Recomanacions

Sarah Kane es una autora tremendamente compleja. Su obra está llena de interrogantes y de brutalidad nada gratuita. La virtud de Blasted, su primer texto, reside en la rotura in situ del realismo de la primera parte en favor de la representación abstracta de la violencia y el horror humanos. En la primera parte, los espectadores somos voyeurs de lo que ocurre entre las cuatro paredes de la habitación de hotel diseñada por Silvia Delagneau. A través de las cortinas semitransparentes que la delimitan, vemos como llega una pareja. Él, mayor, dominante, sin tapujos. “He cagado en sitios mejores”, suelta nada más ver el espacio. Ella, pequeña, sumisa, tímida, quieta y silenciosa. Ya en los primeros minutos de función, sin […]

L’adolescència és, probablement, el període vital que, juntament amb la infància (moltes vegades, idealitzada), ha inspirat el més gran nombre d’històries a creadors de tota mena. És evident, si ens parem a pensar, que el pas de la infantesa a l’edat adulta resulta tan revelador com, malauradament, traumàtic i dolorós, en la gran majoria de casos. D’aquest patiment parla, precisament, La tristeza de los ogros, escenificant en forma de conte cruel diversos exemples reals com el d’un jove alemany que va matar als seus companys d’institut, una adolescent que va estar segrestada 10 anys en un soterrani o algun succés espanyol com el de les nenes d’Alcasser. La grandesa de posar la mirada sobre aquests fets terribles és comprovar com, […]

[…] Pornografia, de Simon Stephens, es un complejo texto formado por cuatro monólogos y dos escenas en pareja que ocurren en un lugar y un momento muy concreto: Londres, julio de 2005. La alegría por el multitudinario concierto Live 8 de Hyde Park y por la proclamación de la ciudad como sede de los juegos olímpicos de 2012 parece que lo cubre todo. ¿Pero qué ocurre debajo de este papel de regalo brillante? La ciudad es mucho más que glamour y mensajes bonitos de paz. Las pequeñas (y grandes) miserias diarias siguen igual de latentes. Stephens pone voz en esta pieza a todos aquellos que viven y explotan (metafórica y literalmente) en medio del jolgorio. […] Lee la crítica completa […]

La setmana passada vam veure un espectacle de dansa molt recomanable a La Vilella. SentimSentits és un espectacle de Pol Jiménez i la seva reinterpretació sobre un fragment de “Glimpse” de Cesc Gelabert. Un espectacle díficil de definir, ja que tracta dels 5 sentits que tots tenim. Com expresar tots ells i transmetre-ho al públic assistent és una quimera díficil de realizar. Si pot ser difícil definir com sentim un so, un sabor, un soroll,.. imagineu-vos com definir-ho amb el moviment del cos. Un espectacle on combina la dansa, la música, la projecció d’imatges i la llum. En diferents moments és tant important el que veus, el que insinueix com el joc amb les ombres per retransmetre els sentits. Per […]

Les bosses de plàstic són molt difícils de reciclar i sovint acaben al fons de l’oceà o dins la panxa d’animals en perill d’extinció, com per exemple les tortugues. També es poden acumular, fins a formar grans extensions d’escombraries, com la que ja s’anomena ‘Setè continent’, situada a 1000 quilòmetres de Hawaii, amb una grandària superior a la suma dels territoris d’Espanya, França i Portugal. Com explicar tota aquesta barbàrie mediambiental als nostres infants? Els autors francesos Agnès Sighicelli i Guillaume Edé parteixen de la premissa d’humanitzar el perill, i creen aquesta preciosa faula protagonitzada per Plastok, una bossa de plàstic que emprèn una autèntica odissea al llarg de l’oceà. Un fantàstic món amb increïbles criatures creades amb plàstic reciclat, […]

Entre moltes coses, el teatre té la virtut de traslladar-nos i submergir-nos dins de grans localitzacions i esdeveniments, tot fent-nos viure aquell instant com si estiguéssim allà. En aquest sentit, l’obra que podem veure actualment al Teatre Goya seria un bon exemple, tenint el mèrit d’adaptar al teatre una novel·la díficil de traslladar a un escenari, com és Moby Dick, i d’ensortir-se’n molt dignament. Realment, es tracta d’una tasca altament complicada per les característiques del propi relat, però la direcció d’Andrés Lima aconsegueix que les escenes cobrin vida a través d’un atmosfera molt ben construïda i de la utilització de bons recursos visuals. Naturalment, no estic parlant d’escenografies i efectes propis de grans produccions de Londres o Nova York, sinó […]

Rebota, rebota y en tu cara explota es un espectacle que no deixa indiferent a ningú. Una muntanya russa de sensacions que et fan reflexionar. Una bufetada amb la ma oberta. Comencem a dir les coses pel seu nom, sense embuts, sense pels a la llengua, sense por, amb claredat. Posem nom a tot allò que s’intenta silenciar. Tinguem la valentia de dir prou !!! Prou a l’abús. Prou a la discriminació. Prou als insults. No deixem que ens trepitgin, no deixem que ens converteixin en un cos anònim abandonat entre ferralla. Diguem prou a la violència, diem prou al masclisme. Deixem de ser invisibles, deixem de demanar perdó, deixem de tenir por, deixem de ser esclaves del nostre cos, […]

El 2 de maig del 1992, en Carles Torrano, Ernest Tarradas i Jordi Bardavio decideixen crear la companyia de Chapertons i s’estrenen amb l’espectacle “Boom!” al Festival Internacional de Pallassos de Cornellà. Al 2007 estrenen l’espectacle “Goma gom” al festival Nez Rouges de saint-Orens (França) Han actuat a més de 20 països: Holanda, Brasil, Espanya, Andorra, França, Itàlia, Alemanya, Suïssa, Bèlgica, Àustria, Escòcia, Portugal, Dinamarca, Canadà, Japó, Hong-Kong, Taiwan, Singapur, Tunísia. Actualment els Chapertons són l’Ernest Tarradas, Miner Montell i Kike Ferragut. Als Chapertons els conec pràcticament des dels seus inicis. He vist i he gaudit de cadascun dels seus espectacles. Quan vaig veure que al SAT presentaven “Rodó, 25 anys” no m’ho vaig pensar dues vegades i vaig reservar […]

una proposta escènica amb textos de Alejandro Urdapilleta, interpretada per l’actriu Ailin Migliora i dirigida per Daniel J.Meyer. Alejandro Urdapilleta (1954-2013) fou actor i autor nascut a l’Uruguai però que va desenvolupar tota la seva carrera a l’Argentina. Abans, i després de deixar els estudis, havia viatjat a Europa on va treballar de majordom a Londres i va arribar a mendicar a Espanya fins que va orientar la seva vida cap al teatre. Va tornar a Buenos Aires, als anys 80 i va desenvolupar uns personatges basats en personalitats de la realitat argentina, dotant-los de poesia però portant-los al terreny de l’absurd i el ridícul. Una proposta amb una tonalitat crua i rabiosa acompanyada de música, com diu Daniel J.Meyer, […]

La Sala Beckett dedica un cicle a Josep Maria Miró, un dels dramaturgs catalans contemporanis més reconeguts i admirats de casa nostra, i un dels autors més representats, a l’estat espanyol i en nombrosos països d’arreu del món, com Argentina, Mèxic, Alemanya, França, Estats Units, Xipre. Les dues obres que es poden veure a la Sala Beckett són: “Nerium Park”, un thriller social ambientat en una urbanització fantasma, que vaig poder veure durant el Festival Grec 2014 al Mercat de les Flors; i l’estrena de la seva última obra “Olvidémonos de ser turistas”, una obra que parla de migracions emocionals. Dos imprescindibles que no us heu de perdre!!! Sota la magnífica direcció de Gabriela Izcovich, quatre actors fantàstics: l’actriu catalana […]

El debut de la companyia Pyros amb Llibres per cremar no deixarà a ningú indiferent. Des del primer moment (abans fins i tot que l’obra comenci) el públic ja es veu implicat amb una enquesta: Quin llibre cremaries primer i quin cremaries l’últim? Ja desde l’inici l’obra planteja una clara problemàtica literaria i cultural. És la guerra, els personatges senten el fred… En el moment en el que no queda res i arriba el fred, ¿quin motiu hi ha per no cremar els llibres de la biblioteca d’un professor d’universitat? Els llibres, la cultura, la petjada que es deixa en l’eternitat… això es el que defineix a l’ésser humà en principi. Però tots aquests preceptes civilitzats que tot el públic […]

Peyu arriba a la Barts amb el seu espectacle iTime, que s’allunya del que és un monòleg habitual per part d’un humorista. En Peyu s’allunya completament de tots els convencionalismes del stand up comedy. iTime resulta ser un espectacle confeccionat amb una perfecció absoluta, un espectacle format per milers d’engranatges que amaguen un procés de producció molt complicar que funciona amb una sincronia absoluta. La multiplicitat d’escenes, de personatges, de veus, d’imatges… iTime és un espectacle format per una multiplicitat de veus sincronitzades a la perfecció. Tota aquesta complexitat argumental i visual són clarament observables. El públic surt del show amb un sabor de boca d’haver assistit a un espectacle tremendament el·laborat, amb un treball impressionant al guió, als recursos […]

Andrés Lima porta a l’escenari del Teatre Goya el clàssic de Herman Neville, una novel·la que està considerada un clàssic dins la literatura universal: Moby Dick. Una adaptació de la novel·la de Neville per part de Juan Cavestany que proposa a Josep Mª Pou com a capità Ahab, embogit amb la idea de matar a la balena blanca que li arrencà la cama. Qualsevol lector habitual sap com de difícil resulta adaptar una novel·la i reconvertir-la a un text teatral. El repte, per tant, de convertir un clàssic universal de més de 600 pàgines en una obra de teatre de només 80 minuts és un repte considerable. Tot i això, el text de Cavestany compleix amb les expectatives i recull […]

Feia anys que Josep Maria Pou tenia al cap portar a escena una adaptació de Moby Dick però no ha estat fins ara que ha pogut dur a terme aquesta aspiració. Adaptada per l’ocasió per Juan Cavestany, és evident que la conegudíssima novel·la de Melville suposava un repte ben difícil i, per aquest motiu, ha costat tant que el projecte es fes realitat. Veient el muntatge dirigit Andrés Lima, entenem que la gesta és gairebé tan gran com embarcar-se a caçar una balena i, per tant, el fet que ningú hagi mort en l’intent ja és, en certa manera, un triomf. Pocs actors existeixen de la talla de Pou, capaços d’endinsar-se en la bogeria embogida d’aquest personatge obsessionat, malaltís, que […]

Sarah Kane és una d’aquestes personalitats que, en certa manera, sembla que tingui més importància per la influència que ha tingut la seva obra en el teatre contemporani que no pas per la seva obra en sí. De fet, oficialment, mai s’havia estrenat cap versió d’aquest Blasted (Rebentats), un text de 1995, a cap sala de la nostra ciutat fins ara. El teatre de Kane és visceral, violent, incòmode i radicalment transgressor però, al mateix temps, gens fàcil de posar en escena. De totes les vegades que hem vist adaptar la seva cèlebre Psicosi de les 4:48, sembla que hem après que només amb el mínim artifici, autenticitat i la vehemència més nua i honesta s’aconsegueix transmetre el veritable esperit […]