Recomanacions

Un verano caluroso y una conversación entre amigos. Con la relajación de quien no tiene prisa, con la tranquilidad de quien está con personas a las que conoce bien. Mientras hablan de todo y de nada, juguetean distraídamente. Y la velada fluye poco a poco entre sonrisas, miradas y complicidad con el público, siendo este partícipe desde el primer momento. A medida que las palabras continúan, los personajes desnudan sus sentimientos. Y sin saber cómo llega un momento en el que ya no tienen que fingir, en el que sus caras se permiten enseñar la tristeza que cubre sus almas. Sin culpas ni reproches. Solo con aceptación y desdicha. Y, por supuesto, como dicta y refleja Chéjov, sin mover nada […]

La companyia Los Calindos presenta Udul a la plaça Margarida Xirgu dintre Festival Grec. Aquesta companyia, Premi Nacional de Cultura 2016, presenta aquesta proposta en l’interior d’una carpa amb una petita pista. Tal com van comentar al final de la funció, una companyia internacional que torna a casa a fer alguna funció. Los Galindos ha plantat la seva iurta, l’espai de fusta i lona que s’inspira en les llars dels nòmades mongols on actua des del 2011, a la plaça Margarida Xirgu. L’entrada a la carpa ja forma part de la funció, ja que ens esperen a tots per d’un a un o en petits grups ens van acompanyant i situant en el nostre lloc assignat per ells mateixos. Anem […]

El Festival GREC d’enguany i La Seca han tingut l’absolut encert de programar una de les companyies de circ contemporani de casa nostra més interessants. Es tracta de Mumusic Circus, la companyia de Sant Celoni formada pels artistes multicisciplinars Clara Poch i Marçal Calvet. Els amants del circ ja coneixíem el talent de la Clara i el Marçal, que convinen vàries tècniques de circ i la música en directe, sota una dramatúrgia intel·ligent capaç de crear diferents lectures que encisen a grans i petits. Per aquest espectacle s’acompanyen de Marta Camuffi, artista de circ capaç de practicar el funambulisme i la suspensió capil·lar, una extraordinària tècnica de ball aeri subjecti només pels cabells. A la interessant base que creen tots […]

Tal i com ja passava a Lehman Trilogy, Massini utilitza el teatre com a altaveu per a denunciar el discurs pervers amb què les grans empreses anorreen els treballadors amb total impunitat gràcies a estats que fan els ulls grossos en interès propi és clar. Torna a ser Roberto Romei qui entoma el repte de dur a escena el text de l’italià, en aquest cas, un monòleg ben armat que Romei decideix que se’ns digui molt de prop amb la intenció, gens benintencionada, que els espectadors i les espectadores juguem, també en la ficció, a ser còmplices del sistema capitalista de la por. La Sandra Monclús defensa el text de manera superba per a construir una interpretació delicada que camina […]

En una obra “normal” és fàcil deixar-se emportar pel text, la posada en escena, la il·luminació… però quan passa el que ha passat i ens han fet passar la Camille Decourtye i el Blai Mateu al lliure de Gràcia, on tot ha entrat pels porus, l’estómac, els ulls i les oïdes… t’has de deixar en blanc i no pretendre capir res, només fruir-ho. Deixar-te anar i fer com la garsa: volar. i ara una pila d’adjectius: fascinant, impressionant, bell, emocionant, increïble… Continueu vosaltres. Crítica completa » https://bit.ly/2us4ZyE

Whistleblowers és el terme amb el que els anglesos anomenen a aquells que revelen, que denuncien o alerten, que ajuden amb la seva informació a desemmascarar organitzacions delictives realment complexes. Cada país té els seus casos, però a nivell mundial està clar que hi ha tres noms que destaquen per damunt de tots: Julian Assange, Chelsea Manning i Eduard Snowden. Aquesta obra ens parla de tots ells, i a més amb les seves pròpies paraules, ja que tot el que se’ns explica està extret de declaracions, entrevistes o enregistraments reals que es van obtenir de forma poc clara. Segons el programa de mà estem davant de teatre documental, tot i que pel meu gust crec que el que se’ns mostra […]

Ahir dimarts, vam fer cap al Jardí Botànic de Barcelona que ha acollit per primera vegada un espectacle del Festival Grec: CUADERNO DE CAMPO, de l’Agencia el Solar. Detectives de objetos. Un espectacle que s’ha pogut veure durant cinc dies i que ha esgotat entrades en totes les representacions. Conceptuat com a “creació híbrida” consta d’una part itinerant pel Jardí Botànic, i una segona part a la Sala Salvador de l’Institut Botànic. Una conferència poètica en la qual “El Solar” duu a terme una investigació sobre la muntanya de Montjuïc per tal de recuperar memòries materials oblidades. Durant més de 3 setmanes, els artistes han estat treballant en la creació d’aquesta obra, i han comptat amb la col·laboració del personal […]

Ja fa uns dies que vaig poder veure la nova versio que s’ha fet de La importància de ser Frank. Amb un èxit al TNC, ara torna a la cartellera barcelonina per tots aquells que ens hem perdut aquesta obra. Vaig acudir a una prèvia en petit comité abans de la seva estrena (o reestrena) i la resposta del públic va ser general, una obra que emociona i agrada en molts sentits. Aquest cop tenim durant aquests dies del Grec 2018 i de xafogor constant una obra per poder riure sense deixar que ens faci reflexionar i criticar la societat. Les aparences socials i els embolics en clau musical, però no patiu no es pasen tota l’estona cantant. Una adaptació […]

Els que han vist anteriors treballs tant de Jomi Oligor i Shaday Larios amb la seva companyia Oligor / Microscòpia com de Xavier Bobés, saben que les seves propostes són especials. Ara s’han unit creant El Solar, una agència de detectius que es dediquen a investigar les històries que els objectes guarden en el seu interior, per recuperar la realitat del que va ser i del que encara batega en ells. En aquesta ocasió han creat Cuaderno de Campo per al Festival Grec en el qual, després de tres intenses setmanes dedicades a la investigació, s’han topat amb dos casos diferents; el del desaparegut barri de barraques de Montjuïc i el que guarda l’interior de les dependències del Jardí Botànic […]

El circ català contemporani té un estendard, ja definitiu, que ha entomat els reptes del més impur de tots els gèneres escènics, que n’ha assumit la tradició per a explorar camins de transformació poc transitats fins ara. Baró d’Evel escull a Là la poesia per a mirar de fer visible la feblesa de l’ésser humà, la necessitat de dir i les incongruències del llenguatge. Els dos personatges de Là experimenten l’angoixa del no poder o no saber dir, ni com dir-ho, de com acostar-se a l’altre, de com ensamblar els ritmes de la parella (parella de dos, no necessàriament sentimental) fins a ajustar modes de vida i visions de món diferents. Cada ¿escena? té una estructura similar a Là: hi […]

Que veas los espectáculos de El conde de Torrefiel es difícil por dos motivos. El primero, porque apenas se les programa en Barcelona (La plaza es el primer espectáculo que traen al Grec). El segundo, porque lo que ellos ofrecen es una creación experimental a la que no estás acostumbrado. En este espectáculo te proponen tres juegos en paralelo. Por un lado, una experiencia contemplativa en la que se desarrollan 5 escenas, una de ellas sin actores, que te ubican en una plaza y en las diferentes personas que circulan por ella. Ves desde acciones tranquilas y cotidianas, como un conjunto de musulmanes reunidos o un grupo de turistas siguiendo a una guía, hasta una agresión sexual o un rodaje. […]

Eun-Me Ahn va néixer el 1963 a la República de Corea i s’endinsa en el món de la dansa amb només 11 anys iniciant-se en practiques xamàniques coreanes, descobrint, més tard, la dansa contemporània dels països occidentals. En 1994 es trasllada a New York on s’està fins a l’any 2001, any on torna a Corea com a directora artística de la “Daegu Metropolitan City Dance Company”. Durant la seva estada a New York va mantenir una profunda amistat amb Pina Bausch i és d’aquesta amistat que li ve el sobrenom de “la Pina Bausch de Seül“. DANCING GRANDMOTHERS és una peça creada en 2011, inspirada en les dones grans de Corea, i és la primera d’una trilogia sobre les generacions […]

Una nova proposta dins del Festival Grec, MUDA, de Pablo Messiez traduïda per Marc Artigau i dirigida per Mercé Vila Godoy. Pablo Messiez nascut a Buenos Aires el 1974, està establert a Madrid des del 2008, i MUDA va ser el seu segon text com a autor. Estrenada en 2010 a Madrid, ara es representa a Barcelona per primera vegada i traduïda al català. Pablo Messiez havia començat la seva carrera com a actor i va ser en 2007 que es va decidir a escriure. La temporada passada vam poder veure el seu treball amb la Kompanyia del Teatre Lliure, “EL TEMPS QUE ESTIGUEU JUNTS”, peça que torna a estar programada la temporada 2018-2019. També vam veure el seu treball […]

Un nou espectacle del Festival Grec. Es tracta de LÀ de la companyia Baró d’Evel; és la primera part del díptic escènic “Là, sur la falaise“ que la companyia ha decidit portar als escenaris barcelonins i, que si es compleixen les previsions, l’any 2019 tancaran amb “Falaise”. Dues peces concebudes per explorar les dualitats, que es mouen entre conceptes oposats, negre i blanc, equilibris i desequilibris. Ja vam veure incorporació d’animals, un cavall i ocells, a “BÈSTIES”, l’anterior espectacle que vam poder gaudir al Mercat de les Flors l’any 2015. Els altres espectacles que hem vist de la companyia han estat “OBRES” en 2013, “MAZÙT” en 2012 ambdós al Mercat de les flors, i “Ï” al Teatre Lliure, en 2011 […]

Totes les famílies felices s’assemblen; cada família infeliç ho és a la seva manera. La frase amb la que Tolstoi comença Anna Karenina teoritza molt bé el que ens demostra Mercè Vila Godoy amb la posada en escena de Muda. Tres espais, tres personatges i una mateixa soledat encarada de formes diferent: Bevent, parlant o callant. Les paraules escrites per Pablo Messiez tenen la virtut de representar les recognoscibles contradiccions humanes des de la bellesa d’allò aparentment intranscendent. En les seves obres no importa el que es diu, sinó el que es transmet entre línies. En aquesta ocasió, Muda ens explica la historia d’una jove que arriba a un nou pis i es relaciona sense parlar amb el porter de […]