Recomanacions

Divendres, després de dinar, teníem aquesta proposta de Soren Evinson a la Sala Maria Plans. Un de nosaltres estava en llista d’espera perquè només havíem aconseguit una localitat, i finalment només en Miquel va poder entrar a la sala. Una única representació d’un dels artistes guanyadors de la Caravana de Tràilers (GRUA) de la passada edició del TNT amb la peça “Kapital performance“. L’any passat a la nostra ressenya dèiem això: Un espectacle amb un sol actor, que intenta ser provocador al màxim amb el públic. Ens ha semblat divertit i s’endevina com una de les millors propostes que s’han presentat i creiem que quan es desenvolupi podrà arribar a ser una proposta trencadora; malgrat tot, aquesta no va ser […]

Primer vaig poder acudir a la lectura que és va fer a la Sala Beckett per acomiadar-se del seu espai i anar a la nova seu. I van quedar contents del resultat que vam poder veure. Com va quedar la lectura i com es van divertir (i ens van divertir) al final van voler portar-ho de nou als escenaris. El Maldà va recollir fa un any el nou muntatge, i ara torna de nou per la recepció que va tenir. El text i la direcció són de Victòria Szpunberg i repeteixen Marc Rosich, Sandra Monclús i Jordi Andújar. Els personatges són el Senyor Bruno (Marc Rosich), la màquina de parlar (magnífica Sandra Monclús) i el gos que dóna plaer al […]

Divendres vam encetar la nostra jornada del Festival TNT amb aquesta proposta de David Espinosa, UNA HISTORIA UNIVERSAL, a la Sala Cúpula del Teatre Principal. Nosaltres vam conèixer aquest creador l’any 2011 amb “Desconcierto nº 1 para teclado y fracasado” dins del “Radicals’11” del Teatre Lliure, i ens vam retrobar amb ell l’any 2013 amb la seva proposta “Mi gran obra” que vam poder veure a la Pedrera dins del cicle “Noves escenes, noves mirades”. David Espinosa (Elx 1976), és llicenciat en Interpretació Textual i ha estudiat Dansa Contemporània, Improvisació i Capoeira a València, Brussel·les i Barcelona. Les seves obres giren entorn de la idea de representació i de la ruptura dels límits de la teatralitat, qüestionant el fet escènic […]

Pura poesia teatral. Així és ‘Bodas de sangre’, un altre encert de La Perla 29. Poesia teatral no tan sols perquè sigui Federico Garcia Lorca qui signa el text, sinó perquè tot el conjunt de l’espectacle es mereix aquesta distinció. Poesia performàtica, musical i actoral acompanyada d’una direcció esplèndida d’Oriol Broggi que fa jugar aquests tres elements de manera brillant. Tot plegat, resulta un espectacle bell i pirotècnic que entra còmodament pels ulls i l’oïda, siguis o no un aferrissat/da lector/a de Lorca o estiguis familiaritzat/da amb l’art del vers dalt d’un escenari. Caureu rendits als peus dels personatges femenins del text, clarament protagonistes en la direcció que n’ha fet Broggi. Explosió de força, ràbia, desig i poder que condueix […]

El mateix Bozzo ha dit que Maremar és molt diferent a tot el que Dagoll Dagom ha fet prèviament, i en part té raó, però també cal dir que el pòsit d’una companyia tant experta en musicals acaba apareixent de diferents maneres. Sense l’experiència dels petits musicals dels principi o de grans espectacles com Mar i Cel, Flor de nit o Scaramouche, entre d’altres, no podríem entendre ara aquesta aposta. El sentit del ritme, les solucions escèniques i fins i tot els recursos narratius ens remeten a tot el bagatge del que parlàvem; una llarga trajectòria en la que tampoc han faltat altres apostes arriscades, com Poe o La Perritxola, o espectacles que exploraven terrenys allunyats de la seva zona […]

Una dona, Lis, interpretada per tres actrius, tres veus d’una mateixa vida, dels mateixos records. Ens expliquen les tres com han arribat a l’ara i juntes s’uneixen per a un proper episodi vital després de repassar els moments clau que la/les defineixen. Un casament que acaba amb assassinat mafiós del nuvi i fugint, es troba vestida de núvia i tacada de sang a Grand Central Station, un riu de persones on ningú, llevat la Lis, es queda. Aquesta casament era tenir un futur ben diferent del passat, de l’altre episodi clau: la infantesa sòrdida en un hostal familiar. I‘ara, a NY, lliure de la violència però sense futur, paralitzada, opta per refugiar-se i viure en un bucle de records, no […]

TIERRAS DEL SUD és la segona part de la trilogia escènica documental Pacifico, i de la que vam poder veure la primera #EXTRAÑOS MARES ARDEN, al Festival TNT 2016, i una segona versió l’any 2017 a Escena Poblenou. Pacifico és una proposta de Txalo Toloza-Fernandez i Laida Azcona Goñi, centrada en l’estreta relació entre la barbàrie sobre els pobles originaris llatinoamericans, el seu territori i la seva gent, les noves formes de colonialisme i la cultura contemporània. A TIERRAS DEL SUD, concretament, l’acció es centra entre les grans fortunes estrangeres que es donen cita a la Patagònia argentina, com la dels grans empresaris Italians Carlo i Luciano Benetton o Ward Lay, actual president de PepsiCo, amb la barbàrie sobre el […]

EL BOSQUE, una instal·lació que evolucionarà al llarg dels dies del Festival i que nosaltres veiem únicament fins divendres. Aquest és un projecte creuat entre dos artistes que habitualment treballen en diferents territoris, Juan Navarro i Pablo Gisbert. Juan Navarro és conegut per la seva feina com a intèrpret de propostes de Rodrigo Garcia; nosaltres el vam veure treballar al Festival TNT 2016 en l’espectacle inaugural “4 de Rodrigo Garcia” o al Radicals’11 en “Muerte y reencarnación en un cowboy“, sent també un creador escènic, performer i director. Pablo Gisbert és conegut, sobretot, per formar part de la companyia “El Conde de Torrefiel” on, amb Tanya Beyeler, presenta les seves pròpies creacions que fluctuen entre la literatura i el moviment […]

El tòpic del “retrobament” ha estat a partir dels anys 80 un recurs que la ficció ha sovintejat com a catalitzador de problemes no resolts que convé (al dramaturg) que esclatin. Com passa amb qualsevol altre tòpic, el risc d’esdevenir refregit de situacions i tons massa gastats et fa caminar per la corda fluixa. Víctor Sánchez Rodríguez regateja els llocs comuns gràcies a la frescor que s’escola entre un text sense fisures amb dosis d’humor i drama que es complementen fins al final. I què és la frecor? La frescor és la Lara Salvador. Més enllà d’una vis còmica poc habitual, l’habilitat de la de Vinalesa per dominar el ritme a escena, carregar de significat les pauses i escometre els […]

Partint de l’univers musical de Lluís Llach i basada en “Pèricles, Príncep de Tir“, de William Shakespeare, s’hi ha construït aquesta nova producció de Dagoll Dagom, MAREMAR. Una producció esperadíssima per tots els seguidors d’aquesta companyia emblemàtica del gènere Musical a casa nostre i també pels enamorats (com nosaltres) de la música de Llach. Dimecres era la nit d’estrena al Teatre Poliorama, una nit d’èxit que havia estat precedida per funcions prèvies, de les que ja ens havien arribat impressions. La història comença en un camp de refugiats al costat del mar, una nena (Elena Tarrats) plora desconsoladament, està sola i ningú pot donar-li el consol que necessita. Un personatge fantàstic, la deessa Diana (Mercè Martínez) s’ofereix a distreure-la explicant-li […]

“Nosotros no nos mataremos con pistoles” és el primer dels espectacles que forma part de l’itinerari TRIA pLATS AmB D.O. que es podran veure al teatre Tantarantana. “Nosotros no nos mataremos con pistoles” és l’espectacle guanyador del premi mAx Autoria Revelació 2016, escrit i dirigit per Víctor Sánchez Rodríguez, i interpretat per Román Méndez d’Hevia, Laura Romero, Lara Salvador, Bruno Tamarit, Silvia Valero. Aquest text es va estrenar l’any 2012 en el Teatre Lliure de Barcelona en format Assaig Obert. La seva estrena va ser a la Sala Ultramar deValencia. Un grup d’amics es reuneixen al cap de cinc anys per fer un sopar. Es nota distanciament i molta tensió entre ells. Hi ha desconfiança. Alguna cosa els va passar […]

Som al menjador d’una casa de poble un 16 de Juliol. Hi som, l’escenografia és senzilla i no ens cal res més per saber-nos allà i arribar a sentir fins i tot la calor i la humitat. Tot és molt familiar i molt pròxim: es prepara un dinar molt especial, un dinar de retrobada entre grans amics que fa anys que no es veuen perquè, clar, ja sabem, la vida! Ara som aquí, allà i a l’altra punta del món. I tot ens va molt bé! I què, com va? Molt bé, molt bé. Ei, que tal, com et va tot? Ui, molt i molt bé! Va tot bé? Si si si, però no tant com a tu, eh? Et […]

‘La Jaula de las Locas’ arriba per primer cop a Barcelona en format musical i arriba trepitjant molt fort. Realment m’ha sorprès, venia amb uns prejudicis d’altres musicals de la mateixa temàtica que havia vist en temporades anteriors, i m’he trobat amb una festa: que m’ha fet riure, que m’ha fet pensar i m’ha emocionat. S’agraeix molt que artistes com Àngel Llàcer, amb l’equip de Nostromo Live, tingui tan clar aquesta concepció de l’espectacle tan completa. Gràcies per ser valents, per portar a escena aquest muntatge i fer-ho bé (no ha de ser fàcil). Si us animeu anar al Tívoli, trobareu tot el que espereu d’un espectacle d’aquestes característiques. Trobareu amb una història compromesa: amb els drets i la visibilitat […]

Per parlar de la generació pròpia en un context dramàtic, amb mirada crítica i profunditat, s’ha de tenir una certa lucidesa. A vegades, es fa per casualitat, de manera inconscient o intuïtiva; d’altres, s’intenta sense arribar a obrir cap reflexió o des d’una posició instal·lada en la queixa. Quan es fa bé, però, com és el cas de Nosotros no nos mataremos con pistolas, el resultat s’experimenta com un petit miracle davant dels ulls dels espectadors. Escrita i dirigida per Víctor Sánchez Rodríguez, l’obra és més emocional que precisa, fent jugar a favor de la història i els personatges la desmesura i el caos. Amb un esperit trencador similar al de part del teatre d’Edward Albee però, al mateix temps, […]

Maremar és una història que ens evoca a un dels grans drames que viuen moltes persones que es veuen obligades a deixar les seves llars i fugir de les guerres que assolen els seus països d’origen. S’agraeix que una companyia dediqui recursos i visibilitat a temes tan importants i actuals de la nostra societat (nomes per aixo ja cal anar-hi), però potser no cal emfatitzar tant en imatges reals que incideixen, més del necessari, en el dolor de les persones migrades. Malgrat que l’obra està inspirada en ‘Pèricles. Príncep de Tir’ no patiu… no us adormireu, la història flueix molt bé. Està explicada com un conte, que transita entre la història d’una nena perduda en un cap de refugiats i […]