Recomanacions

Els conills són uns animals que quan fugen, generalment per por, ho fan a la desesperada, sense mirar on van i sortejant els obstacles com poden. En aquesta obra de Martina Cabanas Collell hi tenim tres joves que tampoc saben massa bé on van, però que fugen endavant per inèrcia, acompanyats d’una sèrie de substàncies que, en principi, els hi han d’aplanar el camí. La precarietat laboral dels actors, els dubtes sobre la maternitat, la impotència causada per les drogues i, sobretot, la desesperació davant d’un món que no compta amb ells són els grans temes que planegen durant els 70 minuts de funció. Tot plegat amb tocs onírics que ajuden a pujar el nivell i, curiosament, aporten més sentit […]

Thomas Hauert ha desenvolupat un mètode d’ensenyament a partir de la seva pràctica coreogràfica, amb un interès particular en els processos basats ​​en la improvisació, que exploren la tensió entre la llibertat i la restricció, els individus i el grup, l’ordre i el desordre i la forma i l’absència de forma. INAUDIBLE és una creació del 2016 que parteix del concepte d’interpretació. Una peça de celebració amb música de George Gershwin (Concerto in F) i del compositor contemporani Mauro Lanza (Ludus de Morte Regis). Una tècnica que es basa en enganyar al cos, superant els patrons de moviment que té integrats, perquè inventi moviments nous. El cos pot aprendre a continuar el moviment encara que no hi dediqui atenció conscient. […]

Potser més coneguda com a novel·lista que com a dramaturga, gràcies a l’èxit al nostre país de Color de llet, Nell Leyshon és una escriptora anglesa que retrata molt bé la idiosincràsia de la família anglesa i la vida al camp, barrejant realisme i una certa poesia. En aquesta mateixa línia, se’ns planteja Si mireu el vent d’on ve, una proposta inquietant, plena de dramatisme i misteri. El més destacable del muntatge és un espai escènic impressionant que aprofita tota la profunditat de la sala i aconsegueix ambientar perfectament una història a mig camí entre la lírica visual, la bellesa onírica i la foscor d’un malson. La trama és, en part, previsible i no massa elaborada, malgrat el seu calat […]

Quan la vam veure a Fira Tàrrega 2016, el tercer dia de la fira (10-9-2016), ja vam escriure en la RESSENYA que llavors vam publicar: Sens dubte aquesta proposta és un dels millors espectacles d’aquesta Fira Tàrrega. I ara no hem dubtat a repetir espectacle per tal de copsar les diferències entre representar-la a l’aire lliure, literalment a sota d’un pont, com va ser el cas, … a representar-la en un recinte tancat. Diferències hi són evidentment, perquè la màgia del lloc on es va estrenar no la pot aconseguir un lloc tancat, malgrat l’esplèndida escenografia emprada a La Seca, però tot i això, podem tornar a repetir que és un dels millors espectacles que hem vist mai. Roberto G. […]

Una nova perla ha arribat a la Biblioteca de Catalunya i ja van tantes que he perdut el compte. En aquesta ocasió, la sala es transforma en un teatre de proximitat per acollir una obra sobre el pas del temps i com influeix aquest en l’evolució dels ideals de les persones. Així, Arnold Wesker ens ofereix uns personatges imperfectes que independentment del camí que triin estan abocats a la foscor, tot i que sense arribar a perdre de vista la porta que condueix cap a l’optimisme. Així, ens trobem amb un text que compta amb diferents capes que resulten properes i entenedores, tot permetent-nos empatitzar amb uns personatges que es van perdent a mesura que avança el temps i que […]

Andrea Chénier és una òpera del compositor Umberto Giordano i del llibretista Luigi Illica, estrenada al Teatro allà Scala de Milà el 28 de març de 1896; no va ser fins dos anys més tard que es va estrenar als Països Catalans. Emmarcada dins el gènere del verisme ( plasmació de la realitat, amb un gran efectisme vocal i orquestral ), aquesta òpera està representada en quatre actes, en italià, i té una durada de dues hores i mitja amb entreacte inclòs. Luigi Illica va prendre com a punt de partida central al poeta idealista i prerevolucionari Andrea Chénier, personatge real que va escriure una interessant obra literària , i que va morir a la guillotina el 1794, molt poc […]

Potser no havia d’haver començat per una obra “difícil” després d’una aturada de més de dos mesos, però el fet evident és que en aquesta obra no hi he entrat i m’he perdut com una burra en un garatge. Bona posada en escena i per a mi res més. Tampoc puc valorar les actuacions; és difícil fer-ho quan estàs pendent del rellotge. Crítica completa » http://bit.ly/2IbvaQ9

La companyia Pyros és un projecte personal de Roger Batalla, amb l’objectiu d’apropar-se a obres que pugui interpretar i traduir textos, que no s’han dut mai als escenaris, o que si s’han dut, no ha estat com a ell personalment li agradaria. El debut de la companyia es fa amb la peça “Les combustibles” d’Amélie Nothomb (Etterbeek,1966) que en català hi ha traduït com a LLIBRES PER CREMAR. Únic text teatral d’aquesta autora belga, que en els seus llibres, furga en racons inexplorats de la persona. Recordem de la mateixa autora “COSMÈTICA DE L’ENEMIC” que vam veure a la Sala Muntaner, el febrer del 2013, i que ens va agradar força mes que aquesta. Tres personatges estan sota un setge […]

“Paraules encadenades” és un thriller amb tocs d’humor negre, magníficament dirigit per Sergi Belbel, que ens parla sobre els límits i conflictes en les relacions de parella, mitjançant un joc pervers entre un assassí en sèrie interpretat per David Bagés i la seva propera víctima, una jove infermera i psicòloga interpretada per Mima Riera. “Paraules encadenades” es va estrenar al Teatre Romea el 1998, amb l’Emma Vilarasau i el Jordi Boixaderas com a protagonistes, en aquella ocasió l’acció transcorria dins un garatge , en aquesta reposició l’acció es produeix en un teatre abandonat. Obra guanyadora del XX Premi Born de Teatre, i del Premi de la crítica Serra d’Or a la millor obra en llengua catalana. Es tracta d’un dels […]

El mar no cap dins d’una capsa de sabates és una obra que transforma el Teatre Tantarantana en un espai en el qual el públic fa un viatge cap a la seva infància. La companyia El Martillo presenta una obra en la qual es revisen els esdeveniments de la infància del públic que marcaren al mateix. Mitjançant un personatge coral encarnat per quatre actors, l’obra presenta un episodi anecdòtic (quatre nens que es queden sense pati) sobre el qual es representen diverses escenes que reflecteixen quadres costumbristes sobre els nens i les seves vides: els jocs als quals juguen, les seves inquietuds, el seus pensaments, les seves reflexions… Andrea Artero, Cristina Arenas, Martí Salvat i Toni Guillemat emergeixen durant una […]

Tots sabíem que portar Frankenstein a escena era un projecte arriscat, i sabíem també que el repartiment escollit no era a priori el més ajustat per a una proposta d’aquest tipus. Tot i sabent tot això, hi havia ganes de veure què podia fer Carme Portaceli amb aquest material, sobretot sabent el que havia aconseguit amb Jane Eyre, una altra famosa novel·la britànica del Segle XIX. Finalment, el resultat és un producte correcte, excessivament fred i calculat, tot i que s’ha d’admetre que l’adaptació de Guillem Morales és a estones brillant. S’agafa algunes llicències, i sobretot opta per un final de collita pròpia, però en el més substancial és una de les versions que més s’assembla a la novel·la original […]

Aquest dissabte passat es va presentar a la Sala Hiroshima, en única funció, una peça d’Arno Schuitemaker, I WILL WAIT FOR YOU (T’esperaré). Era el primer cop que es presentava un espectacle de Schuitemake a Espanya. Aquest és el treball més personal d’aquest coreògraf, una peça que pren com a punt de partida la naturalesa evasiva de l’amor. Inspirada en els sentiments realment experimentats durant una relació a llarga distància. Arno Schuitemaker, enginyer aeronàutic que va deixar la seva professió per dedicar-se a la dansa contemporània, sempre ha estat interessat en la teoria de les “neurones mirall” (*) aportant una vessant científica a la seva creació. (*) Les neurones de l’individu “reflecteixen” el comportament de l’altre, com sí l’observador estigués […]

Una obra escrita el 1958 pel dramaturg anglès Arnold Wesker, que ha estat versionada per LLàtzer Garcia i Ferran Utzet i dirigida per aquest últim. És la primera part d’una trilogia integrada també per “Arrels” (1959) i “Estic parlant sobre Jerusalem” (1960). La manifestació antifeixista que va tenir lloc al barri obrer londinenc d’East End el 1936, amb habitants majoritàriament jueus, i l’alçament anticomunista d’Hongria de l’any 1956 són els dos fets històrics que emmarquen aquesta obra. Al llarg de set escenes, abastant més de vint anys, SOPA DE POLLASTRE AMB ORDI, ens explica la història d’una família de classe obrera, els Khan, en un món que canvia a tota velocitat. Una posada en escena que juga amb fórmules imaginatives […]

La peça d’Edmond Rostand, escrita el 1897, està basada en un personatge real , Savinien de Cyrano de Bergerac (1619-1655), fill d’una família de l’alta burgesia parisenca, i un destacat mosqueter i escriptor teatral. Diuen que tenia un nas gros i desfigurat, un motiu pel qual sembla que es va batre en duel més d’una desena de vegades. Edmond Rostand va escriure aquesta peça en ple Romanticisme. Seguint de manera figurada les seves peripècies vitals, ret un homenatge al dramaturg que admirava per afinitat ideològica i estètica, convertir-lo en un dels pocs herois romàntics “lletjos i sublims”, fent de la seva característica física un dels puntals simbòlics de l’obra. Juntament amb “Hamlet”, el “Cyrano de Bergerac” és una de les […]

Podem, ja, considerar “La granja animal” d’Orwell, un clàssic? Jo crec que sí. El Teatre Regina acull dins de la programació per adolescents una proposta fidel a la trama del llibre de George Orwell, per tant, és un MUST per tots aquells que vulgueu veure una reproducció en carn i ossos de les pàgines del clàssic. Una posada en escena de la companyia, senzilla i fàcil per fer creure a l’espectador que tot passa sota el sostre d’una granja. Tot plegat, de la mà de les creacions musicals de Marc Miramunt; cançons amb ritme i que en cap cas es poden considerar fora de lloc, l’únic detallet és que hi ha cançons que no s’acaben de sentir del tot bé, […]