Recomanacions

“Dante 56. Pell i ciment” és la nova proposta de la Companyia Casa Real. Una obra que parla sobre l’oblit i els laberints de la memòria. Una història plena de foscor, secrets i fets silenciats. Una història amb un transfons colpidor que no deixa indiferents als espectadors. La memòria és la base de la nostra identitat, una barreja entre els nostres gens i les experiències que hem viscut. Experiències bones, dolentes, fins hi tot traumàtiques o desagradables que algunes vegades la nostra ment ,de manera involuntària o voluntària, recorda o no. El problema de la memòria és que no sempre es comporta com voldríem; així que de vegades, guarda informació que no necessitem i oblida coses que ens agradaria recordar, […]

Dimarts passat finalment vam poder veure aquesta proposta d’Èdip al Teatre Romea, proposta de la qual esperàvem molt pel que vam escoltar a la roda de premsa i pels comentaris llegits en les xarxes. I ens ha tornat a passar, hem sortit del teatre decebuts i amb la sensació de buidor que dóna no complir expectatives. També hem de dir que en aquest cas, hem tingut discrepàncies entre nosaltres dos, perquè a l’Imma no li ha desagradat del tot, en canvi a en Miquel l’ha arribat a avorrir. ÈDIP agafa el text de Sòfocles, “Èdip, rei” com a base, versionat per Jeroni Rubió Rodon i inclou fragments d’altres obres de Sòfocles, algun petit fragment de Wadji Moawad i de Borges. […]

Veiem i escoltem els personatges a través d’una cortina transparent de plàstic. És una interferència, un obstacle per a la comunicació, perquè del què ens parla Hàbitat… és de la comunicació frustrada, de la incapacitat, malgrat tot, d’establir contacte real amb els altres, i de la paradoxa dramàtica a què ens enfrontem avui dia: en el moment en el qual la tecnologia més ha posat de la seva part per a connectar-nos, més difícil està essent la comunicació veritable. Roger Torns ha pensat la posada en escena a partir d’aquesta paradoxa i de les conseqüències funestes que ja comencen a definir el signe dels nostres temps. Un escenari encaixonat entre dues cortines on cinc personatges miren d’enregistrar amb avidesa tot […]

A S’inunda Venècia el seu autor Miquel Mas inunda els sentiments dels espectadors i dels actors. I és que qui el coneix personalment ja ho veu que és una persona “tot sentiments”. És, com diu ell, observador, i inquiet, molt inquiet. És la tercera obra que Miquel Mas veu estrenada. I tot i ser una carrera primerenca, el text, la trama, la dramatúrgia, tot plegat és enginyós. I sí, li falta potser algun canvi d’escena més àgil, potser de vegades la interpretació podria ser més creïble. Però pel que fa al text, a la història, al dibuix dels personatges, S’inunda Venècia funciona, fa riure, fa pensar, retrata algunes relacions de parella que molts coneixem en primera o en tercera persona. […]

La Tempesta és un dels textos més fascinants del dramaturg anglès. Ha estat sempre una obra inclassificable, en la que la màgia i la fantasia fan acte d’aparició i doten al conjunt d’un aire quasi mitològic. És un text amb grans parlaments i meravellosos personatges (Pròsper, Ariel, Miranda, Calibà…), que costarà trobar en aquesta particular versió de la companyia Projecte Ingenu. De fet, aquesta nova creació pren l’obra de Shakespeare només com a pretext per posar imatges al passat i a la memòria perduda del vell Pròsper. Però, de fet, podria ser el Duc de Milà o qualsevol altra personatge que, arribat a la vellesa, s’adona de les capacitats que va perdent i s’aferra als records com a únic salvavides. […]

Jordi Casanovas té obres de diversos tipus, però m’agraden particularment aquelles en les que juga amb els personatges i també amb els espectadors. Obres astutes i intel·ligents que, com aquesta Mala broma, ens fan riure i a la vegada ens deixen un regust amarg al paladar. De fet, l’obra que ens ocupa és una lúcida reflexió sobre l’ús de l’humor, però també sobre l’autocensura, la correcció política o la llibertat d’expressió. Una obra disfressada de comèdia que utilitza, a la vegada, l’humor de situació, l’humor negre i finalment l’humor salvatge, quasi de grand guignol. I tot plegat unit per una estructura teatral quasi perfecta que ens posa de seguida en situació i que es va obrint a poc a poc […]

Dia d’estrena i el Romea ple de gom a gom. Sembla que han tornat els clàssics a la cartellera barcelonina i tothom amb ganes de veure a Julio Manrique i la seva nova proposta amb aquest “Èdip”. La tragèdia grega de Sòfocles aconsegueix atrapar-me des de l’inici, va evolucionant de mica i mica per transmetre tota l’emmoció de l’obra. Amb tot el Romea convertit en un teatre a punt de caure, omplint tant l’escenari com part de la platea et sumergeix de mica en mica. Como no pot ser d’altre forma, el color terra i la sorra a l’escenari marca de la casa omple els nostres sentits. Un vestuari atemporal, on inicialment tothom va descalç i l’únic amb sabates és […]

Oriol Genís és actor, dramaturg, director, cantant … i en aquesta ocasió presenta a El Maldà, com a dramaturg i director, DOS PITS I UNA POMA, un retrat de la figura de la dona a través de la literatura i l’opera. DOS PITS I UNA POMA és un recital d’òpera que combina la música (13 peces) amb textos d’autores (8 textos) que ens conviden a una reflexió sobre la situació de la dona a la societat des de diversos punts de vista. L’obra posa en contacte obres de Verdi, Puccini, Cilea, Rossini, Mozart, Ponchieli i Wagner, amb escrits de poetesses i escriptores com Montserrat Roig, Valerie Solanes, Maria Aurèlia Campmany, Maria Mercè Marçal i Montserrat Abelló. Grans compositors d’òpera que […]

I ja hem arribat a la quarta edició del Cicle Desperta LAB que organitzen conjuntament la Nau Ivanow i la Sala Atrium, un cicle que aposta per donar visibilitat a joves creadors tant del nostre país com en l’àmbit internacional. La proposta guanyadora del primer premi és la que vam veure diumenge dia 15 a la Sala Atrium, HÀBITAT (DOBLE PENETRACIÓ) de Roger Torns. Aquest projecte és el treball final de carrera de Roger Torns, amb el que hem coincidit en múltiples propostes, tant en la seva faceta de dramaturg, ajudant de direcció o actor. Cinc actors darrere d’un plàstic transparent, equipats amb mòbils i tauletes i fins i tot un petit ordinador, connectats en directe a les xarxes socials. […]

LORCA tanca el cicle Off Side Romea de la present temporada, un muntatge proper i intimista, creat i interpretat per Joel Minguet, que condueix l’espectador per la joventut del poeta a través de la música i la paraula. Joel Minguet ha dedicat un any i mig a preparar i polir el seu personal homenatge a Federico García Lorca (1898-1936), una delicada proposta que conjumina poesia, música i teatre. LORCA té com a fil conductor l’amistat del poeta amb Dalí, tots dos es van conèixer a Madrid a la Residencia d’estudiants, “la Resi”, i l’any 1925 Lorca va descobrir Cadaqués invitat per la família Dalí. L’any 1927 Lorca va fer una segona estada, de tres mesos, a Cadaqués, i les dues […]

La posada en escena d’un text com Escenes d’un matrimoni mai és una tasca senzilla. Bergman és un creador aspre, intel·lectual, d’una profunditat densa i un pessimisme gens complaent al que no resulta fàcil trobar-li el to, sense ofegar l’espectador d’angoixa en el intent. La directora Marta Gil ha optat, en aquest cas, per alleugerir la història com pinzellades de simpatia que, certament, aconsegueixen que la proposta sigui més digerible. El problema, però, és que aquests tocs d’humor, en alguns moments, banalitzen el seu contingut que, per sobre de tot, parla d’una relació de parella tòxica, dependent i insana, amb alcoholisme i maltractaments inclosos. Per tant, és ingenu voler donar-li una mirada romàntica o bondadosa a aquests infeliços protagonistes a […]

Una peça que parteix del Carnaval de Rio de Janeiro, un dels espectacles a l’aire lliure més gran del món, i acaba oferint un autoretrat de l’artista. Reinaldo Ribero és ballarí i coreògraf nascut a Rio de Janeiro. És cofundador del col·lectiu Lamajara, del que nosaltres vam poder veure la seva proposta DISPOSITIVO LABRANZA dins del marc del Sismògraf d’Olot 2017. Després de viure una temporada a Buenos Aires, on es va formar en dansa contemporània, actualment te la seva residencia a Mataró. A Barcelona va formar part de la companyia Transit Dansa de Maria Rovira. SAMBA qüestiona el gènere i el culte al cos analitzant els rols socials que es trenquen durant les festes del Carnaval. SAMBA volia jugar […]

El millor compliment és que després de veure aquesta adaptació, em costa visualitzar l’obra com s’havia representat anteriorment, sense una cantant lírica com a protagonista. Gran encert, doncs, de Marc Montserrat-Drukker en la relectura del text de Terrency McNally, guanyador d’un Tony, de recórrer a l’autenticitat de María Bayo. La soprano, en la pell de Maria Callas, explica la seva passió pel bel canto, el sacrifici i la glòria, estar sempre a prova, l’autenticitat … Tot això mitjançant les paraules de Callas però també del cant, el que dóna més versemblança a la master class. I és que assistim a una d’aquestes lliçons que va impartir a Nova York als ’70 a uns alumnes suposo que atemorits i fascinats per […]

Oriol Broggi signa la nova posada en escena d’un dels clàssics de la Grècia clàssica, Èdip. La seva proposta inclou un parell d’afegits de text, una entradeta de Borges i una mena d’epíleg de Mouawad, que, malauradament, només contribueixen a reiterar les idees que el text original ja transmet per sí mateix. D’altra banda l’excés d’estatisme dels actors en escena i el ritme desconcertantment lent dels parlaments fa que costi massa connectar amb la tragèdia que té lloc sobre l’escenari i ens sitúa en una posició massa intel·lectual com espectadors. Julio Manrique fa el que tothom espera d’ell com a protagonista, però hi ha un parell d’actors que no cal perdre de vista: Marc Rius i Clara de Ramon. Més […]

Hàbitat (Doble penetració) ha estat la guanyadora del primer premi DespertaLab, atorgat per la Nau Ivanow i la Sala Atrium, que beca espectacles de teatre experimental. L’espectacle, amb direcció i dramatúrgia de Roger Torns, presenta un conjunt de personatges que viuen connectats a les xarxes però desconnectats de sí mateixos. Personatges que busquen l’amor, el reconeixement i la sensació de comunitat en el món després de les xarxes socials. Hàbitat porta la seva premissa fins les darreres conseqüències convidant al públic a participar de la vida virtual dels personatges a través dels seus comptes d’instagram. Durant la funció, podem gravar, fer fotos, fer stories o fer servir el mòbil per veure els que fan els personatges en directe (tot amb […]