Recomanacions

Una magnífica producció de Josep Maria Miró dirigida per Xavier Albertí i amb un extraordinari elenc actoral. Tal com ens van explicar a la roda de premsa, TEMPS SALVATGE ha estat escrita expressament per a ser representada a la Sala Gran del TNC. Josep María Miró ens té acostumats a textos pensats per a espais petits i en formats més íntims, que el que ens ofereix en aquesta ocasió. Nosaltres hem pogut veure i comentar en aquest espai “Olvidémonos de ser turistas”, “Nerium Park”, “El principi d’Arquimedes”, “Fum” i “Gang Bang”. Josep Maria Miró és molt hàbil en la creació de situacions carregades de misteri i excel·lent en posar de manifest sentiments com la por i la desconfiança dels uns […]

“GoldiLocks” és l’obra guanyadora del segon premi del Desperta Lab, un cicle que cada any promouen conjuntament la Sala Àtrium i la Nau Ivanow, i la darrera obra del dramaturg Jaume Viñas, també autor de dos grans èxits que s’han pogut veure en algunes sales de Barcelona “Home sweet home” i “La pista”. Si l’hagués de classificar “GoldiLocks” diria que és un drama en forma de thriller psicològic. “GoldiLocks” ens presenta la història de dues noies, la Louise (Alba Ribas)i la Maira (Meritxell Termes). Dues germanes que viuen tancades en un espai del qual és impossible sortir. “Ell” les ha tancat per fora (locks). Tota la informació de la que disposen és a partir d’algunes fotografies, retalls de revistes i […]

No havia jo acabat de connectar amb La Calòrica. M’havia perdut alguna de les seves propostes, “Bluf” em va avorrir tot i un dels millors finals que he vist, una reacció gens afortunada d’un dels membres no ha ajudat…però és una companyia de la que m’atreu molt el que he sentit sobre el seu procés creatiu, tracten temes potents i actuals amb sàtira i crítica Intel·ligent, Joan Yago fa temps que em va guanyar… així que era qüestió de temps que ens trobéssim. I de quina forma, amb “Fairfly”! Veig que no sóc l’únic que està cansat i un pèl ofès de sentir que l’emprenedoria és la solució a tots els problemes del mercat laboral, que si no tens feina, […]

Hi ha moltes maneres d’explicar una història d’amor. La Cathy i el Jamie ens expliquen la seva en Aquests cinc anys un musical al més estil Benjamin Button. Perquè deixant de banda el tema de l’edat, la narració explica els cinc anys de relació des del punt de vista de cada personatge, protagonitzats per l’Anna Herebia i en Marc Flynn, però de manera invertida. La Cathy comença per la ruptura mentre que en Jaimie ho fa per quan es van conèixer, els dos relats coincideixen en el moment més àlgid i important de la seva relació. El rerefons de la trama mostra les dificultats de combinar l’èxit i el fracàs professional dins d’una mateixa parella. Mentre que ell triomfa amb […]

Potser pot semblar agosarat, però algú podria afirmar que aquest és un musical sobre la fe. A dia d’avui, les religions s’han anat tancant en si mateixes però al seu voltant la gent ha establert altres tipus de cultes. Necessitem ídols, algú a qui venerar, i tots coneixem persones que creuen cegament en Michael Jackson, Hugo Chávez, Madonna o Messi. Són celebritats que per a alguns acaben representant un referent, com en el seu moment ho va ser Evita per a milers i milers d’argentins. De fet, es tracta d’un personatge únic, contradictori i tremendament populista que hauria acabat triomfant en el que fos. I és que la seva personalitat estava tocada per aquella vareta màgica que col·loca a certes […]

Una proposta escrita i dirigida per Concha Milla. “Interiors” és una obra amb una escenografia petita i un plantejament intimista, amb Muguet Franc, Patrícia Mendoza, Alejandro Bordanove i José Pedro Garcia Balada com a intèrprets. És el segon espectacle en solitari de l’autora i, com el primer, REFRACCIONS, se centra en les relacions de la parella. INTERIORS és la història de dues parelles que es troben per casualitat, dues parelles que es troben en un poblet i van a sopar. La Sara i l’Hugo formen una parella estable i madura des de fa més de dos anys. Tots dos vénen de relacions anteriors complicades i han decidit caminar junts per cuidar-se i respectar-se. L’Àgata i el Simó són una parella […]

Imagina’t que arribes a la cua d’una preselecció de personal. Per a quina feina? No ho tens clar. L’únic que saps és que, amb tu, es compten 50 aspirants i que ningú sap com serà aquesta selecció. A tot això, suma-li el fet que només arribar, com a espectador, et transformes en un d’aquests candidats i a la primera persona que coneixes dalt de l’escenari és un “follet del bosc” dels que reparteixen la sort… Potser no s’acaba de veure clara la relació entre un fet i un altre, però, en principi, la té. Es tracta de reflexionar sobre la bona i la mala sort, de manera individualitzada en un subjecte. Només començar l’espectacle, hi ha una interacció directe amb […]

La Brutal s’ha treballat a fons la seva reputació a base de bon treball i amb una direcció artística que té un sorprenent ull clínic i que, molt sovint, sol encertar amb allò que agrada i que funciona. Ho han tornat a fer… Jo anava sense gaires pretensions a veure aquesta nova versió de ‘La importància de ser Frank’ i m’han sorprès… El text ens proposa una divertida història que reflexiona sobre les aparences socials, però el més interessant és com l’han portat a escena: una direcció afinadíssima de David Selvas, amb un repartiment excel·lent que fa un treball coral que sorprèn (per mencionar algú: la gran Laura Conejero…), amb una posada en escena atemporal que podria ser tan actual […]

‘Aquests cinc anys’ és un musical de petit format que prové de Broadway (també se’n va fer una pel·lícula) i, la veritat, en desconeixia la història. Després de veure ‘El despertar de la primavera’ tenia ganes de saber quina era la nova proposta de la companyia… i no em van decebre gens. La història ens explica una relació amorosa de principi a final i des de dos plans temporals (cada protagonista l’explica en un ordre cronològic difertent). Una proposta original i amb un moment àlgid, al mig del relat amb l’encontre de tots personatges, al més pur estil ‘La la land’. Dos únics actors a escena: Anna Herebia, brillant, divertida i amb una veu que us deixarà clavats, i en […]

Una proposta escrita i dirigida per l’autora contemporània Àngels Aymar, que gira entorn dels contes tradicionals i està protagonitzada per les actrius Àngela Jové, Sílvia Sabaté i Blanca Pàmpols. ENVERINADES és el resultat d’un treball de documentació de l’autora que aporta dades poc conegudes de les tres protagonistes dels contes “de tota la vida”, la Ventafocs, la Bella Dorment i la Blancaneus. Ens descobreix aspectes insòlits de les autores i d’aquests contes, per desmitificar-los. A la proposta, tres reconegudes professores especialitzades en cadascú dels personatges s’han reunit per prendre una decisió transcendental sobre la pervivència dels seus contes. Una proposta que ens fa qüestionar aspectes que han format part de la nostra infantesa, de la nostra educació, de les històries […]

Goldilocks és com anomenen els anglosaxons el personatge que aquí coneixem com a Rínxols d’or, i de la qual (com en la resta de les històries més o menys infantils que conformen el corpus de la narrativa de tradició oral) no se’ns ha explicat mai com fou la resta de la seva vida. Jaume Viñas, a qui hem vist fa poc com a intèrpret a Hàbitat, també a la Sala Àtrium, mira de reflexionar al voltant del deixar de ser nena, de la pèrdua de la innocència com d’un fet gens innocent per al qual tots n’hem de pagar un preu. Les dues noies que protagonitzen l’obra senten l’amenaça latent d’un Ell misteriós, del qual només en sabem que és […]

Nova i extraordinària nit d’òpera amb l’estrena al Liceu de DEMON d’Anton Rubinstein (1829-1894), una coproducció liderada pel Liceu des de Barcelona, amb 3 teatres d’òpera més, l’Helikon Opera de Moscou, l’Opéra National Bordeaux i l’Staatstheater de Nürnberg, tal com ens van comentar a la roda de premsa. És l’obra mestra d’Anton Rubenstein en el gènere líric. La passió, l’amor, la mort, la cosa demoníaca i la temptació per allò prohibit, tots els ingredients de l’òpera romàntica; es tracta de tot un redescobriment d’un clàssic de l’òpera russa, que compta amb un dels directors d’escena més innovadors de la lírica d’aquest país, Dmitry Bertman, i amb la direcció musical del seu compatriota Mikhail Tatarnikov. DEMON és una òpera en tres […]

Tot i que es posi èmfasi en altres aspectes més vistosos, aquesta Medea de Lluís Pasqual destaca per ser una versió feta a partir de les obres d’Eurípides i Sèneca. Una versió que ha fet el mateix Pasqual amb l’ajuda d’Albert Conejero, i que ha servit per simplificar el text, per eliminar definitivament el Cor -un dels elements de les tragèdies que pocs directors actuals s’atreveixen a incorporar- i per deixar la història en veu de només tres actors. En aquest sentit, desapareixen diversos personatges i el text del missatger -un dels més bonics del drama- es resumeix i es posa en boca d’una de les víctimes. Canvis aparentment banals però que donen a l’obra un caràcter intimista molt accentuat. […]

Una proposta de Meridiano 70ymedio Teatro, escrita per Albert Lladó i dirigida per Marcela Terra, en el que vol ser una actualització del mite d’Ícar, lligant-lo d’alguna manera amb el tràgic accident (o suïcidi/assassinat col·lectiu) del vol 9525 de Germanwings. El 24 de marc de 2015, Andreas Lubitz va estavellar l’avió contra els Alps francesos. En el vol número 9525 van morir 150 persones. L’atracció per l’abisme que va sentir el jove pilot no és una simple anècdota. ÍCARO està interpretada per Padi Padilla i Eloi Benet, i he de dir que potser el que m’ha agradat més d’aquesta proposta, són les interpretacions dels dos actors que es deixen la pell a l’escenari. Potser anava amb una idea equivocada, malgrat […]

Eva Duarte de Perón va ser molt més que la dona d’un president d’Argentina. El seu carisma la va arribar a convertir en una figura idolatrada que anava molt més enllà del moviment de masses, no escapant-se de les crítiques per les seves accions. No us enganyaré, tot i ser un personatge històric, el primer cop que vaig sentir a parlar d’ella va ser quan d’adolescent vaig conèixer el musical d’Andrew Lloyd Weber, Evita, portant-me a aprofundir posterioment a través d’altres materials en aquest personatge icònic. En aquest sentit, Requiem for Evita aconsegueix transmetre amb humor el que va representar per les masses la seva persona, tot oficiant una cerimònia i rendint-li culte. De fet, aquesta brillant idea de Jordi […]