Recomanacions

No passa sovint que, des de la platea, el text t’atrapi per sí mateix, per la seva naturalitat, el seu ofici, la seva certesa. Però és el que passa amb Olvidémonos de ser turistas, el relat d’un viatge físic i emocional a la recerca d’una resposta impossible. Josep Maria Miró dibuixa un trajecte creat a partir de breus encontres amb desconeguts que ens permetrà descobrir a dos personatges que viuen amagats al seu dolor. Una història senzilla narrada d’una manera magistral. Amb una posada en escena discreta i unes interpretacions sòbries, elegants i entregades, Olvidémonos de ser turistas és teatre de text del que mai no em cansaria de veure. Més informació a Somnis de teatre

No dubto de les bones intencions de l’autora de Simone quan va decidir fer una comèdia amb idees feministes. Malauradament, el feminisme que proposa ens queda a aquestes alçades una mica llunyà i, a més a més, el text no acaba de funcionar, perquè la trama té problemes de coherència des del primer moment, que es van accentuant a mesura que avança. Malgrat això, cal aplaudir l’entrega de les tres actrius que donen vida a l’improbable trio protagonista: un polític d’ultradreta que s’ha llevat amb cos de dona, una prostituta a la que gairebé no coneix i la dona del polític. Més informació a Somnis de teatre

Dramaburg presenta un món postapocalíptic on les zones devastades per explosions nuclears s’han convertit en atraccions turístiques i les devallades als inferns són televisades. Amb una combinació a estones irregular de metàfores, moviment, projeccions, escriptura automàtica i altres elements, Dramaburg esdevé un viatge fascinant en alguns moments i desconcertant en uns altres. Amb una posada en escena aparentment despullada i uns intèrprets entregats, Dramaburg no és un muntatge fàcil però conté moments i idees interessants. Més informació a Somnis de teatre

Sàpiens planteja una idea distòpica, divertida i original (que no podem explicar sense esguerrar la història) que, malauradament, no acaba de desenvolupar-se al llarg del text. Ara bé, la feina interpretativa d’Enric Cambray i Mireia Portas aconsegueix amagar les mancances del text i arrencar els riures de la platea gairebé des del primer moment. Dos actors que entenen perfectament quins són els mecanismes de la comèdia i que s’hi entreguen a fons. Un muntatge ben dirigit per Sergi Belbel que ens permet passar una bona estona. Més informació a Somnis de teatre

Amb If (L’últim desig), Vero Cendoya ha aconseguit un espectacle que uneix dalt de l’escenari les millors virtuts del teatre de text amb les millors virtuts de la dansa. Així, If (L’últim desig) ens explica la història de tres germanes que volen complir el darrer desig de la seva mare i, en fer-ho, parlen, s’observen i es qüestionen. Alba Florejachs, Gloria Sirvent i la mateixa Vero Cendoya passen de la lletra al moviment amb naturalitat i fluïdesa, per explicar amb el cos tot allò que les paraules no arriben a dir. Un muntatge ple d’imatges precioses, sentit de l’humor i interessants reflexions. Més informació a Somnis de teatre

Adossats ens presenta una família burgesa que viu a una casa unifamiliar i s’enfronta a problemes que només poden treure la son a qui té la vida solucionada (al marit no li han donat l’ascens que li han promès; el cunyat, artista, està neguitós perquè ningú no enten les seves obres…). Amb un ritme lent i una història insubstancial i plena de llocs comuns i estereotips de gènere i de classe, Adossats és una comèdia que no fa gràcia i que ni tan sols l’ofici d’un repartiment de primera és capaç de salvar. Més informació a Somnis de teatre

La Mante, traduïda al castellà amb el nom suggerent de La Mantis, forma part de la trilogia creada pel dramaturg francès Hugo Paviot, anomenada ‘La trilogie d’Alexandre’, sobre la forta herència que poden suposar els crims de guerra d’un pare i l’educació franco-catòlica de la seva mare. És en la figura de la mare en qui es centra La Mante. Paviot ens convida a fer un viatge a les profunditats del turment del seu protagonista, Alexandre, un artista visual de prestigi mundial, que es troba en una greu crisi amb la seva mussa, a qui confon en els seus malsons amb la seva mare. L’espectacle cerca l’essència teatral, que es centra en tres elements: el text, les interpretacions dels actors […]

Ahir era nit d’estrena al Teatre Akadèmia amb la primera creació de la companyia La Sueca a partir de textos de Txèkhov. Dirigides per Cristina Cervià, les actrius Mar Casas, Clara Garcés i Mireia Vallès porten a escena els personatges femenins més emblemàtics de l’autor rus, personatges que han estat capaços de traspassar l’escena i el temps. La veu de les dones que no van trobar el seu encaix en el món masculí de la Rússia del segle XIX. “La gavina”, “L’hort dels cirerers”, “Les tres germanes” i “L’oncle Vània” presenta unes dones antiheroïnes, Nina, Arkàdina, Irina, Olga, Sònia, Elena, Liubov, Vària, Ània, …. Els temes constants a l’obra de Txékhov ens ressonen propers: el pas del temps, el sentit […]

“Si mireu el vent d’on ve” és la segona peça teatral de Nell Leyshon, una de les novel·listes i dramaturgues més reconegudes de la literatura britànica actual. Guardonada amb el premi Evening Standard Theatre, “Comfort Me With Apple” es va estrenar per primera vegada en el 2005 al Hampstead Theatre, al barri de Camden (Londres). Es tracta d’una història ambientada en l’Anglaterra rural de finals dels anys noranta, estructurada en dos actes. Un primer acte ple de preguntes sense resposta, on la informació és retinguda per crear suspens. I un segon acte, on comencem a comprendre la font dels traumes de la família. Però tot i així, al final, queden moltes preguntes sobre el passat de la família sense resoldre’s. […]

“El salvaje” és una versió teatral, escrita i protagonitzada per l’actor i guionista argentí Pablo Finamore, del conte antropològic homònim de l’escriptor uruguaià Horacio Quiroga, un dels millors narradors de contes llatinoamericà de tots els temps. En “El Salvatge”, l’actor Pablo Finamore ens explica un conte de manera visual; una ficció en el que la paraula, el gest i el moviment adquireixen vida i significat. El salvatge ens fa fer un salt en el temps, per traslladar-nos a l’era terciària, dins d’un paisatge on les pluges torrencials són constants; un lloc on conviuen dinosaures, animals salvatges i “el salvatge”, protagonista principal d’aquest conte. El més destacable de tot aquest espectacle és la magnífica direcció de Román Lamas en la creació […]

Aquesta petita peça teatral està basada en el conte homònim de l’uruguaià Horacio Quiroga, un dels primers grans mestre del conte llatinoamericà. Tot i que la seva producció estava més centrada en relats obscurs i en la descripció d’una naturalesa sempre amenaçadora i cruel, a El salvaje fa una narració quasi antropològica d’un home terciari que es veu obligat a sobreviure en un medi hostil. De fet, el text serveix per mostrar la lluita d’un individu que descobreix el valor de la col·lectivitat i que passa de ser un ésser molt vulnerable a ser un dels grans dominadors del seu entorn. L’actor argentí Pablo Finamore fa una gran creació actoral amb el seu personatge, aconseguint un treball de cos i […]

L’adolescència és una etapa de la vida molt vulnerable, extremadament fràgil i sensible, tot i que tingui una aparença marcada per la rebel·lia i l’inconformisme. Les notícies sobre adolescents que han patit bulling, abusos de tot tipus o senzillament que han estat víctimes de les xarxes socials són cada vegada més nombroses. Fabrice Murgia agafa dos casos ben singulars, el d’una nia que va estar vuit anys segrestada i el d’un noi alemany que va decidir disparar contra els seus companys d’institut, tot i que podria haver escollit entre un reguitzell de casos esfereïdors i igualment reals. Amb tot això, l’autor aprofita per parlar de les tristes existències d’aquests joves, però també de la covardia, de la incomprensió, de l’aïllament […]

Llibres per cremar és l’únic text teatral de la prolífica autora belga Amélie Nothomb, tot i que no és l’única obra seva que hem pogut veure a Barcelona. Fa uns anys, Lluís Soler i Xavier Ripoll en van escenificar la novel·la Cosmètica de l’enemic a la Sala Muntaner. Nothomb és una autora molt original que sempre furga en racons estranys i inexplorats de l’ànima humana. En el cas de Llibres per cremar (Les combustibles) proposa un dilema de vida o mort a propòsit del valor dels llibres. Quin o quins triaríem per cremar si necessitéssim combustible de manera inexorable? De quin o quins ens desfaríem primer? Aquest plantejament, tan cruel vist des de la comoditat, obliga els protagonistes a prioritzar […]

Tres hermanas vuelven al viejo camping donde pasaron parte de su infancia para enterrar a su madre. Lo que empieza de forma más bien clownesca, pronto deriva en algo mucho más hondo. Y es que el lugar, nido de recuerdos, dispara su melancolía y nos descubre poco a poco sus caracteres y sus anhelos más profundos. Vero (Cendoya), Glòria (Sirvent) y Alba (Florejachs), que comparten nombre con las actrices que los encarnan, desnudan sus pensamientos para darnos a entender cómo afrontan sus miedos y sus frustraciones ahora que ya rondan la cuarentena y sus expectativas vitales no han sido cumplidas. El papel de la mujer frente al del hombre, la complejidad muchas veces subestimada de las enfermedades mentales o el […]

Entrem al saló d’una casa. Entrem talment al saló d’una casa en guerra. Des de l’inici, sentim que som a una casa on no queda pràcticament res, on el buit que ha deixat tot el que hi havia està sent ocupat per la pols… el gris… i el fred, sobretot el fred, un fred que ens travessa fins als ossos. Ràpidament ens podem posar en la pell dels personatges: què no faríem per un minut de caliu quan sentim aquest fred insuportable, i no tenim més abric, ni aigua calenta, ni cap lloc on refugiar-nos? Hi ha un moment en que es torna molt difícil mantenir el seny, entra amb força l’instint de supervivència. No importa com d’intel·lectuals i racionals […]