Recomanacions

Amb Mala broma, el sempre interessant Jordi Casanovas, fa tota una anàlisi, seguida d’una declaració de principis, sobre quins són els mecanismes de l’humor, per què serveix i com es pot fer. Mala broma no parla tant dels límits de l’humor (de què es pot fer broma) sinó de la seva finalitat (com es fa aquesta broma i amb quin objectiu). El text és en sí mateix una comèdia negríssima que, a través d’uns personatges que no poden parar de fer-se bromes, explora els mecanismes i les conseqüències de l’humor (i d’allò que no ho és). Una història intel·ligent, amb una bona posada en escena i plena de girs inesperats, on destaca la interpretació d’Anna Sahun. Més informació a Somnis […]

Amb AKA Daniel Meyer signa el seu millor text fins ara. La història d’un xaval adoptat amb un to de pell que no coincideix amb el de la majoria d’aquells que l’envolten. Sota l’impecable direcció de Montse Rodríguez, que aporta dinamisme a la posada en escena en forma de ball, un punt d’acrobàcia i molta comunicació amb el públic, un magistral Albert Salazar dona vida a en Carlos, el protagonista. Un noi normal i corrent de quinze anys, alegre, divertit, una mica tímid i fan del hip hop i de l’skate. El seu únic delicte serà enamorar-se de la persona equivocada. AKA combina el millor de les comèdies adolescents amb una història crua i real com la vida, una obra […]

Gossos de neu presenta la història de la mort en accident de cotxe de l’escriptor francès Albert Camus i el seu editor, Michel Gallimard, per parlar-nos del dol, de la pèrdua i del record. Amb una posada en escena que combina la dansa amb el text i les projeccions, Gossos de neu utilitza recursos propis del teatre documental però afegint-hi una bona dosi de poesia, reflexió i sentiment. El seu objectiu és explorar dues maneres d’enfrontar-se a la pèrdua, d’una banda, la de l’amant de Camus, que intenta aferrar-se al record i a les idees que els unien, i, de l’altra, la de la filla de Gallimard, que intenta reconstruir els fets per esbrinar si tot plegat va ser un […]

Les famílies desestructurades són un clàssic del gènere de la comèdia i El sistema solar recorre a aquest lloc comú per presentar-ne l’enèsima proposta. La protagonista és una dona amb problemes mentals que ha quedat per sopar el dia de Nadal amb el seu germà, que té un fill petit i ha patit l’abandó recent de la seva parella (que no era la mare del fill), i el seu pare, que vindrà amb la seva nova parella, una dona jove que resulta ser la ex del seu fill. Amb un argument francament previsible, una posada en escena despullada i unes interpretacions irregulars per part d’un repartiment ple de cares conegudes, El sistema solar és una d’aquelles comèdies intranscendents que, com […]

Si una cosa ha demostrat Oriol Broggi com a director durant la seva trajectòria és intel·ligència i bon gust a l’hora de donar forma escènica a la tragèdia. En la seva nova incursió en el gènere, aquesta vegada, amb un clàssic universal com Èdip, sembla, però, que ha abordat l’exercici des d’una intel·lectualitat que no ha acabat de quallar en les corresponents emocions escèniques com altres vegades. Adaptada de forma exemplar per Marc Artigau i el mateix Broggi a partir de la versió de Jeroni Rubió, l’obra resulta narrativament rodona i totes les decisions preses són coherents (com l’eliminació del cor) amb la seva aposta per una calculada sobrietat. Malauradament, aquesta opció fa que el conjunt sigui suggerent però l’atmosfera […]

Un espectacle pensat per a tota la família que compta amb música en directe de la mà de “La Tresca i la Verdesca” que formen Jordi López, Toni López i Claudi Llobet. Ells han compost i interpreten la banda sonora que acompanya la història de la Ming Li. Aquesta banda sonora ha obtingut el premi Enderroc de la crítica 2018, al millor disc per a públic infantil i familiar. LA NENA DELS PARDALS és una història amb una gran càrrega històrica que ens parla d’una nena anomenada Ming Li. Partint d’un conte de Sara Pennypaker, que tracta del maltractament dels homes vers a la naturalesa que ens envolta, la proposta de Jordi Palet arrenca d’un episodi real que va succeir […]

Tot i que hi ha molts alts i baixos que trenquen una mica el ritme de l’obra, “S’inunda Venècia” és una proposta fresca i divertida, que et fa passar una bona estona, i en la que no pares de riure gràcies a algunes de les situacions i manera d’expressar-se d’alguns dels protagonistes. Molt recomanable per a un públic jove, amb ganes de descobrir i gaudir de propostes teatrals fresques i properes. Quatre joves actors que ho donen tot a escena, Bel Albertí, Bet Palou, Toni Vich i el descobriment d’un gran actor còmic, en Joan Girart Pons, magnífic en el paper d’en Toni. Miquel Mas Fiol, autor de “S’inunda Venècia”, ens fa reflexionar sobre nosaltres mateixos i de com valorem […]

“Lorca” és un espectacle íntim i poètic, representat en un espai escènic molt proper, on el públic (molt reduït) ens trobem a tocar de l’escena. Musicat i dramatitzat per l’actor Joel Minguet, aquest “Lorca” és un viatge ple d’emocions, que ens són transmeses mitjançant la paraula i la música. La paraula escrita d’algunes cartes i poemes del gran poeta Federico García Lorca, i la meravellosa música en directe de Joel Minguet, creada especialment per a l’ocasió. Un “Lorca” que es centra en l’etapa de 1925-1927, durant el moment de gran amistat entre Dalí i Lorca, i que té a la lluna i un anecdotari del poeta com a fil conductor de tot l’espectacle. Nou poemes de Lorca meravellosos, on la […]

Perquè ho és molt. Ja l’havia vist de la última vegada que va venir a Barcelona, però aquesta volta l’he pogut fruir amb un valor afegit important: l’acompanyament dels meus tres néts més petits (8, 10 i 12) i això de tenir un ull a la pista i l’altre a la grada observant la canalla ha estat molt gratificant. Circ en estat pur, renovat, el futur… Crítica completa » https://bit.ly/2vk7PJQ

Èdip experimenta el pas de l’aparença a la manifestació de la realitat en el mateix sentit de la sabiduria dionisíaca que Nietzsche va assenyalar com a l’essència tràgica per a mostrar com l’allò real, latent darrere l’artifici, no és precisament “dolç per a l’home”. Broggi planteja la història del Rei de Tebas com una història de des-ocultament, de revelació, del pas de la ignorància al coneixement (l’anagnòrisi aristotèlica), per mostrar-nos Èdip com aquell home que es busca a sí mateix i que s’entossudeix a donar llum a aquella veritat que poc a poc tots entreveuen. La feina de Manrique és convincent malgrat el to excessivament crispat en les escenes prèvies al reconeixement. A mesura que avança l’obra, els matisos en […]

Ja teníem ganes d’una nova producció de la companyia Sargantana, que amb aquest muntatge s’apropa als 15 anys d’existència. La companyia Sargantana es va crear l’any 2003 com un espai per a l’experiència, reflexió i comunió amb el públic. L’any 2009 inicien el grup de recerca “La Cuina” per desenvolupar noves dramatúrgies i un sistema d’interpretació que els hi permet arribar a l’espectador. Deu anys més tard de la seva creació, en 2013, la companyia obre la Vilella. Jordi Pérez i Soldevila és l’autor de la dramatúrgia, i la dirigeix, sent també un dels intèrprets, juntament amb Carles García-Lladó i Alba Rosa. Presenten tres monòlegs que parlen de l’exili a través de tres històries. Són tres persones que ens donen […]

És el moment teatral del que portem de temporada. Medea ja és una dona sense marit i sense pàtria, amb el que això suposa a la Grècia del segle V a. de C., visualitza allò que és a punt de fer, l’aberració que ja sap que cometrà. Lluís Pasqual i Emma Vilarasau han decidit escanyar l’instant i allargar-lo fins l’extenuació, i a pesar de tot, durant aquells segons interminables, els espectadors serem Medea, ens remourem incòmodes davant l’horror mentre lluitem per no sentir compassió per l’heroïna d’Eurípides i de Sèneca. I de Lope i de Carneille i de Calderón, perquè la tragèdia del dramaturg de Salamina no és un tractat psicològico-filosòfic, sinó, precisamnent, una tragèdia. Pasqual no es deixa endur […]

Acompanyada d’un comparses de luxe, i dic comparses perquè Andreu Benito i Roger Coma estan clavats en els seus papers, però aquesta Medea és quasi un monòleg gràcies a la revisió que Martí Sales ha fet dels textos d’Eurípides i Sèneca. Amb això, Lluís Pasqual, director, ha fet la resta, que no és poc. Conclusió, una Medea de luxe que ens ha deixat a tots bocabadats. Anècdota: portem un any plujós, fins i tot al teatre. Crítica completa » https://bit.ly/2qAtMPp

A aquestes alçades, no es pot negar que Oriol Broggi és un director que sap crear atmosferes teatrals molt riques, que sap manegar molt bé els recursos teatrals i que dirigeix molt bé als actors. A més, la tragèdia sempre ha format part del seu repertori, ja sigui des de la vessant clàssica (Antigona) a la més moderna (totes les obres de Mouawad). És per tot això que no sabem què ha passat amb aquesta versió de l’obra de Sòfocles. Escènicament reconeixem l’estil del director -i en part de La Perla 29, la companyia a la que està estretament lligat- però costa d’entendre el perquè de la fredor i el distanciament que s’ha volgut crear amb el to i el […]

Portar un clàssic literari al teatre sempre és difícil. Trobar una adaptació que sigui acurada i alhora atractiva per a un públic divers és complicat. Oriol Broggi ho intenta ara amb Sòfocles i el seu Èdip, i el repte no és poca cosa. Com molts ja sabreu, Èdip és aquell que, sota una desconeixença total dels seus orígens, mata al seu pare i acaba casat amb la seva mare. En aquesta adaptació de Jeroni Rubió es descriu precisament això, el moment en què el protagonista pren consciència de tota la realitat. Una tragèdia grega amb totes les lletres. Donant vida a Èdip tenim a Julio Manrique que aclapara tota l’obra amb el seu magnetisme, que et deixa enganxat a la […]