Recomanacions

Hem abusat tant de l’etiqueta “teatre necessari” (en alguns casos, fins i tot, de forma excessivament generosa) que, quan ens trobem amb un espectacle que de veritat mereix aquesta denominació, sembla que l’expressió ja no tingui valor suficient. No obstant això, seria injust no mencionar, per aquestes qüestions, la gran importància de que existeixin muntatges com Només una vegada. La peça exposa amb gran intel·ligència, precisió i un conjunt de matisos sorprenentment esfereïdors un cas de violència de gènere molt ben escollit. Marta Buchaca escriu un magnífic text amb una atmosfera de thriller que potencia la seva intensitat però sense banalitzar el seu contingut ni perdre mai el respecte pel tema, el rigor o la versemblança. El més interessant de […]

Una Gossa en un Descampat ens parla de l’avortament, un tema encara tabú a la nostra societat. A través d’un text molt íntim escrit per la Clàudia Cedó i una direcció magistral de Sergi Belbel, assistim a una obra de teatre amb una bellesa poètica increïble i uns missatges molt interessants per fer pensar a l’espectador. Com ara, l’existència d’una mena de massa humana on el dolor d’una és el dolor de totes o la maternitat d’una és la maternitat de totes. Com si hi hagués un fil invisible que connecta a la protagonista amb la seva mare, la seva àvia i així fins a crear una massa universal femenina i una història comuna, una història universal. És evident que […]

Ahir el Festival Grec ens va dur a la Sala MAC del Mercat de les Flors per veure una proposta de dansa diferent, GALA concebut per Jérôme Bel i que compta amb la participació d’un grup de persones unides per les ganes de ballar. Hem de reconèixer que ens vam equivocar d’espectacle, ja que no sabíem ben bé el que anàvem a veure; creiem erròniament que es tractava d’una barreja de dansa amb ballarins professionals, amb una petita participació d’algunes persones que no tenien coneixement de dansa. Va ser tota una sorpresa per nosaltres, descobrir que en realitat els únics que ballaven eren aquests darrers. GALA és un treball de dansa d’un col·lectiu de vint persones, que en cap cas […]

La companyia Cirque Alfonse va néixer de la unió de les famílies d’artistes Carabinier i Lépine, al Quebec (Canadà). A l’igual que altres companyies d’aquella regió, com ara Cirque du Soleil o Les 7 doigts de la main, han portat el nom i el prestigi del circ canadenc per tot el món. Ara arriben a Barcelona per oferir-nos el seu circ atàvic, gairebé primitiu, on el que més importa és el treball del cos i la seva relació amb els elements més simples, des de bancs, fuets, bols o estructures d’aparença rudimentària. No es busca cap mena de sofisticació, sinó que es va a l’arrel del treball físic. A diferència dels australians Circa, prou coneguts pels espectadors del Grec, tampoc […]

Rocío Molina y Silvia Pérez Cruz. Dos culturas, la andaluza y la catalana; dos disciplinas, el baile y la voz, y dos estilos muy diferentes. No parece que haya mucho que las una. ¿O sí? Ambas son mujeres y artistas. Y las dos son madres. Silvia tiene una hija de diez años y Rocío está embarazada de 4 meses. Así lo cuentan ellas mismas en este espectáculo de fusión de estilos, una oda a la feminidad y a la maternidad, a la concepción de una nueva vida. Al movimiento desgarrado de Molina y a la voz hipnótica de Pérez Cruz hay que añadirle momentos de distensión y ternura. En ellos las artistas se desnudan hablando al público, haciéndole partícipe de […]

Un text de Stefano Massini que amb traducció de Carles Fernández Giua, dirigeix Roberto Romei. Una proposta de la què ens van parlar en la roda de premsa del passat dia 3 de Juliol. Un text, un monòleg, que vol ser una denúncia al món del treball globalitzat en què tots estem controlats i manipulats. Una proposta en la què es pretén que els espectadors ens convertim en còmplices del dramaturg i ens hem de contestar a nosaltres mateixos a la pregunta … Què estàs disposat a fer per conservar la teva feina? Stefano Massini és un dramaturg italià, director artístic del Piccolo Teatro de Milà, del que nosaltres hem vist alguns dels seus textos de caràcter polític, “Dona no […]

El tema central de Minuit es la fragilidad. En la función cada elemento es enclenque y finito. Sillas, micrófonos y también cuerpos. Con una estructura formada por escenas independientes, Jean-Baptiste André, Yurié Tsugawa y el propio creador del espectáculo Yoann Bourgeois utilizan diferentes instrumentos con los que juegan y crean imágenes evocadoras. En un momento, Tsugawa simula ser una muñeca inmóvil, y André la manipula hasta darle vida. La acróbata intenta correr, escapar, saltar e incluso llegar a volar… Hasta que el cordón al que está atada la hace volver a tocar tierra. Más adelante, Tsugawa y Burgeois ofrecen una coreografía sentados frente a frente alrededor de una mesa. Se apoyan, se mueven el uno al otro y dejan caer […]

Si a“Oro viejo” ens feia reflexionar sobre el pas del temps, “Caida del cielo” sobre la feminitat i el que és ser dona, a “Grito Pelao” Rocío Molina fa un pas més enllà, i ens proposa la seva visió personal de la maternitat, com a dona, i en solitari. “Grito Pelao” és la història d’una dona lesbiana soltera, que vol tenir un fill, però que li fa por enfrontar-se sola a aquesta aventura. Es tracta d’una proposta autobiogràfica arriscada. Un viatge personal cap a la maternitat. Una vivència que ha decidit viure en solitari, com a dona. Un projecte que va néixer fins hi tot abans de quedar-se embarassada. Rocío Molina volia ser mare, viure-ho i compartir-ho. Cada dona viu […]

A “Només una vegada” ens preguntem on són els nostres límits, en quin moment considerem què hi ha o no violència de gènere. A l’obra surt una pregunta que penso que és molt significativa, quina era la teva finalitat?, què volies aconseguir?. En la resposta està la clau. Marta Buchaca ha escrit i dirigit una obra sobre la violència de gènere. Un text extraordinari, molt ben estructurat, on l’acció ens manté intrigats durant tota la representació fins al final. Un final sorprenent. Un text que vol trencar amb les etiquetes, sobre el perfil de qui pot ser víctima o agressor, independentment del seu estatus social o nivell intel·lectual. Un text que et fa reflexionar sobre els rols socials que encara […]

Ahir, nova nit de Festival Grec a la Fabià Puigserver del Teatre Lliure, per tal de veure aquesta proposta d’un dels creadors més avantguardistes del teatre europeu, JAN FABRE i la seva producció BELGIAN RULES. Un espectacle dedicat a Bèlgica, el seu país, una reflexió crítica sobre la identitat nacional. Durant quatre hores Jan Fabre ens parla de Bèlgica, i parla, també, de teatre. El 2003, Jan Fabre, va dur al Grec “Je suis sang”, definit com “un conte de fades medieval”, que va sorprendre a tots i va fascinar a molts. La temporada passada Àlex Rigola programava a Madrid “Mount Olympus“, 24 hores de tragèdies gregues, que nosaltres podrem gaudir a Barcelona el juny de l’any vinent. A BELGIAN […]

En la línia de l’estil absurd de duets d’humor clàssics com Tip i Coll o Faemino i Cansado, Los Torreznos ens presenten el seu nou espectacle on l’acció poètica es barreja amb el surrealisme i el contingut pseudofilosòfic. El muntatge és senzill, honest i directe. Juga els seus elements amb claredat. El seu objectiu, aparentment, és reflexionar sobre la interpretació de la realitat en contraposició a la ficció i l’art, burlant-se, en certa manera, de la ridiculesa de certes actituds intel·lectuals i dels tòpics de reflexions de cafeteria. La peça troba els punts més divertits en l’acidesa de la seva crítica però, per la resta, resulta repetitiva, amb un ritme deliberadament estancat en els seus bucles i el seu to […]

LA FAVORITE de Gaetano Donizetti (1797-1848), és una de les primeres òperes escrites pel compositor per al públic francès, després del triomf aclaparador de l’adaptació francesa de Lucia di Lammermoor. Òpera en quatre actes amb llibret d’Alphonse Royer, Gustave Vaëz i Eugène Scribe, que va ser estrenada el 2 de desembre del 1840 a l’Acadèmie Royale de Musique de Paris en la seva versió francesa. Al Liceu va arribar per primera vegada, en versió italiana el novembre del 1850. En 2002 es va representar al Liceu en la versió original francesa. Una història ambientada a la Castella d’Alfons XI en el segle XIV. L’acció adaptava una obra anterior, “L’Ange de Nisida” per a la qual Donizetti havia escrit alguns fragments. […]

Jan Fabre és un artista belga que ha tocat quasi tots els pals del món de l’espectacle: dramaturg, director d’escena, coreògraf, dissenyador, etc. És per això que els seus espectacles són difícils de catalogar, ja que sovint s’acosten més a la performance que al teatre convencional. A Belgian Rules fa una dissecció de quatre hores del seu propi país, i també dels seus conciutadans. Un retrat gens amable ni complaent, que comença amb tota una declaració d’intencions: un borratxo es dirigeix al públic i, cervesa en mà, comença a explicar la història del país. De fet, les cerveses seran un leit motiv de l’espectacle, juntament amb els eriçons -una de les maneres de representar el caràcter dels belgues- i els […]

Quan algú escriu sobre un fet dramàtic de la seva pròpia vida, el text que en deriva sempre té quelcom que el fa únic, indestructible i molt personal. Clàudia Cedó ja ens va sorprendre fa uns tres anys amb Tortugues: la desacceleració de les partícules, un text juganer i enginyós que va convèncer a quasi tothom, però ara ens sacseja amb la història d’un avortament no desitjat. I ho fa meditadament, amb la mateixa fermesa des seus primers textos i amb una estructura teatral que ha acabat convertint l’espectacle en un èxit. La decisió de fer una obra coral, de barrejar-hi altres temes, de fer aparèixer un element incorpori i de dividir al personatge principal en dos són encerts dramatúrgics […]

Els dinars familiars en dates assenyalades han estat una font d’inspiració indiscutible per a la ficció, mostrant els diferents conflictes personals que esclaten al reunir-se amb els parents i que s’acaben convertint en grupals. En aquesta ocasió, la data i la celebració és l’Acció de Gràcies americà i l’obra que el reflecteix és una de les recents multipremiades als Tony, tot i que la versió que podem veure no és la mateixa que es va fer als Estats Units. En general, es tracta d’un text ben portat en el que prima l’atenció als personatges i a les seves interaccions per sobre del plantejament d’un conflicte que ho faci esclatar tot. En aquest sentit, els diferents problemes que porten els personatges […]