Recomanacions

Les novel·les de Saramago, escriptor guardonat amb el Premi Nobel de Literatura, habitualment, parteixen d’idees originals, ambicioses i impactants que criden l’atenció immediatament dels seus lectors. Què passaria si un home descobreix que té un doble idèntic a ell en tot? Què passaria si la gent deixés de morir? Què passaria si tothom es quedés cec de cop? Aquestes premisses tan suculentes, però, no són fàcils de traslladar de la prosa a la narració dramàtica del teatre. Afortunadament, a Assaig sobre la lucidesa, la Companyia La Danesa sembla que ha trobat un bon l’equilibri entre mantenir l’essència del text en què es basa, donar-li dinamisme i, al mateix temps, no fer-li perdre profunditat, serietat ni matisos. La història, en aquest […]

Rodgers & Hammerstein van compondre Carousel el 1945, una peça mestra del gènere musical que atresora temes tan preuats com If I loved you, Soliloquy o You’ll never walk alone. Per a alguns es tracta del millor musical de la història, i per a d’altres és el referent més clar de l’època daurada de Broadway. Però a part de les seves virtuts musicals, que són moltes, també cal dir que la peça es sustenta en un argument que avui resulta políticament incorrecte. Entenem que es basi en una novel·la de principis del segle XX i que retrati una època en que les dones acceptaven el maltractament amb resignació, però algunes frases del segon acte es podien haver revisat. Sovint veiem […]

Se abre el telón (¡viva los teatros que aún lo utilizan!). Un marco iluminado y estridente encuadra la escena. Una escenografía majestuosa firmada por Max Glaenzel nos muestra una escalinata y una especie de vestíbulo. Todo en penumbra, envuelto en grises y niebla. Al fondo, una ventana por la que se irán proyectando imágenes del cielo y del espacio, obras de Joan Rodon y Esterina Zarrillo. Progresivamente van llegando ellos, los miembros de la Veronal, vestidos con estética de los 50. Bailan, o más bien se mueven, como seres inexpresivos, como cuerpos sin alma. Son miembros de un planeta lejano, parecido al humano, pero en el que sus habitantes son incapaces de sentir emociones. Como si de un capítulo de […]

Ja hi som a la recta final del Festival Grec, i ahir vam anar de nou a l’Espai Lliure per tal de veure aquesta adaptació de Jumon Erra, sobre el llibre de José Saramago, ASSAIG SOBRE LA LUCIDESA, sota la direcció de Roger Julià. Es tracta de la nova proposta de La Danesa, una companyia dedicada al teatre de text contemporani que va ser fundada el 2011 per Ota Vallès, Jumon Erra i Elena Fortuny. Fins al moment, han portat a escena els espectacles de creació pròpia “Un disgust danès” i “La distància entre el llamp i el tro”, que nosaltres vam poder veure al Teatre Tantarantana l’octubre del 2015, a més de la proposta per a públic juvenil i […]

Durant el Grec del 2017 ja vam poder veure una proposta d’Àlex Rigola que es representava dins d’una caixa i que permetia a l’espectador gaudir i viure el teatre d’una forma ben diferent a l’habitual. No obstant, en aquesta ocasió, la proposta es ben diferent, comptant amb quatre actors i amb una caixa més gran, la qual té cabuda per a 60 espectadors que podran gaudir d’una versió lliure de la cèlebre obra de Txèkhov. Així, ens trobem amb una posada en escena en la que compartim espai amb els actors i personatges, sentint-los tan a prop que fins i tot els sentim parlar en veu baixa o xiuxiuejant. D’aquesta manera, els sentiments que romanen amagats i que de mica […]

Una nova proposta del Festival Grec, l’espectacle organitzat per la Companyia Eva Yerbabuena e Hisashi Itoh per a 2 ballarins i 7 músics, CUENTOS DE AZUCAR. Un espectacle que uneix els cants populars de l’illa d’Amami, al Japó, amb les coreografies de la “bailaora” granadina. A escena sis artistes espanyols, dos japonesos i un hispanojapones, ells amb un equip tècnic multidisciplinari i la col·laboració del coreògraf Mario Bermudez (Marcat Dance), han desenvolupat el projecte a través de diferents residències artístiques. Eva Yerbabuena ha comptat amb la col.laboració de la cantant japonesa Anna Sato i del músic i compositor Kaoru Watanabe. La direcció musical a càrrec de Paco Jarana (guitarra) i amb Alfredo Tejada i Miguel Ortega, al cant flamenc. Antonio […]

Eva Yerbabuena és una ballarina de raça, d’aquelles que no renuncien a una bona bata de cola, a un ball amb el seu mantó ni a un quadre flamenc tradicional al final de cada espectacle. Però al mateix temps tampoc renuncia a la investigació i a la fusió del flamenc amb altres disciplines, cultures o tradicions. Ho ha demostrat en quasi tots els seus espectacles, i amb aquest encara ha anat un pas més enllà, ja que fusiona el seu art amb els cants de la japonesa Anna Sato. Els gens del Japó recorren l’espectacle de principi a fi, amb detalls de vestuari, amb alguna coreografia concreta, amb un gran sol que il·lumina l’escena…. i sobretot amb la música i […]

… jo m’he avorrit, no he entrat en el que intentaven explicar-me, o no ho he entès (si hi havia alguna cosa a entendre). Ni l’escenografia ni la il·luminació m’han ajudat,l o sigui que he quedat ben fotut. Ara, l’execució perfecte. Quina manera de disciplinar el cos i de transmetre sensacions… Llàstima. Crítica completa » https://bit.ly/2mLxLXz

Aquest espectacle, curiosament i per primera vegada, es va estrenar a Madrid al mes de juny als Teatres del Canal i farà temporada en el Mercat de les Flors al març de l’any vinent. Malgrat que estàvem molt expectants per veure el resultat, poc ens imaginàvem que la nit d’ahir dijous, veuríem un dels espectacles de dansa més fascinants que hem vist mai, incloent-hi també els que hem vist de qualsevol formació nacional o internacional. Ahir dijous de nou Festival Grec (el 30é espectacle que hem pogut veure dins del Festival), i de nou asseguts a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure, per veure l’estrena a Barcelona d’aquesta meravella que és PASIONARIA, un títol que arrenca, justament de la […]

No es pot negar que La Veronal té un nivell tècnic envejable i que la seva carrera internacional està creixent com l’escuma. Les exigents coreografies de Marcos Morau, juntament amb la tècnica de tots els seus ballarins, fa que ens trobem davant d’una de les companyies de dansa més importants d’Europa; una companyia afincada a Catalunya i amb una ja llarga i fructífera trajectòria. A Pasionària utilitzen de nou el seu depurat estil, anomenat kova, en el que es distingeixen sobretot els moviments sincopats i pràcticament robòtics. En aquesta proposta sobre un món futur totalment deshumanitzat l’estil hi escau com un guant, aconseguint moments realment enlluernadors. El problema ve, però, quan la proposta es queda en l’estil i no troba […]

Nova creació de la companyia Les Llibertàries, amb el complicat títol de ¿LA VIDA ES SUEÑO? O #GWENISMÜRFILA. La companyia Les Llibertàries es va donar a conèixer amb el muntatge Llibert que nosaltres vam veure a la Biblioteca de Catalunya l’any 2012, i del que ara la Editorial Comanegra ha publicat el llibre, que hem pogut llegir, i que ens ha ajudat a entendre millor aquella peça teatral. Parlen, en els seus espectacles, d’assumptes que ens afecten directament, i que tot i ser afers particulars, són un reflex del que és universal. Un humor singular i un llenguatge escènic, verbal i visual rabiosament actual són algunes de les característiques dels espectacles de Les Llibertàries. Ara Les Llibertàries proposen una versió […]

Una A REASON TO TALK (una raó per parlar), el primer espectacle com a creadora de Sachli Gholamalazid, que ha interpretat a Gran Bretanya, els Països Baixos i el Canadà, des de 2013, i que ha obtingut molts premis a Bèlgica. A reason to talk forma part d’una trilogia de la qual ja existeix també la segona part, “(Not) my paradise”, estrenada el 2016. Sachli Gholamalazid (1982) és actriu de cinema, teatre i televisió a Bèlgica, d’origen iranià vol parlar de la relació amb la seva mare, i ha creat un muntatge multimèdia per explicar-ho. Un format que per cert, no ens ha agradat gens, perquè durant tota la representació ha estat la Sala a les fosques i ella d’esquena […]

Formar parte de un grupo a cualquier precio. Encajar, aunque para ello tengas que borrar tu esencia. Aceptar las normas. Oír, ver y callar. Resignarte a un puesto humilde. Mantenerte quieta e invisible para que nadie sospeche que eres diferente. Hacer desaparecer tu pasado, tu historia, tu vida. Eliminarte. Eso es lo que hace la protagonista de Tractat de blanques, un monólogo complejo que escribió en 2001 el dramaturgo Enric Nolla. Se trata de una mujer negra que se aclara el color de pelo y de piel para encajar en un mundo de blancos. Una mujer que vive para pasar desapercibida, que pasa las noches en la oficina gris en la que trabaja, pendiente únicamente de que la impresora siga […]

Sovint diem que els clàssics no moren mai, però a l’hora de la veritat sí que podem notar l’envelliment de les temàtiques o dels diàlegs. Aquest no és el cas de La importància de ser Frank, on passa exactament el contrari: si ens diguessin que l’obra prové d’un jove creador de l’actualitat ens ho podríem arribar a creure, i això és mèrit tant del mateix Òscar Wilde (que va escriure un text de temàtica universal sobre les hipocresies i les relacions humanes) com del director de l’obra, David Selvas (que s’ha encarregat de traslladar l’original a una mena de fusió entre La La Land i una comèdia lleugera que enamora). La suma d’aquest text enginyós i còmic, amb un càsting […]

Hace unos días, el Teatre Lliure anunció que en junio de 2019 llegará a Barcelona y por tercera vez en España Mount Olympus, el famoso espectáculo de 24 horas dirigido por Jan Fabre. A casi un año vista, el evento agotó entradas en unas pocas horas. Y es que sus montajes tienen fama de ser experiencias inolvidables, por su gran impacto y la polémica que generan. Mientras esperamos la cita, el Grec nos dio la oportunidad de irnos entrenando en su estilo con Belgian rules, belgium rules, un montaje también grande en forma y en duración: Casi cuatro horas sin entreacto. Se trata de una sátira de la patria belga, con sus pros pero sobretodo con sus contras. Las palomas […]