Recomanacions

No sóc molt de monòlegs, jo, que de seguida em cansen. Doncs sort que vaig anar a veure aquests Monólogos Wooooman, que feia dies que no reia tant. Des del sketch inicial amb unes gogos low cost i la presentació gens glamourosa de les actrius, als monòlegs pròpiament dits i el final novament reunides per al (ni idea que ho era) famós “Estoy rara” amb més de 400.000 visites a Youtube, i que el públic sabia de memòria. El que està “raro” sóc jo per no conèixer abans a Paloma Jiménez, còmica fins a l’extrem. A Alejandra Jiménez si la coneixia i de fet la segueixo, una actriu excepcional, capaç de fer-me riure i també plorar (Blanca desvelada) i amb […]

Tornem de nou a la Sala Flyhard i com últimament succeeix amb les entrades exhaurides. I no és per ser una sala petita o amb poques butaques, és que hem tornat a veure una obra que val la pena anar a gaudir-ne. El Víctor, l’Arnau i l’Alba són tres germans de Barcelona (pixapins) que reben la millor herència de totes, 452 ovelles o 452 mal de caps que ens serveix per discutir que fan de les ovelles o de les seves pròpies pors i dubtes. Tots tres tenen la vida ben encaminada, fins que anem descobrint que cap d’ells és feliç. Amb uns diàlegs genials, amb repliques i petites històries que ens diverteixen (pobre gat no l’oblidem). I tots tres […]

Tornem al Maldà per gaudir d’unnou concert teatralitzat, i aquest co anem a veure a Virginia Martínezde nou (primer a Close to Liza a la mateixa sala) acompanyat al piano de Dani Campos. Aquest cop deixem a Liza i tornem amb un estil molt diferent. Anem del Gospel, Soul i el Blues amb les grans veus que han versionat aquests temes com Ella Fitzgerald, Billie Holiday, Nina Simone o Aretha Franklin. Això és versionar a les grans dives de la música negra. Però tampoc deixem de costat a Lena Horne, Tina Turner o les composicions de Otis Reding o Duke Ellington. Strange Fruit inclou les cançons adaptades per aquesta ocasió amb lletres adaptades per Jordi Galceran, Anna Ullibarri, David Pintó […]

Una proposta musical, de fet un concert teatralitzat, amb dramatúrgia i direcció escènica de Xavi Casan, els arranjaments, direcció musical i acompanyament al piano i veu de Dani Campos i la interpretació i magnífica veu de Virgínia Martínez. La veu de Virginia, la vam conèixer a GERMANS DE SANG i que ens va enamorar a CLOSE TO LIZA (va estar nominada als premis Butaca per les dues interpretacions). El viatge musical s’inicia amb Strange Fruit (Fruits estranys), que dóna el nom a l’espectacle, és el títol d’una cançó popularitzada per Billie Holiday. El tema parteix d’un poema escrit l’any 1937 per Abel Meeropol per expressar el seu horror pels linxaments d’afroamericans dels als anys 30 al Sud dels Estats Units. […]

Aquesta obra neix de la residència de la companyia Mercè Solé a Porta 4 i es defineix com tragèdia surrealista. Ja quasi des de l’inici ens n’adonem que no podien haver trobat un concepte més adient, és exactament el que és. És tràgica, però en la justa mesura, per no portar-nos al pou i deixar-nos allà. És surrealista però en la justa mesura en la que ho podem entendre tot i gaudir d’un llenguatge i una estètica diferents. Amb una escenografia molt senzilla, transitem per tot d’espais diferents molt fàcilment. És senzilla, però molt treballada i cuidada per alimentar el nostre imaginari i fer que nosaltres construïm el que no hi és, fent-nos també partícips d’alguna manera. Ens trobem en […]

Nova nit d’òpera dins de les funcions incloses al nostre abonament; l’última de les dotze representacions al Liceu de MANON LESCAUT de Giacomo Puccini (1858-1924), el primer gran èxit del compositor. L’acció s’ha traslladat del segle XVII a la darreria del XIX, data de composició de l’òpera i també d’inauguració de la duana d’Ellis Island, per on havien de passar tots els qui entraven a Estats Units per Nova York. Livermore situa l’inici de l’òpera al gran vestíbul d’Ellis Island, el 1954, data de clausura de la duana. Un ancià Renato Des Grieux (l’actor Albert Muntanyola) demana als policies que el deixin estar sol cinc minuts, i, a través d’un flashback, ens dóna a conèixer tota la història. Ell hi […]

Dos germans, John i Jen, nascuts als anys 50 als Estats Units, viuen els canvis a la societat, al mateix temps que evoluciona la seva relació. Amb ells ens embarquem en un viatge a través dels anys que ens mostra com algunes decisions poden ser determinants en la nostra vida. L’obra, basada en el llibre de Tom Greenwald i Andrew Lippa, està dirigida per Xavi Duch, a qui estem acostumats a veure com a protagonista en alguns dels musicals d’èxit de l’escena catalana (Sugar, ningú és perfecte, El petit príncep). Duch utilitza la seva experiència per presentar-nos aquesta història plena de cançons emotives i amb una càrrega important de dificultat vocal que els seus dos protagonistes, Marc Pociello i Anna […]

Es tracta del primer treball unipersonal que la companyia Vaca 35 Teatro en Grupo, ha decidit explorar. Dirigida per Diana Magallón, la proposta parteix d’una curiosa afirmació de l’únic actor present a l’escenari : “Les va a sonar raro lo que les voy a decir, pero soy una gallina”. Aquesta gallina cuida dels seus ous amb cura. Els posa noms a cadascun d’ells, els enterra en la sorra perquè sempre tinguin la temperatura ideal, fins i tot els porta al cinema i celebra els seus aniversaris. Aquesta gallina no és com les altres. Aquesta proposta pren com a punt de partida un esdeveniment de la infància de l’actor protagonista José Rafael Flores. Reflexiona sobre l’impacte del bullying durant la infantesa […]

La companyia Kadish i el grup Kolmanskop Project s’uneixen per segona vegada per explicar-nos una història fascinant, la d’un nen que va ser el conillet d’Índies del projecte Morpheo. Aquest experiment, suposadament utilitzat durant la guerra freda, servia per manipular els somnis a partir de fàrmacs i imatges. Temps més tard es va convertir en una eina publicitària molt eficient, sobretot en una època en que l’adoctrinament subliminal estava a l’ordre del dia. Estem, per tant, davant d’un argument polièdric i un pèl complicat de portar a escena, tot i que la seva càrrega crítica és ben àmplia i ben clara. Un argument prometedor que es presenta confós i que no acaba de quallar, sobretot quan es barregen elements de […]

Tornem a la sala Versus Glòries a gaudir d’un altre espectacle de màgia d’a prop dins el cicle ARTINATURALS. És el torn de Mario López, un jove mag nascut a Jaén que em va sorprendre tant pel seu peculiar humor entre tímid, despreocupat i bohemi, com per la seva originalitat alhora de desenvolupar i mostrar els seus trucs de màgia. Una màgia que podríem classificar com màgia d’investigació. Per ell la màgia és el seu medi d’expressió, la manera de transmetre com veu el món, la manera de mostrar, en forma d’il·lusió, el que pensa sobre temes que l’importen. Tot i que la seva especialitat i originalitat és la màgia amb cigarrets (cigarrets que apareixen i desapareixen, cigarrets impossibles de […]

Una producció del Teatre Kaddish i la companyia Kolmanskop, MORPHEO 115, que ens havien presentat en la roda de premsa del passat dia 11. El Teatre Kaddish, situat a les Golfes de la Torre Muntadas, al Prat de Llobregat, neix l’any 1975 per iniciativa d’un grup d’estudiants de l’institut Baldiri Guilera, que, després d’un curs de teatre, van decidir seguir actuant, estrenant el seu primer projecte, “pRÒIEG”, el febrer de 1976. Actualment és un centre de creació, programació i formació en les arts escèniques. Els integrants de la companyia Kolmanskop creuen en la idea de convivència, creant el text a partir del treball col·lectiu i dissenyant la posada en escena a partir de les propostes conjuntes. Aquesta és la segona […]

Benvingut siguis teatre divertit i intel·ligent. Un glop d’aire fresc sempre ve de gust, i Ovelles és això, una comèdia alegre que no oblida que els personatges (en aquest cas tres germans) tenen vida pròpia i problemes malgrat tenir estudis i una aparentment vida resolta. Ben escrita, ben dirigida i ben interpretada, no es pot demanar més, o potser sí, que trobeu entrades perquè cada dia pengen el cartell de “exhaurides”. El Be de l’encapçalament va per be (ovella), bé (satisfactori) i beee el crit del xai, allò que en català se’n diu belar. Crítica completa » https://bit.ly/2JUvsPV

Amb text i direcció d’Ever Blanchet, ahir vam veure HIPOPÓTAMOS a la sala Petita del Teatre Gaudí, on els dos actors representen un interrogatori dels molts que, sense dubte, van tenir lloc després dels fets de l’1 d’octubre a Catalunya. Un text que pretén ser una reflexió sobre la interpretació dels fets, els que siguin, d’ara o de fa trenta anys, fets que d’inici poden ser veritat o mentida i que s’acaben convertint en veritats absolutes convenientment argumentades….. repetir una falsedat fins que s’acabi convertint en veritat. Valorem la valentia d’Ever Blanchet d’abordar un tema que als catalans ens ha fet molt de mal, especialment als que creiem que l’única sortida possible és optar per la independència de Catalunya. Un […]

La Sala Fènix ha organitzat, aquest mes de juny, un cicle monogràfic dedicat exclusivament a Carlo Mô, el gran clown gestual del Raval. En aquest cicle, Carlo Mô presenta un resum dels seus millors treballs dels últims cinc anys. En els dos primers espectacles presentats “Gesto es todo” (del 31 de maig al 10 de juny) i HuMÔ(r) (del 14 al 24 de juny), ell és el protagonista. En els dos últims “No me llames solsticio, llámame otoño” (28 i 29 de juny) i “En los vórtices del vértigo” (30 de juny i 1 de juliol) Carlo Mô és el director. Nosaltres hem tingut l’oportunitat de veure HuMÔ(r) i així conèixer aquest humorista que ens ha seduït amb la seva […]

Quantes vegades has necessitat que algú et donés una empenta i has acabat mirant una xerrada motivacional a Youtube? I respon honestament a la següent pregunta: Ha canviat la teva vida després de perdre la tarda mirant Microconferències? Per remeiar tanta xerrameca digital ha nascut un nou concepte d’espectacle d’humor que dóna un pas més enllà als habituals monòlegs stand-up comedy que proliferen en sales i bars de la ciutat. Cinc dels principals guionistes d’humor del país (Buenafuente, La Competència, Està Passant, Crackòvia, APM, El Paisano) han estat reclutats com a conferenciants i prometen canviar-te la vida … o almenys, que riguis d’ella. I és que les Charlas Talks parodien el famós format de microconferències, però amb macarrería, enginy i […]