Recomanacions

Aquest mes de juliol, com gairebé tots els “teatraires”, ens hem abocat a veure el nombre més gran d’espectacles possibles, dins de la programació del Festival Grec. Per sort, també hem pogut fer un forat a la nostra agenda “teatraire”, per veure altres propostes no incloses al Festival. Diem “per sort”, perquè aquesta ASATIA, que vàrem poder veure ahir a la Sala Atrium, és una petita joia teatral, que sense cap mena de dubte es mereixia una millor visualització de la que ha aconseguit, durant les dues setmanes que ha estat representant-se a Barcelona. El Grec, sense voler, els ha jugat una mala passada a aquesta jove companyia mexicana. ASATIA del Colectivo Berenjena, va ser la proposta guanyadora de la […]

Hi ha elogis que, més que servir per vendre millor un espectacle, poden suposar una càrrega que, pel seu pes excessiu, acabi per enfonsar una proposta dins del nostre imaginari com a espectadors. Podríem parlar, per exemple, de les expectatives que genera la denominació de “Txèkhov irlandès” amb la qual es coneix a Brian Friel. No és que sigui del tot desencertada però el cas és que el condemna a una comparativa de la qual pocs autors poden sortir ben parats, especialment, quan ens trobem davant d’un dels textos on es mostra no tan inspirat com altres vegades. Aquest és un dels problemes de La resposta, un muntatge dramàtic, amb un repartiment de luxe que, malauradament, té poc espai per […]

En el marc del Festival Grec, a la Sala Villarroel, vam veure ahir AUDIÈNCIA & VERNISSATGE, dos textos de Václav Havel, amb traducció de Monika Zgustová, dramatúrgia d’Anna María Ricart i assessorament de Jordi Casasempera, doctor en filosofia especialista en Havel. Una proposta sota la direcció de Pere Arquillué que tal com ens va explicar a la roda de premsa, assumeix la seva primera direcció teatral. Un cop vista l’obra, pensem que la direcció de Pere Arquillué ha estat molt acurada i aconsegueix que ens arribi la ironia d’un autor que és “home de principis”, la seva insistència en continuar sent ell mateix i conservar la seva identitat. Václav Havel (1936-2011) nascut a Praga, fou un reconegut escriptor i polític […]

(Més que una) Lectura dramatitzada del text que Lorca va exposar a Barcelona, ​​entre altres llocs. El títol ho diu (gairebé) tot. Un any de tardor a tardor cantant les tonades populars que acompanyen el transcórrer de 12 mesos. Lligat als versos “que no hay en la vida nada / como la pena de ser / ciego en Granada”, Lorca ens explica com un cec, després de tornar a la ciutat, coneix de seguida en quina època de l’any estem per la música que sona i ressona als carrers i patis. I és que conèixer una ciutat només per la vista és conèixer-la a mitges. Pensava que m’enganxaria el que esperava, coplillas, tangos i nadales, alegres i contagiosos o composicions […]

“Señoras y señores: Como el niño que enseña lleno de asombro a su madre vestida de color vivo para la fiesta, así quiero mostraros hoy a mi ciudad natal. A la ciudad de Granada. Para ello tengo que poner ejemplos de música y los tengo que cantar”. Així comença “Cómo canta una ciudad de noviembre a novembre” de Federico García Lorca, un espectacle íntim i emotiu en forma de conferència concert, interpretat per l’actor Marc Martínez, sota la direcció de Josep Galindo . Un cant a la ciutat de Granada , on el poeta, ens mostra la cultura musical popular que s’escolta en els seus carrers, durant les estacions de l’any, des de fa molt de temps. Olfacte, gust, oïda […]

Choy Ka Fai artista i creador de performance ens presenta el treball escènic dels ballarins Rianto (Indonèsia) i Surgit (Índia), dos artistes que han creat una petita coreografia a partir de la unió entre danses típiques amb conceptes contemporanis. Choy Ka Fai porta més de set anys viatjant pel continent asiàtic explorant l’univers creatiu de més de vuitanta artistes dedicats a la dansa. SoftMachine és un mapa coreogràfic compost d’un munt d’aprenentatges, experiències i records sobre la transcendència d’aquesta disciplina. “La seva recerca prové del desig d’entendre el condicionament del cos humà, els seus records intangibles i les forces que conformen les seves expressions. Aquests factors convergeixen en articulacions complexes en la intersecció de l’art, el disseny i la tecnologia”. […]

O així és tal com ho he vist jo. Lenta, pesada i amb un text que no m’ha interessat gens. Per mi algú s’ha equivocat, o Massini al escriure-la, Fernández al traduir-la o Romei al dirigir-la. La intèrpret Sandra Monclús no hi ha pogut fer res. Només hi ha faltat que la peça es fa al escenari, amb cadires rígides i, al menys a mi, el cul em demanava la hora. Crítica completa » https://bit.ly/2NQH0Cf

No ha de ser fàcil portar a escena, i adaptar al llenguatge teatral al què estem acostumats sense trair l’original, un text èpic de fa més de 4.000 anys d’allò més interessant (sabíeu que es parla allà del diluvi universal i l’arca moooolt abans que a la Bíblia, per exemple). Apostar per fer-ho, a més, amb un ritme pausat, hipnòtic a voltes i reiteratiu com la tradició oral, i aconseguir que no avorreixi, més difícil encara. A mi aquesta narració d’una llegenda èpica em va enganxar de seguida. Tot i així, se’m va fer llarga cap al final. Estava anunciada una durada inferior a hora i mitja i va durar-ne dues. I aquesta mitja hora va ser un llast (malauradament, […]

Un espectacle que s’ha pogut veure a el Cafè Teatre Llantiol. Ara, “A 3 METROS, CIELO” s’ha traslladat per uns dies al Teatre del Raval en horari no habitual (22:30), cosa que a nosaltres ens facilita molt poder combinar en el mateix dia aquesta representació amb un altre. No som massa de veure representacions de monòlegs còmics que tant sovintegen la cartellera teatral de Barcelona, i no pas perquè les menyspreem, sinó perquè amb la gran oferta teatral al nostre abast, preferim un altre tipus de teatre, potser mes de text, i que no se suporti en el fet únicament d’aconseguir fer riure als espectadors. Malgrat tot sabem del cert que aquest tipus d’espectacle tenen una gran acceptació i omplen […]

Un text de Brian Friel, amb traducció de Pau Gener, i dirigit per Silvia Muntque es representa al Teatre Goya, dins de la programació del Festival Grec. Sílvia Muntha fet realitat un vell projecte personalportant a l’escenari l’obra d’un autor irlandès que, coneixem especialment per muntatges com “Molly Sweeney” (Grec 2012), “Afterplay” (2013), “Translations” (Biblioteca 2014) i “Dansa d’agost” (Biblioteca 2016). Aquest és el segon any que la Sílvia Munt participa en el festival Grec, ja que a l’edició de 2016 va dirigir “El preu”, en aquesta mateixa sala. Brian Friel(1929-2015), fou un dramaturg en llengua anglesa, considerat el Txèkhov irlandès. En aquesta obra “A Give me your answer, do!” examina la complexitat de les relacions humanes, l’autor és capaç […]

La peça de dansa “Pine Smoke”, de la companyia taiwanesa Cloud Gate Dance Theatre, considerada com una de les més importants companyies de dansa contemporània asiàtica, és la segona part de “Cursive: A Trilogy”,una creació que te com a protagonista el paper d’arròs i la tinta, i que està inspirada en la cal·ligrafia xinesa. De fet molts dels moviments circulars dels ballarins ens fan imaginar el recorregut que fa una ploma sobre una superfície també imaginària. Aquests moviments són executats de manera lenta i repetitiva, una manera de treballar molt característica del coreògraf Lin Hwai-Min, que utilitza en les seves coreografies, diferents tècniques de les arts marcials xineses, i amb les que aconsegueix recrear moviments realment hipnòtics. Tècniques que es […]

La companyia franco-catalana Baró d’Evel Cirk Cie, creada el 2001 per Camille Decourtye i Blaï Mateu Trias, presenta “Là”, la primera part del díptic escènic “Là, sur la falaise” que possiblement podrem veure l’any vinent. Què us puc dir de “LÀ”? dons que m’ha fascinat, m’ha hipnotitzat, m’ha sorprès, m’ha fet riure i m’ha descol·locat. “LÀ” és poesia escènica, moviment i circ contemporani. “LÀ” és art contemporani , i com l’art contemporani, moltes vegades difícil d’explicar. El que jo he vist a “LÀ” és blanc i negre. Desequilibri. L’equilibri i la dualitat de les coses. La llibertat. Els límits, el punt de trobada i l’equilibri en el dolor, el plaer, la bogeria, l’alegria,… Un muntatge que recomano de veure de […]

PINE SMOKE l’espectacle de la Cloud Gate Dance Theatre of Taiwan, és la segona part de Cursive: A Trilogy, una creació que té com a protagonistes el paper d’arròs i la tinta. L’estrena d’aquesta peça es va produir el 30 d’agost de 2003, al National Theater, de Taipei (Taiwan). El nom de l’espectacle fa referència al fum que produeix la fusta de pi en cremar-se, del sutge que sorgia d’aquesta crema es feia una tinta negra. Els vint ballarins de la companyia, la principal companyia de dansa de Taiwan, es mouen a l’escenari amb la mateixa delicadesa que la tinta ho fa sobre el delicat paper d’arròs. La dansa xinesa més antiga, Cloud Gate (雲門, yún mén o “porta del […]

“UDUL” és la darrera creació de la companyia de circ Los Galindos. Circ i teatre de carrer amb un estil propi que no deixa mai de sorprendre. En aquesta ocasió l’espectacle es desenvolupa a l’interior d’una iurta, un tipus d’habitatge mòbil, amb estructura de fusta i coberta de feltre, usada tradicionalment com habitacle dels nòmades de Mongòlia i del Kazakhstan, que li dona un toc rústic i de misteri a l’espectacle. Com volia seure en un bon lloc, vaig ser de les primeres en posar-me a la cua. I ho vaig aconseguir !!!, primera fila, i una de les millors ubicacions de l’espai, on vaig poder gaudir plenament de tot l’espectacle. “Udul” és un espectacle divertit, hilarant, en constant moviment. […]

“La filla del seu pare” és una versió molt particular que ha fet Aleix Aguilà del clàssic “Hedda Gabler” d’Ibsen en la que ens parla de les frustracions i solitud de les persones. Una mirada diferent, més actual, més contemporània del personatge de Hedda Gabler. Una mirada des de la necessitat , o més aviat, obsessió malaltissa d’aconseguir l’èxit mitjançant la manipulació, i la necessitat d’aparentar davant dels altres per sentir-se realitzada, buscant el reconeixement dins l’espai virtual de les xarxes socials. Hedda Gabler no respecta, en cap dels seus sentits, ni els ideals ni la moral de l’època. Hedda és una dona que s’avorreix mortalment, que pateix. La seva obsessió per l’avorriment l’avocaran a destruir a tots aquells qui […]