Recomanacions

Todos somos locos de alguna manera. Jugando a las cartas, enamorándonos sin remedio o bailando con los caballos. La protagonista de esta función nos susurra la historia de su familia, de su abuelo y de su padre y de cómo el gen de lo extraño definió sus existencias. Ana Scannapieco nos habla con frases cortas y entrecortadas, como si improvisara sus pensamientos. El discurso se compone de lo que dice, pero también de las frases secretas que constantemente murmura en silencio y que cada espectador imagina para sus adentros. El personaje realiza un ejercicio relajante de contemplación y meditación interna, desnudándose ante nosotros desde la distancia con el pasado y envuelta por la cercanía de la sala. Acompañada por las […]

A Per si no ens tornem a veure Alícia Serrat ens oferia, amb Marc Sambola, un musical alegre, joiós i ple de llum sobre l’alegria de la recerca i trobada de l’amor. Ara, amb aquest nou musical i amb música de Miquel Tejada, tracta si no l’altra cara, sí una vessant menys innocent i divertida, on hi ha retrets -començant cap a un mateix-, reflexions i esperances difuminades, dubtes, es fa mal… Una obra més complexa i profunda i fosca, resta però la tercera part d’aquesta trilogia temàtica… Un grup de joves es reuneix per contestar en equip una pregunta d’aquelles que obren les portes de l’infern: som bones persones? Entre ells hi ha un incipient triangle amorós, qui vol […]

Comencem la nostra temporada teatral anant a La Badabadoc, una de les millors sales on es pot veure teatre argentí, a veure “El amante de los Caballos” , una proposta de la companyia argentina Moscú Teatro, que porta més de quatre anys en cartellera dins de l’off porteño. “El amante de los Caballos” és el primer relat d’una col·lecció de dotze contes de l’escriptora nord-americana Tess Gallagher, que l’actor i director argentí Lisandro Penelas n’ha fet una adaptació en format d’unipersonal , interpretat per l’actriu Ana Scannapieco, que a part de ser la protagonista d’aquesta història, n’és també la narradora. Des del primer moment quedes atrapat per l’espai, i per la calidesa de la llum. L’escenografia és plena d’objectes i […]

L’inici de la temporada teatral 2018-2019 no podia començar millor que amb EL AMANTE DE LOS CABALLOS, una proposta de la companyia argentina Moscú Teatro que ha programat, molt encertadament, la Sala Badabadoc. Una proposta basada en el llibre de relats del mateix títol, de l’escriptora nord-americana Tess Gallagher (Port Angeles, Washington, 1943) que el director argentí Lisandro Penelas ha adaptat en format de monòleg i que interpreta l’actriu Ana Scannapieco. Una peça que ens presenta a una noia, una dona que davant nostre recorda moments de la seva vida resseguint els lligams que la connecta’n amb els que l’han precedit, el seu avi i els seus pares, i som testimonis del descobriment que fa d’ella mateixa a través de […]

“Un cop l’any” és l’adaptació d’Hector Claramunt de “Same time, next year”, una comèdia romàntica, escrita per Bernard Slade l’any 1975. El muntatge original d’aquesta comèdia es va estrenar l’any 1975 a Broadway, i tot i que va estar en cartellera durant més de tres any, la seva popularitat es deu, en gran part, a la versió cinematogràfica “Same time, next year” dirigida per Robert Mulligan que es va estrenar a Hollywood l’any 1978. “Un cop l’any” narra la intensa relació “intermitent” d’una parella d’amants que, durant més de 25 anys de la seva vida, es troben un cop l’any, la mateixa data en la mateixa habitació d’hotel. Són amants, però al mateix temps estan feliçment casats i estimen a […]

Sí, sí, com a la peli dirigida per Robert Redford, però ara la història passa a l’Argentina i una noia ens relata històries de la seva família, una família si més no curiosa, amb un avi bevedor i xiuxiuejador de cavalls i un pare jugador empedreït i també bevedor; la mare una mica al marge i queixant-se d’aquella família tan galdosa. Lisandro Penelas ha adaptat i dirigit uns relats de Tess Gallagher i Ana Scannapiedo ens ha ofert el monòleg com si fos un recital de poesia. Preciós. No us la perdeu que només estan a la sala de Gràcia fins el dia 9 Crítica completa » https://bit.ly/2PVuHpf

La cartellera de Barcelona s’omple any rere any de grans musicals d’una qualitat aclaparadora. West Side Story és l’última gran estrena, que apareix per celebrar els 100 anys del naixement de Leonard Bernstein i per delectar-nos amb unes músiques i coreografies que estan a l’Olimp dels clàssics indiscutibles del gènere. La producció de SOM Produce és rotundament magistral. Compta amb una espectacular posada en escena instrumentada per una orquestra de 20 músics i suma un elenc de gairebé 40 actors i ballarins, tots brillants en els seus papers. Javier Ariano, el jove actor que interpreta Tony, és possiblement el millor actor de musicals que he vist en la meva vida. Amb ell la màgia del musical és completa: té una […]

L’acceptació de la homosexualitat dins de l’esport, i especialment dins del futbol professional, encara és a dia d’avui una de les batalles que li queden al col·lectiu LGTBI. La normalització dins d’un entorn tradicionalment masclista i homòfob és el tema principal d’aquesta comèdia musical de Xavi Morató i Gerard Sesé, que pretén divertir però que no deixa escapar la oportunitat de criticar molts altres temes: la nul·la atenció al futbol femení, la impunitat amb la que actuen alguns presidents de clubs, el poder corruptiu dels diners, el paper submís o fins i tot “hooligan” de determinada premsa esportiva o la compra de clubs històrics per part de magnats estrangers. No tots els temes es poden desenvolupar igual de bé, però […]

De sobte, davant nostre, una quadra, encantada potser, un espai simbòlic en el que serà possible per a la protagonista (Ana Scannapieco) remenar entre els records, manipular-los, recomposar-ne els retalls que hauran de reconstruir una identitat, o, si més no, assumir-la. Lisandro Panelas, a partir dels relats de Tess Galagher (segona muller de Raymond Carver) dóna forma de monòleg a una història sobre la necessitat de resseguir el fil invisible que ens connecta amb els qui ens han precedit, per a comprendre la nostra essència. La posada en escena de Panelas té a veure, d’una banda, amb l’ambivalència de la naturalesa de la protagonista, on hi conviuen gestos equins amb els modes humans convencionals (feina incommensurable al voltant del cos […]

Quan sento a parlar de l’ ‘OFF de Buenos Aires’, o del nom de sales emblemàtiques com Timbre 4, tinc la fantasia de fer un llarg viatge a aquesta meca teatral i passar-me hores de sala en sala veient teatre sense parar. Fins que això no arribi però, la Badabadoc fa més dolça l’espera. Aquesta petita sala de Gràcia fa la fantàstica feina de portar-nos algunes de les joies que s’hi poden veure. Una d’elles és El amante de los caballos que, per cert, trepitja per primer cop terres més enllà de les fronteres argentines. La Companyia Moscú adapta un relat de l’autora nord-americana Tess Galagher, i porta en escena un monòleg que en veu baixa, ‘murmurada’, ens fa riure […]

T’imagines que demà, el futbolista de torn que ho peta, diu que és gai? Jo tampoc. Per això aquest espectacle és necessari, per fotre el dit a la nafra a un esport eminentment homòfob, masclista i antiquat, que no és més que el reflex del que encara som –lamentablement– com a societat. El futbol és així (de gai) té la voluntat de fer riure, però també de criticar i fer-nos pensar, que mai està de més. Haurien d’existir més espectacles com aquest. Bones interpretacions i cançons molt divertides, sumades a recursos teatrals molt originals fan d’aquest musical un espectacle que, tot i poder donar més de sí amb aquesta premissa, segons la meva opinió, val molt la pena veure. Personalment […]

Oriol Broggi i l’excel·lent companyia teatral laperla29 han sigut els responsables de tornar a treure a la llum l’obra teatral Bodas de Sangre, que va ser escrita l’any 1931 pel gran poeta i dramaturg granadí Federico García Lorca. I, com era d’esperar, el muntatge final ha estat espectacular. Tot i que l’obra està representada per un grup reduït d’actors, tots ells són capaços de representar durant la mateixa obra diferents personatges de manera excel·lent, ja que tot i sent pocs aconsegueixen ocupar i omplir tots els papers. No només l’obra presenta pocs intèrprets, sinó que el material escènic i el vestuari utilitzat també són mínims, però, tot i això, els actors amb la seva veu i gestos omplen l’escena sense […]

Una proposta bonica, més gran quan més petita es fa. Veiem i copsem l’enorme complicitat entre en Guillem Albà i na Clara Peya, tant que, per moments, em va semblar que vèiem un projecte pensat més per a ells i dels que ens deixen ser espectadors. Que no hi hagi una “història” com a tal, no vol dir que hi manqui contingut. És un oasi de delicadesa, de poesia i tendresa, d’il·lusió i imaginació, amb diversos (potser massa) llenguatges: titelles de dit, de fil, teatre físic, màscares i teatre d’objectes minúsculs… tots d’intimitat i proximitat. Ens van deixant caure, sense estridències, boniques imatges, com frases xiuxiuejades al voltant del foc, si bé aquí el que hi ha és aigua. L’aigua […]

No m’agrada el futbol així que a priori semblava difícil que el musical connectés amb mí, però contra tot pronòstic n’he sortit encantada. El futbol és així (de gai) és una proposta fresca i divertida, amb uns actors magnífics i un missatge per reflexionar, que us farà passar una estona vibrant. L’homosexualitat encoberta d’alguns jugadors, la corrupció i el tràfic d’influències en els grans clubs, la invisibilització dels equips femenins de futbol… Més enllà de l’humor, aquest musical toca amb ironia qüestions ètiques de l’univers futbolístic que sovint s’obvien.

El 1993 vaig tenir la gran sort de veure Tropicana en el seu hàbitat, en el cabaret a l’aire lliure que tenen instal·lat a L’Havana des de finals dels anys trenta. També els vaig retrobar a la gira que van fer per Catalunya ja fa anys, i ara els he recuperat amb la sensació de que res ha canviat. El seu espectacle segueix fidel a un estil inconfusible, i fins i tot alguns números clàssics -el dels canelobres o el de la parella d’esclaus- es repeteixen constantment, desafiant el temps i les modes. I és que el seu estil de cabaret és únic al món; defuig la opció dels números o les atraccions, obvia l’humor i qualsevol fil argumental i […]