Recomanacions

Malgrat que el teatre jove (o per a joves) resulta molt difícil de definir, és important, almenys, que existeixin propostes a la cartellera que parlin el llenguatge dels adolescents, que plasmin les seves inquietuds, problemes i, en definitiva, expliquin històries on ells puguin sentir reflectit el seu univers generacional. Escrita per Daniel J. Meyer (Abans), A.K.A. és un relat magnífic, fresc i dinàmic però també molt dur sobre la identitat i la fragilitat de l’individu davant d’una societat hostil. Amb el racisme i la xenofòbia com a teló de fons, l’espectacle fa una profunda reflexió sobre els prejudicis amb gran autenticitat i fugint dels tòpics. Aquesta nova incursió en el monòleg dramàtic de la directora Montse Rodríguez (Ricard de 3r), […]

Per l’obra amb un text impecable, pel tema, que tot i estar escrit fa seixanta anys, sembla que ens l’hagin fet a mida pels catalans d’avui, per l’escenografia, la il·luminació, el vestuari… i especialment pel que explica i com ho explica. És la història d’un desencís, el desgast, l’erosió i l’enfonsament d’una família al llarg de vint anys, una família que era un sol bloc de granit al voltant del comunisme. Tots els actors formidables sota la direcció de Ferran Utzet. No us la perdeu. Crítica completa » http://bit.ly/2HIp7Sr

Pablo Finamore i Román Lamas han llegit bé Horacio Quiroga, tan bé com per insuflar en la Badabadoc l’aire de soledat, intempèrie i admiració per la selva que gravita en els contes del contista uruguaià. El salvaje descriu el moment traumàtic en què l’ésser encara amb trets simiescs s’adona que s’allunya dels qui fins ara pertanyien a la seva mateixa espècie, i s’adona també de la soledat en què es troba. Finamore s’explica des de la fisicitat, la del salvatge que se’n sap i que pren consciència que podrà ser víctima o victimari, i que el seu cos és, de moment, l’única prova de sí mateix. Finamore es toca contínuament, com qui vol cerciorar-se que efectivament existeix, que és. Tal […]

El personatge fantasmagòric que interpreta Montse Bernad ens convida a imaginar-nos que som a una festa que hem organitzat nosaltres mateixos. Aquest és l’inici d’aquest espectacle de creació col·lectiva dirigit per Roger Ribó, de qui hem vist fa poc, també a La Vilella, Et vindré a tapar. La invitació a la imaginació és una invitació al teatre, és clar, i una declaració d’intencions del que )e(espai en construcció vol de nosaltres, els espectadors. En aquest sentit, l’obra és una creació col·lectiva en què hi han participat la companyia esmentada però també el públic, que haurà d’implicar-se d’una manera o altra en el resultat final. La Cristina (Blanca Solé) i en Ricard (Xavier Pàmies) viuen una història d’amor més o menys […]

Ja fa unes quantes temporades que El llibertí, l’obra dirigida per Joan Lluís Bozzo, es va convertir en un dels grans èxits de la cartellera. Suficients, en realitat, per haver-se guanyat un retrobament amb el públic que la va gaudir al seu moment i, al mateix temps, donar l’oportunitat de veure-la als espectadors que se la van perdre al seu moment. Escrita, originalment, l’any 1997 pel dramaturg francès Eric-Emmanuel Schmitt, es tracta d’un vodevil filosòfic que ironitza sobre les contradiccions d’un intel·lectual adúlter al qual li encarreguen escriure un article sobre la moral. El carismàtic tarannà d’Abel Folk és la principal virtut d’aquest muntatge que juga tant amb els embolics com les batalles dialèctiques o la seducció. La resta de […]

Fa molt de temps que les dinàmiques tòxiques d’oficina i els diferents maltractaments laborals formen part de la ficció teatral. A vegades amb el focus posat en el sistema i d’altres en les relacions humanes, el fet és que aquesta temàtica ens ha portat, al llarg del temps, obres tan memorables (i diverses) com Glengarry Glen Ross o El mètode Grönholm. En aquest cas, Bull sembla seguir, en part, la línia d’aquests dos exemples, centrant-se, tanmateix, en la violència quotidiana i, en concret, en l’abús entre companys davant d’una situació de competència extrema. Dirigit amb solvència per Pau Roca, el muntatge no esquiva la incomoditat sinó, al contrari, posa l’espectador davant les circumstàncies que, colpidorament, denuncia. Breu, directa i incisiva, […]

La companyia Sutottos arriba a La Villaroel amb Inestable, una comèdia guanyadora de premis dins l’àmbit del off porteny. En aquesta breu comèdia (de poc més d’una hora), Andrés Caminos i Gadiel Sztryk encarnen a dos homes que comparteixen pis. Davant d’una situació tan simple, a Inestable es presenten un seguit de quadres característics de les comèdies d’absurd, els quals fan que el públic esclati de riure en diverses ocasions. La parella argentina resulta ser un còctel d’obsessions compulsives que fan la seva vida impossible i inestables per coses que ningú consideraria tan importants com ells ho fan. D’aquesta manera, l’obsessió per saber si han tancat la porta amb clau al entrar al pis, o si una taca d’humitat pot […]

Una especie superior vive camuflada entre nosotros. Tienen la capacidad de meterse en nuestra cabeza y controlar lo que vemos, lo que pensamos, lo que sentimos, lo que hacemos. Y también las enfermedades que padecemos. Ellos son más que sapiens, súper sapiens, una actualización del sistema operativo humano que, eso sí, existe de momento solo en edición limitada. […] Lee la crítica completa aquí

La productora Sixto Paz porta a la sala La Villaroel un text de Mark Barklett: Bull. Es tracta d’una obra en la qual es parla sobre l’anomenat mobbing, aquí anomenat bullying (paraula amb la qual es juga per a relacionar-la amb l’àmbit taurí, que condicionarà la posada en escena). L’obra compleix amb el que promet: en una hora aproximadament, el públic assisteix a una vertadera lluita on un treballador es desbudellat pels seus companys; demostrant així la crueltat que existeix al món empresarial i la competitivitat exagerada que s’estila dins les grans companyies internacionals. De manera encertada, Sixto Paz relaciona la temàtica de la obra i el seu títol (Bull i l’assetjament laboral) amb la seva traducció al català per […]

La veritat és que Sixto Paz Produccions no em deixa mai de sorprendre en les seves propostes. Aquest cop penso que fins hi tot s’ha superat. Des del meu punt de vista, aquesta proposta és realment genial !!! “Bull” és una obra del dramaturg britànic Mike Bartlettque, estrenada l’any 2013, que ens parla d’assetjament, en aquest cas laboral, però que el podríem ubicar en qualsevol altra tipus d’assetjament, com podria ser l’escolar o el de relacions de parella. Primer de tot fixem-nos en el títol de l’obra “Bull”, com el seu autor és anglès, traduïda al català significa brau; si seguim jugant amb la paraula, bull és l’inici de la paraula bullying, que traduït al català significa assetjament . “Bull” […]

Sixto Paz s’ha anat convertint en els darrers anys en una companyia de prestigi i a la qual val molt la pena seguir la pista. De fet, encara tinc molt present el seu muntatge de Pulmons a l’antiga Sala Beckett d’ara fa quatre anys, el qual ja marcava els punts forts i característics que tindria el seu teatre. En aquesta ocasió, s’endinsen en un text de Mike Bartlett per tal de parlar del linxament i dels papers que cadascun de nosaltres adopta socialment respecte els altres. Concretament, el text planteja el tema amb encert i proposa amb molta mala llet una situació en la que d’alguna forma ens farà sentir identificats i reflexionar al seu voltant. Així, a través dels […]

Et vindré a tapar al teatre La Vilella és tota una experiència. En primer lloc, sorprèn que una obra d’aquesta temàtica (la guerra civil espanyola o, millor dit, la postguerra) no arribi a l’hora de durada. És una dosificació molt encertada, fa que cada minut a sobre de l’escenari tingui molt més poder i significat posteriorment. D’aquesta manera, no hi ha temps per a que el públic desconnecti o es perdi dins del text. Per tant, una obra que està condicionada pel poc temps de representació planteja alguns reptes que la direcció de Roger Ribó sap resoldre satisfactòriament. En tant poc temps, és difícil presentar una obra com Et vindré a tapar, que succeeix en diversos escenaris (cap ciutat o […]

És la segona vegada que he anat a veure “A mi no me escribió Tennesee Williams “, i us puc assegurar que és la segona vegada que surto molt emocionada del teatre. És realment impressionant la interpretació de Roberto G. Alonso. Pell de gallina i llàgrimes d’emoció. El que té de bo, de tornar a veure una obra, és que sempre hi descobreixes nous detalls: ja sigui en la interpretació, en alguns gestos, mirades, en l’escenografia descobrint objectes amagats, alguns fins hi tot plens de simbologia; o en el text i la música, amb petites picades d’ull, que moltes vegades ens passen desapercebuts, com ha estat el cas d’aquesta obra, en la que cada cançó, cada coreografia i moltes frases […]

És una comèdia musical escrita i dirigida per Xavi Morató i el compositor Joan Olivé, que ironitza sobre la figura, els conflictes i polèmiques del president Donald Trump, i de molts del seu entorn com la seva dona Melania Trump, Merkel, Macron, Kim Jong-Un,… Malauradament no ha estat el que m’esperava. Tret d’algun gag divertit, aquest espectacle no m’ha acabat de convèncer. Una comèdia que personalment no m’ha fet riure, bé menteixo, he rigut amb el cameo de de la Lloll Bertran en el paper de la Theresa May ( membre del Parlament britànic), i amb la interpretació de Mingo Ràfols de Kim Jong-Un (President del Partit del Treball de Corea i líder suprem de la República Popular Democràtica de […]

La Jasmin Vardimon Company ocupa, des de fa més de vint anys, un lloc destacat dins de l’escena britànica en teatre- dansa contemporània . El seu estil personal compta amb el reconeixement internacional. El “Pinocchio” de Jasmin Vardimon que s’ha pogut veure al SAT (Sant Andreu Teatre), és una versió en forma de teatre-dansa del conte clàssic original homònim de Collodi. Una adaptació visual i tècnicament espectacular adreçat a tots els públics. Un espectacle alegre i imaginatiu, en la que veurem com la famosa marioneta, creada per Gepetto, s’embarca en un viatge fantàstic, ple d’aventures i desventures, per convertir-se finalment en un nen humà, de carn i ossos. “Pinocchio” de Jasmin Vardimon és un espectacle multidisciplinari, que combina teatre físic, […]