un any i un lloc clau en la seva història comuna: el 1938 a Sant Felip Neri. Ara potser trobeu una mica descabellat tot aquest ball de xifres, d’anys, però tot té un sentit a IF-FI que, a través de la història d’aquestes dues famílies, posa el focus en la idea del temps. En aquesta ocasió se’ns proposa una obra teatral concebuda d’una manera bastant poc habitual. Els espectadors es divideixen en dues sales –si vas acompanyat, és interessant separar-se per viure […]

Vam assistir a una doble estrena, primer de Fun Home i de la proposta de Onyric que vol oferir-nos una nova experiència en el teatre musical. Si fem una petita història de Fun Home, tenim com a base un còmic dibuixat i escrit per Alison Bechdel com adaptació de la seva propia història. De l’èxit va poder saltar a Broadway i ara a Barcelona. A més, és el primer músical de Broadway amb una protagonista lesbiana (preparem-nos que la comunitat LGTBI+ puja amb força als escenaris barcelonins, no us perdeu el següent enllaç). Els que ens agrada el teatre musical estem de sort. Tenim actualment al teatre Condal una obra per assaborir una i més cops. Aquest músical no el […]