Recomanacions

Aquesta és la història de tres amigues amb un pacte de joventut, però també és un viatge cap a la maternitat desitjada i l’alliberament de traves i encotillaments. Es tracta d’un musical íntim, amb un bon punt de partida, unes cançons que resulten i unes intèrprets (Mar Maestu, Maria Viñas i Elia Corral) que vocalment i actoralment donen el màxim. El que succeeix és que la dramatúrgia s’enreda en una mena de McGuffin que no porta enlloc, i a sobre no acaba de lligar bé amb la partitura d’Òscar Peñarroya. En ocasions dona la sensació que la trama avança cap a una direcció, mentre que les cançons alenteixen la seva evolució i parlen de temes secundaris, i en un musical […]

Divertida, esbojarrada i fresca, així es podria definir aquesta obra. Es tracta d’un musical senzill, sense gaires pretensions, però que enganxa al públic amb els seus diàlegs i les seves ocurrències, dins d’un marc auster i molt resolutiu. La Teresa, l’Olga i la Carmen, són tres dones, amigues des de la infància, que s’han acompanyat al llarg de la seva vida en tota les seves aventures. Sota un jurament infantil, totes tres tenen la obligació d’acudir quan una de les altres dues ho necessiti i invoqui la promesa feta quan eren unes nenes petites. Olga ja va tenir el seu moment, i ara és Teresa la que vol que les seves amigues l’acompanyin a París. Allà es trobarà amb el […]

Quan a Oriol Pla li van donar carta blanca per muntar un espectacle al Teatre Lliure va decidir fer-ho amb la seva família i a la sala petita, cosa que demostra una clara voluntat inicial de treballar des de l’intimitat. L’obra comença amb un enginyós numero de mímica d’Oriol Pla on veiem com l’èxit professional ho porta a un estat de bogeria. Així, tornarà a casa amb l’objectiu de muntar un espectacle conjunt amb la seva família. El contrast entre els diferents membres de la família, a més d’una gran col·lecció de situacions còmiques, posa sobre l’escenari temes com l’emancipació dels fills o el relleu generacional en les arts escèniques. Els personatges dels pares, Quimet Pla i Núria Solina, representen […]

Fa 25 anys, Dagoll Dagom ens va enlluernar amb Flor de nit, un musical en el que apareixia el personatge carismàtic del Paquito i que va ser interpretat en el seu moment per Paco Alonso. Però, qui va ser en Paco Alonso? Doncs, precisament, això és el que podrem esbrinar molts amb aquest Paquito forever, un musical en el que un immens Joan Vázquez dóna vida a l’actor explicant-nos la seva trajectòria artística i personal que, entre d’altres coses, el va portar per escenaris del tot el món i a compartir-los amb artistes de gran renom. L’espectacle que ara es pot veure al Club Onyric del Teatre Condal és d’aquells que et van atrapant de mica en mica fins a […]

I un altre inici de temporada, aquesta vegada a L’Aquitània Teatre amb PERDUTS una comèdia escrita i dirigida per Ramon Madaula. PERDUTS és la quarta obra escrita per Ramon Madaula (Sabadell, 1962), després de “Coses nostres” que vam veure en 2015 a la Sala Atrium, “L’electe” la temporada passada a la Sala Muntaner, “Ignots” que es va poder veure a El Maldà i “Adossats” al Teatre Romea, també la temporada passada i on vam veure treballar per últim cop a l’escenari a Carles Canut. PERDUTS està basada en fets reals i ens parla de l’amistat de dos homes, pares de família i companys de feina. El Joan i el Lluís, dinen cada dia al mateix restaurant. Estan casats i porten […]

Estrenem temporada al Teatre Lliure amb la lectura dramatitzada de “EL PAN Y LA SAL, JUICIO A LA MEMORIA HISTÓRICA”, de la companyia Teatro del Barrio, amb text de Raúl Quirós i dirigida per Andrés Lima. “EL PAN Y LA SAL” es va estrenar l’octubre del 2015 al Teatro del Barrio de Madrid. Estem davant d’un text sobre la Memòria Històrica que ens parla dels desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme. Un text al qual no s’ha afegit cap línia de ficció, el relat teatral de la causa en contra de la recuperació de la memòria històrica, contra el jutge Baltasar Garzón, que fou acusat de prevaricació i en el que els parents de les víctimes testimoniaven com […]

Fa uns dies vaig poder assistir a veure un pasi de “Maremar” l’últim músical de Dagoll Dagom i aquest cop ens apartem del Paral·lel de Barcelona i anem a les Rambles. Amb una platea plena de gom a gom, vam assistir a una de les millors representacions que he vist. Aquest cop, Dagoll Dagom fuig de grans escenaris i ens presenta amb una safata d’or un espectacle curt i preciós amb un missatge crític i a la vegada amb una mica d’esperança (aquella cosa que els americans fan tan bé i que li diem “ensucrats“; amb això no vull dir que sigui dolent, el que passa és que a la vida real tot és més cruel del que ens ensenyen). […]

La jove companyia José y sus hermanas torna a demostrar amb la seva segona obra que tenen molt a dir, i que a més, saben com fer-ho. En Arma de Construcción Masiva es dediquen a disseccionar l’educació a l’estat espanyol. Però més enllà de la rigidesa del sistema educatiu, representat per múltiples cadires infantils a l’escenari, també disseccionen la institució social més arrelada, la família. A través de diferents recursos com la veu en off, el discurs directe, la música, les projeccions i un ús reduït del cos, els intèrprets comparteixen les seves històries personals, siguin reals o fictícies, això mai ho sabrem, per parlar-nos de tot allò que ens educa des de petits i ens forma com a individus. […]

Per fi podem assistir a l’estrena de l’espectacle “inaugural” del Festival TNT, que porten des de Bèlgica, Michèle Anne de Mey, Jaco Van Dormael i Collectif Kiss & Cry. Els dits són els protagonistes d’aquesta meravella de proposta, les càmeres els segueixen i es desenvolupen set històries curtes. Amb una característica especial, totes expliquen maneres de morir i l’últim record abans de la mort. Ens mostra com pot ser d’absurda o fins i tot còmica la mort. Però la peça no enfoca de manera macabra o trista el fet de morir, l’obra és un cant a la vida i ens recorda la naturalesa fràgil d’aquesta i la necessitat de viure plenament els moments seriosos, els tristos, els alegres, els sensuals, […]

Els prejudicis que es poden tenir davant de les diferents disciplines escèniques, algunes vegades, impedeixen que certs espectadors puguin imaginar les meravelles que es poden arribar a construir des d’elles. El cas de Baró d’Evel i la bellesa sublim del seu Là és un bon exemple que demostra les possibilitats infinites que ofereix un espai escènic quan darrere hi ha talent, sensibilitat i intel·ligència. L’espectacle transita les diferents tècniques circenses com l’acrobàcia, el clown, cordes aèries o l’ús d’animals com, en aquest cas, un corb. Jugant amb un elegant blanc i negre i un minimalisme narratiu, es construeix un fascinant univers oníric on la poètica, la comicitat, la tragèdia i l’al·legoria existencial es donen la mà de manera màgica. Amb […]

CIRCO DE PULGAS un espectacle de la companyia Matarile Teatro. Matarile Teatro és una companyia fundada en 1986 per Ana Vallés i Baltasar Patiño amb seu a Santiago de Compostela. Ha aixecat una trentena d’espectacles i és un referent de l’escena contemporània espanyola. Més de trenta anys treballant amb una línia molt clara difícilment classificable, els seus espectacles han estat etiquetats com a noves tendències, teatre performatiu, teatre visual, teatre post dramàtic, teatre-dansa, …. Amb els seus espectacles han guanyat més d’una vintena de premis a Espanya i Europa. CIRCO DE PULGAS és una creació de la companyia presentada en el Festival Internacional de Teatro Ourense (FITO) a l’octubre de 2017. Una proposta que es presenta en un escenari amb […]

“No hay historia muda. Por mucho que la quemen, por mucho que la rompan, por mucho que la mientan, la historia humana se niega a callarse la boca…. El derecho de recordar no figura entre los derechos humanos consagrados por las Naciones Unidas, pero hoy es más que nunca necesario reivindicarlo y ponerlo en práctica: no para repetir el pasado, sino para evitar que se repita” Comença així “El Pan y la Sal” amb el recitat d’un poema d’Eduardo Galeano per part del director de l’espectacle Andrés Lima. El teatro del Barrio en col·laboració amb el Teatre Lliure, el Teatro Español i el Teatro Central han produït un espectacle en forma de document viu utilitzant una selecció d’històries recollides exclusivament […]

“VERNISSATGE” al Maldà, on fa poc rèiem molt amb “Les dones sàvies”, que ridiculitzava els entesos que opinen de tot. Ara veiem i també riem, amb un pòsit amarg, sobre aquells snobs que no només pontifiquen, sinó que fan d’apòstols, si cal per la força, perquè altres es converteixin al seu punt de vista, gust, estil… Els que si no reben l’aprovació (likes?) del seu entorn, el convidat en aquest cas, no gaudeixen del que fan/tenen. El text funciona molt bé, tots coneixem i patim els personatges que aquí es caricaturitzen. Tot i així, hagués agraït contextualitzar el text. Per què són amics, “millors amics”, una persona normal amb aquell parell d’imbècils? Per què aguanta el Bernat la llàstima que […]

Des de Berlín arriba al Festival TNT “NO FUTURE YES”, una proposta del creador David Fernández i la ballarina Maureen López, membre de la companyia de dansa Sasha Waltz a Berlín. Un espectacle on es confronten màquines i cossos i que s’estrena en aquest Festival, oferint una única representació a la sala Amics de les Arts i les Joventuts Musicals. Després de set anys tocant música al carrer i allunyat dels teatres, David Fernández va decidir, el 2017, tornar a escena amb aquest treball futurista sobre les identitats digitals, la tecnologia i el cos. Una proposta que ha estat rebutjada en innombrables festivals i teatres i que no s’havia arribat a estrenar fins ara. Usant com a teló de fons […]

És la segona de les propostes dins del cicle “Dóna’m veu. Dona amb veu” (teatre escrit, dirigit i protagonitzat per dones) que es pot veure a la Sala Fènix. Es tracta d’un unipersonal tragicòmic, una història explicada en primera persona per l’actriu Silvia Albert Sopale, “una negra, nascuda dins una família de negres en un país de blancs”. Un relat que convida a reflexionar sobre el què és viure en una societat racista, i la necessitat de ser-ne acceptada. És un text escrit per la pròpia actriu, en el que ens relata alguns fets viscuts (des de la seva infantesa fins al dia d’avui), per ella mateixa i d’altres dones com ella, en el que ens explica el que implica […]