Recomanacions

Dos dels actors (Elena Santiago i Adrià Ardila) ens vénen a rebre i ens fan passar a la sala, a escena Mireia Casado canta acompanyada al piano per Marc Sumsi. Segons ens comenta la Mireia en començar l’espectacle, aquest és el seu treball de tesina de l’Institut del Teatre (ESAD), on a través de l’humor i la música fan una crítica de la societat actual. El fil conductor de l’espectacle és la història d’una noia de poble que somnia a ser actriu, decideix fer el pas i anar a la gran ciutat buscant la seva oportunitat. La seva maleta plena d’il·lusions i de cireres, la fruita de l’arbre al qual ella es va enfilar un dia on tot ho veia […]

Una proposta escrita i dirigida per l’Ivan Morales, “cuinada a foc lent” , perquè s’ha pogut treballar d’una forma pausada en els locals de la Beckett, experimentant sense presses, amb la implicació i les aportacions dels actors. Es tracta d’una història de personatges com nosaltres, o com els nostres amics o els nostres coneguts, que posa el focus en com podem tornar a creure en l’amor. Quatre personatges que estan en un moment vital de la seva vida i tenen un dilema que els hi cal resoldre per tirar endavant. Quatre vides que s’entrecreuen. Quatre persones que lluiten per tornar a creure en l’amor. Quatre persones que necessiten creure que l’amor és possible. ESMORZA AMB MI és una mirada amarga […]

Feia anys (més de 5) que esperava poder veure aquest musical de Jason Robert Brown del què em fascinava la seva estructura: una relació de parella explicada a dues veus, un ens ho explica a mesura que tot passa – l’enamorament, la passió, el distanciament, les ambicions personals no sempre compartides, el trencament …- i l’altre va cap enrere, en un viatge emocional molt, molt difícil d’interpretar. M’intrigava com seria el moment on coincidien les dues perspectives temporals i realment aquell moment és molt bonic. Ara – el problema de les expectatives- em va faltar certa emoció. No és pas que les interpretacions d’Anna Herebia (Rent) i Marc Flynn (El despertar de la primavera) no siguin de molta qualitat sinó […]

La Sala Beckett ha programat únicament 6 representacions de DISTÀNCIA, una proposta escènica amb un magnífic text que es va donar a conèixer la temporada passada en format de lectura dramatitzada. Un text de Roger Torns que és també el director de la proposta. Educació, formació, rebel·lia, responsabilitat, professors, famílies, un munt de temes que són tractats en el curt espai d’una hora, amb una habilitat admirable. L’escola contemplada com el lloc on s’eduquen els nostres fills, uns fills que volem que triomfin en la vida però sense qüestionar res, que volem que acceptin el sistema establert i que acceptin les jerarquies. La feina del professor subjecta a uns condicionaments imposats per una part de la societat que no pot […]

Jordi Prat i Coll és partidari de l’artifici, de la teatralitat del teatre, de no amagar-la en nom del naturalisme i de la mímesi que, sovint, ofega la poesia. Els tres protagonistes de Requiem for Evita (a mi em va tocar l’Ivan Labanda, que es torna amb l’Anna Moliner) deixen al descobert, des d’abans de començar, la convenció, el joc al que se’ns proposa jugar. Desapareix la quarta paret i els espectadors ens convertim en assistents a la missa en honor d’Eva Duarte Perón, personatge amb el qui repeteix el director, després d’haver dut a escena Eva Perón, de Copi, i que, de fet, serveix per fogacitar totes les deïficacions antigues i modernes que fabriquem contínuament per necessitat de sustentació […]

La idea, l’obra, el muntatge, la il·luminació, la direcció i les interpretacions. He quedar absolutament fascinat per una obra que em va costar d’entendre, perquè d’entrada no és fàcil, especialment pels nascuts l’any 40 i educats en el franquisme i amb una llibertat sexual que amb molta sort (molta) era una llibertat vigilada. Tot i només ser quatre, una obra “coral” per com s’entrellacen els protagonistes. Històries de desamor entre persones immadures emocionalment. La meva àvia deia que “qui no té un nap, té una col”. Aquí tots quatre tenen naps i cols. No us la perdeu, val molt la pena. Crítica completa » https://bit.ly/2wRFD1S

Un bosc de branques seques. Un bloc d’apartaments. Pintades masclistes a les parets. Immigrants que malviuen d’amagat. Tots quatre elements comparteixen un espai en tensió que ha romangut latent durant anys, durant segles potser. Tots comparteixen un temps cruel durant el qual les expectatives de civilització traçades a occident a mitjan el segle XX s’han vist frustrades per l’amoralitat del poder i de les seves estructures alienants.Els personatges del text de Josep Maria Miró viuen constrets per la por, per amenaces manufacturades que sobrevolen les seves vides i accentua reaccions individualistes i paranoiques, supeditades a la voluntat dels qui ho maneguen tot. L’extraordinària posada en escena de Xavier Albertí aprofita els agents externs que aviven la guspira necessària per a […]

Una de les obres més originals i, amb tota probabilitat, més importants d’Oscar Wilde són les trenta pàgines de La decadència de la mentida que, amb forma de diàleg, conté algunes de les reflexions més profundes i ingenioses sobre l’art de la ficció, i sobre la necessitat imperiosa de fugir del realisme per a sistematitzar el seu ideari al voltant de la mentida com a valor innegociable per a la literatura. La mentida, doncs, és eix vertebrador de l’obra de l’irlandès i no ens estranya trobar-nos-la convertida en motor a La importància de ser franc. En aquest cas, qui ens inocula amb elegància la mentida és de David Selvas, que planteja el muntatge com un joc de les mentides que […]

Una proposta protagonitzada per Albert Requena i dirigida per Montse Bonet … l’ASSASSÍ IMPREVIST, una adaptació lliure del relat de Francesc Marí, historiador i escriptor barceloní. Aquest és el primer treball en solitari de l’actor català, després de 10 anys de creació en la companyia Xucrut Teatre. Nosaltres hem tingut oportunitat de veure’l treballar la temporada passada en “ESTIMA’M QUE TINC PRESSA” en aquesta mateixa sala, peça també dirigida per Montse Bonet. L’ASSASSÍ IMPREVIST és teatre físic i de text. Una proposta que ens parla del senyor X, una persona que es veurà al centre d’un embolic amb diversos assassinats. Ell és una persona “petita” que sobreviu com pot de la seva feina de notari, una persona que passa desapercebuda […]

Una magnífica producció de Josep Maria Miró dirigida per Xavier Albertí i amb un extraordinari elenc actoral. Tal com ens van explicar a la roda de premsa, TEMPS SALVATGE ha estat escrita expressament per a ser representada a la Sala Gran del TNC. Josep María Miró ens té acostumats a textos pensats per a espais petits i en formats més íntims, que el que ens ofereix en aquesta ocasió. Nosaltres hem pogut veure i comentar en aquest espai “Olvidémonos de ser turistas”, “Nerium Park”, “El principi d’Arquimedes”, “Fum” i “Gang Bang”. Josep Maria Miró és molt hàbil en la creació de situacions carregades de misteri i excel·lent en posar de manifest sentiments com la por i la desconfiança dels uns […]

“GoldiLocks” és l’obra guanyadora del segon premi del Desperta Lab, un cicle que cada any promouen conjuntament la Sala Àtrium i la Nau Ivanow, i la darrera obra del dramaturg Jaume Viñas, també autor de dos grans èxits que s’han pogut veure en algunes sales de Barcelona “Home sweet home” i “La pista”. Si l’hagués de classificar “GoldiLocks” diria que és un drama en forma de thriller psicològic. “GoldiLocks” ens presenta la història de dues noies, la Louise (Alba Ribas)i la Maira (Meritxell Termes). Dues germanes que viuen tancades en un espai del qual és impossible sortir. “Ell” les ha tancat per fora (locks). Tota la informació de la que disposen és a partir d’algunes fotografies, retalls de revistes i […]

No havia jo acabat de connectar amb La Calòrica. M’havia perdut alguna de les seves propostes, “Bluf” em va avorrir tot i un dels millors finals que he vist, una reacció gens afortunada d’un dels membres no ha ajudat…però és una companyia de la que m’atreu molt el que he sentit sobre el seu procés creatiu, tracten temes potents i actuals amb sàtira i crítica Intel·ligent, Joan Yago fa temps que em va guanyar… així que era qüestió de temps que ens trobéssim. I de quina forma, amb “Fairfly”! Veig que no sóc l’únic que està cansat i un pèl ofès de sentir que l’emprenedoria és la solució a tots els problemes del mercat laboral, que si no tens feina, […]

Hi ha moltes maneres d’explicar una història d’amor. La Cathy i el Jamie ens expliquen la seva en Aquests cinc anys un musical al més estil Benjamin Button. Perquè deixant de banda el tema de l’edat, la narració explica els cinc anys de relació des del punt de vista de cada personatge, protagonitzats per l’Anna Herebia i en Marc Flynn, però de manera invertida. La Cathy comença per la ruptura mentre que en Jaimie ho fa per quan es van conèixer, els dos relats coincideixen en el moment més àlgid i important de la seva relació. El rerefons de la trama mostra les dificultats de combinar l’èxit i el fracàs professional dins d’una mateixa parella. Mentre que ell triomfa amb […]

Potser pot semblar agosarat, però algú podria afirmar que aquest és un musical sobre la fe. A dia d’avui, les religions s’han anat tancant en si mateixes però al seu voltant la gent ha establert altres tipus de cultes. Necessitem ídols, algú a qui venerar, i tots coneixem persones que creuen cegament en Michael Jackson, Hugo Chávez, Madonna o Messi. Són celebritats que per a alguns acaben representant un referent, com en el seu moment ho va ser Evita per a milers i milers d’argentins. De fet, es tracta d’un personatge únic, contradictori i tremendament populista que hauria acabat triomfant en el que fos. I és que la seva personalitat estava tocada per aquella vareta màgica que col·loca a certes […]

Una proposta escrita i dirigida per Concha Milla. “Interiors” és una obra amb una escenografia petita i un plantejament intimista, amb Muguet Franc, Patrícia Mendoza, Alejandro Bordanove i José Pedro Garcia Balada com a intèrprets. És el segon espectacle en solitari de l’autora i, com el primer, REFRACCIONS, se centra en les relacions de la parella. INTERIORS és la història de dues parelles que es troben per casualitat, dues parelles que es troben en un poblet i van a sopar. La Sara i l’Hugo formen una parella estable i madura des de fa més de dos anys. Tots dos vénen de relacions anteriors complicades i han decidit caminar junts per cuidar-se i respectar-se. L’Àgata i el Simó són una parella […]