Recomanacions

Un proposta de la companyia argentina Sutottos “el nou fenomen de l’off porteño”. INESTABLE és una comèdia sobre les pors i les fòbies. Sutottos és un duo d’humor que formen Andrés Caminos i Gadiel Sztryk i que enganxen al públic en el mateix moment que surten a l’escenari amb la seva indumentària i amb la seva magnífica gestualitat. Aquest duo es va formar fa dotze anys i amb aquesta, la seva setena peça, fa tres temporades que omplen sala a Buenos Aires. L’humor és l’element comú a totes les seves propostes que han anat evolucionant des dels primers números de varietés que feien a les 5 de la matinada, amb només 17 anys. Com ells manifesten, no cal tractar temes […]

Una proposta fantàstica, però dura, colpidora i brutal. Un text escrit per Mike Bartlett, amb traducció d’Ariadna Nadal i que la productora Sixto Paz ha portat a La Villarroel. BULL, està dirigida per Pau Roca i interpretada per David Bagés, Joan Carreras, Marc Rodríguez i Mar Ulldemolins. L’autor de la proposta, Mike Bartlett, impactat per una cursa de braus, en veure el desequilibri entre l’animal i els homes que l’havien de matar, en veure la sang, i en veure al públic exaltat davant aquesta salvatjada, va pensar a escriure un text que fos una analogia entre el món animal i el món “humà”. Fent un símil amb una cursa de braus on tots sabem que el toro ha de morir, […]

El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) ens ofereix SOL SOLET, una obra poc coneguda de l’escriptor Àngel Guimerà. La seva directora, Carlota Subirós, ha decidit donar “una nova llum” al text, que no es representa en públic des de 1904. Tal com ens van explicar a la roda de premsa, aquesta és una obra molt fosca, contràriament al que dóna a entendre el seu lluminós títol. Una obra que es belluga entre la llum i l’ombra, que ofereix una mirada sobre la foscor de l’ànima, sobre el desig que destrueix, que engendra violència. Sobre el desig de trencar la solitud i apropar-se a l’escalfor del sol solet de la cançó. Uns personatges que es troben en solitud acompanyada, una família […]

Com diuen molts dels aficionats a l’òpera, després de centenars de muntatges operístics que opten per l’abstracció i l’esquematisme dóna gust retrobar-se, de tant en tant, amb un espectacle més clàssic. Si es tracta d’una òpera verista el fet encara adquireix una dimensió més raonable, ja que sempre ha costat treure del seu context a determinats personatges. De fet, el gran protagonista d’Andrea Chénier és la Revolució Francesa, i aquest context és el que dóna sentit i identitat a un conflicte amorós molt propi de les obres del segle XIX. Umberto Giordano la va composar per a l’Scala de Milà, i de seguida es va convertir en una de les peces habituals del repertori, sobretot per les àries de tenor […]

El teatre argentí ens va arribant amb compta gotes a casa nostra, però ho fa i sempre és un plaer veure les seves propostes. En aquest cas, ens arriba una obra exitosa de l’off de Buenos Aires, la qual es riu de les pors quotidianes de dos personatges que estan en escena. Una bona idea amb la que a través de la comèdia i de les situacions absurdes s’aconsegueix mirar dins de les nostres pors, potser moltes d’elles absurdes, però que d’alguna forma es poden presentar i fer-nos frenar a l’hora d’actuar en el dia a dia, transcendint així l’espectacle més enllà de la premisa aparentment banal. En aquest sentit, es desplega un tipus d’humor exagerat i sobreactuat, en el […]

Una proposta programada dins del cicle “Dones en escena” que ha organitzat la Versus Teatre i que ha estat format per quatre espectacles protagonitzats per dones, peces uni-personals de llenguatges i temàtiques ben diferents, on la visió femenina és el factor comú. “Historia de una reventada argentina” que vàrem veure aquest febrer, “Auténtica”, “Lampedusa Beach” i “María Antonieta”. MARÍA ANTONIETA amb dramatúrgia d’Analía Puentes i Camilo Zaffora és una peça creada dins del cicle de formació de Laboratorio Teatro, un espai de creació que a nosaltres ens té literalment “el cor robat”. Està dirigida per Jessica Walker i interpretada per l’actriu Analía Puentes. Una encarnació delirant d’un personatge víctima de la Revolució Francesa, quinzena i penúltima filla de l’emperador austríac […]

De la idea de circ que teníem al nostre país als anys vuitanta i noranta, amb animals, vestuaris i maquillatges expressionistes i un aire un pèl fosc i decadent, afortunadament, poca cosa queda. Gràcies, en gran part, al Cirque du Soleil, les diferents disciplines però, sobretot, el seu propi concepte d’espectacle ha sabut reinventar-se i brillar amb una llum cada vegada més poderosa i renovada. En el seu nou muntatge, Totem, prenen com a excusa l’evolució de la humanitat per desplegar algunes de les seves majors virtuts. Una vegada més, ofereixen un espectacle total, amb un disseny visual enlluernador, una elegància molt encertada i una precisió tècnica inigualable. L’alt nivell dels seus acròbates, equilibristes, malabaristes i artistes de circ, en […]

Diu Xavier Fàbregas: «L’ésser que ha perdut la mare, que ha viscut en una condició marginal, és el que, segons Guimerà, està en una condició òptima per a dur a terme una idealització de l’amor i integrar-se plenament si troba algú amb qui compartir aquest ideal». El Jon de Sol solet s’adequa fil per randa a aquesta descripció i, de fet, forma part d’una llarga llista de personatges guimerians que s’hi adiuen. En Jon és marginat per la societat no per voluntat pròpia, sinó per les circumstàncies que l’han desposseït de totes les vituts a què les convencions socials atorguen la màxima importància Malgrat tot, Guimerà no estava massa interessat en el teatre social i posava a posar el focus […]

Diumenge ens vam apropar novament a Porta4 Teatre, després d’una potser massa prolongada absència. El fet era poder veure i en primícia, EN ALQUILER, una proposta interpretada per Veronica Pallini (directora d’aquest petit teatre del nostre barri, Gràcia) i escrita per Mikel Fernandino. Ell és un dramaturg i antropòleg basc que amb aquesta proposta debuta en la dramatúrgia catalana i ho fa també en el terreny dramàtic sortint, del seu registre de comèdia. Fa poc que ha obtingut la beca Montserrat Roig que li permetrà fer residencia durant dos mesos a la Sala Beckett per construir el seu nou muntatge. Ha destacat pel seu teatre breu i ha obtingut diversos premis. Ella és actriu, docent, investigadora teatral i antropòloga nascuda […]

En Carlos és un adolescent de 15 anys i, com a tal, la seva vida gira entorn a assistir a classe, sortir amb els col·legues i “suportar” la insistència dels seus pares per saber què passa a la seva vida. Però, a tot això, se li suma que va ser adoptat quan era molt petit i, sense voler avançar més de la trama, això li comporta alguns inconvenients en el seu dia a dia. Un text, en forma de monòleg, elaborat amb molta precisió i matisos –tant de forma del llenguatge com d’exposició de la situació- que ens transporta a la realitat del protagonista amb cada paraula que surt per la boca d’Albert Salazar, el magnífic intèrpret d’aquesta obra sublim […]

Un drama en quatre actes amb llibret de Luigi Illica, que ens explica una tràgica història d’amor basada en fets reals. El poeta francès André-Marie Chénier (1762-1794), un escriptor de bona família, va ser executat a la guillotina per ordre de Robespierre, en plena Revolució Francesa. El poeta, decebut per l’evolució del moviment de la revolució, va denunciar en els seus escrits el que ell considerava injustícies. La musa del poeta era una dama aristocràtica, Aimée, a qui escriu un trist adéu a la vida. El Liceu ha programat aquesta òpera amb dos repartiments i tres tenors, sota la direcció musical de Pinchas Steinberg, en una producció de la Royal Opera House del Covent Garden de Londres que signa David […]

“Umbra” és un espectacle interactiu que uneix dansa i música amb interacció multimèdia. Coreografies i escenografies virtuals en temps real, que ens parlen del nostre jo intern, de les pors que ens oprimeixen i s’amaguen rere la nostra ombra. “Umbra” és el que sentim. És llum i foscor. És llenguatge en moviment. És el que hi ha al darrera del nostre jo. Són les nostres pors, les nostres rutines. Malgrat que Yuria Omedis ens ofereix una proposta tendra i poètica, d’una gran bellesa visual i una cuidada posada en escena, he trobat moments de certa irregularitat i repetitius que no m’han acabat de convèncer. De totes maneres s’ha de reconèixer l’enorme feina que hi ha al darrera d’aquest muntatge i […]

L’obra “Inestable” interpretada per Andrés Caminos i Gadiel Sztrykde, fundadors de la companyia argentina Sutottos (2005), guardonada amb el premi al millor espectacle de la Bienal de Arte Joven de Buenos Aires el 2016, arriba a Barcelona. La característica principal d’aquesta proposta recau en l’absurditat en que mouen els personatges d’aquesta comèdia, dos companys de pis realment peculiars, que ens mostren les seves paranoies, fòbies, ansietats i obsessions de manera exagerada. Dos frikies. Dos paranoics. Dos inestables. Mostrant-nos algunes de les obsessions sobre les nostres pors, portades al límit, la companyia Sutottos ens conviden a reflexionar sobre allò que és real, i allò que és irreal. Tots en un moment o altre hem mirat rere la cortina del bany o […]

A mi no me escribió Tennessee Williams és un one-man-show que serpenteja entre diversos gèneres sense adscriure-se’n a cap. Roberto G. Alonso juga amb el transvestisme, el cabaret, el melodrama o la dansa per a explicar una conversió, o una transformació, o simplement el pas del temps. Una dona, ja gran, que ha estat abandonada doblement, pel banc que l’ha desnonat i per l’home que l’ha deixat, ja no té res, viu sota un pont envoltada només d’andròmines i alguns vestits que li permeten tornar a ficar-se a la pell de les dones que ha estat i que ja no podrà ser. La seva història ens l’explica amb subterfugis, mitjançant cançons populars (Yo no soy esa, Qué hace una chica […]

El Cirque du Soleil es va fundar fa més de trenta anys a Montreal, i des de llavors ha estrenat per tot el món quasi una cinquantena d’espectacles. Si comences a mirar les xifres (4000 empleats, 1500 artistes de més de 50 països diferents) t’adones que no és un circ normal, sinó una gran empresa que ha canviat el concepte de circ i l’ha elevat a la categoria d’espectacle total. De fet, alguns dels seus muntatges es representen en escenaris fixes de Las Vegas i altres grans centres d’entreteniment. Amb els anys han aconseguit una de les coses més difícils, convertir-se en un referent universal i crear un segell propi absolutament inconfusible. Hi ha qui els hi critica el fet […]