Recomanacions

Aquest no és un espectacle com qualsevol altre, sinó més aviat un recital que ens vol acostar a un cert tipus d’espiritualitat. Un muntatge on la paraula i la música de Bach ens volen acostar a l’ànima, companya i esclava dels nostres fets i de les nostres vivències. Lluís Homar, igual que en el recital a dos que ha representat recentment amb Adriana Ozores, vol que com a espectadors ens buidem de tot i ens acostem a les paraules dels clàssics per arribar a una fita més alta. Si això s’aconsegueix o no ja depèn de cadascú, però ell posa les bases sobre les que se sustentarà tot plegat: un quartet de veus sota la direcció musical de Xavier Albertí, […]

El testament queda resumit en aquesta cançó de Raimon que sona en algun moment de l’obra. O en aquesta altra: “Si em mor, que les esperances siguin fets, i que d’altres continuen el que nosaltres continuem” Ramon Molins, utilitza tota la seva experiència d’actor, director, professor de teatre i tota la seva biografia i vivències personals per parlar-nos i fer-nos reflexionar sobre la vida i la mort, el que deixarem i el que ens agradaria deixar amb la nostra petjada. Des de “El geperut de Notre Dame”, potser ja fa 30 anys, hem anat seguint a la Companyia Zum Zum teatre, el director de la qual és Ramon Molins. Sempre l’hem vist actuant junt a la gran i incombustible Begonya […]

Fairfly va ser la tercera participació de La Calòrica dintre del Cicle de Companyies Independents en Residència del Teatre Tantarantana EL CICLÓ, l’any 2017. Aleshores ja va ser una experiència inoblidable pel públic: la posada en escena, la distribució del públic, la temàtica, el tarannà de la companyia, la naturalitat interpretativa… Jo hi era, i ho puc confirmar. Era tan original i sorprenent, divertida i seriosa, que tothom, ens hi sentíem identificats. Va ser tal l’èxit que van tenir, que del Teatre Tantaranta, van ser programats a La Villarroel. I de nou, èxit absolut! No cal dir que estic supercontenta que, vuit anys després, es torni a programar. En aquesta ocasió és a l’Espai Texas, un nou espai teatral, impulsor […]

Primer van ser les princeses i ara li toca als prínceps. Fa unes setmanes vaig descobrir No me toques el cuento, i ara arriba al Poliorama la nova proposta amb Ya me has tocado el cuento, una comèdia fresca i gamberra on veurem quatre prínceps desesperats per recuperar les seves vides felices.Si ens posem en context, en la primera obra podem veure com les princeses Disney s’han cansat dels seus prínceps i del final feliç. Resulta que no era un final feliç com sempre ens han volgut vendre.Ara li toca als prínceps!! (no cal veure l’altra obra per entendre aquesta, tot i que la recomano plenament). Els prínceps de Disney els han abandonat. Les seves princeses s’han escapat al món […]

Elling, del dramaturg noruec Ingvar Ambjørnsen, que podem veure a la Villarroel, és una versió de Simon Bent de l’adaptació original d’Axel Hellstenius, dirigida per Pau Carrió on els actors David Verdaguer i Albert Prat interpreten, amb gran encert, als dos personatges principals d’aquesta història, l’Elling i en Kjell. L’Elling és ingenu, tímid i neuròtic, mentre en Kjell està obsessionat amb el sexe. S’han conegut en un centre psiquiàtric en el qual comparteixen habitació. Passat dos anys, ha arribat el moment de sortir del centre per tal d’integrar-se a la societat, per la qual cosa, l’estat els dona l’oportunitat de compartir pis, sota la tutela d’un terapeuta. El que el públic veiem és el procés d’adaptació que hi ha entre […]

Purificats (Cleansed) és la tercera obra de la desapareguda i famosa dramaturga anglesa Sarah Kane.Vaig poder gaudir de valent amb “Psicosis a les 4.48” i fa poc una nova versió al Festival Lola.Enmig de tanta repressió dos germans bessons, una parella homosexual, un jove esquizofrènic i una dona en un peepshow encarnen diferents formes d’estimar en un centre.La proposta de La Cremosa reivindica l’amor i no tenen cap problema per ensenyar els cossos i deixar a l’espectador en estat de xoc en alguns moments. Podem veure la violència més extrema en el paper del metge i la forma de cuidar els malalts mentals que estan sotmesos a l’hospital. Em sembla que és el personatge que més força té i més […]

Elling és un conte, una faula plena d’animals humans, tendra, divertida ivibrant que ens explica una història de superació personal gràcies a una amistat original i imprevisible. Elling és una comèdia amb un rerefons social molt important. Algunes situacions dels protagonistes ens fan riure, però no som conscients que formen part d’un trastorn mental i una lluita per sortir de les dificultats d’una malaltia i d’una societat que vol que tots siguem ‘normals’. Elling i Kjell es coneixen compartint habitació en un centre psiquiàtrics. Sembla que són pols oposats i totalment diferents. Però els hi donen l’oportunitat de compartir un pis tutelat a la ciutat d’Oslo. Aquí ens trobem com lluiten per a la seva integració en la societat. Amb […]

Qui no coneix les novel·les o històries de Jane Austen? Encara que només sigui per les desenes d’adaptacions en cinema o televisió (Sentit i sensibilitat, Orgull i prejudici, Emma, etc.) tothom té una idea dels elements que conformen l’univers de la famosa autora britànica: els matrimonis de conveniència, la necessitat de casar-se per mantenir econòmicament a tota una família, les diferències dins d’una mateixa classe acomodada, i molts altres elements individuals que ens porten indefectiblement al que algú va arribar a anomenar “cinema de tassetes”. Però no s’enganyin, Els Watson és tot això… només fins a un determinat moment. L’obra, que agafa com a referència una novel·la inacabada d’Austen, comença amb tot el que esperem d’ella i es para en […]

Encara que un no hagi vist la pel·lícula francesa del 2004, tothom coneix més o menys la història del cor de nens en un reformatori de finals dels anys quaranta. La cinta era un remake de la també francesa La cage aux rossignols (1945) i va ser un fenomen en el seu moment, aconseguint nombrosos premis per tot el món i fins i tot obtenint dues nominacions als Òscars d’aquella temporada. A més, no hem d’oblidar que Les Petits Chanteurs de Saint Marc –els que realment cantaven a la banda sonora del film- van emprendre una gira que va durar anys i els va portar a vendre milers de còpies. Per tant, era d’esperar que tard o d’hora la història […]

Amb música tot va millor. Les melodies i les cançons permeten deixar-se emportar i oblidar-se de tot allò que pot turmentar. Dona esperança i un món nou de possibilitats que s’estén davant de les persones en els moments més inesperats. A l’internat “Fondo del estanque” la vida és grisa i monòtona, regnada per la disciplina i la falta d’estimació. Tot canvia quan arriba Clément Mathieu, un professor substitut que mostrarà a l’alumnat que la música pot canviar-los la vida. Així, alumnes difícils o inadaptats descobriran que poden tenir un futur. Amb unes veus portentoses es conforma aquesta producció, una història senzilla i trista en què sorgeix un raig d’esperança gràcies a l’amor per la música que uneix a (gairebé) tots […]

Sarah Kane, la talentosa i turmentada autora britànica que es va treure la vida poc després de complir 28 anys, va escriure Purificats inspirada per una controvertida frase de Roland Barthes: “Estar enamorat és com estar a Auschwitz”. De fet, l’obra ens parla de l’amor en situacions límit, del desafiament dels enamorats a un règim que intenta censurar qualsevol tipus de sentiment. Dos germans incestuosos, una parella gay i un noi pertorbat són els personatges sobre els que s’infringeix el càstig, les limitacions i la violència més extrema. Completen el repartiment un fals doctor, que domina la situació a base de totalitarisme, i una ballarina de peep-show per la que està absolutament obsessionat. Kane fa de la violència la seva […]

L’amor és el motor del món, és el sentiment i l’emoció que més pot empènyer a algú a fer els actes més bondadosos i els més sinistres. En nom de l’amor es poden fer coses increïbles, però també pot ser l’excusa utilitzada per fer barbaritats. Tinker és un fals doctor que aprofita la seva posició en una institució sanitària per castigar tots els actes d’amor que realitzen les persones ingressades en el centre. Amb violència i sense cap remordiment actua mogut pel seu propi autoodi i mutila tot allò que pot formar part de l’enamorament. Un text intens i ple d’impactes emocionals és la columna vertebral d’aquesta obra. Sarah Kane esbudella els sentiments més extrems entorn a l’amor, l’atracció i […]

Viral, like, post, tuït… aquestes paraules son més que conegudes per tothom a aquestes alçades. Les xarxes socials i tot el món virtual s’han expandit com una taca d’oli en qüestió de pocs anys. Son una finestra per la comunicació, la creació de comunitat, altaveu de veus oprimides, però també una arma de doble fil on es pot causar el bé i molt mal. Unes amigues queden per anar a una manifestació en contra de la sentència d’un cas de violació. Durant aquesta protesta es produeix un fet que provoca que Abi, una d’elles, faci un al·legat feminista i de condemna al succés al seu bloc. El text que no havien de veure més que quatre persones comptades, acaba compartint-se […]

Els mitjans de comunicació i les xarxes socials tenen la capacitat de convertir en estrelles les persones i alhora de d’anul·lar-les. I tot en qüestió de pocs dies. També es necessita que la persona tingui qualitats naturals, com ara saber comunicar-se, expressar les seves idees amb seguretat i contundència i, el millor de tot, tenir la capacitat de crear frases com a titulars. Segur que podem pensar en persones que han sortit d’àmbits molt diferents que han deixat fins i tot la seva feina per convertir-se només en tertulians de ràdios i televisió perquè han complert aquests requisits. I els podrà anar bé sempre que siguin coherents amb el personatge que representen, i que, per tant, no menteixin entre el […]

Aquest cop he vist “Un tal Quixot” al Teatre de l’Aurora d’Igualada. Espero que ben aviat es pugui programar aquesta versió del Quixot per Barcelona i pugeu veure-la aviat. Primer amb “Noucents, el pianista de l’Oceà“, “Un tal Shakespeare” i avui “Un tal Quixot” amb Marcel Tomàs. Agafant com a base l’obra “Un tal Shakespeare”, ara toca El Quixot per donar peu a una revisió de l’obra amb notes d’actualitat i d’una conferència que no surt com hauria de ser. Marcel Tomàs és el “Quixot de la triste figura” on en presenta un orador sobre l’obra i a més el personatge del llibre més universal. A més tenim a Toni Escribano com un Sancho Panza gallec d’origen ampordanés com a […]