Recomanacions

Una experiència teatral amb ‘Paloma de parque’ de Clara Ingold. No recordo haver rigut tant i alhora reflexionat tan profundament en una nit al teatre. Ingold és simplement sorprenent en la seva capacitat de transformar les seves vivències personals en una comèdia brillant i, al mateix temps, en una crítica mordaç de la societat actual. Cada moment de l’espectacle és una delícia, des dels monòlegs que et deixen amb el somriure enganxat a la cara fins als números musicals que et transporten a reflexions emocionals. M’he sentit representada amb cada tema que ha tocat, des de les pressions estètiques fins als dilemes personals i socials que tots compartim. ‘Paloma de parque’ no és només un espectacle, és una experiència tque […]

Atzucac amb dramatúrgia de Denise Duncan i direcció de Martí Torras Mayneris. Ens parla de si haguessis de dissenyar el teu propi funeral, què faries? Si poguessis triar com morir, com seria?Un noi decideix guionitzar el seu comiat en un vetllatori. Hi ha mort, sempre. I, no obstant això, ens angoixa. Hi ha morts plausibles i hi ha tsunamis i incendis i guerres. Sempre hi ha guerres. I mentrestant… Sí, ens angoixa pensar en l’únic que és segur a la vida: que totes morirem.La mort ha estat sempre un tema tabú. I parlar sobre la mort i sobre la planificació del propi funeral de forma anticipada, és un tema que no és fàcil parlar-ne. Però que us semblaria poder definir […]

Poques obres aguanten el pas del temps com Acorar. La vaig veure fa 10 anys a l’Espai Brossa, em vaig comprar el llibre, vaig llegir i rellegir el text, en vaig subratllar les paraules que m’encuriosien, les vaig intentar pronunciar amb la mateixa gràcia que en Gomila, el vaig regalar, vaig fer que en gaudissin la gent de la meva vora i és clar.. el llibre ha desaparegut, motiu pel qual he de tornar-hi amb el record d’una obra inoblidable. Toni Gomila, creador i intèrpret d’aquest meravellós text, ha millorat també amb el pas del temps mantenint la riquesa verbal i interpretativa, sense perdre ni una mica s’accent mallorquí. L’ha fet seva. Durant aquests deu anys hem vist a Toni […]

El mes de maig comença amb una nova iniciativa escènica, la primera edició del Latituds, un cicle de teatre llatinoamericà de proximitat que neix amb la voluntat d’apropar els escenaris de Catalunya i Amèrica Llatina. Es celebrarà durant el mes de maig en tres de les sales de la xarxa d’On el teatre batega: a La Badabadoc, la Sala Versus Glòries i la Sala Fènix. En aquesta primera edició el país convidat és Argentina. Els espectadors podrem gaudir de cinc espectacles de la reconeguda escena “Off” de Buenos Aires. Dels cinc espectacles jo n’he triat tres. El primer ha estat Como si pasara un tren de Lorena Romanin que es va estrenar l’abril de 2014 a Madrid i el 2015 […]

Estrenada el 2011 a La Seca Espai Brossa, després de la bona acollida que va tenir al Teatre Mar i Terra de Palma. Avui dia, deu anys després de la seva estrena, Acorar continua omplint teatres. De fet, aquesta és la tercera vegada que vaig a veure aquesta petita joia del teatre mallorquí, i haig de dir que l’he gaudit com la primera vegada que la vaig anar a veure. Han passat els anys i el text continua sent del tot vigent. Acorar és una reflexió sobre la identitat col·lectiva dels pobles, sobre allò que ens defineix, allò que fa que encara existeixi la nostra comunitat. Un monòleg sobre la Mallorca rural i els seus ancestrals costums, amb una parla […]

La justícia hauria de ser igual per a totes les persones, però se sap des de temps immemorials que no és real del tot. Sempre hi ha poders i certes situacions -històriques, econòmiques, polítiques- que “ajuden” a tòrcer la balança cap a uns resultats gens imparcials. Per tant, moltes vegades el que realment es pregunta la gent és, hi ha una justícia justa o només es tracta que no t’agafin? Jordi Prat i Coll agafa aquest text de Ferdinand Bruckner que, dividit en tres actes, mostra al públic tres estaments diferents. Un reguitzell de personatges que viuen al mateix edifici, però que tenen vides totalment oposades, cometen alguns delictes dels quals seran jutjats per un tribunal i el poder polític […]

La mateixa història des d’un altre punt de vista o amb una mirada renovada pot tenir infinits matisos que fan apreciar encara més un relat ja conegut. El teatre és l’art per excel·lència per revisitar textos i posar-hi el focus des d’un prisma diferent perquè aquest doni encara més. Ifigènia és la filla d’Agamèmnon i Clitemnestra i no ho sap, però serà el sacrifici pel qual, segons la creença a l’oracle, el seu pare guanyarà la guerra de Troia. Aquesta és la narració de l’arribada de la noia al campament de l’exèrcit i l’acceptació del seu fatídic destí. Però sobretot és la història d’una mare que no podrà oblidar l’atrocitat que ha perpetrat el seu marit i buscarà venjança, mentre […]

Theodor Tagger, de pare jueu i mare francesa inicia la seva carrera amb el pseudònim de Ferdinand Bruckner. Nascut a Sofia, considerat com austríac, va emigrar a Paris a l’any 1933. Els criminals (Die verbrecher) es va estrenar a Barcelona al Teatre Romea al 1931 amb traducció catalana de Josep Millàs-Raurell. Al 2009 es va representar al Lliure una altra obra de Bruckner, La malaltia (El mal de la joventut), muntatge de Les Antonietes i dirigida per Juan Carlos Martel. Bruckner, coetani de Beckett, va ser considerat com un renovador del teatre: des del punt de vista escènic, pels seus escenaris simultanis i, des del punt de vista psicològic, pel tractament d’uns personatges realistes. Els criminals va significar una gran […]

El Zoo de Vidre és una de les obres més emblemàtiques de Tennesse Williams, a més de les més personals en estar inspirada parcialment en la seva pròpia biografia. Es tracta d’un drama quotidià, on els somnis, els records i els anhels dels personatges entren en constant conflicte amb la realitat que els envolta. La construcció dels personatges és possiblement un dels principals valors de l’obra, mostrant uns éssers frustrats però que es neguen a perdre l’esperança, cosa que ens fa empatitzar amb ells i amb la seva lluita des del primer moment. L’autor va idear aquesta obra com una proposta expressionista, tractant d’allunyar-se del realisme, va assegurar que era una obra composada de records fragmentaris. És per això que […]

Fer una obra de teatre de rabiosa actualitat té els seus riscos: pot envellir ràpid i malament. També les seves virtuts: la temàtica i els llenguatges estan convinguts amb el públic per endavant. Tothom situat així. A Conspiranoia – el nom no pot ser més explícit – és clar que sentirem de a parlar de terraplanistes; però també de relacions assimètriques, de geologia i sostenibilitat. Sobre l’escenari, actors que són per si sols un reclam i que, a més, no defrauden: Mia Esteve, Eduard Farelo, David Vert i Àurea Márquez. El punt de partida és el de quatre amics que es reuneixen – en aquest cas per, diguem-ho així, fer teràpia de xoc a una terraplanista – i a partir […]

Des del dol per una filla, la por a la pròpia mort i alguns records d’infantesa fins a esmentar els trets superficials dels veïns o fer un exercici de metaescriptura. Vicent Andrés Estellés (País Valencià, 1924-1993) era un poeta extraordinari, i amb motiu del centenari del seu naixement, tots els esforços amb l’objectiu de recordar-lo o fer-lo descobrir són molt benvinguts, especialment si estan preparats amb la cura i la sensibilitat artística que fan justícia al poeta de Burjassot, com en aquest cas. L’espectacle Coral romput pren el mateix nom que el poema més extens d’Estellés: el componen més de mil dos-cents versos inclosos en el llibre La clau que obri tots els panys (1971). Que malgrat els canvis temàtics […]

Marc Angelet i Jordi Casanovas conspiren junts per crear una comèdia que potser per separat hauria estat diferent i fins i tot més original. S’endevinen algunes maneres de fer dels dos autors en segons quines escenes o girs de guió, i es nota principalment la direcció de Casanovas en el tram final. No estem davant d’una obra fonamental en la carrera de cap dels dos, però no es pot negar que han creat un producte ben travat i amb possibilitats de convertir-se en un èxit del boca-orella. Això sí, estem davant d’una obra més convencional del que s’esperava (Gènius, d’Angelet, o Immunitat, de Casanovas, estan molt lluny del plantejament ara mostrat), i potser convé saber-ho per anar sobre avís. Conspiranoia […]

Marina Alegre Silva recita Vicent Andrés Estellés com als anys 70 ho va fer Ovidi Montllor qui ens va fer conèixer i estimar al gran poeta, compromès amb la cultura i la identitat valencianes. Amb Coral Romput Marc Chornet vol retre un homenatge a l’autor en el centenari del seu naixement. Ovidi va donar a conèixer els nostres poetes a través de la música. Amb Estellès va marxar una gran poeta i amb Ovidi, un excel·lent rapsoda però ens n’han quedat la veu i les paraules. Marina Alegre recita amb força i amb tranquil·litat els més de mil versos de Coral Romput. Ella sola, valenta, segura, càlida, recita vers a vers “mastegant les paraules” la quotidianitat de Valencia, l’amor, la […]

Aquesta versió d’El fantasma de l’òpera no deixa indiferent i per alguna cosa va perllongar sense problemes una segona temporada a Madrid. Ben merescut el premi Talia a Julio Awad per la direcció musical, recomano al públic que tregui el cap a la fossa en acabar la funció per entendre amb més profunditat el desafiament dels músics i el bon fer d’Awad. És un espectacle que combina uns acords ben coneguts pels amants del teatre musical i una majestuositat a la posada en escena. L’elenc mereix una menció a part, el repartiment que estava en la funció a què va assistir va ser magnífic. Manu Pilas com a paper protagonista, inunda l’escena cada cop que apareix demostrant un domini gestual […]

Ifigènia és una adaptació d‘Albert Arribas a partir de les peces Ifigènia a l’Àulida i Ifigènia entre els taures d‘Eurípides, un dels grans clàssics de la tragèdia grega del s.V aC. Es tracta d’una tragèdia grega basada en el sacrifici d’Ifigènia, filla d‘Agamèmnon, rei d’Argos, fill d’Ateneu i de Clitemnestra, filla de Tindàreu i de Leda, reis d’Esparta, germana d’Helena i esposa d’Agamèmnon. La proposta dirigida per Alícia Gorina en la seva primera aproximació a la tragèdia destaca com es posa en qüestió la perpetuació de la violència en una família, una mitologia o un sistema de govern. Una proposta escènicament molt austera, basada principalment en el treball actoral. Pere Arquillué i Emma Vilarasau en són els principals protagonistes. Primer […]