Recomanacions

Aquesta ha estat la segona òpera de la nostra temporada liceista i podem dir que hem gaudit moltíssim. Una nit d’òpera que va començar molt fluixeta, amb un primer acte força ensopit, sobretot per una posada en escena decebedora, que ens va fer pensar el pitjor; per sort al segon acte va canviar radicalment i ens va acabar meravellant ….. tant és així, que de ben segur quedarà a la nostra memòria. Aquesta producció està dirigida escènicament per Alex Ollé, un dels directors fundadors de la Fura dels Baus, i es va estrenar fa sis anys a l’Òpera de Lió a França. Josep Pons dirigeix musicalment la producció i ha obtingut de l’orquestra un resultat extraordinari, que ha estat molt […]

Jordi Bertran és un dels titellaires més reconeguts i prestigiosos del nostre país. La primera vegada que el vaig veure dalt d’un escenari, va ser en companyia d’en Miquel Gallardo, un altre gran titellaire al que admirava moltíssim, i que malauradament ens va deixar no fa gaire. L’espectacle era “L’Avar” de Molière, una proposta molt original, en la que els personatges eren aixetes de diversos models, tubs i ampolles. Al llarg dels seus quaranta anys damunt dels escenaris, en Jordi Bertran ha aconseguit nombrosos premis nacionals i internacionals, ha participat en els més importants festivals d’arts escèniques del món, ha fet gires per més d’una cinquantena de països, ha treballat en programes televisius , i ha estat premiat en nombroses […]

Hausson celebrar els 20 anys de màgia a La Seca Espai Brossa amb “Jugant amb la Màgia”, un espectacle on els jocs prenen el protagonisme i l’impossible es fa possible. L’any 1997 Joan Brossa, Hermann Bonín i Jesús Julve (Hausson) van inaugurar l’Espai Brossa, predecessora de l’actual La Seca Espai Brossa, des de aleshores la màgia ha tingut el seu propi espai en aquesta sala. De fet els DIMARTS MÀGICS, el cicle de màgia que es programa cada any a La Seca, porta a Barcelona a alguns dels millors mags del panorama internacional. Timon Krauser, Think Nguyen, Shawn Farquhar, Francis Tabary, Miguel Ángel Gea i Shoot Otawa són alguns noms dels mags que han passat per aquest espai en aquests […]

No resulta fàcil fer un espectacle ambientat al Nadal i pensat per representar-se durant aquestes dates que no sigui obertament anti-nadalenc o que, al contrari, destil·li cursileria o ensucrades bones intencions. Sorprenentment, El llarg dinar de Nadal aconsegueix fugir d’aquests tòpics fent una proposta molt interessant que reflexiona, amb delicadesa i una subtil profunditat, sobre la família, el pas del temps, la pèrdua i, en general, la vida mateixa. L’espectacle representa, amb una especial habilitat per les el·lipsis, 90 dinars de Nadal d’una família al llarg de 90 anys. El treball interpretatiu de tot el repartiment és tan elegant, detallista, específic i coordinat que aconsegueixen transmetre amb agilitat el pes de tot allò que es pateix durant les diferents dècades […]

El més interessant de plantejar una història protagonitzada per tres dones (cosa que, lamentablement, no és massa habitual) és que ofereix la possibilitat de representar diferents tipus de personatges femenins, combinar-los i contrastar-los entre ells i no davant d’interlocutors masculins, com passa la majoria de vegades. Escrita per Amelia Bullmore i dirigida per Sílvia Munt (dues dones més!), Les noies de Mossbank Road és un emotiu retrat de l’amistat i el pas del temps, des de la joventut fins a la maduresa, replet de perspectiva i profunditat. El muntatge, en general, és àgil i divertit però també fa unes incursions dramàtiques d’una duresa sorprenent. Potser aquests canvis de to són el principal risc de l’espectacle. El fet de passar bruscament […]

Si us agraden les comèdies d’embolics, entretingudes i molt divertides, L’hostalera és la vostra obra. Tot i que no té un argument especialment enrevessat de mentides i mitges veritats entre els diferents personatges, en la seva senzillesa i frescor radica la seva autèntica gràcia. No cal que l’argument sigui molt complicat, perquè els personatges estan construïts d’una manera molt intel·ligent. De la mateixa manera, els actors proporcionen unes interpretacions molt naturals i amenes. La posada en escena és fantàstica, convertint la sala de la Biblioteca de Catalunya en un gran menjador d’hostal, on els espectadors també són hostes. Senzilla i eficaç, ens transporta a Itàlia en forma i esperit. La música també és un element clau en aquesta qüestió. Música […]

Fa gairebé 15 anys vaig veure a Broadway el musical Nine, el qual estava protagonitzat per Antonio Banderas en el paper de Guido Contini i les diferents dones estaven interpretades també per actrius conegudes. Sens dubte, em va meravellar en tots els sentits i des de llavors m’he convertit en un enamorat d’aquest musical. No obstant, anys després vaig veure la pel·lícula que va fer Rob Marshall, protagonitzada per Daniel Day-Lewis, i em vaig portar una gran decepció per la molt discutible adaptació que es va fer, la qual diferenciava i remarcava a través del muntatge el món intern del protagonista i el real. De fet, m’ha succeït tot el contrari quan he anat a veure al Maldà Les dones […]

L’agitació inicial és fabulós. Primer amb un inici molt actiu i alhora divertit. Tenim diferents accions en els primers minuts que a més de ser petits sketsches per endinsar-nos en la seva història, ens agrada aquesta agilitat. Però ens pertorba veure aquestes 3 actrius com 3 jovenetes que no arriben als 20 anys. A poc a poc, i gràcies al seu bon treball això desapareix i fins i tot ens creiem que estem veient unes noietes que encara no han complert els 20 anys. Sílvia Munt ens porta una história d’amistat, de dones, de personalitats completament diferents però que es complementen entre elles. Aquesta amistat sobreviu amb el pas dels anys. Amb una posada en escena senzilla, uns elements per […]

Inspirada en un fet real, la visita organitzada per la propaganda nazi, el juny de 1944, de representants de la Creu Roja Internacional a un camp de concentració, concretament al camp de Theresienstadt. Una obra que partint d’un esdeveniment històric no tracta de reconstruir uns fets del passat, sinó que vol parlar del present i sobretot ens alerta sobre el futur. No vol en cap cas, explicitar la violència que tots hem vist mil i una vegades en el cinema o en el teatre, Com hem pogut llegir, Mayorga, amb aquesta proposta vol que la violència sigui la que cada un de nosaltres, espectadors, siguem capaços d’imaginar. Fins al límit que siguem capaços d’assumir. A Himmelweg únicament hi ha la […]

Aquesta peça és la quarta del cicle Cicatrius de Exquis Teatre, després de “LA NIT DE HELVER“, “LA CONFERÈNCIA DE WANNSEE” i “PROTESTA“. LENI és un text escrit per Valeria Schulzova i Roman Oleksák que intenta fer reflexionar sobre quina és la responsabilitat de l’artista vers la seva obra. Fins a quin punt és lícit secundar un moviment polític o social per treure benefici econòmic o assolir l’èxit, si aquest moviment és contrari als drets humans? I més encara, si ni tan sols l’artista està d’acord amb els principis d’aquest moviment? Planteja simultàniament la qüestió de la incidència que tenen els mitjans de comunicació en la percepció de la realitat. On és la frontera entre la informació i la manipulació […]

Torna el Mag Lari al Teatre Condal per oferir-nos un espectacle ple de màgia i comèdia, com ja ens té acostumats. En aquest cas, es tracta d’una funció que podríem anomenar de “grans èxits”, ja que presenta els millors números que ha fet durant els seus 25 anys de carrera. No obstant, cal dir que aquests estan dins d’un xou totalment nou que probablement agradarà tant a seguidors del mag com a persones que el van a veure per primer cop i en el que també hi ha cabuda per algun número nou. La representació és molt àgil i compta amb tot tipus de números que van des dels jocs de cartes a la teletransportació, els quals estan acompanyats per […]

De la intimitat de Hampstead Downstairs al West End, i ara, a La Villarroel, per sort per als espectadors catalans. Sílvia Munt accepta el repte d’Amelia Bullmore que és a la vegada un caramel que et fa salivar des de la primera pàgina, i un viatge ple de desafiaments que poden fer trontollar el resultat final. El to del text de l’escriptora anglesa exigeix la directora catalana decidir si vol que la seva obra es decanti cap a la sitcom o mantenir un equilibri que l’acosti al drama. Les noies de Mossbank Road explora les entranyes de l’amistat entre tres noies, en la morfologia de la seva relació, en la necessitat de tenir algú al costat, en la dificultat a […]

Agradi més o menys, no hi ha dubte que Rent es va convertir als anys 90 en tot un referent del teatre musical contemporani que ha influenciat al gènere des de la seva estrena. El seu autor, Jonathan Larson, va morir el mateix dia que van començar les seves representacions, rebent elogis que arriben fins a l’actualitat i els quals no va arribar a conèixer. De fet, l’obra que podem veure aquests dies al Teatre Gaudí va ser gestada aproximadament per les mateixes dates que Rent i, malgrat que no va arribar a tenir la mateixa repercusió, es tracta d’un musical de petit format força interessant, el qual mira a fons dins del seu personatge a l’hora de plantejar la […]

Si el Mag Lari hagués nascut als Estats Units segur que tindria un show de màgia a Las Vegas. Els seus espectacles, partint de la màgia basada en els números més clàssics del repertori, es distingeixen sobretot per tot el que els acompanya: escenografia i vestuari molt treballats, grans efectes d’il·luminació, música a tot volum, cos de ball, molts lluentons i, sobretot, molt sentit de l’humor. Un humor característic que marca el seu personatge i que aguanta perfectament tot el que dura el show. Un humor que dispara amb bala, però que s’acompanya d’un toc d’innocència que el fa immune a tot. En aquest darrer muntatge, el Mag Lari ha volgut celebrar els seus 25 anys dalt de l’escenari amb […]

Amb aquesta obra Llàtzer Garcia tanca la trilogia sobre la família, però jo diria que obre un nou camí dins de la seva ja important trajectòria com a autor i director. Ho vam començar a notar a Sota la ciutat, però crec que aquí ja queda clar que els temes agafen més volada i els personatges es sobredimensionen. Només cal veure aquesta Mare que interpreta de forma magistral la gran Teresa Vallicrosa. El seu personatge, una fascinant barreja de tendresa i terror, requeriria fins i tot més minuts a escena, ja que quan no hi és es perd una mica l’interès per la història i per la resta de personatges, que malgrat tot tenen un rerefons complex i molt interessant. […]