Recomanacions

Vodevil, què hi farem, però amb converses filosòfiques interessants i sense petulància, a l’estil de Montaigné, en aquesta comèdia d’Eric-Emmanuel Schmitt que Bozzo recupera després de 10 anys.. Diderot ha d’escriure l’article sobre la Moral a l’Enciclopèdia. I ho ha de fer just el dia que té una candidata a amant al saló, l’amiga de la seva filla sembla que li fa fa ullets i la dona li retreu les constants infidelitats. I amb la Moral rondant per allà, toca disfressar incoherències, discursos de justificació, grans idees i les passions que les oculten, adaptar els conceptes a les nostres conductes, discussions delicioses sobre la dona, l’home, l’amor, el matrimoni…Aquests debats són el més interessant de la proposta; un exercici de […]

Aquesta és la nova proposta de la companyia Paradiso 99, que va guanyar el 1r Premi Laboratori Arts Escèniques Tísner. Ens explica la història de dues persones que es van estimar de manera irreductible malgrat la seva dimensió política i els seus múltiples amants. Aquest és el segon projecte de la companyia després de “NO HI HA BOSC A SARAJEVO“, que vam veure a la Sala Atrium el juliol del 2016 (aquest projecte va ser el guanyador de la Beca Desperta per a companyies emergents el 2016). Amb una dramatúrgia que no és gens fàcil, escrita i dirigida per Begoña Moral, l’obra se situa el gener de 1960 i explica el viatge que fa Judith a Groenlàndia per poder acomiadar-se […]

La companyia Paradisso 99 presenta el seu segon projecte “Gossos de neu” , text guanyador de la Primera convocatòria Laboratori d’Arts Escèniques Tísner (2017), escrit i dirigit per Begoña Moral. Hivern. Gener de 1960.França.Un accident. El cotxe en el que viatja la família Gallimard i l’escriptor Albert Camus xoca contra un arbre. Albert Camus i el seu editor i amic Michel Gallimard moren a l’acte; la dona i la filla de Gallimard, Janine i Anne, seuen al darrera. Les dues sobreviuen a l’accident. “Gossos de neu” és el que s’esdevé després de l’accident per a dues dones: l’Anne, la filla de Gallimard, i Judith (representació de Maria Casares) l’amant d’Albert Camus. Dues dones unides davant la pèrdua. Dues dones unides […]

Una proposta escrita per Jordi Casanovas i que ja ens havia “engrescat” a la roda de premsa. Dirigida per Marc Angelet i amb unes magnífiques interpretacions d’Anna Sahun, Ernest Villegas i Òscar Muñoz, és una proposta on la línia que separa la comèdia dels fets dramàtics és molt, molt fina. Estrenada a Vilafranca del Penedès, el dramaturg Jordi Casanovas vol fer reflexionar sobre els límits de l’humor, el mal que pot fer quan aquest s’exerceix des d’una posició de poder, i els rols dels homes i les dones a la nostra societat “tothom fa bromes, però crec que la manera de fer una broma defineix com és una persona”. El punt de partida de la proposta és un retrobament entre […]

Ahir a la Sala Flyhard vam poder gaudir d’A.K.A. un monòleg que parla de l’afirmació de la identitat durant l’adolescència i dels efectes del racisme o la xenofobia. A.K.A. (Also Known As) escrit per Daniel J. Meyer, està protagonitzat per Albert Salazar i dirigit per Montse Rodríguez Clusella. “Vaig escriure aquesta obra en una nit… no sé ben bé el motiu. Simplement, em va sortir de dins”, ha explicat Daniel J. Meyer. Carlos és un jove adolescent que comparteix amb nosaltres el seu dia a dia, la seva realitat, l’escola, les sessions de teràpia, la seva música, els seus balls, la relació amb els seus “viejos”, els amics, el seu primer amor. I ho fa des de la intimitat de […]

Aquest espectacle és la segona part d’una trilogia de teatre social, que té com a nexe comú tres noms de la cultura popular artística: la “bailaora” Carmen Amaya, l’artista Lola Flores i l’escriptor Paco Candel. La primera part de la trilogia va ser “JAR – CARMEN AMAYA IN MEMORIAM” que vam poder veure al Teatre Akadèmia el novembre de 2013. Era un homenatge al poble gitano, al desaparegut barri de Somorrostro i a la figura de Carmen Amaya. La segona part SIEMPRE A LA VERITA TUYA és un cant a la llibertat de gènere i una repulsa a la intransigència a través de la història de l’assassinat d’un transformista imitador de la genial Lola Flores. La tercera part estarà basada […]

Sota la direcció de Víctor Álvaro, arriba al teatre Almería ¡Ay, Carmela!, la coneguda obra de José Sanchis Sinisterra. Es tracta d’una obra amb molta reputació, ja que el propi text va gaudir de la seva fama i fins i tot va tenir una adaptació cinematogràfica al 1990 dirigida per Carlos Saura. Representar o adaptar un text que te aquesta reputació és sempre una tasca difícil. En moltes ocasions les adaptacions poden pecar de massa ambicioses, o de poc respectuoses davant el text. Tot i això, en aquest cas l’adaptació encerta molt en allò que es refereix a l’essència del text original de Sinisterra. Es tracta d’una representació fidel i digna del text que presenta una direcció i una producció […]

De “L’hora blava” coneixem l’espai on transcorre l’acció: el far d’una illa remota, i els seus dos protagonistes: un faroner (Adrià Olay) i un biòleg (Pau Sastre), però el moment i el lloc del conflicte són indefinits, tot i que al final ens resulten terriblement familiars. L’hora blava és un thriller que deixa al seu darrera un munt d’interrogants. Un text entre filosòfic i polític que ens fa reflexionar sobre la necessitat de posicionar-se i prendre partit sobre allò que passa a la nostra societat, o quedar-se al marge davant les injustícies. Dues mirades davant un mateix conflicte. Dues postures totalment oposades davant l’horror en la que viu la societat. Una proposta que em fa pensar en la situació social […]

¿Recuerdas esa imagen típica de película de miedo en el que un personaje se adentra en una estancia misteriosa pese a que el sentido común indica que debería alejarse lo máximo posible ? Tú, espectador entregado a la trama, le gritas internamente que no entre, que vuelva sobre sus pasos ahora que todavía puede. Pero obviamente el personaje no te escucha, sigue adelante para tu desesperación y sufre las esperadas consecuencias.Esa es la impotencia que siento hacia el protagonista de Bull – Marc Rodríguez– , un trabajador al que vemos toreado –metafórica y literalmente- por sus compañeros – Joan Carreras y Mar Ulldemolins -mientras los tres esperan al jefe –David Bagés, substituido en algunas funciones por Santi Ricart – que […]

La Roda Produccions adapta el conte clàssic de “Aladí i la llàntia meravellosa”, una de les històries d’origen sirià de “Les mil i una nits”, en una comèdia musical actual, divertida i original. “Aladdin#thePopMusical” és un espectacle adreçat al públic familiar. Escrit i dirigit per Dani Cherta, compta amb la música de Keco Pujol, l’escenografia de Víctor Peralta, el vestuari d’Antonio Harillo i les coreografies de Meri Bonet. En la versió de Dani Cherta, la història d’Aladdin està ambientada dins el món musical, els concursos televisius i la recerca de la fama. L’escenografia està en contínua transformació, és multifuncional i ens transporta als diferents espais on transcorre l’acció. La música es mou entre el pop, rock, rap i hip hop. […]

Un proposta de la companyia argentina Sutottos “el nou fenomen de l’off porteño”. INESTABLE és una comèdia sobre les pors i les fòbies. Sutottos és un duo d’humor que formen Andrés Caminos i Gadiel Sztryk i que enganxen al públic en el mateix moment que surten a l’escenari amb la seva indumentària i amb la seva magnífica gestualitat. Aquest duo es va formar fa dotze anys i amb aquesta, la seva setena peça, fa tres temporades que omplen sala a Buenos Aires. L’humor és l’element comú a totes les seves propostes que han anat evolucionant des dels primers números de varietés que feien a les 5 de la matinada, amb només 17 anys. Com ells manifesten, no cal tractar temes […]

Una proposta fantàstica, però dura, colpidora i brutal. Un text escrit per Mike Bartlett, amb traducció d’Ariadna Nadal i que la productora Sixto Paz ha portat a La Villarroel. BULL, està dirigida per Pau Roca i interpretada per David Bagés, Joan Carreras, Marc Rodríguez i Mar Ulldemolins. L’autor de la proposta, Mike Bartlett, impactat per una cursa de braus, en veure el desequilibri entre l’animal i els homes que l’havien de matar, en veure la sang, i en veure al públic exaltat davant aquesta salvatjada, va pensar a escriure un text que fos una analogia entre el món animal i el món “humà”. Fent un símil amb una cursa de braus on tots sabem que el toro ha de morir, […]

El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) ens ofereix SOL SOLET, una obra poc coneguda de l’escriptor Àngel Guimerà. La seva directora, Carlota Subirós, ha decidit donar “una nova llum” al text, que no es representa en públic des de 1904. Tal com ens van explicar a la roda de premsa, aquesta és una obra molt fosca, contràriament al que dóna a entendre el seu lluminós títol. Una obra que es belluga entre la llum i l’ombra, que ofereix una mirada sobre la foscor de l’ànima, sobre el desig que destrueix, que engendra violència. Sobre el desig de trencar la solitud i apropar-se a l’escalfor del sol solet de la cançó. Uns personatges que es troben en solitud acompanyada, una família […]

Com diuen molts dels aficionats a l’òpera, després de centenars de muntatges operístics que opten per l’abstracció i l’esquematisme dóna gust retrobar-se, de tant en tant, amb un espectacle més clàssic. Si es tracta d’una òpera verista el fet encara adquireix una dimensió més raonable, ja que sempre ha costat treure del seu context a determinats personatges. De fet, el gran protagonista d’Andrea Chénier és la Revolució Francesa, i aquest context és el que dóna sentit i identitat a un conflicte amorós molt propi de les obres del segle XIX. Umberto Giordano la va composar per a l’Scala de Milà, i de seguida es va convertir en una de les peces habituals del repertori, sobretot per les àries de tenor […]

El teatre argentí ens va arribant amb compta gotes a casa nostra, però ho fa i sempre és un plaer veure les seves propostes. En aquest cas, ens arriba una obra exitosa de l’off de Buenos Aires, la qual es riu de les pors quotidianes de dos personatges que estan en escena. Una bona idea amb la que a través de la comèdia i de les situacions absurdes s’aconsegueix mirar dins de les nostres pors, potser moltes d’elles absurdes, però que d’alguna forma es poden presentar i fer-nos frenar a l’hora d’actuar en el dia a dia, transcendint així l’espectacle més enllà de la premisa aparentment banal. En aquest sentit, es desplega un tipus d’humor exagerat i sobreactuat, en el […]