Recomanacions

Angèlika de Josep Galindo és un espectacle de teatre que refléxiona sobre la capacitat de l’individu d’enfrontar-se al sistema i a la corrupció. Angèlika és la protagonista d’aquesta obra, una noia jove, reivindicativa que està vinculada als moviments antisistema. La seva germana Solia és tot el contrari, una persona prudent i amb seny. Ens expliquen una història o un conte, en una ciutat New Barcelona que podria ser com qualsevol altre. Ens parla de la corrupció, amb noms i cognoms que ens recorden a totes les notícies que hem anat escoltant i que sembla que sempre cauen en l’oblit tant pels ciutadans com pels votants dels partits que pertanyen. Ens parla de l’art, de la política, de la justícia, de […]

Què cantaran els treballadors del camp, quan el camp sigui un camp de plaques solar? Una central energètica, vaja, diguem-ho pel seu nom. A través de les seues cançons, ens arriba una part de la nostra història. Ens arriben les històries quotidianes que no solen transcendir per no ser considerades d’importància. El camp i la feina agrícola no tenen valor. Les històries de les persones que hi viuen i hi treballen tampoc. I el seu art, com són les cançons de batre, no estan entre els hits més escoltats. Aleshores tenim el terreny preparat perquè vinguen les grans empreses energètiques a fer el seu negoci. I el que passa en aquelles terres, en aquelles terres es queda. O no…? Gràcies […]

És al primer cant de L’Odissea que comença amb el mateix autor, Homer, invocant a la Musa per saber de l’experiència d’Odisseu en sortir de Troia després de deu anys de setge. La resposta, però, no es fa gaire esperar, i és el mateix Homer qui s’evidencia com un gran coneixedor de la raça i condició humana i com aquesta és capaç de tirar pilotes fora quan li convé i convoca una gran assemblea dels habitants de l’Olimp, dient-nos que: “Ai, els mortals ens culpen, als déus, de tantíssimes coses! / Diuen que som el motiu dels seus mals, mentre són ells mateixos, / per insensats i per boigs, els qui es busquen dolors sense mida”. Homer ja va voler […]

Com es gaudeix una sessió de bona comèdia teatral! Aquesta és la sensació que possiblement se’t queda després de veure la història de Filumena Marturano. Benvinguda, benvingut a aquest relat en el qual t’endinsaràs tant punt travessis la porta de la Biblioteca de Catalunya, perfectament caracteritzada per l’ocasió. Aquest és un espai que, malgrat ser un edifici històric i per tant amb poc marge per a canviar “peces”, la Perla 29 sempre sap aprofitar de manera molt intel·ligent pels seus muntatges. Dirigeix-te a la teva butaca, perquè durant més de dues hores, i tant bon punt t’asseguis, començarà la hilarant i alhora tendra història, explicada en napolità, català i castellà, dels motius que porten a la Filumena Marturano a enganyar […]

Els relats relacionats amb fets històrics al nostre país mai estan de més, sobretot quan s’utilitzen a mode de mostrar les atrocitats que s’han comès en els capítols més crus de la nostra història. Això ho sabia molt bé l’escriptora Almudena Grandes, autora del text original que podem veure adaptat a escena per l’Anna Maria Ricart, dirigit per la Carme Portaceli i protagonitzat per un elenc encapçalat per l’enorme Blanca Portillo. Portaceli posa el seu segell particular a la Mare de Frankenstein, que, inspirada en fets i persones reals, s’ambienta a l’Espanya dels primers anys del Franquisme. Al centre psiquiàtric per a dones de Ciempozuelos, on resideix reclosa per parricidi l’Aurora Rodríguez Carballeira, el personatge interpretat per la Blanca Portillo. […]

La madre de Frankenstein està basada en la novel·la homònima que Almudena Grandes va publicar l’any 2020. Es tracta del cinquè episodi d’una sèrie de novel·les, de la col·lecció Episodios de una guerra interminable, ambientades en l’Espanya de la dècada dels cinquanta, durant els primers 25 anys del franquisme, inspirada en fets i personatges reals. L’Anna Maria Ricart ha estat qui n’ha fet l’adaptació. Una tasca gens fàcil a causa de l’extensió i complexitat d’aquesta novel·la, que supera amb escreix les limitacions d’un text dramàtic. Així i tot, l’Anna Maria ha sabut plasmar i transmetre l’ànima, la força i la magnitud de la novel·la. Sota la magnífica direcció de Carme Portaceli, un elenc de primera per una peça tan exigent. […]

No entraré en mites i llegendes sobre el que sempre s’ha assegurat sobre les segones parts. Així que al gra: la segona part de l’obra ideada pels dramaturgs Joel Joan i Hèctor Claramunt són gairebé dues hores d’acció pura, ben travada, esquitxada de notes d’humor, que no decep gens per als que hi hem anat atrets per l’èxit de la primera part. Ara bé, si hi ha cap però per assenyalar-hi, sempre n’hi ha, és la introducció, que és excessivament llarga. Tant és així, que podríem dir que a “Escape room 2” li sobra mitja hora, però no la del final, sinó la del principi, que fa la impressió que als autors els calia justificar amb excés el perquè de […]

Eduardo De Filippo va escriure aquest text com una tragicomèdia neorealista ubicada al Nàpols de postguerra. Va ser la seva obra més famosa, i el personatge principal ha estat interpretat per algunes de les millors actrius de cada moment: Katy Jurado, Sophia Loren (Matrimoni a la italiana), Joan Plowright, Judy Dench, Concha Velasco, María Asquerino o China Zorrilla, entre moltes altres. De fet, el personatge de l’ex-prostituta que lluita per guanyar-se un lloc al món i per donar una seguretat als seus fills és un dels més entranyables i carismàtics de la dramatúrgia italiana. No és cap secret que La Perla 29 ha tingut des de sempre una gran estimació pels autors italians i tot l’imaginari que els envolta. Sobretot […]

Actualment han programat “Un concert a la Casa Blanca” al Teatre Gaudí.Va ser una de les obres que vaig poder programar al Casal Català del poble. Al ser l’any que es commemora el 50 aniversari de la mort de Pau Casals Pau Casals ofereix un concert a la Casa Blanca, convidat pel president J.F.Kennedy. És l’any 1961. Des de l’exili, Casals manté la seva creuada a favor de la pau al món i el retorn de la democràcia a Espanya. Mentrestant Kennedy és la gran esperança per evitar que la guerra freda esclati en una guerra real de conseqüències inabastables. Casals i Kennedy s’admiren. Però tenen idees ben diferents. El món penja d’un fil, i les tisores per tallar-lo estan […]

Aquest divendres, el grup musical Babalu Band, va interpretar, en el Teatre Cúpula Arenas, FOR CHRISTMAS, un espectacle nadalenc a ritme de swing. Babalu Band és una formació musical procedent de València composta per sis músics amb formació jazzística: Álvaro Ponce (Piano), Javier Albiñana (Contrabaix), Rubén Díaz (Bateria), Raül García (Trompeta), Borja Baixauli (Saxòfon) i Pau Moltó (Trombó), el trio vocal femení The Croquettes: Luisa Burgals (Soprano), Victoria Llovera (Mezzo) i Inés Richarte (Alto) i el cantan Juanjo Navarro com vocalista “crooner”. Aquest espectacle és un recorregut per molts dels grans clàssics nadalencs com JingleBells,Silent Night, White Christmas, Santa Claus está en la ciudad , Let it Snow, Holly Jolly Christmas, All I Want for Christmas is You i Last […]

La companyia francocatalana Baró d’Evel Cirk Cie, creada el 2001 per Camille Decourtye i Blaï Mateu Trias, presenta Falaise, la segona part del díptic escènic Là, sur la falaise. Falaise va obrir temporada a Montjuïc el setembre del 2019. En aquella ocasió, de la mateixa manera que ara, les entrades es van exhaurir de seguida, i no vaig tenir l’oportunitat d’anar-la a veure. Per sort aquesta vegada sí que vaig aconseguir les entrades. Novament, es tracta d’una proposta de circ molt poc convencional, d’una bellesa hipnòtica i visual brutal, tot i que la foscor i el negre és el que predomina durant tot l’espectacle. La posada en escena i l’escenografia de Lluc Castells continua apostant pels tons negres i blancs. […]

Ai els secrets i les relacions amagades! Son un ingredient molt interessant quan es tracta d’històries que atrapen al públic, ja sigui en un llibre, en una cançó, pel·lícula o obra de teatre. Que el públic sàpiga coses que els protagonistes no s’ensumen o desconeixen és la salsa que implica a l’espectadora i la fa participar d’un enrenou que acostuma a tenir la comicitat com a aliada. Filumena Marturano és una dona que ha passat 25 anys al costat de Domenico Soriano, com a parella extraoficial i també com a mestressa de casa. Després de tants anys ella decideix que s’ha guanyat el dret a ser la senyora Soriano i, amb un pla molt enginyós, ho aconsegueix. Quan Domenico s’adona […]

Cada cert temps apareix alguna obra que ens parla de la precarietat dels grups de teatre que volen començar i no saben com, o bé sí ho saben però no tenen els diners, els mitjans o l’espai adequat per fer-ho. Ara recordo sobre la marxa Molta merda, d’Eduardo Cardell (2014) o Ens hauríem d’haver quedat a casa, de Llàtzer Garcia (2017). El més curiós és que tot i que passin els anys… les queixes, els problemes i les dificultats s’acaben assemblant molt. Els somnis dels artistes –siguin actors, directors, autors, etc.- no varien de generació en generació, però topen de cap una vegada i una altra amb un sistema petit, tancat i força endogàmic. L’obra d’Iván Andrade ens acosta de […]

Sempre que vaig a veure un Joan Pera, tal com anomeno les obres en què actua, penso que li hem d’estar molt agraïts per tot el que ens ha donat. Sempre vull dir-li “moltes gràcies, Joan Pera”. Moltes gràcies per haver-nos compartit la teva saviesa, els teus dots interpretatius, per donar-nos tantes estones de somriures (a estones, també de riures) i sobretot moltes gràcies per la teva generositat. En aquesta ocasió, en l’obra dirigida per Daniel Anglès, Joan Pera representa tots els papers de l’auca d’un clàssic, “El conte de Nadal”, de l’escriptor Charles Dickens, una obra voluminosa, pensada per a adults, que comença amb una frase mítica en el món de la literatura: “En Marley era mort”. Concretament, en […]

Per escoltar una i altra vegada l’actor Ramon Madaula representant Jaume I, recomano l’obra “Conqueridors”, que ell mateix ha creat, i que dirigeix Josep Maria Mestre. Li acompanyen molts altres intèrprets, Moha Amazian, Xavier Bertran, Roger Coma, Tilda Espluga, Mònica Glaenzel, Ramon Madaula i Vanessa Segura, tots destacables, però cap en l’altura interpretativa de Madaula. Tot comença a l’escenari en què es roda una sèrie basada en la vida del rei Jaume I, quan l’actor que el representa, Roger Coma, comença a tenir visions amb el Jaume I veritable, representat per Ramon Madaula. A partir d’aquí comença una acció, esquitxada d’escenes simpàtiques, entretingudes, i que potser han estat posades perquè l’estudi del català antic i les investigacions històriques sobre la […]