Recomanacions

Una obra unipersonal que ens apropa a la realitat de viure en un lloc on comparteixes cultura i llengua però no un físic i, a la inversa, el que ocorre quan viatges a un entorn en el que, a priori encaixes però en el que finalment tampoc eres reconeguda com a igual. Parlem de racisme, de xenofòbia, de racialització. I per parlar-ne, Silvia Albert va molt més enllà de les paraules. Ens trobem davant d’un treball íntim i cuida’t. La posada en escena, senzilla però creativa, conté els elements necessaris per activar el nostre imaginari de la mà de l’actriu. Recrea situacions a través del joc amb objectes i la seua interpretació de tal manera que, com a espectadors, els […]

Tres èpoques: infantesa, adolescència-joventut i edat adulta. Aquestes són les tres etapes de la vida que Alison Bechdel ens explica, en primera persona, a l’adaptació del musical de Broadway Fun Home. L’Alison adulta vol descobrir, repassant la seva vida, què va passar perquè el seu pare, quan ella era una jove universitària, va morir. Ens fa un repàs, totalment musical, per la seva infantesa, quan la connexió amb el seu progenitor era tan especial que s’entenien a la més mínima. Com va viure en una casa, que semblava un museu de la restauració, amb els seus pares i germans. Va recordant detalls, fent salts en el temps, des del moment en què va descobrir que li encantava dibuixar fins que […]

És difícil fer humor. És un repte tan gran que pot traspassar fàcilment la frontera cap al somriure forçat o l’avorriment. Sempre que sento comentaris com “per passar una bona estona” referint-se a alguna obra de teatre, penso que jo no puc perdre el temps quan hi ha un munt d’ofertes teatrals que em poden donar alguna cosa més que “passar l’estona”. Us asseguro que avui no he perdut el temps i he passat una molt, molt bona estona. Irene Hernanz amb altres experiències exitoses en microteatre, experimenta aquesta vegada amb les relacions de pre-parella i ens mostra en clau d’humor tota classe de sentiments que es manifesten en una trobada no casual. Genís Lama i Anna Cerveró fan molt […]

Aquest text d’Albert Tola dirigit per Andrea Segura parla, per mi, d’una casuística peculiar: la repetició de patrons de pares/mares a fills/filles. Una mena d’herència genètica que comporta un cicle conductual del que costa escapar tot i saber pels precedents que no és garantia d’èxit, ans al contrari, i és que no pots esperar un resultat diferent si no canvies el que fas. Tres generacions, àvia, mare i filla, cadascuna amb personalitat pròpia i definida, amb un patró vital marcat per la seva manera apassionada de viure l’amor i els conseqüents desencisos, vides de fugir i cercar, vides diferents en els detalls i context social però molt similars en el fons i conseqüències. Els mateixos encerts i ensopegades. Les mateixes […]

Un dels símptomes d’una cartellera de teatre musical madura i amb bona salut és contenir propostes de temàtica diversa, adulta, arriscada i amb títols que no són necessàriament els més coneguts pel públic local. Això que és habitual a Broadway o al West End, a Barcelona encara no ho és tant, probablement, degut a la falta d’una indústria veritablement forta a la qual li falta un cert recorregut comercial. És per aquest motiu que Fun Home resulta una ràfega d’aire fresc en el panorama actual que esperem que sigui l’inici d’una nova i pròspera etapa a la ciutat. Dirigida per Daniel Anglès (que també es reserva un paper important), l’obra explica l’emotiva història d’Alison Bechdel, una novel·lista gràfica lesbiana que […]

Teníem unes ganes enormes de veure finalment l’espectacle. A vegades això és un entrebanc, però per sort aquesta vegada no ens ha decebut gens, …. al contrari, FUN HOME ens ha agradat molt, moltíssim. Amb aquesta proposta, Daniel Anglès ha iniciat la seva etapa com a director artístic del Teatre Condal, ara anomenat ONYRIC Teatre Condal, que s’ha de convertir en “La casa dels musicals” de la mà del Grup Focus. FUN HOME és un musical que va conquerir Broadway guanyant cinc premis Tony. A partir de la novel·la gràfica d’Alison Bechdel (Pensilvània 1960), amb música de Jeanine Tesori i llibret i lletres de Lisa Kron, arriba ara a Barcelona, adaptada al català per Daniel Anglès i Marc Gómez. nció […]

Estic totalment d’acord amb el biògraf Agustí Pons quan diu que “Difícilment entendríem la cultura i la societat catalanes de la segona meitat del segle XX sense conèixer la vida, l’obra i el llegat d’una personalitat tan abassegadora com la de Maria Aurèlia Capmany”. Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991) va ser mestra, novel·lista, actriu, autora i directora teatral. Va escriure un gran nombre d’articles d’opinió en multitud de mitjans escrits i va ser una de les personalitats més destacades de la segona meitat del segle XX al nostre país pel seu activisme cultural i polític, per la seva oposició frontal a la dictadura franquista i un fort sentiment de catalanitat, per les seves idees dins el feminisme en defensa dels […]

Primera obra del cicle Dóna’m veu (Dona amb veu) del què ja tenia apuntades un parell de propostes. Cándida l’havia anat deixant de banda, fins que una espectadora de luxe me la va recomanar vivament. Una obra que, creia, versava sobre els fongs vaginals que pateixen moltes dones; em feia por que no em interessés gens ni mica (ho confesso) o que fos un monòleg cutrecòmic però la Sala Fènix no es presta a això, així que era tot un misteri. Som-hi doncs cap a la Fènix. Cándida és més del que esperava, lògicament. Sí, es parla de la candidiasi i resulta que en algun moment de les seves vides la pateix un 75% de dones i jo pràcticament no […]

Els Fontanals i els Isern són dues famílies barcelonines que s’han anat trobant al llarg de les dècades. Des de 1898 fins a 1978 o al revés, segons com es miri. Això sí, el que no canvia és un any i un lloc clau en la seva història comuna: el 1938 a Sant Felip Neri. Ara potser trobeu una mica descabellat tot aquest ball de xifres, d’anys, però tot té un sentit a IF-FI que, a través de la història d’aquestes dues famílies, posa el focus en la idea del temps. En aquesta ocasió se’ns proposa una obra teatral concebuda d’una manera bastant poc habitual. Els espectadors es divideixen en dues sales –si vas acompanyat, és interessant separar-se per viure […]

Vam assistir a una doble estrena, primer de Fun Home i de la proposta de Onyric que vol oferir-nos una nova experiència en el teatre musical. Si fem una petita història de Fun Home, tenim com a base un còmic dibuixat i escrit per Alison Bechdel com adaptació de la seva propia història. De l’èxit va poder saltar a Broadway i ara a Barcelona. A més, és el primer músical de Broadway amb una protagonista lesbiana (preparem-nos que la comunitat LGTBI+ puja amb força als escenaris barcelonins, no us perdeu el següent enllaç). Els que ens agrada el teatre musical estem de sort. Tenim actualment al teatre Condal una obra per assaborir una i més cops. Aquest músical no el […]

Al Versus Glòries han encetat la temporada amb QUINA FEINADA!, l’adaptació de l’èxit de l’Off Broadway l’any 2016, “Fully Committed”. Aquesta adaptació està feta i dirigida per Ventura Pons, conegut pels seus treballs al cinema i que feia trenta-set anys que no dirigia cap peça de teatre. Ha comptat amb la col·laboració de Mingo Ràfols en l’ajudantia de direcció. Roger Pera interpreta de forma frenètica tot el ventall de personatges que interactuen amb el personatge principal, ell mateix, un actor a “l’atur escènic” que ha de treballar com a telefonista d’un restaurant de renom i se n’ocupa de gestionar totes les reserves. Un espectacle d’imitacions, on un magnífic Roger Pera les va alternant de trucada en trucada, recollint per la […]

La companyia emergent La Ràtzia presenta “Croades”, una versió de l’obra “Croisades” de l’escriptor i dramaturg francès Michel Azama. Es tracta de l’espectacle resultant d’un taller dels alumnes de 4rt de l’ESAD sota la direcció del seu professor Jordi Vilà. Adaptada i traduïda per ​Santiago Sans. L’obra, tot i que va ser escrita l’any 1988,podem dir que segueix viva, ja que és una història que tant pertany al passat, com al present. Es tracte d’un text que s’ha traduït a una vintena de llengües, perquè “Croades” parla del món, de creuades entre cristians i musulmans, de musulmans i hindús. “Croades” és Israel, Palestina, Jerusalem, Síria, Xile,… L’obra comença amb força. Consta d’un pròleg i quinze escenes entrecreuades. Els sis actors […]

La nostra mar, la mare mar com a origen de civilitzacions i cementiri del expulsats, dels que han de marxar de casa per a refugiar-se, per a sobreviure. Aquest és l’eix al voltant del qual gira l’última proposta de Dagoll Dagom en un muntatge sobri que fuig dels focs artificials i s’esforça a no vanalitzar la tragèdia. Una tragèdia nostra, com la Mediterrània. La història avança amb fermesa mitjançant als arranjaments de les cançons de Lluís Llach i les enormes coreografies d’Ariadna Peya. Corrandes d’exili, Abril de 1974 o Maremar sonen a capella i semblen provenir de segles enllà i d’haver navegat per a dir-nos quelcom important. L’ensamblatge és gairebé perfecte i les veus d’Anna Castells, Aina Sánchez i Elena […]

L’adaptació que Dagoll Dagom ha fet de Pèricles, Príncep de Tir és pura mediterrània. Els versos shakespirians, que narren la dramàtica succesió d’aventures que porten un príncep llegendari a rebotar per tots els racons del Mar Mediterrani, encaixen a la perfecció amb una selecció de cançons de Lluís Llach, que la companyia canta a capella amb uns arranjaments preciosos d’Andreu Gallén. Les percusions i ritmes tradicionals amb què acompanyen la veu es fusionen amb les complexes coreografies dissenyades per Ariadna Peya, i tot plegat genera moments de gran bellesa. De fet, trobo que la major virtut de l’especlacle és fer-te empassar un dels textos menys coneguts de Shakespeare com un veritable festival estètic. Mereixen també una menció les interpretacions, en […]

Els amants del teatre musical estem d’enhorabona amb l’arribada de l’Onyric Teatre Condal, el qual ens garanteix una sucosa i estable programació del gènere durant tot l’any. Per a la seva estrena, aquest nou orojecte ens porta un musical que d’entrada el gran públic no coneix, però que ha estat tot un èxit a Broadway a on ha guanyat diversos premis prestigiosos, tant quan es va estrenar ara fa cinc anys a l’Off-Broadway com quan ho va fer posteriorment a Broadway. En aquest sentit, sembla que l’aposta va dirigida més a la qualitat que a la gran comercialitat, fet que encara s’agraeix més al tenir una part de risc en la nostra ciutat. Es pot dir que Fun home no […]