Recomanacions

Aquesta proposta, de la que no desvetllarem la sinopsi -per no fer spoiler- més enllà que una reunió familiar es torça, té una gran virtut: l’alt interès de tots els temes apuntats (la maternitat sense parella, el paper del pare no acceptat, el preu dels principis de cadascú, els límits reals de l’amistat, la força dels vincles familiars…). Llàstima que massa pals a tocar acostuma a significar, com en aquest cas, que tots queden només en tractament superficial i és perd l’oportunitat que cap d’ells sigui el centre de l’obra i doni peu a reflexions i diferents acostaments. I té un defecte: el registre o la barreja dels mateixos. Es passa d’un a un altre, sense gaire versemblança ni evolució […]

XENOS, és una proposta de dansa d’Akram Khan Company, amb una coreografia que mostra la bellesa i l’horror, les dues cares de la condició humana. L’acció transcorre durant la 1a Guerra Mundial, i ens parla de l’experiència d’un dels molts soldats colonials que van lluitar i morir en el conflicte, mobilitzats per lluitar al servei de l’imperi britànic. A partir de la història d’un únic individu, fa emergir la qüestió del paper de la història en el desenvolupament de la humanitat. Que aprenem de les nostres tragèdies? Una representació que comença amb un casament indi, on un ballarí kathak entreté als convidats. Talls d’energia i el so de les bombes ens retorna al ballarí, ara ja un soldat, revivint els […]

Un dinar familiar no és mai fàcil, menys quan se celebren festes senyalades. I a Humans se’ns presenta, precisament, una escena com aquesta. Una família americana de classe mitjana-alta que celebren el dia d’Acció de Gràcies. Uns pares, l’àvia, les dues filles i la parella d’una d’elles. L’escenari és el pis nou de la parella que, aprofitant l’avinentesa, estrenen la seva nova llar. En un principi tot sembla anar perfecte. Per una banda, tenim els pares amb les seves queixes del pis, del barri, qüestionen la idoneïtat de la ubicació i de la casa escollida, com qualsevol progenitor. La filla defensa a ultrança la seva elecció i la nova vida amb la seva parella. Per un altre cantó, hi ha […]

Dues peces controvertides, no tant per la trama de cada text, sinó pel rerefons de crítica implícita que comporten a la societat de l’època a la que es refereix Václav Havel i que, en certa manera, es poden extrapolar perfectament al dia d’avui, malauradament. Per un costat, tenim Audiència que explica com un autor teatral ha acabat treballant en una fàbrica de cervesa perquè el règim que governa el seu país/ciutat el troba molest o inapropiat. Vanek és aquest autor i l’únic que li ha permès obtenir una feina i sobreviure és un cerveser. Un home que, al mateix temps, viu en la decadència i que, entre tanta misèria, només intenta extreure alguna cosa del seu treballador per poder sobreposar-se […]

A mesura que un director va agafant trajectòria, comença, cada vegada més, a ser coneixedor dels recursos escènics que millor el funcionen, quins li agrada més fer servir i amb quins se sent més còmode. El problema apareix quan aquests recursos comencent a usar-se de forma automàtica, més perquè serveixen per identificar el muntatge amb la personalitat de qui hi ha al darrere i no pas perquè, realment, siguin la millor manera d’explicar la història en qüestió. Això és una mica el que passa amb El poema de Guilgamesh, rei d’Uruk, espectacle inaugural del Grec 2018 a càrrec d’Oriol Broggi. No crec que sigui just dir que és un espectacle dolent perquè no ho és. Tenint en compte que es […]

I amb aquest, el nostre tercer Grec d’enguany, al Teatre Romea, HUMANS, la versió en llengua catalana, signada per Ernest Riera, de “The Humans” del dramaturg nord-americà Stephen Karam. Es tracta d’una comèdia dramàtica escrita l’any 2015, el tercer muntatge de l’autor, que va ser estrenada al Off Broadway el mateix any, fent el salt a Broadway l’any següent. Va ser guardonada amb quatre premis Tony 2016, incloent-hi el de millor obra. Un text sobre les discussions i conflictes d’una família de classe mitjana-baixa. Una família imperfecta com totes, amb uns personatges fàcilment identificables i que podem reconèixer en moltes famílies. Un argument que no fa preveure grans conflictes, ja que en el plantejament d’entrada sembla que tot sigui cordial […]

És molt interessant comprovar com la família, i sobretot les reunions familiars, han esdevingut gairebé un gènere propi dins de la dramatúrgia anglosaxona. Des d’El Llarg sopar de Nadal fins a Agost hi ha hagut moltes celebracions i molts àpats en família que han servit per desemmascar problemes latents i acostar, o separar, personatges units per vincles afectius. En el cas d’Humans no estem gaire lluny d’aquestes premisses; l’arribada al pis de Nova York, l’àvia malalta, la unió de les germanes, el dinar del Dia d’Acció de Gràcies… Tots són temes que ja hem vist en altres arguments, però que aquí es veuen actualitzats amb la introducció d’una filla lesbiana o alguns apunts sobre els atemptats de l’11 de setembre. […]

Nao Albet i Marcel Borràs s’inspiren en John Falstaff, un personatge de ficció que apareix en tres dels drames de William Shakespeare, per crear aquest muntatge hilarant, que gira en torn la falsificació i l’estafa. Probablement quan sentim parlar d’una falsificació, el primer que ens ve al cap és la d’una pintura, el quadre d’un pintor famós; però tot i que l’obra comença entorn a la falsificació d’una pintura, Nao Albet i Marcel Borràs ho porten més enllà, dins el terreny de l’art, com la pintura, la literatura, el cinema i el teatre. Fins hi tot ens colen un fals col·loqui durant la mitja part de la funció, en la que algun que altre espectador hi cau de quatre grapes. […]

Concert teatralitzat a càrrec de Virgínia Martínez dirigit per Xavi Casan. Al principi, em va passar com amb aquell “Balla amb mi”, em va costar entrar per la falta de context explícit, que no dramatúrgia, que les lletres i interpretacions tenen molt de pes. Per exemple, la cançó que dóna títol a l’espectacle la vaig entendre (ho admeto) al col·loqui posterior. Si hagués conegut abans la seva història, lligada als linxaments, crec que l’hagués gaudit més, com amb d’altres peces. És a dir, no quedar-me només amb les molt bones interpretacions sinó que hagués agraït una mica d’història de les cançons o èpoques, crec que m’hagués ajudat a entendre i copsar millor el perquè i quan van ser escrites i […]

UNA GOSSA EN UN DESCAMPAT era una de les propostes del Festival Grec que teníem més ganes de veure, després d’haver escoltat a la seva autora, a la roda de premsa, on ens explicava que l’origen de la peça passava, justament, per una dolorosa experiència personal. L’avortament no desitjat, la mort perinatal, decidir la mort d’un nadó amb greus problemes de supervivència, són temes tabú dels quals no es vol parlar. I, ara, amb aquesta proposta, la Clàudia Cedó ens explica la seva vivència: “Estava embarassada de cinc mesos quan vaig perdre el meu fill. L’embaràs se’ns va complicar i vam haver de prendre una decisió difícil, la de l’avortament, ja que jo estava en risc. Vaig haver de passar […]

Una arriscada i humil proposta de Teatre Visceral i Teatritx, que ens van presentar el passat dia 12 de juny en roda de premsa. Teatre Visceral és una companyia dirigida per Pedro Victory, actor de teatre i televisió, guionista i professor d’interpretació. Teatritx és una companyia dirigida per Josuè Guasch Carbonell, autor d’obres de teatre, professor d’interpretació, expressió corporal i clown. Totes dues tenen la seva seu a Palma de Mallorca. LORCA, QUE TE QUIERO, LORCA, és una proposta escènica que es proposa demostrar com la poesia d’aquest poeta pot influir i canviar les persones si es deixen amarar de la seva sensibilitat, i de com, vuitanta anys després de la seva mort, encara patim situacions de repressió per raons […]

Tot i no ser un gran conegut a casa mostra, Václav Havel va ser un dramaturg i escriptor txec que va arribar a ser el president del seu país durant tretze anys. Obertament, va lluitar contra la repressió i a favor dels drets humans, cosa que va saber transmetre amb intel·ligència en les seves obres, sent perseguit per les seves idees. De fet, les dues peces que es presenten en programa doble i que comparteixen personatge són un clar reflex d’això. En aquest sentit, l’autor utilitza l’humor absurd per reflectir a través de situacions aparentment simples les relacions amb el poder, l’statu quo o el règim, transmetent-ho entre línees. De fet, tot i haver passat 40 anys, l’obra resulta ben […]

Dijous vam assistit a l’estrena de Audiència-Vernissatge, on l’actor Pere Arquillué ha dirigit aquests dos textos en una obra hilerant amb un resultat força engrescador. És una obra que m’ha agradat força, és una obra hilerant on tots els actors estàn genials. Magnífic Josep Julien en el seu paper cap cerveser i marit així com Rosa Gàmimz en el seu paper de dona. Hem d’indicar que els papers son totalment exagerats i portat a un límit extrem. Per aquest motiu s’ha conseguit que l’absurd dels personatges ens agradin igual que la interpretació del actors. L’escenografia és molt sencilla, amb 6 armaris ens endimsem en un petit despatx on la bruticia i les llaunes de cervesa conviuen amb el cap. Quan […]

Seré sincer i diré que he anat a veure Falsestuff perquè em sobrava un abonament del TNC; així, clar i català. No hi he entrat ni pel davant ni pel darrera i a la mitja part he tocat el dos. A casa m’esperaven unes croquetes magnífiques per sopar, i calentes millor. No he entès el perquè de 11 idiomes, no he entès la festa country amb barraca de cartró pedra Far West Esplugues Citu style… i he entés que el millor per a mi era agafar la moto i anar cap a Igualada. Crítica completa » https://bit.ly/2lJz8Wq

Un Musical de petit format, amb guió de la Patricia Resnick i música de la Dolly Parton, va ser estrenat a Broadway el 2008 adaptant la pel·lícula del 1980 “Nine to five”, en castellà “Como matar a su Jefe”, dirigida per Colin Higgins amb Jane Fonda, Lily Tomlin, Dabney Coleman i la mateixa Dolly Parton. Una de les primeres pel·lícules que tractava obertament les desigualtats de gènere en el món laboral, en clau de comèdia. El projecte va néixer de l’interès de la jove companyia “Epidèmia Teatre” per professionalitzar-se i amb la intenció d’aportar una mirada nova del gènere musical. I ho han fet amb aquesta proposta perquè vivim un moment candent pel que fa a la reivindicació dels drets […]