Recomanacions

Les interseccions entre realitat i ficció enterboleixen sovint la percepció que tenim tant de l’una com de l’altra. La superposició de capes acaba essent indestriable, i Sergio Blanco ho aprofita com a element disparador per a reflexionar sobre la suposada ingenuïtat del text teatral i les seves ingerències en els fets de què parteixen. La reixa/gàbia a través de la qual veiem gairebé tot l’espectacle col·labora, precisament, a fer difuses les possibles conclusions sobre l’assassinat al voltant del qual gira Tebas Land, però també els mecanismes actorals d’ambdós protagonistes. La pista de bàsquet (reforçada per l’audiovisual, que aquest cop té tot el sentit) com a territori de joc, atzarós, com ho és el teatre i com ho és també la […]

Divertida, original i tendra proposta en forma de soliloqui còmplice, emotiu i proper. “Mirta en espera” és una actitud vital, optimista, és viure en una pel•lícula a la mesura dels nostres desitjos, és esperar que arribarà la felicitat just quan acabes d’ensopegar. I gens ensucrat. Mirta, actriu sense èxit, espera asseguda -literalment- que arribi un representant que li doni una empenta – la definitiva, la que fa temps que espera- a la seva carrera. També (des)espera que arribi l’amor, que tot encaixi i tingui èxit. I és que Mirta viu com si protagonitzés una pel•lícula: i ho fa: la de la seva vida. Ella segueix esperant el final feliç. Mentre ho fa, una constant a la seva vida, coneixem fragments […]

La temporada passada no vam poder anar a veure aquesta proposta en el Teatre Akadèmia i no vam dubtar en comprar les entrades per no perdre-la en aquesta ocasió. I ves per on, LINK LINK CIRCUS ha estat per nosaltres una gran decepció. Aquesta vegada, el monòleg s’ha adaptat al francès. Davant nostra Isabella Rossellini, la famosa actriu que conserva tot el seu encant i com no podia ser d’un altre manera, demostra un enorme domini de l’escena. Ella ha ideat i escrit aquest espectacle que combina ciència i entreteniment. Link Link Circus és un monòleg inspirat en el món animal, basant-se en dades científiques però amb una visió còmica. “És molt important per a mi que el meu art […]

Sí, senyores i senyors. Que el teatre sigui posar entre les cordes els espectadors! Que el teatre sigui posar entre les cordes tres actrius aqui de cop i volta se’ls pregunta què n’esperen del seu futur! Que la pròpia directora hagi d’afrontar el desafiament! Teatro en vilo ens planta tres personatges a l’Àtic del Tantarantana, transsumptes de les tres enormes actrius que els interpreten, per a fer front a una qüestió fonamental que haurà de deixar en evidència la incertesa i el desencís d’una generació, potser de moltes generacions. El to triat per les dramaturgues i la directora és el de l’humor (petar-se de riure al teatre és tan maco!) amarg, aquell que neix del riure’s d’una mateixa per a […]

Sergi Pompermayer ens deixa escrit Blues una obra que la Beckett agafa per representar-la en el seu cicle de Terrors de la ciutat, escenaris de conflicte i de por. Una obra que Pompermayer deixa a les mans d’un amic seu perquè la dirigeixi: Norbert Martínez. “Va entendre la meva idea a la perfecció; però és interessant veure com una altra persona agafa el teu material i l’enfoca des del seu punt vista. Un treball que et fa créixer com a dramaturg i qüestionar-te si realment havies escrit allò que tu et pensaves” (Sergi). Una obra encabida en un cicle de terror a la ciutat on realment aquesta no és la seva essència; sinó que ens parla dels problemes familiars per […]

Tres amigues, una promesa i un destí: París. L’obra musical dirigida per Paul Berrondo i conduïda per les artistes: Mar Maestu, Maria Viñas i Elia Corral; narra la realitat de tres amigues amb vides molt diferents però amb un mateix propòsit: ser feliç. La realitat de tres dones amb tres maneres de viure i veure la vida permeten que l’espectador se senti identificat. Sobre l’escenari, París consta únicament de tres magnífiques intèrprets i cantants que aconsegueixen que en pocs minuts vulguis viatjar amb elles cap a la ciutat de la llum. Respecte el muntatge, tot i ser senzill, és suficient sempre que l’espectador accepti les condicions del viatge. Els recursos escenogràfics són escassos però, junt amb el so i el […]

La Sala Flyhard, que obre la seva novena temporada amb ESTAT DECEPCIÓ escrita i dirigida per Carla Torres. Carla Torres (Barcelona, 1977) és dramaturga, actriu i directora formada com a actriu a l’Estudi Nancy Tuñón i com a dramaturga a l’Obrador de la Sala Beckett. Debuta com a directora en 2014, data en la que crea la seva pròpia companyia, La Peleona. Compagina la seva vessant artística amb la docència. ESTAT DECEPCIÓ, parteix de la premissa de què tots sabem que de vegades, per mantenir l’ordre cal generar el caos. En entrar a la sala una enorme bastida l’ocupa, tan sols les dues grades laterals on se situen els espectadors… i la bastida. Pepo Blasco, Xavi Gardés, Eu Manzanares i […]

“La ira de Narciso” es un monòleg en primera persona on l’actor Gerardo Otero interpreta i relata l’estada de Sergio Blanco (autor del relat) en una habitació d’hotel, per relatar-nos un fet que li va ocorre a l’escriptor durant un viatge que va fer a Liubliana, ciutat on havia estat convidat per donar una conferència sobre el mite de Narciso. Unes taques de sang en una luxosa habitació d’hotel, ens endinsaran en un món, on ficció i realitat es barregen de manera intel·ligent, on sorgirà una història en forma de thriller que atrapa a l’espectador des del primer moment. No sé heu tingut l’oportunitat d’anar a una xerrada de Sergio Blanco, dons mireu …només us diré que l’actor Gerardo Otero […]

El projecte Onyric, que està transformant aquest any el Teatre Condal, havia promès portar musicals de renom, petits concerts de professionals de casa i també concerts de grans estrelles internacionals del gènere. Aquesta setmana hem tingut la primera d’aquestes estrelles, ja que la convidada ha estat Kerry Ellis, una intèrpret prou coneguda al West End londinenc. En el seu repertori estan musicals tan emblemàtics com Cats, Les Misérables, Miss Saigon… i sobretot Wicked, que fins i tot la va fer viatjar a Broadway per reemplaçar durant tota una temporada a la famosa Idina Menzel. Davant d’un públic rendit des del primer minut, Ellis ha començat fent un petit repàs als seus vint anys de carrera i ha volgut recordar, amb […]

El Teatre del Raval és un dels pocs teatres on cada temporada s’hi programa alguna obra inspirada en algun clàssics del cinema dins el gènera del suspens. Així dons, després de l’èxit obtingut amb “Testimoni de càrrec” i “La visita inesperada”, tornen a apostar per un altre dels clàssics del misteri amb “La dona de negre” , una obra de l’escriptora Susan Hill, publicada el 1983 i que es va estrenar per primera vegada al Scarborough Theatre (Yorkshire) l’any 1987. La versió que es pot veure al Teatre del Raval és una traducció i adaptació de Tamara Aguilar, dirigida per l’actriu Empar López, i interpretada per tan sols dos actors Carlos Vicente en el paper de l’Arthur i Gerard Clavell […]

París, és l’última proposta musical de Paul Berrondo, director dramatúrgic, y Óscar Peñarroya, director musical. Les Cot, un trio vocal femení, és qui no tan sols encarna i dona veu a les tres protagonistes, sinó que també participa en la creació del text teatral. Tots aquests artífex donen lloc a una peça que combina diàleg, cant i ball amb la música en directe. El resultat de tot plegat és una comèdia musical com atractiva i plaent. Tot i que l’obra no presenta un gran elenc d’actors ni de personatges, les tres amigues protagonistes son capaces de transportar contínuament a l’espectador a cada situació que protagonitzen sense comptar amb un gran atrezzo ni vestuari. Cal remarcar que la música constant en […]

Ahir diumenge a la tarda ens vàrem asseure a la primera fila del Teatre del Raval, amb ganes de passar una mica de “por” en el Teatre, cosa bastant difícil d’aconseguir sense les tècniques emprades en el cinema…. i malauradament, la “por” no va arribar mai, ni tampoc aquelles sensacions de “inquietud o tensió” típiques del gènere. LA DONA DE NEGRE, està basada en la novel·la de fantasmes de Susan Hill, escrita el 1983, teatralitzada per Stephen Mallatratt i que ha estat adaptada i traduïda al català per Tamar Aguilar. Una obra que curiosament porta més de 30 anys als escenaris londinencs, suposem que amb majors mitjans tècnics, de les que aquí es pot permetre un petit teatre de Barcelona. […]

Alberto San Juan ha encertat gairebé de ple aquesta vegada. Per al meu gust, en altres ocasions les ganes de transmetre un missatge podien més que la forma triada per a fer-ho. El contingut aixafava el continent. Que consti que el missatge és el que a mi m’agrada sentir i amb el qual estic sempre d’acord. Però segons la meva pròpia filosofia (la meva, no la de San Juan, que en definitiva és qui mana i fa les coses com ell vol, és clar) és bo tenir cura de la forma. M’interessa més una bona metàfora que em faci pensar que no pas el discurs ja mastegat, per molt d’acord que estigui amb ell. Artísticament és més interessant i difícil […]

El protagonista de l’eterna sèrie televisiva Cuéntame cómo pasó es retroba amb els escenaris per explicar la vida del Alcayata, un cantaor de flamenc amb una intensa vida consumida arreu del món, i una tèrbola relació amb el seu fill de qui va perdre la pàtria potestat. La proposta és idònia per als fans d’Imanol Arias o d’Aitor Lunas, el seu company escènic que s’ha popularitzat darrerament per protagonitzar la sèrie La Catedral del Mar. En cas que no siguis incondicional dels intèrprets, l’espectacle et pot semblar un tant irregular. La durada de l’espectacle és excessiva pel ritme que marquen els monòlegs, estàtics, amb un text difícil de seguir. La proposta escènica és interessant i l’èmfasi dels audiovisuals dinamitza la […]

El teatro, como todo en la vida, es un tema de expectativas. Seguramente, para los seguidores más entusiastas de Imanol Arias, Una vida a palos les haya sabido a poco. Los demás sin embargo, pudimos disfrutar de una magnífica actuación del autor en una obra cuya trama se forma a base de constelaciones, de flashes, de recuerdos. De esto es lo que nos vienen a hablar: de los momentos que hacen girar una historia, en este caso la vida misma, hacia un lado u otro. La trama es más bien insipiente, por no decir desgastada: los baches de una vida de un cantautor, los conflictos de un hombre arrastrado por su vocación flamenca, los (mal) hábitos y vicios donde los […]