Recomanacions

Abans de començar la crònica, d’entrada haig de dir que aquest espectacle m’ha arribat a posar “gallina de piel” forces vegades durant la representació i sobretot he rigut com feia temps no ho feia en una sala de teatre i he passat una estona super divertida, que m’ha passat volant. En finalitzar l’espectacle el dia de l’estrena en Jordi Prat i Coll, director i autor de la dramatúrgia de l’espectacle, ens va explicar (no sé pas si feia broma o parlava seriosament) que el que desitjava era representar el Musical “Evita”, però que pel tema de la impossibilitat d’obtenir permisos i sobretot per manca de pressupost, va pensar que podia crear una proposta més senzilla i de petit format, sobre […]

No és la primera vegada que Jordi Prat i Coll presenta una obra de teatre basada en la figura d’Eva Perón; l’any 2004 va traduir al català i portar a escena l’“Eva Perón” de Copi, un text que en el seu dia se’l va titllar de “malson carnavalesc” i “mascarada macabra” en el diari Le Figaro. En el 2014, Prat i Coll va dirigir l’obra “Liceistas i cruzados” de Serafí Pitarra al TNC. Direcció musical i pianista Andreu Gallén i entre els intèrprets hi havia l’Anna Moliner i Jordi Vidal . La química que desprenien aquests dos grans actors, van inspirar a Jordi Prat i Coll de crear “Requiem for Evita”, una peça de teatre musical a lo Andrew Lloyd […]

The Last Five Years, aquí amb una traducció creativa, per a mi és un dels millors musicals “moderns”, i a més de petit format, el que vol dir que es pot representar en espais reduïts; però que sigui de petit format no vol dir fàcil, al contrari, exigeix molt dels intèrprets, especialment a nivell vocal, doncs Jason Robert Brown ha barrejat una pila d’estils musicals: pop, jazz, latin, rock, klezmer, folk… Jo hi he trobar tres defectes: micrar els intèrprets en un local tan petit o no haver sabut controlar la sonorització. Haver escollit el violí com a acompanyament del piano; el cello hauria sigut més adient i en la versió estrenada al 2001 a Chicago de sis instruments, dos […]

Suposo que tothom ho sap qui era Èdip i la seva història, així que no cal entrar en detalls. Penso que “Èdip” és una de les millors tragèdies escrites per Sòfocles fa més de 2500anys!!! Imagineu-vos per un instant retrocedir en el temps i llegir un text amb un contingut tan bèstia, i un final tan potent. Brutal!!! No me la podia perdre !!! Un incís: Vaig anar el dia de l’estrena. Sempre hi ha aquella proposta que estàs segur que t’agradarà, que reuneix tot allò que busques en un obra: l’oportunitat de veure una tragèdia grega (que m’encanten) , que està dirigida per un dels directors que més admires (Oriol Broggi), que gran part de la interpretació són actors […]

“Medea” és una tragèdia que forma part de la tetralogia “Les tragèdies Filoctetes i Dictis, i el drama satíric els Segadors” d’Eurípides. La que podeu veure al Lliure és una versió d’Alberto Conejero i Lluís Pasqual a partir de la Medea d’Eurípides i la de Sèneca, i on també s’aprecia l’influencia i algunes imatges de la versió cinematogràfica “Medea” de Lars Von Trier estrenada al 1988, ( una pel·lícula que si no heu vist, us recomano de veure-la). “Medea” és la història d’una dona enamorada, una dona que ho dona tot per amor i que és traïda per l’home que més estima en aquest món, Jasón, el seu espòs. L’obra se’ns planteja des de la mirada de Medea , en […]

David Selvas dirigeix una de les obres més conegudes del dramaturg irlandès Oscar Wilde, “La importància de ser Frank”, una comèdia teatral escrita l’any 1895. El títol de l’obra original és “The importance of being earnest”, que traduïda al català seria la importància de ser honest. L’elecció de traduir el títol al català com “La importància de ser Frank”, tot i que fonèticament no és fidel a l’original, conserva un joc de paraules. Honest, sincer, franc,…paraula clau dins la trama,i amb la que es juga constantment al llarg de l’obra. Per una banda per la importància de que els homes de l’obra es diguin Frank, i per la franquesa dels qui són francs en el parlar. L’originalitat de l’obra: -La […]

Només cal fer una ullada al món per veure la ingent quantitat de Ted Talks i de ponents que hi ha per preguntar-se: com és possible que les Xerrades Talks no haguessin arribat abans? En un món ple d’opinions, de punts de vista i de ponents amb les seves variades maneres d’afrontar la vida en les seves conferències, potser faltava donar-li un nou enfocament a això de les Ted Talks, i què millor enfocament que el de l’humor. A l’espectacle, cinc conferenciants ens porten els seus mètodes per intentar canviar-nos la vida a riallades. Acompanyats d’una divertidíssima veu en off, de projeccions i diapositives i d’unes lletres molt xules, en Xerrades Talks podem gaudir del millor de les Ted Talks […]

“El color de la llum” és la primera entrega d’un cicle de teatre documental, que forma part de l’anomenat teatre Verbatim , una forma de teatre que va néixer al Regne Unit durant els anys 60-70, que es basa en construir una dramatúrgia a partir del testimoni oral de la gent que s’ha vist implicada en els fets reals que s’esmenen en la representació. Teatre fidel a la realitat, on el text és cent per cent literal. Un any de treball recollint, organitzant i seleccionant informació , per transcriure fets verídics on res del que es diu és inventat. En el cas de “El color de la llum”, Ferran Joanmiquel, autor, director i coordinador d’aquesta proposta, ens apropa al món […]

La Companyia Casa Real acaba amb aquesta proposta el seu cicle de tres anys dins del Cicló (Cicle de Companyies independents en residencia) en el Tantarantana i ho ha fet amb aquest DANTE 56. PELL I CIMENT un drama íntim que aposta per la necessitat de no perdre la memòria, per la necessitat de no amagar el passat. La dramatúrgia i la direcció està compartida per Raquel Loscos i Salvador S. Sánchez i malgrat que no és una proposta autobiogràfica, reflecteixen algunes històries de caràcter personal. Albert Riballo (l’amic), Sara Sansuan (la mare) i Anna Tamayo (la filla) interpreten els personatges que ens parlen de la violència, de l’abús de poder, de la pèrdua de confiança i de la necessitat […]

Des de la seva estrena l’any 2002, Last five years ha esdevingut un musical de culte arreu i forma ja part del repertori canònic del gènere. Ja és un d’aquells espectacles pels quals “s’hi ha de passar”. La partitura té un aire Sondheim indiscutible que edulcoren les lletres sovint prosaiques de Jason Robert Brown. L’enrevessada estructura de la història, que circula per dos plans temporals diferents, el de la Cathy i el d’en Jamie, ho fan amb fluïdesa gràcies a una bona adaptació i una posada en escena sòbria i efectiva que l’espectador reb amb satisfacció. Anna Herebia i Marc Flynn volen a gran alçada tant quan les cançons s’acosten al jazz lleuger com quan ho fan a la balada […]

Ahir vam poder gaudir d’una autèntica “perla”, una delícia d’espectacle musical, un taller de 4rt curs ESAD Musical, que ens va deixar literalment bocabadats. Aquest musical està emmarcat dins de la Mostra d’Intèrprets Emergents que organitza el Teatre EÒLIA, i és el treball de final de carrera d’aquests alumnes d’interpretació especialitzats en teatre musical. UNA HABITACIÓ BUIDA és un musical amb text i lletres de Marc Artigau i Queralt, música de Clara Peya, direcció escènica de Joan María Segura i Bernadas i direcció musical de Miquel Tejada. Està clar que aquests noms ja són garantia de la qualitat que podem esperar de la proposta, però el que realment ens va sorprendre van ser les interpretacions dels vuit joves actors. Una […]

Monòleg, performance… però sobretot un crit de queixa. No es pot callar davant d’un centenar llarg de mortes cada any en mans de mascles amb testicles en lloc de cervell. N’hi ha aprou fent un minus de silenci davant l’ajuntament? Agnès Mateus i Quim Tarrida han bastit un espectacle en que l’actriu parla sense embuts. És una força de la naturalesa que parla i es mou amb una potència i velocitat increïbles i quan fa un repàs sintètic de les heroïnes dels contes et descollones, però quan treu la llista d’assassinades se’t fot el melic a lloc. Espectacle brutal que ningú s’hauria de perdre. Crítica completa » https://bit.ly/2HPupQd

Dos actors joves, un pianista i una violinista. Aquesta és la proposta que ens fa la companyia Origen Produccions en la seva adaptació de l’obra Aquests cinc anys. Per qui no conegui aquest musical de Broadway – que té versió cinematogràfica amb Anna Kendrick i Jeremy Jordan-, els protagonistes són un novel·lista d’èxit i una aspirant a actriu que ens expliquen com ha sigut els seus cinc anys de relació. No és fer cap spoiler dir que acaben separats perquè, precisament, així és com comença l’obra, amb la Cathy descobrint que en Jamie ha marxat de casa i l’ha deixat. A partir d’aquí, salts en el temps, entre el passat i el present, per explicar com ha evolucionat la seva […]

És una de les obres més elogiades d’aquesta temporada, però a mi m’ha semblat fluixa, amb una primera part pesada i la segona meitat amb un plantejament que m’ha semblat resolt en fals, però que no puc explicar per no fer un spoiler, que és una cosa quasi tan lletja com votar Ciutadans. Ho deixo aquí. Crítica completa » https://bit.ly/2Ktyzeq

“A.K.A” és un d’aquells espectacles que ho te tot per esdevenir un èxit rotund: text, interpretació i direcció. El text de Daniel J.Meyer és magnífic. Us recomano la seva lectura. Magnífic !!! La interpretació d’Albert Salazar m’ha deixat clavada a la butaca. Brutal!!! Quanta energia, quina manera de transmetre. Moviment, coreografia, expressivitat, interpretació. Tot de deu. Un actor que realment m’ha sorprès pel seu gran nivell interpretatiu. Pel que fa a direcció, haig de felicitar a la Montse Rodríguez, per una posada en escena i una direcció interpretativa i de moviment extraordinaris. Carlos és el protagonista d’aquesta història, un noi amb inquietuds i somnis com la resta dels seus companys de generació. Un noi de quinze anys que s’enfada com […]