Recomanacions

Tot i que hi ha molts alts i baixos que trenquen una mica el ritme de l’obra, “S’inunda Venècia” és una proposta fresca i divertida, que et fa passar una bona estona, i en la que no pares de riure gràcies a algunes de les situacions i manera d’expressar-se d’alguns dels protagonistes. Molt recomanable per a un públic jove, amb ganes de descobrir i gaudir de propostes teatrals fresques i properes. Quatre joves actors que ho donen tot a escena, Bel Albertí, Bet Palou, Toni Vich i el descobriment d’un gran actor còmic, en Joan Girart Pons, magnífic en el paper d’en Toni. Miquel Mas Fiol, autor de “S’inunda Venècia”, ens fa reflexionar sobre nosaltres mateixos i de com valorem […]

“Lorca” és un espectacle íntim i poètic, representat en un espai escènic molt proper, on el públic (molt reduït) ens trobem a tocar de l’escena. Musicat i dramatitzat per l’actor Joel Minguet, aquest “Lorca” és un viatge ple d’emocions, que ens són transmeses mitjançant la paraula i la música. La paraula escrita d’algunes cartes i poemes del gran poeta Federico García Lorca, i la meravellosa música en directe de Joel Minguet, creada especialment per a l’ocasió. Un “Lorca” que es centra en l’etapa de 1925-1927, durant el moment de gran amistat entre Dalí i Lorca, i que té a la lluna i un anecdotari del poeta com a fil conductor de tot l’espectacle. Nou poemes de Lorca meravellosos, on la […]

Perquè ho és molt. Ja l’havia vist de la última vegada que va venir a Barcelona, però aquesta volta l’he pogut fruir amb un valor afegit important: l’acompanyament dels meus tres néts més petits (8, 10 i 12) i això de tenir un ull a la pista i l’altre a la grada observant la canalla ha estat molt gratificant. Circ en estat pur, renovat, el futur… Crítica completa » https://bit.ly/2vk7PJQ

Èdip experimenta el pas de l’aparença a la manifestació de la realitat en el mateix sentit de la sabiduria dionisíaca que Nietzsche va assenyalar com a l’essència tràgica per a mostrar com l’allò real, latent darrere l’artifici, no és precisament “dolç per a l’home”. Broggi planteja la història del Rei de Tebas com una història de des-ocultament, de revelació, del pas de la ignorància al coneixement (l’anagnòrisi aristotèlica), per mostrar-nos Èdip com aquell home que es busca a sí mateix i que s’entossudeix a donar llum a aquella veritat que poc a poc tots entreveuen. La feina de Manrique és convincent malgrat el to excessivament crispat en les escenes prèvies al reconeixement. A mesura que avança l’obra, els matisos en […]

Ja teníem ganes d’una nova producció de la companyia Sargantana, que amb aquest muntatge s’apropa als 15 anys d’existència. La companyia Sargantana es va crear l’any 2003 com un espai per a l’experiència, reflexió i comunió amb el públic. L’any 2009 inicien el grup de recerca “La Cuina” per desenvolupar noves dramatúrgies i un sistema d’interpretació que els hi permet arribar a l’espectador. Deu anys més tard de la seva creació, en 2013, la companyia obre la Vilella. Jordi Pérez i Soldevila és l’autor de la dramatúrgia, i la dirigeix, sent també un dels intèrprets, juntament amb Carles García-Lladó i Alba Rosa. Presenten tres monòlegs que parlen de l’exili a través de tres històries. Són tres persones que ens donen […]

És el moment teatral del que portem de temporada. Medea ja és una dona sense marit i sense pàtria, amb el que això suposa a la Grècia del segle V a. de C., visualitza allò que és a punt de fer, l’aberració que ja sap que cometrà. Lluís Pasqual i Emma Vilarasau han decidit escanyar l’instant i allargar-lo fins l’extenuació, i a pesar de tot, durant aquells segons interminables, els espectadors serem Medea, ens remourem incòmodes davant l’horror mentre lluitem per no sentir compassió per l’heroïna d’Eurípides i de Sèneca. I de Lope i de Carneille i de Calderón, perquè la tragèdia del dramaturg de Salamina no és un tractat psicològico-filosòfic, sinó, precisamnent, una tragèdia. Pasqual no es deixa endur […]

Acompanyada d’un comparses de luxe, i dic comparses perquè Andreu Benito i Roger Coma estan clavats en els seus papers, però aquesta Medea és quasi un monòleg gràcies a la revisió que Martí Sales ha fet dels textos d’Eurípides i Sèneca. Amb això, Lluís Pasqual, director, ha fet la resta, que no és poc. Conclusió, una Medea de luxe que ens ha deixat a tots bocabadats. Anècdota: portem un any plujós, fins i tot al teatre. Crítica completa » https://bit.ly/2qAtMPp

A aquestes alçades, no es pot negar que Oriol Broggi és un director que sap crear atmosferes teatrals molt riques, que sap manegar molt bé els recursos teatrals i que dirigeix molt bé als actors. A més, la tragèdia sempre ha format part del seu repertori, ja sigui des de la vessant clàssica (Antigona) a la més moderna (totes les obres de Mouawad). És per tot això que no sabem què ha passat amb aquesta versió de l’obra de Sòfocles. Escènicament reconeixem l’estil del director -i en part de La Perla 29, la companyia a la que està estretament lligat- però costa d’entendre el perquè de la fredor i el distanciament que s’ha volgut crear amb el to i el […]

Portar un clàssic literari al teatre sempre és difícil. Trobar una adaptació que sigui acurada i alhora atractiva per a un públic divers és complicat. Oriol Broggi ho intenta ara amb Sòfocles i el seu Èdip, i el repte no és poca cosa. Com molts ja sabreu, Èdip és aquell que, sota una desconeixença total dels seus orígens, mata al seu pare i acaba casat amb la seva mare. En aquesta adaptació de Jeroni Rubió es descriu precisament això, el moment en què el protagonista pren consciència de tota la realitat. Una tragèdia grega amb totes les lletres. Donant vida a Èdip tenim a Julio Manrique que aclapara tota l’obra amb el seu magnetisme, que et deixa enganxat a la […]

Doncs potser sí. La incursió a Èdip a Colonos penso que ha estat un error, ha allargat l’obra sense portar-nos enlloc. Direcció volgudament molt estàtica que ha emfatitzat el text, que és molt bo. L’engrandiment de l’escenari també penso que ha estat un error. ha perjudicat l’audició i no ha aportat res rellevant. En quant a actuacions només ha destacat Èdip-Manrique que és el que ha tingut possibilitat de matissar. El demés, actors de categoria, han estat encotillats en una direcció molt estàtica de Broggi. Crítica completa » http://bit.ly/2HIp7Sr

Si coneixeu el treball de Jessica Walker segur que no esperareu un muntatge convencional ni un monòleg històric sobre Maria Antonieta. I fareu bé, perquè just entrar a la sala ens trobem a la reina de França totalment nua, penjada d’unes teles de vellut vermell que cauen damunt d’un llit. A partir d’aquí, un recital de sospirs, escarafalls i rialletes que ens transporten a la part més frívola de la cort francesa. Una part no exempta d’humor que ens endinsa en totes les intrigues de palau, en la vida totalment programada de la protagonista i en les misèries d’una monarquia que ho tenia tot, menys sentit comú. És per això que serem testimonis de l’ascens de la revolta popular, paral·lelament […]

Sopa de pollastre amb ordi, d’Arnold Wesker comença com el públic. Nua. Una obra nua. Silenci. Poc a poc tot pren literalment forma, literalment text, literalment consciència. Crec que no hauria de parlar de l’argument, un argument que transita entre la desolació de perdre-ho tot, i especialment els ideals, les esperances, i la quotidianitat de l’anar tirant. Un text que estem representant tots nosaltres, malauradament, ens agradi o no, avui, ahir, i encara ens queden dies per ser actors d’aquesta història. La proposta escènica i dramatúrgica és impecable. Em trec el barret davant el director i versionadors. Ferran Utzet per partida doble, i Llàtzer Garcia. Els actors estan més que bé. Destaco Màrcia Cisteró Saludes per què és una actriu […]

El dramaturg uruguaià Gabriel Calderón (Montevideo 1982), ha escrit, i dirigeix aquesta comèdia en què realitat i ciència-ficció es confonen. Amb l’objectiu d’indagar en el boirós territori de les impunitats i responsabilitats polítiques no resoltes que encara bateguen sota la vida democràtica actual. La dictadura que va sofrir Uruguai, i els desapareguts que va deixar enrere, és el context d’aquesta peça teatral que parla de la necessitat de recuperar la memòria del passat. Malgrat tot, es pot extrapolar a qualsevol país que ha sofert una dictadura, com és el cas d’Espanya. Una història que barreja ciència ficció, comèdia i contingut polític. És una obra que parla i que no parla de moltes coses, perquè és una obra que, justament, parla […]

La Perla 29 s’ha forjat un segell, com altres companyies i sales, que és garantia de qualitat. No és fàcil aconseguir-ho i menys, mantenir-lo. Alguna proposta t’arribarà més o menys, però la probabilitat de sortir molt satisfet és alta. “Sopa de Pollastre amb ordi” ha estat un altre encert. Posada en escena artesanal, no ja precisa sinó mil•limètrica, com els efectes de so (l’aigua que cau d’una gerra just al moment precís…), vestuari, interpretacions de primer ordre, direcció acurada, text proper i profund… No crec que el text sigui més vigent que mai sinó que mai ha deixat de ser-ho; escrita per Arnold Wesker el 1958, jo hagués jurat que era de l’època Thatcher, per exemple. Equiparar-ho només a la […]

Ho reconec, no sóc un gran entès de Shakespeare ni conec tota la seva obra al detall però sempre que he vist algun text a la cartellera vaig …. i sempre ho gaudeixo. En aquest cas vaig cometre un petit error i és que anava a veure l’obra sense més coneixement que aquest: és una adaptació d’un text d’aquest autor britànic, ‘La tempesta’, i està interpretat per una companyia que em té enamorat, a els Projecte ingenu ( ‘Hamlet’ a la Sala Atrium i Yerma al Teatre Akademia). La veritat és que la primera recomanació que us faig com a espectador és que, si no coneixeu la història, millor llegir l’argument de la història. Jo no ho vaig fer i, […]