Recomanacions

Había una vez, en un pueblecito de los montes del Tirol, una pareja tradicional que vivía siguiendo las convenciones moderadas del nacionalismo conservador. Todos los días, Fritz se armaba con su maleta de funcionario para sacar adelante a su patria y a su familia, mientras Greta cumplía sus obligaciones de esposa entregada a la limpieza y el hogar. La pareja vivía en plena armonía gracias a la comunión cotidiana por la que cada miembro cumple con su deber y posición. Incluso vestían, de puertas a fuera, una impoluta y sonriente máscara para enseñar al mundo cuan perfecta era su vida. Sin embargo, un fatídico día la modélica relación se vio truncada por aquella que la RAE aún define como miembro […]

Diu la saviesa popular que els actors han d’interpretar personatges diferents a ells per a que el procés sigui un autèntic repte. Tenint en compte les obres que escriu, podríem afirmar que Ramon Madaula s’enfronta en Adossats a un repte de primera categoria. I es que si com a personatge fictici encara la figura de l’artista obsessionat en les creacions incòmodes, transgressores, que impliquin a l’espectador i li generin preguntes, a la vida real és l’autor d’una comèdia en la que, d’entrada, sembla –i només ho sembla- que hi ha una important falta de missatge. No trobarem aquí una consciencia en la perspectiva de classes, doncs els “desgraciats” protagonistes “sobreviuen” amb un sou de 3000 euros mensuals. Tampoc hi reconeixerem […]

Un musical que, en acabar la representació d’ahir, automàticament ens vam mirar i sense dir-nos cap paraula, el vàrem qualificar com absolutament deliciós. Un espectacle que amb molta sensibilitat aborda el tema de la mort, la por de l’oblit i la necessitat humana de deixar petjada, per ser recordats. NOMÉS 3 DIES, El Musical, està dirigit per Victòria Boixadera i coreografiat mil·limètricament per Raül Perales. Només 3 actors a escena, l’Edgar, el protagonista, interpretat per Marcel Clement qui també ha escrit la dramatúrgia. L’editora, interpretat per Anna Mestre, i la Mort, paper interpretat per Tasio Acezat. Tres interpretacions i tres veus extraordinàries. Una quarta persona a escena, Mateu Bauça, el compositor musical de la peça que l’interpreta al piano. Una […]

Aquest espectacle de The Mamzelles Teatre va ser presentat al mes de juny dins del cicle DespertaLab 2017, esdevenint l’espectacle guanyador. Nosaltres llavors érem de viatge pel nord d’Europa i no la vam poder veure; ara, hem tingut la sort de poder “repescar-la” a la Sala Atrium, on ara prorroga funcions fins al 21 de gener. Un text que ens parla de les dones vinculades als clans mafiosos, aquelles que sempre estan en segon terme, que són dones, germanes o mares de … aquelles obligades a assolir el paper que els homes li volen donar dins “la família”. Una cuina és l’espai que sembla que comparteixen les germanes i on descobrim, en els primers minuts a tres d’elles. Criden, gesticulen […]

Ahora que están de moda los tributos a cantantes o grupos de relieve, este musical podría significar un homenaje encubierto a la carrera de la gran Whitney Houston. De hecho, en esta versión musical de El guardaespaldas se incluyen éxitos de la cantante que no aparecían en la película, como How will I know, Saving all my love, One moment in time o la archiconocidísima I wanna dance with somebody. Por tanto, podríamos decir que el argumento era una mera excusa, como ya ocurría en Mamma Mía o en We will rock you, con la diferencia de que en este caso sí existía un precedente fílmico que marcó a una generación y que permitía hacer un doble ejercicio nostálgico bastante […]

El cert és que la màgia no és pas el nostre fort i la veritat és que normalment ens costa entrar-hi, però aquest JUGANT AMB LA MÀGIA, ens va cridar força l’atenció, arran la nostra assistència a la Roda de premsa de fa unes setmanes. És per això doncs, que ahir dimecres 3 de gener vam decidir anar a veure aquest espectacle amb què La Seca Espai Brossa celebra 20 anys de màgia. Jocs tan populars com la ruleta, els daus, el billar, el cub Rubik, el Black Jack o el bingo són el fil conductor de la seva màgia. Hausson, mitjançant la velocitat dels seus dits i la seva espectacular tècnica, sense grans artificis, sense espectaculars efectes especials ens […]

Àgil, divertida, tendra, intel·ligent… Tortugues és una comèdia rodona que t’atrapa des de la primera escena. Ho té tot: uns actors en estat de gràcia, un text tan original com esbojarrat i alguns recursos teatrals memorables i plens d’enginy. No us ho penseu dues vegades i aneu a la nova Beckett (un espai deliciós, per cert), us passarà el temps volant i marxareu amb la sensació d’haver gaudit d’un moment màgic. La mirada del públic en acabar la funció ho diu tot! Seguirem de ben aprop a la Clàudia Cedó. Tota una promesa de bon teatre!

He escrit ‘dinàmica i emocionant’ però podia haver-la definit com maravellosa, directament. ‘Tortugues: la desacceleració de les partícules’ és una comèdia propera, brillant i plena de ritme que si fos tu no em perdria per res del món. L’obra, que tracta de l’amor i l’ambició està fantàsticament ben escrita per Claudia Cedó i interpretada amb talent i contundència per 4 actors que brillen a favor del text. Destacaria recursos teatralment molt interessants com el vestuari o els crèdits i un ritme de comèdia exemplar. La funció passa volant, no te la perdis al fantàstic espai de la nova Beckett. Enhorabona!

Orgasmos arriva al Club Capitol amb la voluntat de recrear una de les temàtiques més vistes al llarg de les comèdies que tracten sobre l’amor: l’oposició entre els homes i les dones i els problemes que neixen entre ells i les seves relacions. Anna Bertran i Ferran Terraza són un duo d’actors que funciona molt bé, i també això està acompanyat d’una gran interpretació que dóna molt cos a l’obra. Arriva un moment en el qual no saps distingir entre l’actor i el personatge, i això és un gran assoliment. D’aquesta manera, la parella ens intenta narra totes les diferències que hi ha, hi ha hagut i hi haurà entre homes i dones des de l’inici dels temps. L’obra es […]

La reposició d’aquesta proposta escènica no s’ha pogut fer amb el mateix repartiment, perquè els actors masculins estan ara mateix treballant amb altres projectes i únicament repeteixen cast en els tres papers de dona, les actrius Laura Aubert (Mirandolina) i en papers més secundaris Júlia Barceló i Alba Pujol. Ernest Villegas substitueix a David Verdaguer en el paper de “Ripafratta”, Oriol Guinart substitueix a Marc Rodríguez en el paper del compte d’Albafiorita, Jordi Llovet substitueix a Javier Beltrán en el paper del marquès de Forlipopoli i Pau Vinyals substitueix a Jordi Oriol, en el paper del fidel Fabrizzio. Malgrat que tots quatre són actors de reconegut prestigi, a nosaltres cap d’ells ens ha acabat de convèncer i segurament això és […]

Aquest dijous vam trepitjar i gaudir de la nova sala de Teatre La Gleva que va obrir portes al mes d’octubre. Un espai petit i acollidor que s’autodenomina “Teatre-Espai cultural”, obert al públic des de les 9 del matí com a llibreria, cafeteria, espai de lectura i tertúlia. La iniciativa d’obrir el Teatre de la Gleva ha estat de la compositora i pianista Bárbara Granados, el dissenyador de llums Rafa Puig-Samper, el productor Juli Modesto i el periodista Albert de la Torre. La responsable de programar el Teatre de la Gleva és Júlia Simó Puyo. HEM VINGUT AQUÍ A DEIXAR LES COSES CLARES, és un espectacle interpretat per dues actrius (Blanca García-Lladó i Clara Manyós) i un clarinetista (Jordi Cornudella) […]

Lolita Flores torna a l’escenari del Teatre Goya, on la vam poder veure a LA PLAZA DEL DIAMANTE l’abril del 2015, donant vida a Claudia, una florista que amb més de cinquanta anys s’ha enamorat del seu amic, en Valentín, paper interpretat per l’actor d’origen argentí Luis Mottola. PREFIERO QUE SEAMOS AMIGOS és una comèdia romàntica, blanca, escrita per Laurent Ruquier i dirigida per Tamzin Townsend. Un text que tracta sobre les relacions de parella i d’amistat, que suposa una aposta per les segones oportunitats que regala la vida. L’obra planteja també la sensació que tenen moltes dones de tornar-se invisibles pels homes en assolir una determinada edat. La lluita d’una dona, amb una vida a l’esquena, segura de si […]

Un espectacle amb dramatúrgia i direcció de Martí Torras Mayneris i protagonitzat per The Feliuettes (Laura Pau, Laia Alsina i Maria Cirici) i Ferran Vilajosana. És un espectacle esbojarrat, és un musical, és teatre, és humor gamberro, és un absurd de començament a final. Estem en un bar de carretera, en un punt indeterminat de la N-II entre Maçanet de la Selva i els Monegres, un bar/fonda amb el curiós nom de COBI CURRO NARANJITO (antiga Casa Mary), on viuen ancorades en el passat les tres filles i “mitja” de la Mary (ja morta) i del Francisco. El seu pare les va abandonar, l’únic que saben d’ell és que havia treballat com a mascota, com a Cobi, Curro i Naranjito. […]

La predilecció de Clàudia Cedó pel gènere de ciència-ficció, que ja va quedar de manifest en la divertida Tortugues: La desacceleració de les partícules, pren en aquesta obra una dimensió més subtil. A L’home sense veu, l’autora i directora ens parla de la soledat i la incomunicació del món contemporani a través de tres personatges molt diferents: un astronauta que viu aïllat a la lluna, una dona a l’atur i un noi que pateix el trastorn de l’espectre autista. Aquesta tríada serveix per representar la gran frustració que suposa la incapacitat de trobar un llenguatge comú entre les persones i la necessitat inherent de l’ésser humà de poder connectar amb els nostres semblants. El muntatge és molt suggerent i té […]

La fórmula de The hole és ja coneguda pels barcelonins, però cal precisar que la franquícia va començar a Madrid l’any 2012. Des de llavors, s’han creat tres espectacles diferents sota la mateixa premissa: barrejar cabaret, burlesque i circ a parts iguals, sense oblidar l’humor ni unes gotes de provocació. La veritat és que les bases es mantenen i la repetició de la fórmula ja s’ha convertit quasi en estil, canviant només la temàtica o la inspiració de l’espectacle. Si en el primer hi havia un ull posat en el cabaret alemany i en el segon els referents eren els de la revista musical, a The Hole Zero els fonaments principals venen de la música disco. De fet, tot passa […]