Recomanacions

Hi ha certs vicis d’espectador que són difícils de treure quan anem al teatre. El primer és no tenir consciència que, quan veiem un musical conegut, es tracta, en realitat, d’un muntatge concret i que cada director pot prendre decisions molt diverses que, potser, no es corresponen amb les nostres expectatives. En segon lloc, quan existeix una versió cinematogràfica, com és el cas de Cabaret, esperar la posada en escena de la pel·lícula mateixa. En aquest sentit, els espectadors que no siguin capaços de desprendre’s d’aquestes dues dèries abans d’entrar a veure aquesta proposta dirigida per Jaime Azpilicueta, potser quedaran decebuts per no trobar-se allò que esperen. I és que, en realitat, la versió teatral de Cabaret té personatges diferents, […]

Partint de la peça de Friedrich Dürrenmatt (1921-1990), escrita l’any 1955, la companyia Farrés Brothers presenta una versió diferent i original combinant actors i titelles. Amb dramatúrgia i direcció de Jordi Palet Puig, aquesta proposta que es va estrenar al Temporada Alta, ha arribat al Lliure de Gràcia amb totes les entrades exhaurides, abans de la primera representació. Segons ens va comentar en Jordi Palet a la roda de premsa, el projecte es va començar a treballar en la primavera de 2016 un cop confirmada la participació de Vicky Peña i de Xavier Capdet com a protagonistes. Es tracta d’una obra amb més de 30 personatges que en aquesta versió s’han reduït a 13. Tres són els actors, Jordi Farrés, […]

Una nova producció de la Sala Flyhard escrita per Roc Esquius i dirigida per Sergi Belbel, on la ciència-ficció i la comèdia s’equilibren d’una forma apassionant. Una combinació de diferents gèneres que busquen la reflexió de l’espectador. Nosaltres, els homes, som dalt de tot de l’escala de l’evolució humana i des d’aquesta posició dirigim la nostra vida i tenim cura de la resta d’espècies que habiten el planeta. Però que passaria si això no fos així, que passaria si per sobre del “homo sàpiens” existissin els “homo supersapiens” i si aquets dominessin la nostra ment ???, aquesta és la qüestió que ens planteja l’obra. Un despatx, i un home que repasa unes anotacions, ell és en Valentí Muntaner, el conseller […]

Un espectacle visual, físic i musical que tan sols ha ofert dues representacions al Teatre de La Vilella. La companyia “Si tu t’imagines” és un col·lectiu de teatre físic que pren com a punt de partida disciplines com el teatre, la dansa, l’acrobàcia i la música. Els seus integrants utilitzen el cos com a motor d’uns espectacles que fugen de les convencions i intenten aconseguir la complicitat del públic. SOMMES-NOUS?, és una proposta dirigida per Olivier Décriaud on cinc artistes s’enfronten a preguntes que abasteixen els aspectes més diversos de l’existència: la vida, la mort, l’amor, l’amistat, l’humor, la propietat, l’esperança… Preguntes que ens fem tots en algun moment per comprendre qui som. Un espectacle fresc, dinàmic i ple d’energia […]

Los bancos regalan sandwicheras y chorizos és, per a mí, una de les obres de teatre que no s’acostumen a representar i s’haurien de representar amb molta més regularitat. En una primera lectura superficial, podríem dir que tracta sobre les restes del franquisme i la concepció que els joves tenen sobre aquest. Però… només és això? Jo, personalment, crec que es tracta de molt més que no pas això. Es tracta d’un teatre experimental, rupturista, sense por, jove. Es tracta d’una obra que fa parodia del tema més sagnant i feridor de la historia contemporània d’Espanya. És una obra valenta, que no tem fer performances i mostrar els prejudicis que, al mateix temps, es tenen d’una Joventut a la que […]

¿Què fas quan tens més de 35 anys i estàs solter? Creu-me, normalment en aquesta situació no hi ha molts que es comportin i que siguin com en Víctor Parrado. La noche de Parrado podria ser una repetició de tots els clixés que suposa tenir 35 anys i no tenir parella, però no ho és. En Víctor Parrado es puja a l’escenari amb una actitud inusual, molt diferent. Una actitud basada en el que ell anomena el “Parradismo”, el que jo anomenaria buenrollismo contagioso. És veritat, tenir 35 anys i no tenir parella acostuma a deixar de creure en l’amor, a només veure els defectes d’estar solter i d’estar en parella. Víctor Parrado, no obstant, té una filosofia molt diferent […]

El Teatre Lliure ha programat durant tres dies DARAL SHAGA un espectacle internacional conceptuat com a òpera circense. Amb direcció escènica de Fabrice Murgia, i direcció artística de Philippe de Coen, la companyia Feria Musica ens parla de la tragèdia de la immigració mitjançant l’òpera, el circ, el teatre i el cinema. Un teló semi transparent cobreix totalment l’escenari, darrere aquest teló, a la dreta, al fons, tres músics (Fabian Fiorini al piano, Lode Vercampt al violoncel i Jean-Philippe Poncin al clarinet) interpreten en directe la música de Kris Defoort. Una foguera i unes persones que s’apropen a escalfar-se les mans, un d’ells llença un passaport al foc. Una càmera ens mostra (força malament) els primers plans projectats al teló […]

BLASTED (REBENTATS) és una obra escrita per Sarah Kane (1971-1999) dramaturga britànica molt reconeguda. El gener del 1995, l’estrena de Blasted a la sala petita del Royal Court Theatre, va causar un gran impacte sobre la societat britànica i en aquell moment l’obra va ser titllada d’immoral, de ser un festival d’immundícia, una càmera dels horrors dissenyada per escandalitzar. L’abril del 2001, quan es va tornar a programar a la sala gran del mateix teatre, els elogis van ploure, i van convertir l’obra en un clàssic contemporani. És una obra dura, on la violència és un dels temes centrals, la violència de gènere, la guerra, el racisme, però és un tema malauradament tan actual que podem pensar que l’obra s’ha […]

No som gens de repetir espectacles i menys dins de la mateixa temporada, perquè per sort tenim una enorme oferta d’arts escèniques al nostre abast, que per nosaltres ens és inabastable, però en aquest cas teníem molt clar que quan fes temporada a Barcelona a l’Antic Teatre, repetiríem, perquè teníem curiositat per veure l’evolució de REBOTA REBOTA Y EN TU CARA EXPLOTA, que vàrem tenir la sort de veure al Festival TNT de Terrassa el setembre passat. Dijous era el primer dia que es podia veure a l’Antic Teatre i nosaltres una bona estona abans ja estàvem asseguts al bar de l’entrada del Teatre, per intentar asseure’ns a primera fila …. i ho vam aconseguir. Agnés Mateus ens ha tornar […]

Una vegada més em rendisc als peus de la feina d’aquesta companyia amb aquest director i aquesta escenògrafa. Quan representem clàssics podriem caure en fer una posada en escena fidel 100% al que l’obra ens sugereix com espais i personatges, o podem optar per anar més enllà i innovar. Quan innovem en els clàssics es corre un gran risc però per projectes així, val la pena arriscar! Es respecta el text de l’època, cosa que no impedeix que apareguen elements contemporanis sense ser estridents ni molestar, més bé al contrari, aportant riquesa i originalitat. El més destacat per a mi una vegada més és la posada en escena, el joc amb els elements que hi ha per transmetre’ns i dir-nos […]

“A mi no me escribió Tennesee Williams” és un obra escrita i dirigida per Marc Rosich i interpretada per l’actor i coreògraf Roberto G Alonso. Vaig veure aquest muntatge al 2016 a Tàrrega i em va encantar; així que de seguida que he vist que la faran a La Seca Espai Brossa, no m’he pogut estar de recomanar-vos-la. Jo sens dubte repetiré !!! “A mi no me escribió Tennesee Williams” és un espectacle meravellós que combina dansa, teatre gestual, teatre de text, interpretació, performance i música. Moltes han estat les raons d’èxit d’aquest muntatge: l’originalitat de l’espai escènic, un text magnífic, tendre i melangiós, irònic, que commou i alhora ens fa somriure; i la interpretació extraordinària de Roberto G Alonso […]

Vaig triar aquesta obra de teatre per dues raons, primer perquè és una obra que parla de la relació d’amistat entre tres dones totalment diferents i aparentment incompatibles ,en la que em podia sentir identificada, i pel seu excepcional repartiment (Clara Segura, Marta Marco i Cristina Genebat). “Les noies de Mossbank Road” és una comèdia escrita per Amelia Bullmore i dirigida per Sílvia Munt que ens parla sobre l’amistat. L’amistat perdurable en el temps. El muntatge tot i que ens arrenca més d’un somriure, té algunes escenes de contingut dramàtic. Un muntanya russa de sentiments, que ens fa anar de la comèdia al drama, i del drama a la comèdia al llarg de l’obra. Pel que fa al treball interpretatiu […]

EL SUEÑO DE UN HOMBRE RIDÍCULO és un relat curt escrit en 1877 per Fiódor Dostoyevski. Explicat en primera persona per un narrador protagonista que relata la història de la revelació que va tenir gràcies un somni utòpic. La proposta que ens presenten està versionada per J.S. Aostfjord i Ricardo Moya, que és també codirector i monologuista. El narrador comença la història presentant-se com un home ridícul de qui tothom en fa mofa, però no l’importa perquè està convençut que l’existència està mancada de sentit i que a ell personalment, tot li és indiferent. Per això, ha decidit posar fi a la seva vida i ha comprat un revòlver. Només espera el moment oportú per fer-ho servir. Una nit, en […]

Creieu que és possible parlar del franquisme i riure? Doncs si, la companyia José y sus hermanas ho fa possible. Aquesta companyia que no ha fet més que emprendre el vol. Aquells que tenien unes agendes apretadíssimes a l’octubre passat, entre manifestació i manifestació, i no van trobar un lloc per poder gaudir de “Los bancos regalan sandwicheras y chorizos”, com va ser el meu cas… aprofiteu que tornen a menjar-se l’escenari fins al 4 de febrer! Un grup de joves sense por, atrevits i brillants enfronten els anys més foscos viscuts a Espanya amb un seguit d’idees humorístiques i pensaments irònics, per despertar la realitat que ha acompanyat les generacions posteriors al franquisme i la manera com s’ha ensenyat […]

PORNOGRAFIA, una nova proposta de la Cia Parking Shakespeare, amb un text de Simon Stephens traduït per Carme Camacho i amb la direcció d’Iban Beltran. El lloc escollit per representar-la és la sala d’exposicions Joan Alsina, del Centre Cultural Farinera del Clot, que inicia amb aquesta proposta, el seu projecte de “residències escèniques” per convertir el centre en una fàbrica de creació. Un espai escènic totalment buit amb les parets i el terra folrats de plàstic blanc acullen sis històries, quatre monòlegs i dues històries amb un diàleg entre dos personatges. Tota la nostra atenció en els actors. Un text que parteix dels atemptats de Londres el juliol de 2005. Aquell estiu també passaven altres coses com la designació de […]