Recomanacions

A la recerca d’una veritat escènica, dramatúrgica i interpretativa, aquesta adaptació a càrrec d’Àlex Rigola de l’emblemàtic L’oncle Vània de Txékhov ha resultat ser una petita delícia minimalista. Lluny dels grans muntatges de naturalisme grandiloqüent d’enormes escenaris, la proposta ens situa en una caixa de fusta on espectadors i personatges compartiran una experiència íntima i molt interessant. Rigola ha despullat de tot artifici la història per quedar-se amb la seva essència. L’experiència, per la seva senzillesa, té molt de captivadora. És una manera amable d’apropar-nos a la fatiga i avorriment vitals dels personatges i, en definitiva, a les seves misèries. La idiosincràsia del muntatge, però, fa que el conjunt perdi molt del seu dramatisme emocional per, en canvi, guanyar en […]

Tot i amb retard per escriure la meva opinió no volem deixar la recomanació d’aquesta proposta. Vam acudir a una prèvia de “Muda” abans de la seva estrena durant aquest Grec2018. Una aventura que no és fàcil pel munt de propostes existents i els pocs dies que està en cartellera. Ens trobem amb un text de Pablo Messiez que ens apropa la història de tres personatges que aparenment no tenen res en comú. De mica en mica veiem com la fredor inicial en ells es van unint fins arribar a un clímax en la seva història. Poc a dir sobre la història, res de spoilers que al final et poden espatllar el final. Muda és una història real, La d’una […]

El teatre performatiu és esmunyedís perquè és conscient de sí mateix com a experiència única i íntima que un cop acabada potser formarà part de la memòria d’algun espectador però que no quedarà fixada enlloc. Els espectacles de l’Agrupación Señor Serrano deixa a la vista els seus trucs per posar en evidència la inconsistència i la delicades del material amb què fabriquen les seves accions que, inevitablement, s’esfumen. L’evanescència de Birdie, House in Asia… recau, entre d’altres, en la subtilesa del discurs, en la ironització dramàtica que interpel·lava els espectadors, els incomodava perquè els situava en el focus, al centre d’allò que denunciaven. Kingdom, mitjançant el live cinema, les maquetes, fotografies, videos documentals, música en directe… parla d’una de les […]

No sé si és una peça fluixa o està mal adaptada, el fet és que m’ha semblat molt americana, al estil Arthur Miller… però sense Miller, per a mi un dels grans nordamericans. M’ha semblat barroera i la direcció de mario Gas penso que ho ha acabat d’espatllar. Llàstima Crítica completa » https://bit.ly/2J02wRc

Deia Peter Brook que un home caminant per un espai buit i un altre observant-lo és tot el que es necessita per realitzar un acte teatral. Aquesta afirmació (que, en general, és certa) és una de les principals regles bàsiques de la teoria escènica que posa en dubte amb gran intel·ligència El Conde de Torrefiel en aquest espectacle. I és que un escenari guarnit de flors i espelmes acompanyat d’una pantalla on es projecta el text és l’únic que necessita, en el seu tram inicial, per fascinar-nos amb un magistral exercici de teatre sense actors de mitja hora de duració. Però, més enllà d’aquest hipnòtic tram inicial, La plaza és un experiment apassionant on textos brillants conviuen amb un espai […]

Al llarg de la seva trajectòria, l’Agrupación Señor Serrano s’ha guanyat, merescudament, una tan bona reputació internacional que, en alguns casos, els pot acabar jugant en contra per un excés d’altes expectatives. Potser aquest és el cas del seu nou espectacle, Kingdom, on trobem molts dels elements propis de la seva idiosincràsia escènica: una barreja original de vídeo en directe, maquetes, text, performance, so i objectes. En aquesta ocasió, el muntatge parteix d’una troballa molt original: la utilització dels plàtans i la imatge de King Kong pujant i caient una vegada i una altra del gratacels (al llarg de les pel·lícules de les diferents èpoques) com una sàtira al·legòrica del capitalisme i el funcionament dels mercats. A nivell visual, la […]

Penso que el que han fet Broggi i La Perla amb aquesta peça ha estat fabulós. Rescatar una obra escrita 4.700 anys enrere no ha de ser fàcil, i penso que l’equip se n’ha sortit amb nota. De seguida ens adonem del ritme que agafarà la peça: lent, repetitiu en gestos i paraules. Els gestos gràcies a Marina Mascarell, coreògrafa que s’ha fet càrrec del moviment escènic, i les paraules gràcies a Jeroni Rubió responsable del text. Tot recolzat per Yannis Ppapaioannou, músic grec, immens amb el bouzouki, genial cantant i eficient amb el violí, i és clar, Broggi dirigint. Bravo!!! Crítica completa » https://bit.ly/2tXn2gY

A vegades, no ens n’adonem del que tenim fins que ho perdem, oi? En el cas, d’aquesta obra és més aviat tot el contrari. Tot allò que es guanya quan, de sobte, un dia et tornes Muda. La història se centra en les relacions personals que sorgeixen des que L’Anna, la nova inquilina, es muda a un nou bloc de pisos. Allà intentarà canviar la seva vida trista, però els que de debò viuran un gir de 180 graus en les seves rutines seran a la veïna del costat – la Florència- i el conserge. La Florència, protagonitzada per una divertidíssima Maria Lanau, és una font constant de riures per al públic. Una dona que no calla ni sota l’aigua, […]

Enguany el Grec té una estrena de luxe tant per la qualitat com per la raresa de la peça. El poema de Guilgamesh, rei d’Uruk, data de principis del segon mil·leni abans de Crist. Això vol dir abans de les epopeies homèriques i abans de la Bíblia. És a dir, que som davant del primer text literari de la humanitat. No és pas poca cosa. Per això només podia atrevir-s’hi Oriol Broggi, un savi que sempre ens obsequia amb textos d’una envergadura colossal. El poema de Guilgamesh és la història d’un viatge, de la vida del rei d’Uruk a la recerca de respostes. Vol el poder sobre els homes, sobre la terra i sobre els déus. Per això quan ja […]

KINGDOM vol donar una visió palpable de la societat capitalista i patriarcal actual. Proposa una identificació del model amb la figura de King Kong i els plàtans. A través de King Kong i el que representa (virilitat, força irresistible, irreflexió, desig, instint, naturalesa salvatge) es mostren els mecanismes que actuen dins del model econòmic i social d’Occident i que ho arrosseguen a crisis cícliques. L’altre element de l’espectacle són els plàtans i la indústria del plàtan com a exemple perfecte de què és el capitalisme i com funciona. Un espectacle on es posa en un mateix sac tot d’elements dispersos que, en conjunt, generen la visió de la societat capitalista i patriarcal de la que volen parlar: plàtans, King Kong, […]

Les expectatives generades arran de la roda de premsa del passat dia 19 de juny, que ens feia preveure un gran espectacle, havien quedat una mica aigualides per les crítiques negatives que ens van arribar després de la gala inaugural del Festival Grec. Crítiques que, ara, un cop vist l’espectacle, no podem entendre ni compartir. Deia Oriol Broggi, director d’aquest muntatge, que ha obert l’edició d’enguany del festival Grec, “posats a explicar històries… expliquem-ne una de les més antigues del món!“. Un text amb més de 4.000 anys d’història que encaixa perfectament amb la narrativa del festival. Versionada per Jeroni Rubió Rodon, que defensa que aquesta història no mereix ser tancada al Museu dels Textos Morts, sinó que cal que […]

Sota la direcció de Sergi Belbel, a la Sala Beckett es representa Una gossa en un descampat, un text de Clàudia Cedó que tracta, sense embuts, un tema tabú a la societat actual: la mort perinatal. Es tracta d’un text punyent que intenta descriure, si un cas és possible, com de dolorós por ser el fet de perdre un nadó abans d’ésser nascut. Tot i aquest plantejament inicialment tràgic i dramàtic, la representació –en comunió amb el text—tracta d’al·legoritzar tot aquest dolor i trobar, estoicament, quelcom constructiu en una situació tan tràgica. D’aquesta manera, la representació tracta de representar la bellesa que es pot trobar en un descampat: tot allò que es pot aprendre, i fins i tot “gaudir”, d’una […]

L’Orquestra Simfònica del Vallès va presentar ahir “Immortals del cinema” a la sala Versus Glòries. Es tracta d’un espectacle dirigit a tots els públics, especialment als cinèfils i amants de la música en directe. Una hora de bona música acompanyada de la magnifica veu del l’actor i doblador de rodatge Salvador Vidal, conegut per posar veu als actors George Cloone, Michael Douglas, Liam Neeson, Mel Gibson, Harrison Ford, … Salvador Vidal a banda de conduir l’espectacle, també interpreta alguns dels diàlegs de les pel·lícules a la que fa referència les melodies que es poden escoltar al llarg del concert. La música és una part fonamental de l’art audiovisual, ja que gràcies a ella, els espectadors podem sentir tot tipus d’emocions, […]

Gilgamesh és l’heroi primigeni, i el Poema de Gilgamesh, conservat en tauletes d’argila durant 5.000 anys, és literatura primigènia, fundacional d’allò que, molt més tard, hem anomenat ficció. Per tant, si assistim a una representació d’aquest poema èpico-mític, estem assistint a la representació del que podríem anomenar la primera història (de què tinguem notícia, si més no) que va ser explicada, i que va agafar forma per transmissió oral abans de ser fixada. La proposta d’Oriol Broggi s’articula a partir d’aquests dos elements (no només eh), i per aquesta raó decideix que la història ens sigui, en bona part, explicada en veu alta, contada per enèssima vegada per veus que ressonen des de temps immemorials i que han estat repetint […]

Para hablar de Falsestuff, me resulta inevitable recordar Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach, obra de 2013 que los jovencísimos Nao Albet y Marcel Borras representaron en la misma sala pequeña del TNC. Y es que el que fue el último trabajo de la compañía T6 tiene mucho que ver con el que ahora nos ocupa. Retomamos los elementos metateatrales, las estridencias, las influencias cinematográficas, el humor negro, los giros de guion y el formato espectacular. Teatro rápido, fresco y gamberro en el que el nada es lo que parece vuelve a ser norma. Puro estilo Nao&Marcel. En esta ocasión pero, Falsestuff es también un juego de forma. El enigmático Boris Kaczynski, encarnado por el cómico americano Jango Edwards con […]