Recomanacions

Daniela Feixas ha optat pel thriller rural en la seva estrena com a autora resident de la Sala Beckett. Ha tirat de records d’infantesa, de la seva experiència vital en dos pobles petits i segurament de la influència que el cinema o la televisió exerceixen sobre l’imaginari col·lectiu. De fet, hi ha una escena inicial reveladora que pot remetre a la famosa Laura Palmer de Twin Peaks (quina casualitat, però el personatge sobre el que gira tot també es diu Laura) i altres referències a Fargo, les obres de McDonagh o productes similars. En aquest cas, però, Feixas hi aboca les seves pròpies obsessions i alguns elements clau de la seva dramatúrgia: els animals i els adolescents. A Malamort hi […]

Aquesta no és la primera vegada que la novel·la de Joanot Martorell puja als escenaris. Se n’han fet diverses versions escolars, orientades a fomentar la lectura i la comprensió de tot un clàssic, però també en el 2015 la ja desapareguda Jove Companyia del TNC es va atrevir amb el text i va cedir tot el protagonisme a un jove Enric Cambray. Aquest cop, però, és cert que se n’ha volgut fer una versió més adulta i potser més seriosa, tot i que el resultat s’hagi tornat a quedar a mitges. Per començar, no és gens fàcil adaptar aquests tipus de textos al teatre. El llibre de Martorell és una novel·la cavalleresca, amb batalles, guerres i moments eròtics i amorosos […]

Lolita Flores es defineix com a artista, i raó no li falta. Va començar com a cantant, però el tema de la interpretació sempre ha anat apareixent al llarg de la seva carrera. En el cinema, el punt d’inflexió va ser la pel·lícula Rencor, però potser és en el món del teatre on més ha pogut exhibir les seves dots interpretatives durant més temps. En el 2005 va debutar amb Ana en el trópico, que va resultar un gran èxit, i després vindrien Don Juan Tenorio, Sofocos i especialment La plaza del diamante, que significaria un punt i a part en la seva carrera i la carta de presentació més important davant del públic català. A partir d’allà ha anat […]

La sala Versus Glòries arrenca amb la segona edició de #EnDansa, cicle d’estiu de dansa contemporània. Durant cinc setmanes el públic podrem gaudir de cinc peces diferents de dansa de cinc companyies de diferents estils. YOUCHARGEME és la primera peça amb la qual es dona sortida a aquesta edició. Es tracta d’una coreografia creada pel coreògraf i ballarí Juan Mora, integrant del Ballet de Barcelona des de 2023, companyia professional internacional de dansa clàssica i contemporània, amb un missatge molt directe i entenedor. En aquest muntatge, el coreògraf ha cohesionat expressió corporal, ballet neoclàssic, dansa contemporània i diversos recursos tecnològics, per crear una peça inspirada en la manera actual de viure, impulsada per la tecnologia i la vida digital que […]

La identitat, els seus significats i les seves conseqüències constitueixen la base sobre la que Wajdi Mouawad (Líban, 1968) basteix la història intensa, dura i penetrant de Tots ocells. Els sentiments que aquest concepte provoca són tan diversos com el caràcter dels personatges en un conflicte que esdevé desgraciadament etern. Cadascú hi aporta una mirada alternativa, com les perspectives que es poden tenir d’una mateixa realitat mirada des de finestres diferents. La profunditat de l’experiència humana i de les emocions desbordades que es pot copsar a la tetralogia de Litoral, Incendis, Boscos i Cels torna a escena en aquest magnífic text, de la maneta, com és habitual, de La Perla 29 i sota la magistral direcció d’Oriol Broggi. La història […]

Avui el teatre Poliorama es prepara per a una nit especial amb el retorn del monòleg “b”, una obra concebuda per Sergi López i Jorge Picó. Aquest monòleg, que ja s’ha convertit en un clàssic del teatre contemporani, ens convida a una reflexió profunda sobre la identitat i la multiplicitat de l’individu, tot a través d’una posada en escena surrealista i excèntrica.“Non Solum” és una obra trencadora i poc convencional que desafia les normes establertes del teatre tradicional. Amb un guió de gran qualitat, atrapa, sorprèn i fa riure al públic gairebé tot el temps. La força de l’espectacle resideix en l’habilitat de Sergi López per transmetre un imaginari ric i potent, mantenint la concentració i l’energia en tot moment.L’obra […]

Sempre m’han agradat les històries d’intriga i misteri. Si no recordo malament, el primer thriller teatral que vaig veure va ser L’habitació de Verònica d’Ira Levin al Club Capitol. Em va agradar tant, que hi vaig tornar de nou a la setmana següent. És curiós que mentre el gènere del thriller està ben present en la literatura i en el cinema, és força estrany trobar-ne en l’àmbit teatral del nostre país. És cert que si ens parem a buscar, en trobem uns quants: Foscor de Jan Vilanova, Estripar la terra o El principi d’Arquimedes de Josep Maria Miró, Els rapinyaires de Roc Esquius, Soterrani de Bernet i Jornet, El bosc, Sandra, Els ocells o La tortuga de Califòrnia (obra amb […]

Quan un llibre aconsegueix endinsar-se en una persona, aquesta tendeix a idealitzar la seva experiència, a magnificar-ne la història i els seus personatges. Una idea fixa que es queda en la ment i que influeix en la revisió del seu text i la trama. Màrius Serra s’aventura a adaptar la novel·la de Joanot Martorell per portar-la a l’escenari, un fet complicat tenint en compte la gran quantitat d’escenaris i aventures per les quals passa el protagonista. Serra trasllada el to directe i avançat del text, apropant-lo al públic amb una interacció que obliga a l’espectadora a estar atenta i l’interpel·la perquè formi part del viatge literari. Tot i que el plantejament és atractiu i interessant, es perd part de l’essència […]

El Teatre Romea acull aquest any una adaptació escènica de l’obra clàssica “Tirant lo Blanc” en el marc del Festival Grec. Aquesta representació, ofereix una nova visió d’una de les obres més emblemàtiques de la literatura catalana, amb una narrativa que ha captivat generacions durant més de cinc segles. L’adaptació ha estat realitzada pel mestre de les paraules Màrius Serra, qui ha treballat a partir del text original de Joanot Martorell per revitalitzar la història i portar-la al present escènic. La direcció de l’obra és a càrrec de Joan Arqué, qui ha comptat amb un excel·lent repartiment d’actors i actrius que donen vida als personatges de manera vibrant i autèntica. A més, l’espectacle compta amb la participació musical de Judit […]

Andrea Jiménez es llança a l’escenari com a creadora, directora i actriu d’un dispositiu tan entranyable com encertat. Cada nit un actor diferent prestarà el cos i la veu per encarnar el personatge del Rei Lear, acompanyat sempre per l’apuntador o aquest Kent a prop del rei, Joan Paños, i de les pautes de direcció d’Andrea in situ. Una manera per contenir tota la veritat que pot contenir el món i el teatre. Una aposta intel·ligent per explicar la ficció i explicar la realitat. El món del que és viu, el que és espontani i la repetició sorprenent de l’escena. Cordelia com Andrea i un Lear immutable i diferent cada dia. No s’han de preocupar si no coneixen per endavant […]

Amb dues actrius (gairebé) desconegudes per al gran públic, Paloma Córdoba i Esther Isla, aquesta obra programada a la sala més petita del Teatre María Guerrero del CDN de Mardid i ara al Teatre Nacional de Catalunya, ofereix una cara franca i amb gran perspectiva històrica de l’origen del ferrocarril a Espanya, passant per la porta gran de la monarquia Borbó i la seva inclassificable capacitat per a la corrupció política. Per descomptat, fins arribar als nostres dies. Temps just i text àgil del dramaturg de La Calòrica, Joan Yago, fent altaveu eficient de la causa política i social que va marcar Espanya. Imperdible: “Un viatge en AVE a la Meca; gairebé dos-cents anys en què tot ha canviat i […]

Després de la trilogia sobre la Prostitució (Dona), sobre la pornografia (Jo porn, tu porno) i sobre l’abús infantil (Pruna), Queralt Riera continua en la seva línia de la defensa de la dona, la crítica al patriarcat i a la utilització de la dona. A Pruna ja ens va endinsar en el món de l’abús infantil i en aquesta obra d’una manera crua i poètica ens dona una plantofada en plena cara d’una realitat encara poc reconeguda. Amb una dramatúrgia agosarada Queralt Riera ens sorprèn amb escenes curtes que intercalen casos concrets amb pensaments íntims. Van apareixent diferents històries més o menys explícites, més o menys perverses. Utilitza un recurs molt original amb persones del públic que llegeixen textos i […]

Afanador juga amb el ritme enllaçant escenes basades en la composició visual. És com assistir a diapositives en blanc i negre que prenen vida. La il·luminació de Bernat Jansà, l’escenografia de Max Glaenzel, Mambo decorats i May Servicios i la composició musical de Juan Cristóbal Saavedra es combinen de forma magistral. La cirereta del pastís és la direcció de Marcos Morau que compon, distribueix i contribueix a donar un significat propi amb els cossos de ballarins que es desdibuixen per l?espai. El vestuari de Silvia Delagneau, Iñaki Cobos i Gallardo és magnífic i aporta surrealitat a aquestes escenes que provoquen una mena de trànsit. El millor espectacle de dansa que he vist mai. Hauria de tenir un lloc permanent a […]

Costa molt construir una vida i posicionar-se amb uns valors i unes creences, en una manera de pensar, de veure les coses i afrontar el dia a dia. Quan la base de tot allò que forma una persona trontolla, res té sentit i les qüestions es succeeixen sense saber del cert com canviar els paràmetres per poder sobreviure al trencament. Tessa és una advocada brillant que després de molta feina ha aconseguit despuntar al despatx on treballa. Basant-se en la llei, i només en ella, els seus clients acusats de crims de diferents tipologies han sortit victoriosos de cada judici. Davant la pregunta sobre la moralitat de defensar a suposats criminals ella s’escuda en la veritat legal com a única […]

Parlar del culte al cos o de la pressió social que exerceixen determinats cànons estètics és quelcom que ja s’ha fet moltes vegades… Aquest cop, però, es tracta com si fos un espectacle de cabaret, amb números aïllats, cançons, petites coreografies, moments de crítica mordaç, etc. És a dir, un espai on hi cap tot i on hi valen acudits, paròdies… però també escenes més intimistes i reflexives. Potser hi ha un cert desajust entre unes i altres (a vegades la paròdia sembla escapar-se de les mans), tot i que el conjunt resulta atractiu i molt eficaç. Tot comença amb una mena de quadre o mirall on veiem una dona pràcticament nua. Un retrat que recuperarem al final, quan ja […]