Recomanacions

Un text de l’autor argentí Alfredo Staffolani (1982) ha estat l’última lectura escenificada del cicle DNI+D. Per quarta temporada consecutiva, el Teatre Tantarantana i el Teatre dels Argonautes han ofert el cicle DNI+D on s’han presentat sis obres, de sis països, escrites per sis autors de l’escena teatral iberoamericana. Amb transmissió en directe a través de les xarxes socials és un projecte que vol promocionar la nova creació dramatúrgica de Llatinoamèrica a Catalunya i Portugal. POR CULPA DE LA NIEVE és una comèdia dramàtica ambientada en alguna ciutat de Bèlgica, on el fred i la religió anglicana ho impregnen tot. Dirigida per Abel Vernet ha comptat amb la participació de Núria Casas (Katia), Oriol Escalé (Blas), Estefi García (Ruth), Jordi […]

MOBY DICK és una novel·la de l’escriptor Herman Melville publicada en 1851 que narra la travessia del vaixell Pequod, comandat pel capità Ahab, en l’obsessiva i suïcida persecució de la balena blanca. Juan Cavestany ha fet l’adaptació del text, i tal com ens va comentar a la roda de premsa després de conèixer la novel·la, va descobrir que “el veritable secret de la novel·la va més enllà del relat d’aventures que aquesta presenta”. L’essència de Moby Dick rau en el que representa aquesta persecució obsessiva per a tota la tripulació del Pequod. Una ambiciosa adaptació teatral, una proposta “enorme” que s’ha portat a l’escenari del Teatre Goya sota la direcció de l’Andrés Lima “estem davant de la història d’una obsessió […]

Ahir vaig acudir a l’estrena de “Moby Dick” al Teatre Goya. Per començar indicar que el treball que vaig veure a l’escena va ser extraordinari. Començant per l’escenografia, la il·luminació i l’espai sonor. Tot a la perfecció per una obra amb un protagonisme absolut. La sensació de viatge, de tempesta, de persecusió l’han resolt amb enginy gràcies al so i la llum; fins i tot en alguns moments amb les imatges en moviment. Però la constant presencia de l’aigua amb la reproducció de les ones a la part alta del fons, m’ha semblat poc escaïent. Segurament, dependent de la fila on estàs situat veus com la sensació de profunditat. Però si estàs situat una mica lluny, aquesta perspectiva la perds […]

Inicialment tenia que assistir a l’última setmana de “El Bufón del Rey Lear”, però abans d’entrar ja em van comentar que durant aquest mes de febrer continuava la representació. I amb una sala plena, no és estrany que s’hagi prorrogat durant les properes setmanes. En diferents moments aquesta obra de Shakespeare d’esvaeix per endinsar-nos en diferents moments de la realitat. Tant amb referents polítics/socials actuals com una visió de la feina del dramaturg i actor que es presenta davant nosaltres. És un viatge constant entre la història del Rei Lear i l’actualitat, resolta amb molta dignitat. I el resultat és força bo, per la seva proposta totalment original i captivadora. Davant una adaptació d’un Shakespeare, un rei Lei, ens trobem […]

Teníem moltes ganes de veure aquesta proposta a La Vilella, però la nostra agenda no ens ha permès fer-ho fins al últim dia de programació. I la veritat és que no ens ha decebut gens, i hem constatat que MIGRANTE és una excel·lent producció que esperem torni aviat. Una obra de teatre documental escrita per Rosa Molina, Sergio Álvarez i Juan Pablo Mazorra basada en testimonis reals. Una feina d’investigació de la companyia de teatre independent “Parece una tontería” que ens porta a l’escenari les terribles circumstàncies a les quals s’enfronten les persones que han de fugir de les seves llars i dels seus països, deixant enrere família i amics, per intentar trobar una vida millor. MIGRANTE és el desè […]

Ahir vaig estar a l’estrena de “Moby Dick” al Teatre Goya. Un treball d’equip extraordinari del que cal destacar a Jaume Manresa que signa la composició musical i sonora del muntatge, Miquel Àngel Raió responsable de la projecció d’imatges ,a la Beatriz San Juan per l’escenografia i el vestuari, i Valentín Álvarez per la il·luminació, un dels elements més destacables d’aquesta obra. La interpretació de Josep Maria Pou és extraordinària. El seu protagonisme és aclaparador, la seva força escènica i la seva capacitat de memoritzar indiscutible. Però no sé per quina raó no és un espectacle que aixeca emocions…la densitat del text, la concentració de protagonisme escènic de l’actor Josep Maria Pou, …Ahir per ser dia d’estrena, els aplaudiments van […]

La companyia DonDavel va néixer de la passió pel teatre de Davel Puente Hoces, una persona apassionada pel circ, la màgia i el teatre d’objectes. Davel Puente es va llicenciar en Comunicació Audiovisual a la Universitat Complutense de Madrid i ha format part de la companyia francesa Cirque Bidon que encara avui es desplaça en carruatges tirats per cavalls. LE FUMISTE és el seu segon espectacle en solitari després de “Circo de Autor” on explicava els seus viatges pel món. Simultàniament participa en creacions col·lectives com a malabarista i mag, a França (on actualment viu), a Itàlia i a Espanya. També ha col·laborat amb Pallassos sense Fronteres, editat la revista circense el Ambidextro, impartit classes d’Història del Circ a l’Escola […]

La Zítrica és una companyia creada en 2011 per Javi Bañasco i que s’ha especialitzat en el gag visual. Després de mesos d’investigació i feina presenten aquest espectacle, THE PROFESSIONALS, que defineixen com un espectacle d’humor sense fronteres. Inspirat en la gran quantitat de professions que es poden exercir avui en dia, ens presenten un espectacle sense paraules, on únicament utilitzen la expresio corporal i el mim. THE PROFESSIONALS són, doncs, una sèrie de gags encadenats, inspirats en les diferents professions. Dirigit per Javi Bañasco i interpretat per Gerard Flores, Laura Pérez i Sergi Príncep, basen tota la proposta en la gestualitat i els sons, i han de comptar amb la complicitat del públic. Mitjançant ràpids canvis de vestuari i […]

La companyia hispano-francesa DonDavel estrena l’obra de teatre familiar “Le Fumiste” a La Badabadoc Teatre; una proposta creada, dirigida i interpretada per Davel Puente. Es tracta d’un espectacle poètic, màgic, tendre, …,d’aquells que et fan recordar i emocionar. “Le Fumiste” ens proposa viatjar a través de la memòria, i a aquells records que fan que ens defineixin a cadascun de nosaltres com a éssers únics; i ho fa mitjançant la màgia, l’humor i la poesia. La memòria, els records…, què seriem sense memòria ni records? La memòria és com una calaixera, on cada calaix guarda en el seu interior imatges, olors i records de moments viscuts, alguns bons i d’altres que no ho són tant, I que hem hagut d’aprendre […]

Una comèdia de Daniela Feixas dirigida per Ramon Simó, que reivindica la igualtat de gènere amb tres personatges interpretats per les actrius Tilda Espluga, Anna Güell i la mateixa Daniela Feixas. Daniela, en escriure la proposta intentava fer-ho amb un cert compromís, però no volia, en cap cas, que la proposta es convertís en un drama i per això ho ha fet en clau de comèdia, de manera superficial i divertida, malgrat que darrere de tot amaga diferents capes de crítica social. El ministre de justícia Simó (magnífica interpretació de Tilda Espluga) ha desaparegut el dia que el Parlament ha d’aprovar una sèrie de lleis, promogudes per ell, que perjudiquen obertament la llibertat de les dones. Però de fet, Simó […]

Vam poder veure al Off Romea aquesta proposta que es va estrenar fa dos anys al Maldà. És una producció de La Bacanal, que ha girat per diversos llocs de la geografia catalana i ara ha aterrat al vestíbul del Teatre Romea fins al 24 de febrer. KABARETT-PROTOKOLL és una peça que recupera l’esperit i les cançons dels cabarets alemanys i ho porta al present. Als anys trenta del segle passat, des de l’escena dels cabarets berlinesos, persones que estaven en contra del feixisme es permetien opinar i criticar, sempre sota la pàtina de l’humor, amb la paraula i la música. Artistes com Bertolt Brecht, Ernst Toller, Kurt Tucholsky, Hans Eisler i Friedrich Hollaender, provocaven la riallada dels espectadors, al […]

Friedrich Dürrenmatt sempre ha estat un autor d’arguments durs, humor inesperat i un alt component simbòlic. La visita de la vella dama és una de les seves peces cabdals, juntament amb Els físics, Enric V o Ròmul el Gran. Feia anys que la peça no es representava a Barcelona (recordo una versió del CDN, amb María Jesús Valdés, l’any 2000) i sembla ser que l’espera ha valgut la pena. El públic s’ha tornat a trobar amb un text madur i extremadament crític, amb unes reflexions que encara valen a dia d’avui i amb un clàssic modern que potser no té el reconeixement d’altres. La gran aportació de Jordi Palet i la companyia Farrés Brothers ha estat la de barrejar l’art […]

“La piel vacía” és la coreografia completa d’una peça inicial 15 minuts que va ser finalista del Premi Dansa de l’Institut del Teatre en el 2016. Una coreografia que a anat evolucionant i agafant profunditat durant un any de treball, per arribar al meravellós resultat que he pogut gaudir al SAT. Una coreografia creada i dirigida per la ballarina Paloma Muñoz, projecte amb el que s’estrena com a coreògrafa i la feina de cinc ballarines extraordinàries ( Amanda Rubio, Raquel Klein, Núria Navarra, Sara Enrich i Laura Lliteras) Una coreografia en que el ritme es construeix a partir del so que es produeix durant el moviment dels cossos, els sons vocals, la respiració, el so del làtex, material del que […]

Un fascinant espectacle que barreja dansa tradicional i contemporània, en una posada en escena teatralitzada, que inclou al mateix temps una fusió de música tradicional “tortosina” amb un altre mes actual, entre rockera i electrònica. El patrimoni cultural de les terres de l’Ebre, tant en la part musical i de les cançons que s’interpretaven pels pagesos quan treballaven al camp, com per la seva dansa tradicional, es poc coneguts fins i tot a la resta de Catalunya. Amb la intenció de fer conèixer aquest patrimoni musical i de dansa, han unit esforços set persones que fins fa pocs mesos ni tan sols es coneixien, dues ballarines d’estils molt diferents (una tradicional, Carme Balagué, l’altra contemporània, Sònia Gómez), un “dulciner tradicional” […]

Cyrano és un d’aquells personatges majúsculs del teatre universal. Tot i que molts actors vulguin interpretar-lo, n’hi ha pocs que acabin tenint la qualitat i les característiques que es necessiten per aconseguir l’excel·lència que exigeix Edmond Rostand. En aquesta versió de Pau Miró, l’actor Lluís Homar fa un tour de force que està totalment a l’alçada de les seves últimes creacions, des de Manelic a Ricard III. El seu fraseig, la importància que dóna a cada paraula i la recreació de cada vers -peces imprescindibles d’un personatge d’aquest tipus- són tan acurades que acaben per impregnar-ho tot. No és que la resta del repartiment ni la direcció no siguin les encertades, però en més d’un moment vaig pensar que Homar […]