Recomanacions

És a dir, que no té cap falta, perfecte (segons el DIEC), i penso que així és. Una obra rodona, ben escrita, ben estructurada, ben escenografiada, ben dirigida i lògicament, ben interpretada. Una meravella que et fa entendre i et posa sensible davant d’un drama molt potent. Un cas viscut per la pròpia Cedó, l’autora, en el que t’impliques des de la més absoluta comprensió, sense sensibleries barates ni concessions de cara a la galeria. Autenticitat pura, felicitacions. Crítica completa » https://bit.ly/2LfpLfD

Un espectacle de Circ, dirigit especialment a un tipus de públic familiar, que a nosaltres ens va captivar per la seva màgia i ens va convertir durant una hora en “nens grans”. Aquest és el nou muntatge de Mumusic Circus, companyia creada per Clara Poch i Marçal Calvet i que en aquesta ocasió juga amb uns personatges singulars: Bob Marshall (el mateix Marçal Calvet), un músic i verticalista capaç de fer coses increïbles amb els seus instruments; Sweet Clara (Clara Poch), especialista en veu, dansa i teatre corporal, i la funàmbula i ballarina Marta Zanahoria (Marta Camuffi). Els espectadors estan situats a quatre bandes envoltant l’espai escènic; aquest és circular, de fusta amb un disseny totalment nuu. Aviat veurem que […]

Colectivo Berenjena, des de Mèxic, porta a la sala Atrium la seva obra Asiata. Es tracta d’una producció de petit format, molt humil però amb molt potencial. No necessita cap gran efecte o recurs per a poder articular una representació molt emotiva que aconsegueix que el públic s’identifiqui en més d’un moment amb els personatges de la pròpia acció. D’aquesta manera, Asiata només necessita l’actuació de Verónica Bravo (que fa de Paula) i a Eduardo Orozco (que fa de tots els altres personatges, siguin homes o dones: els pares de la Paula, els seus amics, la seva roomie, el seu xicot Matías…) per a representar una acció dramàtica complexa amb molts salts temporals i gran quantitat de personatges. Amb una […]

La activista y directora Simona Levi estrenó en el Grec 2016 el montaje Hazte banquero, en el que llevaba a escena los emails de los responsables del caso de las tarjetas Black. Reproduciendo palabra por palabra los escritos reales de Rodrigo Rato, Miguel Blesa y todos los que participaron en los engaños financieros, Levi y su equipo lograron un montaje hilarante por su absurdidad pero a la vez mordaz por la verdad de la que partía. Este año, Levi vuelve a escena reciclando una obra que estrenó hace ya 10 años. En ella, se critica como se está llevando a cabo la participación ciudadana como base de la democracia. El espectáculo tiene forma de asamblea: se nos propone una cumbre […]

Amb motiu del festival Grec de Barcelona, arriba al teatre Goya La resposta, un text de Brian Friel sota la direcció de Sílvia Munt. A l’obra es presenta un seguit de preguntes existencials degut a la situació vital del protagonista, Tom. Preguntes les quals es tractaran de respondre mitjançant l’evolució de l’acció dramàtica i la intervenció dels diferents personatges. Hi ha un seguit de problemes que provoquen que la representació de La resposta acabi per no ser, sota el meu punt de vista, satisfactòria. En primer lloc, l’acció dramàtica té els ingredients per encarnar un gran drama, però acaba per quedar-se en una sèrie de converses sòbries i poc creïbles. Tot i el gran elenc i el gran autor, el […]

Abans de res cal saber amb el que ens trobarem: una locutora tancada en una cabina, un immens plató i una gran pantalla elevada on es projecta la pel·lícula que s’està fent allà mateix, en directe, a la vista del públic. Aquesta és la premissa més important, i quasi única, d’Ombra (Parla Euridice). Durant una hora i quart assistim a un rodatge, tot i que el procés de la filmació no es dramatitza en cap moment. Potser per això costa tant d’entrar en el muntatge, tot i que els que ho aconsegueixen queden absolutament meravellats. Suposo que és per la qüestió tècnica, francament insuperable i molt imaginativa. Però a part de la virgueria i l’allau de recursos, l’espectacle acaba resultant […]

És important que, en el món del teatre, com en qualsevol àmbit artístic, es facin propostes arriscades i experimentals que investiguin noves possibilitats de la disciplina escènica. Això, no obstant, no vol dir que qualsevol espectacle que investigui aquests nous camins possibles obtingui sempre bons resultats. En el cas de Concert by a band facing the wrong way, per exemple, ens trobem a una companyia que construeix un peculiar petit univers, amb una energia molt atípica (i entregada) però també un producte, malauradament, del tot fallit. Cada seqüència que inicien, sigui tocant cançons estridents, arrossegant-se per terra, aixecant-se els uns als altres o cantant a cappella, pot cridar la curiositat del públic durant, com a màxim, cinc minuts… més enllà […]

Ahir, moltes ganes de veure aquesta proposta dins del Festival Grec, a l’Espai Lliure, LA REVELACIÓ , una obra de Jorge Yaman-Serrano que ens parla de la llibertat d’expressió i de la censura en el món d’Internet. En sortir, la nostra posició era ambivalent, per una banda el tema ens havia interessat pel que té d’inquietant i tremendament real, però d’altra banda ens va faltar alguna cosa perquè ens acabes enganxant. No sabem dir, avui encara, si va ser la posada en escena, les interpretacions o el text, però alguna cosa va impedir que ens omplis. O potser va ser que és un món que nosaltres coneixem com a usuaris i que se’ns escapa més enllà d’això, pel seu llenguatge […]

Un verano caluroso y una conversación entre amigos. Con la relajación de quien no tiene prisa, con la tranquilidad de quien está con personas a las que conoce bien. Mientras hablan de todo y de nada, juguetean distraídamente. Y la velada fluye poco a poco entre sonrisas, miradas y complicidad con el público, siendo este partícipe desde el primer momento. A medida que las palabras continúan, los personajes desnudan sus sentimientos. Y sin saber cómo llega un momento en el que ya no tienen que fingir, en el que sus caras se permiten enseñar la tristeza que cubre sus almas. Sin culpas ni reproches. Solo con aceptación y desdicha. Y, por supuesto, como dicta y refleja Chéjov, sin mover nada […]

La companyia Los Calindos presenta Udul a la plaça Margarida Xirgu dintre Festival Grec. Aquesta companyia, Premi Nacional de Cultura 2016, presenta aquesta proposta en l’interior d’una carpa amb una petita pista. Tal com van comentar al final de la funció, una companyia internacional que torna a casa a fer alguna funció. Los Galindos ha plantat la seva iurta, l’espai de fusta i lona que s’inspira en les llars dels nòmades mongols on actua des del 2011, a la plaça Margarida Xirgu. L’entrada a la carpa ja forma part de la funció, ja que ens esperen a tots per d’un a un o en petits grups ens van acompanyant i situant en el nostre lloc assignat per ells mateixos. Anem […]

El Festival GREC d’enguany i La Seca han tingut l’absolut encert de programar una de les companyies de circ contemporani de casa nostra més interessants. Es tracta de Mumusic Circus, la companyia de Sant Celoni formada pels artistes multicisciplinars Clara Poch i Marçal Calvet. Els amants del circ ja coneixíem el talent de la Clara i el Marçal, que convinen vàries tècniques de circ i la música en directe, sota una dramatúrgia intel·ligent capaç de crear diferents lectures que encisen a grans i petits. Per aquest espectacle s’acompanyen de Marta Camuffi, artista de circ capaç de practicar el funambulisme i la suspensió capil·lar, una extraordinària tècnica de ball aeri subjecti només pels cabells. A la interessant base que creen tots […]

Tal i com ja passava a Lehman Trilogy, Massini utilitza el teatre com a altaveu per a denunciar el discurs pervers amb què les grans empreses anorreen els treballadors amb total impunitat gràcies a estats que fan els ulls grossos en interès propi és clar. Torna a ser Roberto Romei qui entoma el repte de dur a escena el text de l’italià, en aquest cas, un monòleg ben armat que Romei decideix que se’ns digui molt de prop amb la intenció, gens benintencionada, que els espectadors i les espectadores juguem, també en la ficció, a ser còmplices del sistema capitalista de la por. La Sandra Monclús defensa el text de manera superba per a construir una interpretació delicada que camina […]

En una obra “normal” és fàcil deixar-se emportar pel text, la posada en escena, la il·luminació… però quan passa el que ha passat i ens han fet passar la Camille Decourtye i el Blai Mateu al lliure de Gràcia, on tot ha entrat pels porus, l’estómac, els ulls i les oïdes… t’has de deixar en blanc i no pretendre capir res, només fruir-ho. Deixar-te anar i fer com la garsa: volar. i ara una pila d’adjectius: fascinant, impressionant, bell, emocionant, increïble… Continueu vosaltres. Crítica completa » https://bit.ly/2us4ZyE

Whistleblowers és el terme amb el que els anglesos anomenen a aquells que revelen, que denuncien o alerten, que ajuden amb la seva informació a desemmascarar organitzacions delictives realment complexes. Cada país té els seus casos, però a nivell mundial està clar que hi ha tres noms que destaquen per damunt de tots: Julian Assange, Chelsea Manning i Eduard Snowden. Aquesta obra ens parla de tots ells, i a més amb les seves pròpies paraules, ja que tot el que se’ns explica està extret de declaracions, entrevistes o enregistraments reals que es van obtenir de forma poc clara. Segons el programa de mà estem davant de teatre documental, tot i que pel meu gust crec que el que se’ns mostra […]

Ahir dimarts, vam fer cap al Jardí Botànic de Barcelona que ha acollit per primera vegada un espectacle del Festival Grec: CUADERNO DE CAMPO, de l’Agencia el Solar. Detectives de objetos. Un espectacle que s’ha pogut veure durant cinc dies i que ha esgotat entrades en totes les representacions. Conceptuat com a “creació híbrida” consta d’una part itinerant pel Jardí Botànic, i una segona part a la Sala Salvador de l’Institut Botànic. Una conferència poètica en la qual “El Solar” duu a terme una investigació sobre la muntanya de Montjuïc per tal de recuperar memòries materials oblidades. Durant més de 3 setmanes, els artistes han estat treballant en la creació d’aquesta obra, i han comptat amb la col·laboració del personal […]