Recomanacions

Parlar sobre terrorisme mai és fàcil i fer-ho des de la pell del terrorista, menys. Basada en una entrevista de Jordi Évole a Iñaki Recarte, l’autor, José Pascual Abellán fa reflexionar a l’espectador sobre el que hi ha darrere del «Terrorista» que no és ni més ni menys que una persona. Una persona, que miran-t’ho fredament ha realitzat actes que no mereixen perdó i sense sentit, o… potser en tenen, de perdó i sentit? Encara que vist des del punt de vista d’un terrorista penedit que ha abandonat la banda armada i que està convençut que que el mal causat no té sentit ni solució, ens deixa veure la psicologia, la causa i els motius que porten a un jove […]

El Teatre Eòlia ha encetat la temporada amb AL SUD DEL PARAL·LEL , una proposta amb guió de Xavi Morató i la participació de Carlos Gramaje i Lu Fabrés. A la temporada passada, i dins del Cicle #MondayMonday del mateix Teatre Eòlia, l’espectacle va ser un concert, que ara, Xavi Morató ha convertit en espectacle musical en crear la dramatúrgia. Un espectacle musical que va molt més enllà d’un simple concert, dirigit pel mateix actor i que a través de l’argument creat especialment, fa un repàs a la seva trajectòria de 20 anys amb la companyia Dagoll Dagom. I ho fa a través de cançons que ell ha cantat en musicals com Mar i Cel, Poe, Boscos Endins, Aloma, Flor […]

L’Alberto Díaz ens ha anat mostrant la seva vàlua també com a director (sublim “Llarg dinar de Nadal”, per exemple) i ho torna a fer amb aquest premiat text de John O’Donovan. Té l’encert a més d’apropar el text físicament (l’escenari és a un terrat) com a nivell de referents, incorporant-hi la Nit de Sant Joan. Dos nois joves atrapats a un terrat, fugen de la policia després d’un atracament patètic mentre els seus plans s’allunyen a cada minut. Atrapats, però, encara més a la vida. A una vila petita i tancada, a famílies desestructurades i a vides que no són les que voldrien dur. Atrapats també entre ells en una relació de dependència afectiva, lluny del fàcil amor adolescent […]

Ahir dissabte a la tarda vam anar al Teatre Borràs per tal de veure aquesta proposta de Fernando Trías de Bes, dirigida per Martí Torras Mayneris. Una proposta que el mateix autor diu que és una comèdia sobre “ambicions i misèries humanes“, i que suposa el seu debut com a dramaturg. Fernando Trías de Bes (Barcelona, 1967) és conegut com a economista, assagista, i escriptor, autor de 16 llibres. En ficció ha publicat un llibre de contes breus i algunes novel·les. Martí Torras Mayneris és el director de la proposta, és el creador de la companyia RHUM & Cia i compagina la seva feina com a director i dramaturg amb la d’escenògraf, il·lustrador, pintor i caricaturista. Ha dirigit entre d’altres […]

Podem referir-nos a Aquí com a monòleg extravagant (en el millor sentit de l’expressió). Un monòleg cubista, potser. Tres actrius interpreten, alhora, un mateix personatge, diferents arestes d’un mateix personatge, que permeten l’espectador l’accés a llocs recòndits d’aquesta noia que viatja de Santander a Nova York per casar-se, però que haurà de viure experiències properes a la mort i reviure els moments de soledat i vioilència a partir dels quals es pot resseguir part de la seva vida. La Grand Central Station esdevé escenari de la soledat, la confusió i la deshumanització, una mena de purgatori on la protagonista deixarà anar el devessall de pensaments desordenats, fragmenatris… necessaris per a entendre una mica més allò que ens envolta. Queralt Riera […]

La Shirley Valentine és, sens dubte, tot un referent de dona que es descobreix a si mateixa a partir de trencar amb els convencionalismes socials i masclistes que empresonaven i que encara poden empresonar a les dones dins si mateixes. De fet, han passat unes quantes dècades des de que aquest text va ser escrit i tot que afortunadament s’han superat algunes de les barreres que es presenten, el que resulta cert és que actualment les reivindicacions feministes són més presents que mai dins la societat i, sens dubte, això indica que el camí encetat, en aquest cas per la Shirley, només ha fet que començar. Per tant, tot i que ja han passat molts anys des de Willy Russell […]

Un Shakespeare que, com sempre, sense voler-ho parla dels nostres dies. Una història de fa anys que passa actualment als nostres mars. Intensa, amb un missatge crític i ple d’esperança, però amb un sentiment desolat en la humanitat. Maremar de Dagoll Dagom es basa en Pèricles, Príncep de Tir. Un espectacle que combina el vers, el cant i la dansa. Tots tres protagonistes. Un cant acompanyat de percussió, amb un toc de Lluís Llach i de música ibèrica, típic cant de pescadors. Una història que passa a Terra però el seu gran protagonista és la mar; és a través de la dansa que queda retratat el seu moviment i les seves mil cares. Escenes que es tornen més poètiques al […]

Fun Home narra la història d’Alison Bechdel, una noia que va dibuixar i escriure el còmic Fun Home. Una família tragicòmica, basat en la seva vida. Som davant, per tant, d’una obra autobiogràfica i el fruit d’una doble adaptació: de la vida real al còmic, i del còmic a un musical. La protagonista ens fa una retrospectiva per la seva trajectòria: des de la infantesa, en què vivia en una família que es venia com a perfecta, però que en realitat amagava una doble vida d’un pare homosexual; el pas per la universitat, on descobreix que ella també és homosexual; fins a la vida adulta, quan aquest trauma explota a causa del suïcidi del seu pare (això no és un […]

Són moltes les dones que han dedicat i dediquen gran part de la seva vida a ser mestressa de casa, fer la compra, cuinar, planxar, cuidar del marit i educar dels fills. La Shirley, la protagonista d’aquesta comèdia, és mestressa de casa, una dona abnegada que s’ha oblidat de viure. La seva vida és monòtona, avorrida. El seu dia a dia s’ha convertit en: sortir a comprar, preparar el dinar i tenir-ho tot a punt per quan torni el seu marit a casa. És una dona que se sent sola, fins hi tot parla sola. Un dia se n’adona que no és qui volia ser, que el temps ha passat . On és aquella noia alegre, plena d’ il·lusions i […]

No sóc gaire seguidora d’aquest tipus d’espectacle, però el títol “Yo sobreviví a la EGB” em va cridar l’atenció. Li vaig proposar a una amiga d’anar-hi , vaig pensar que si més no podria ser divertit recordar vells temps de la nostra època escolar. Us asseguro que la sorpresa va ser majúscula, no vam parar de riure !!!. Tota la gent de la sala no paraven de riure !!! No ens coneixíem, però totes aquelles anècdotes ens eren del tot familiars. La meva amiga i jo no paràvem de mirar-nos i riure, quants records oblidats !!! Els entrepans, els jocs a l’hora del pati, les notes, les assignatures, els venedors d’enciclopèdies, el maleit plinton, la mort de Chanquete, els dos […]

LA CAJA és una producció íntima, personal, plena de poesia. Un espectacle de teatre físic i dansa amb música en directe, on cinc personatges ens transporten a un món d’emocions. Aquest és el cinquè muntatge de la companyia “Los Escultores del aire”, creada per Mai Rojas en 2013. Nascut a Costa Rica l’any 1980, la va crear, amb artistes com ell, provinents del Cirque du Soleil, especialitzada en teatre físic, utilitza el llenguatge del mim corporal com a base de creació dels seus espectacles. Los Escultores del Aire és una companyia internacional que té la seva seu a Barcelona, i presenta els seus espectacles arreu del món; de fet la setmana passada van estar presentant aquest espectacle a Polònia. Els […]

Algú ha dit que Fun Home és un musical diferent perquè hi apareix una dona lesbiana com a protagonista. Jo diria que no, que Fun Home no és un musical diferent per més que hi hagi una lesbiana com a protagonista. Fun Home és un musical com tots els musicals de gran format: grandiloqüent, exuberant, sotmès a la forma, a l’embolcall, a l’exigència de que entri pels ulls i l’oïda. No entenc què hi ha d’interessant a calcar una obra que ja està feta, no entenc aquesta admiració malaltissa pels musicals de Broadway que ens fa reproduir-los fins al mínim detall, com si el mèrit radiqués en ser tan fidels a l’original com sigui possible, com si d’aquesta manera ens […]

Estrena del nou espectacle de Bruno Oro. Sembla que tot ha de sortir bé però sembla que al final no és així (però amb un final dolç). És una obra que partint d’una premissa (la immortalitat) i amb el text de Alejo Levis/Marc Angelet i la direcció de Marc Angelet ens ofereixen un munt de personatges que gaudeixen, pateixen i s’enfronten a la gran celebrada immortalitat. Tornem a un nou espectacle de monòlegs i on hem de riure, ja que és el que s’ha vingut al teatre. Sempre que vaig a un d’aquests monòlegs em temo el pitjor (i a vegades així ha estat), però aquest cop no. La veritat és que el desdoblament en la multitud de personatges del […]

Poc sabem sobre Txernòbil. El que està clar és que només escoltar el nom (“Txernòbil”) ja ens ve al cap una catàstrofe, una catàstrofe que no és natural sinó humana. Un desastre que evidencia el mal que ens podem fer els humans a nosaltres mateixos i a tot el que ens envolta. L’obra està basada en un text, “La pregària de Txernòbil” de Svetlana Aleksiévitx (Nobel de Literatura 2015), que parla de les conseqüències d’aquest desastre a partir de testimonis en primera persona. No he llegit el llibre (però el llegiré segur després d’haver vist l’obra), però estic convençuda que és un llibre colpidor, esgarrifós, que t’escup la tragèdia a la cara. Com afrontar teatralment una cosa així? El que […]

EVA obre la temporada al Romea i celebra els 25 anys de T de Teatre. És el segon any en cartell i ha arribat a les 100 representacions. L’obra està escrita per Artigau, Genebat i Manrique i dirigida amb molt encert per Julio Manrique qui no para d’acumular premis com a autor i director. L’expectació i el repte són grans. EVA no és el nom d’una dona sinó l’acrònim de “Escala Visual Analògica”, una escala del zero al 10 que valora la intensitat del dolor segons la subjectivitat del malalt, essent zero l’absència total de dolor i 10 el màxim dolor que una persona es creu capaç de resistir. La visibilització del terme servirà perquè es popularitzi i surti de […]